Article 42. Solvència

Article 42. Solvència
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’acreditar que disposen dels fons propis admissibles per cobrir el capital mínim obligatori i que estan en condicions de disposar dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori.
2. La cobertura del capital de solvència obligatori exigeix que les entitats disposin dels fons propis bàsics o complementaris admissibles a aquest efecte, de conformitat amb les regles següents:
a) El capital de solvència obligatori es calcula partint del principi de continuïtat del negoci de l’entitat i ha de ser igual al valor en risc dels fons propis bàsics d’una entitat asseguradora o reasseguradora, amb un nivell de confiança del 99,5% i un horitzó temporal d’un any.
b) L’import admissible dels fons propis per a la cobertura del capital de solvència obligatori ha de ser igual a la suma dels imports admissibles dels nivell 1, 2 i 3.
c) El càlcul del capital de solvència obligatori s’ha d’efectuar d’acord amb la fórmula estàndard, aplicant-hi simplificacions i paràmetres específics, si escauen. Tant la fórmula estàndard com els paràmetres específics s’han de definir per reglament. Els paràmetres específics es poden utilitzar en mòduls de risc de subscripció de l’assegurança de vida, de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida i de l’assegurança de malaltia, i s’han de determinar per mitjà de mètodes normalitzats a partir de dades internes de l’entitat o de dades que resultin pertinents per a les operacions de l’entitat. Les simplificacions s’han d’aplicar en els punts de càlcul en què es permeti l’opció, d’acord amb la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos que assumeixi l’entitat.
d) Es pot aplicar la fórmula estàndard de manera combinada amb els models interns parcials. Si es pretenen utilitzar models interns, els òrgans d’administració de l’entitat ho han d’autoritzar de manera expressa, i s’ha d’obtenir a continuació l’aprovació de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances amb caràcter previ a la seva aplicació. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de decidir si n’autoritza o no l’ús en un període raonable de temps. Si un cop vençut aquest termini no s’ha notificat una resolució expressa, la sol·licitud s’ha d’entendre desestimada. En cas que s’aprovi l’ús de models interns, els òrgans d’administració de l’entitat tindran la responsabilitat de vetllar pel bon funcionament del model intern i l’eficàcia i el funcionament del disseny de manera que reflecteixi el perfil de risc de l’entitat.
e) El capital de solvència obligatori s’ha de recalcular obligatòriament una vegada l’any i se n’ha de comunicar el resultat a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
f) La mateixa entitat ha de remetre, en el termini d’un mes des que es detectin variacions, informació precisa sobre si els seus fons propis o el seu perfil de risc s’han apartat significativament de les hipòtesis en les quals es va basar l’última informació aportada. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot obligar l’entitat a elaborar i presentar nous càlculs, en relació amb la informació que s’ha de remetre, en cas que hi hagi indicis de modificació significativa de riscos.
g) El càlcul dels marges de solvència concordes amb les fórmules presentades no obsta perquè, en cas de necessitat, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pugui exigir de forma motivada un capital de solvència obligatori addicional.
3. La cobertura del capital mínim obligatori exigeix que les entitats disposin de fons propis bàsics admissibles per a cobrir el capital mínim obligatori, que s’ha de correspondre amb l’import de fons propis bàsics admissibles per sota del qual els prenedors, assegurats i persones que siguin titulars de drets derivats dels contractes d’assegurança estarien exposats a un nivell de risc inacceptable. Als efectes anteriors, l’import admissible de fons propis bàsics per a cobrir el capital mínim obligatori és igual a la suma de l’import del nivell 1 i de l’import admissible d’elements dels fons propis bàsics classificats en el nivell
2. Addicionalment:
a) El capital mínim obligatori es calcula com una funció lineal d’un conjunt, o subconjunt, de les variables netes de reassegurança següents: les provisions tècniques, les primes meritades, els capitals en risc, els impostos diferits i les despeses d’administració de l’entitat.
b) La funció lineal s’ha de calibrar en funció del valor en risc dels fons propis bàsics d’una entitat asseguradora o reasseguradora, amb un nivell de confiança del 85% i un horitzó temporal d’un any.
c) En qualsevol cas, el capital mínim obligatori no pot ser inferior a un 25% ni superior a un 45% del capital de solvència obligatori, inclòs, si escau, el capital de solvència obligatori addicional requerit.
d) En tots els casos, el capital mínim obligatori no pot ser inferior als imports següents, que tenen el caràcter de mínim absolut:
i) Per a les entitats asseguradores que operin en rams de no-vida, 1.000.000 d’euros. ii) Per a les entitats asseguradores que operin en rams de vida, 1.500.000 euros. iii) Per a las entitats reasseguradores, 3.200.000 euros. iv) En cas que l’entitat operi tant en el ram de vida com en el de no-vida, s’aplica l’import corresponent al ram de vida.
e) El capital mínim obligatori l’ha de calcular trimestralment, d’acord amb la funció lineal prèviament definida, la mateixa entitat, la qual n’ha de comunicar el resultat a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
4. El règim de solvència establert en els apartats anteriors d’aquest precepte no és aplicable a les entitats que compleixin tots els requisits següents:
a) Tenir uns ingressos anuals per primes meritades no superiors a 5.000.000 d’euros.
b) Tenir un import brut de provisions tècniques, sense considerar els imports recuperables provinents dels contractes de reassegurança cedida, no superior a 25.000.000 d’euros.
c) Si l’entitat pertany a un grup, tenir el grup un import brut de provisions tècniques, sense considerar els imports recuperables provinents dels contractes de reassegurança cedida, no superior a 25.000.000 d’euros
d) No realitzar operacions d’assegurança o reassegurança en els rams de crèdit o caució, excepte que es tracti de riscos accessoris d’acord amb el que disposa aquesta Llei.
e) No realitzar operacions de reassegurança que generin ingressos bruts anuals per primes meritades de reassegurança acceptada per un import superior a 500.000 euros o a un 10 per cent dels ingressos bruts anuals per primes meritades, ni tenir un import brut de provisions tècniques de reassegurança acceptada superior a 2.500.000 euros o al 10 per cent de les seves provisions tècniques brutes, sense considerar els imports recuperables provinents dels contractes de reassegurança cedida.
f) Complir tots els requisits anteriors durant els tres exercicis anteriors a l’exercici durant el qual es presenti la sol·licitud regulada en l’apartat següent i justificar que raonablement no se’n preveu l’incompliment durant els cinc exercicis successius.
5. Les entitats que compleixin tots els requisits establerts per l’apartat anterior han de sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances el reconeixement de l’esmentada situació especial d’acord amb el procediment que determini el Reglament. El reconeixement per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances del dret de l’entitat d’acollir-se al règim especial determina que no li siguin aplicables els apartats 1 a 3 d’aquest article i que no tingui el deure de realitzar una avaluació interna i de gestió de riscos d’acord amb el que disposa l’article 38 d’aquesta Llei, sinó d’acord amb el règim simplificat que estableixi el Reglament.