Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord per eliminar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l'evasió i l'elusió fiscals

El Principat d’Andorra i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord; Amb el desig de continuar desenvolupant les seves relacions econòmiques mútues i reforçar la seva cooperació en matèria fiscal; Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni per afavorir indirectament residents d’estats tercers); Han convingut el següent:

Article 1. Persones Cobertes

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. Als efectes d’aquest Conveni, la renda o el guany obtinguts per o a través d’una entitat o un altre instrument considerats, totalment o parcialment, transparents a efectes fiscals de conformitat amb la legislació fiscal de qualsevol dels estats contractants es consideren com a percebuts per un resident d’un estat contractant, però només en la mesura que la renda o els guanys es considerin, a efectes d’imposició per aquest estat, com a renda o guanys d’un resident d’aquest estat.

3. Aquest Conveni no afecta la imposició, per part d’un estat contractant, dels seus residents, excepte pel que fa als beneficis concedits en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.

Article 2. Impostos Coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per part de cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o del patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:

a) pel que fa a Andorra: (i) l’impost sobre societats; (ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques; (iii) l’impost sobre la renda dels no residents fiscals; (iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries; (d’ara endavant denominats “impostos andorrans”);

b) pel que fa al Regne Unit: (i) l’impost sobre la renda; (ii) l’impost sobre societats; i (iii) l’impost sobre les plusvàlues; (d’ara endavant denominats “impostos del Regne Unit”).

4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notificaran les modificacions significatives que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

Article 3. Definicions Generals

1. Als efectes del Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:

a) el terme Andorra significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;

b) el terme Regne Unit significa la Gran Bretanya i Irlanda del Nord però, emprat en sentit geogràfic, designa el territori i el mar territorial de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord i les zones més enllà d’aquest mar territorial sobre les quals la Gran Bretanya i Irlanda del Nord exerceixen drets sobirans o hi tenen jurisdicció d’acord amb el dret intern i el dret internacional;

c) el terme persona comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altra agrupació de persones;

d) el terme societat significa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri persona jurídica a efectes impositius;

e) el terme empresa s’aplica a l’execució de qualsevol negoci;

f) els termes empresa d’un estat contractant i empresa de l’altre estat contractant signifiquen, respectivament, una empresa explotada per un resident d’un estat contractant i una empresa explotada per un resident en l’altre estat contractant;

g) el terme trànsit internacional significa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un estat contractant i l’empresa que explota la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat;

h) el terme autoritat competent significa: (i) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat; (ii) en el cas del Regne Unit, els comissionats d’Hisenda i Duanes de Sa Majestat o els seus representants autoritzats;

i) el terme nacional significa: (i) en el cas d’Andorra qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest estat contractant; i qualsevol persona jurídica, societat de persones ( partnership ) o associació, constituïda de conformitat amb la legislació en vigor en aquest estat contractant; (ii) en el cas del Regne Unit, qualsevol ciutadà britànic o qualsevol súbdit britànic que no posseeixi la ciutadania de cap altre país o territori de la Commonwealth, sempre que tingui dret a residir al Regne Unit; i qualsevol persona jurídica, societat de persones ( partnership ) o associació, constituïda de conformitat amb la legislació en vigor al Regne Unit;

j) el terme negoci inclou la realització de serveis professionals i d’altres activitats de caràcter independent;

k) el terme fons de pensions reconegut d’un estat contractant significa una entitat o instrument establert en aquest estat als quals la legislació fiscal d’aquest estat doti de personalitat independent, i (i) que hagi estat establert i s’exploti exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proporcionar prestacions de jubilació o altres prestacions complementàries o accessòries a persones físiques i que estigui regulat com a tal per aquest estat o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals; o (ii) que hagi estat establert i s’exploti exclusivament o gairebé exclusivament per invertir fons per al benefici de les entitats o els instruments esmentats en el punt (i). Quan un acord establert en un estat constituiria un fons de pensions segons el punt (i) o (ii) si fos tractat com una persona a part en virtut de la legislació fiscal d’aquest estat, es considera, als efectes d’aquest Conveni, com una persona a part tractada com a tal en virtut de la legislació fiscal d’aquest estat i tots els actius i ingressos als quals s’aplica l’acord es tractaran com a actius en propietat i ingressos obtinguts per aquesta persona a part i no per una altra persona.

2. Per a l’aplicació del Conveni en qualsevol moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents acordin un significat diferent de conformitat amb el que preveu l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni; el significat donat per la legislació fiscal preval per damunt del que resultaria d’altres branques del dret d’aquest estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, estigui subjecta a imposició en aquest estat en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o lloc de constitució o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, incloent-hi també aquest estat i les seves subdivisions polítiques o entitats locals. Aquest terme no inclou, però, les persones que estiguin subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes o guanys obtinguts de fonts situades en aquest estat o pel patrimoni situat en aquest estat.

2. El terme resident d’un estat contractant inclou:

a) un fons de pensions reconegut establert en aquest estat; i

b) una organització que s’estableix i funciona exclusivament amb finalitats religioses, benèfiques, científiques, culturals o educatives (o per a més d’una d’aquestes finalitats) i que és resident d’aquest estat d’acord amb les seves lleis, sense perjudici que la totalitat o part dels seus ingressos o guanys puguin ser objecte d’exempció fiscal segons la legislació nacional d’aquest estat.

3. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació es resol de la manera següent:

a) aquesta persona es considera resident exclusivament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident exclusivament de l’estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b) si no es pogués determinar l’estat on aquesta persona té el centre dels seus interessos vitals, o si no tingués un habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident exclusivament de l’estat on sojorna de manera habitual;

c) si aquesta persona sojornés de manera habitual en ambdós estats o si no sojornés en cap dels dos, es considera exclusivament resident de l’estat del qual sigui nacional;

d) si aquesta persona fos nacional d’ambdós estats o si no ho fos de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants resolen la qüestió de comú acord.

4. Quan, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física sigui resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants hauran de determinar de mutu acord l’estat contractant del qual aquesta persona es considera resident als efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc de creació, de constitució o constituïda per altres procediments, així com qualsevol altre factor rellevant. A manca d’aquest acord, aquesta persona no té dret a cap reducció o exempció fiscals previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.

Article 5. Establiment Permanent

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent significa un lloc fix de negocis a través del qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat.

2. L’expressió establiment permanent inclou en particular:

a) una seu de direcció;

b) una sucursal;

c) una oficina;

d) una fàbrica;

e) un taller;

f) una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i

g) una explotació agrícola, pecuària o forestal.

3. Una obra de construcció, una construcció o un projecte d’instal·lació constitueix un establiment permanent, però només si la seva durada supera els dotze mesos;

4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou:

a) la utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;

b) el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;

c) el manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser processats per una altra empresa;

d) el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa;

e) el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter preparatori o auxiliar;

f) el manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres a a e , sempre que l’activitat general del lloc fix de negocis que resulti d’aquesta combinació sigui de caràcter preparatori o auxiliar.

5. L’apartat 4 no s’aplica a un lloc fix econòmic de negocis que sigui utilitzat o mantingut per una empresa si la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb aquesta última duu a terme activitats econòmiques en el mateix lloc o en un altre lloc del mateix estat contractant i:

a) aquest lloc o aquest altre lloc constitueix un establiment permanent per a l’empresa o l’empresa estretament relacionada amb aquesta última d’acord amb les disposicions d’aquest article, o

b) l’activitat global resultant de la combinació de les activitats desenvolupades per les dos empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o l’empresa estretament relacionada amb aquesta última en els dos llocs, no té un caràcter preparatori o auxiliar, sempre que els negocis desenvolupats per les dos empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o l’empresa estretament relacionada amb aquesta última en els dos llocs, constitueixin funcions complementàries que formen part d’una operació empresarial cohesionada.

6. A l’efecte del que preveu l’apartat 5, una empresa està estretament relacionada amb una empresa si, sobre la base de tots els fets i circumstàncies pertinents, una té el control de l’altra o ambdós estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En qualsevol cas, es considera que una empresa està estretament relacionada amb una empresa si una posseeix, directament o indirectament, més del 50 per cent de la participació real en l’altra (o, en cas d’una societat, més del 50 per cent del total de vots i valor de les accions de la societat o de la participació en el capital social de la societat) o si una persona o una altra empresa posseeix, directament o indirectament, més del 50 per cent de la participació real (o, en cas d’una societat, més del 50 per cent del total de vots i valor de les accions de la societat o de la participació en el capital social de la societat) en les dos empreses.

7. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, si una persona —que no sigui un agent d’un estatus independent a qui s’apliquen les disposicions de l’apartat 8— actua en un estat contractant en representació d’una empresa i té poder, i habitualment exerceix poder per subscriure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix de negocis, no permetrien que es considerés aquest lloc fix de negocis com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

8. No es considera que una empresa té l’establiment permanent en un estat contractant simplement perquè hi desenvolupi activitats econòmiques a través d’un corredor, d’un agent comissionista general o de qualsevol altre agent de caràcter independent, sempre que aquestes persones actuïn en el curs ordinari de les seves activitats econòmiques.

9. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli una societat resident de l’altre estat contractant o estigui controlada per aquesta última o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Article 6. Rendes Immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.

2. L’expressió béns immobles té el significat que li atribueixi el dret de l’estat contractant on es troben situats els béns en qüestió. L’expressió inclou, en qualsevol cas, els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip emprat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixos o variables en compensació per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o la utilització de qualsevol altra forma d’explotació dels béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 també s’apliquen a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 7. Beneficis d’activitats

Econòmiques

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat d’aquesta manera, els beneficis que siguin atribuïbles a aquest establiment permanent de conformitat amb el que preveu l’apartat 2 poden ser imposables en aquest altre estat.

2. Als efectes del que preveuen aquest article i l’article 22, els beneficis que siguin atribuïbles en cada estat contractant a un establiment permanent a què es refereix l’apartat 1 són els beneficis que ell mateix hauria obtingut, en particular en les seves relacions amb altres parts de l’empresa, si es tractés d’una empresa independent i separada que portés a terme les mateixes o similars activitats en les mateixes o similars condicions, tenint en compte les funcions desenvolupades, els actius utilitzats i els riscos assumits per l’empresa a través de l’establiment permanent i a través de les altres parts de l’empresa.

3. Quan, de conformitat amb l’apartat 2, un estat contractant ajusta els beneficis atribuïbles a un establiment permanent d’una empresa d’un dels estats contractants i grava en conseqüència els beneficis de l’empresa que han estat gravats a l’altre estat, l’altre estat, en la mesura que sigui necessari per eliminar la doble imposició sobre aquests beneficis, ha de fer l’ajustament pertinent a l’import de l’impost gravat sobre aquests beneficis. A l’hora de determinar aquest ajustament, les autoritats competents dels estats contractants s’han de consultar mútuament, si esdevé necessari.

4. Quan els beneficis incloguin les rendes o els guanys regulats separadament en altres articles d’aquest Conveni, les disposicions d’aquells articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 8. Transport Internacional Marítim i

Aeri

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant obtinguts de l’explotació de naus o aeronaus utilitzades en el trànsit internacional només són imposables en aquest estat.

2. Als efectes d’aquest article, els beneficis obtinguts de l’explotació de naus o aeronaus utilitzats en el trànsit internacional inclouen:

a) els beneficis del lloguer de vaixells o aeronaus a casc nu (sense tripulació); i

b) els beneficis de l’ús, el manteniment o el lloguer de contenidors (inclosos remolcs i equips per al transport de contenidors) utilitzats per al transport de béns o mercaderies; quan aquest lloguer o aquest ús, manteniment o lloguer, segons escaigui, siguin accessoris a l’explotació de vaixells o aeronaus en trànsit internacional.

3. Les disposicions de l’apartat 1 també s’apliquen als beneficis procedents de la participació en un consorci o agrupació d’empreses ( pool ), en una explotació conjunta o en un organisme d’explotació internacional.

Article 9. Empreses Associades

1. Quan

a) una empresa d’un estat contractant participi directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa de l’altre estat contractant, o

b) les mateixes persones participin directament o indirectament en la direcció, el control o el capital d’una empresa d’un estat contractant i d’una empresa de l’altre estat contractant, i, en un cas i l’altre, les dos empreses estiguin vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per condicions acceptades o imposades que difereixin de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hauria pogut obtenir una de les empreses, però que de fet no s’hagin pogut obtenir a causa d’aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser gravats.

2. Quan un estat contractant inclogui en els beneficis d’una empresa d’aquest estat –i per tant, gravi– beneficis sobre els quals una empresa de l’altre estat contractant ja hagi estat gravada en aquest altre estat, i aquest altre estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre estat practica l’ajustament que procedeixi a l’import de l’impost aplicat sobre aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tenen en compte les altres disposicions d’aquest Conveni i les autoritats competents dels estats contractants es consulten quan sigui necessari.

Article 10. Dividends

1. Els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els dividends pagats per una societat resident d’un estat contractant poden ser gravats també en aquest estat de conformitat amb la seva legislació, però si el beneficiari efectiu dels dividends és resident de l’altre estat contractant:

a) excepte el que disposa la lletra b , aquests dividends estan sotmesos a una exempció fiscal en l’estat contractant del qual sigui resident la societat que paga els dividends;

b) quan els dividends es paguen dels rendiments (inclosos els guanys) derivats directament o indirectament de béns immobles en el sentit de l’article 6 per un instrument d’inversió que distribueix la major part d’aquests rendiments anualment i els rendiments procedents d’aquests béns immobles estan sotmesos a una exempció fiscal, l’impost exigit per l’estat contractant del qual sigui resident la societat que paga els dividends no pot excedir el 15 per cent de l’import brut dels dividends, excepte quan el beneficiari efectiu dels dividends sigui un fons de pensions establert en l’altre estat contractant; aleshores s’aplica l’exempció prevista en la lletra a . Aquest apartat no afecta la imposició de la societat respecte dels beneficis amb càrrec als quals es paguen els dividends.

3. El terme dividends utilitzat en aquest article significa els rendiments procedents d’accions, de les accions o bons de gaudi, de les participacions mineres, dels bons de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en els beneficis, així com qualsevol altre element sotmès al mateix règim fiscal que els rendiments de les accions per la legislació de l’estat de residència de la societat que fa la distribució.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceixi en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i la participació que genera dels dividends estigui vinculada efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obtingui beneficis o rendes de l’altre estat contractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, llevat que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat, o que la participació que genera de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts consisteixin, totalment o en part, en beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant, el beneficiari efectiu dels quals sigui un resident de l’altre estat contractant, només poden ser gravables en aquest altre estat.

2. L’expressió interessos emprada en aquest article significa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, amb una garantia hipotecària o sense, o amb participació en els beneficis del deutor o sense, i, en particular, els rendiments de valors públics i els rendiments de bons o obligacions, inclosos les primes i els lots vinculats a aquests títols. L’expressió no inclou cap element que tingui la consideració de dividend segons el que preveu l’article 10.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos que és resident d’un estat contractant exerceixi una activitat econòmica en l’altre estat contractant, d’on procedeixin els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el crèdit que genera dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

4. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideixi en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, tingui en un estat contractant un establiment permanent pel qual hagi contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporti la càrrega d’aquests interessos, aleshores aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on estigui situat l’establiment permanent.

5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantinguin amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals sigui un resident de l’altre estat contractant només poden ser gravats en aquest altre estat.

2. El terme cànons emprat en aquest article significa els pagaments de qualsevol naturalesa rebuts com a contraprestació per l’ús o pel dret d’ús de qualsevol dret d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, inclosos les pel·lícules cinematogràfiques, patents, marques comercials, dissenys o models, plànols, fórmules o procediments secrets, per informació ( know-how ) relativa a experiències adquirides en els camps industrials, comercials o científics.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons que és resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé pel qual es paguen els cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

4. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor sigui un resident d’aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, tingui en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporti la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situï l’establiment permanent.

5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantinguin amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, la cessió de drets o la informació pels quals es paguin, excedeixi el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments serà gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

Article 13. Guanys de

Capital

1. Els guanys que un resident d’un estat contractant obtingui de l’alienació de béns immobles tal com es defineixen a l’article 6 i situats a l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. Els guanys obtinguts per un resident d’un estat contractant de l’alienació d’accions o interessos comparables, com ara interessos en una societat de persones ( partnership ) o en un fideïcomís ( trust ), poden ser imposables en aquest altre estat contractant si, en qualsevol moment al llarg dels 365 dies anteriors a l’alienació, aquestes accions o aquests interessos comparables obtenen més del 50 per cent del seu valor, directament o indirectament, d’un bé immoble, tal com queda definit en l’article 6, situat en aquest altre estat.

3. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant tingui en l’altre estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser gravats en aquest altre estat.

4. Els guanys que obtingui una empresa d’un estat contractant que explota naus o aeronaus utilitzades en el trànsit internacional de l’alienació d’aquestes naus o aeronaus o de béns mobles afectes a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus, només són imposables en aquest estat.

5. Els guanys obtinguts de l’alienació de qualsevol altre bé, diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3 i 4, només són imposables en l’estat contractant en què resideixi l’alienador.

Article 14. Rendes del

Treball

1. Sense perjudici del que disposen els articles 15, 17 i 18, els sous, els salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball són gravables exclusivament en aquest estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser gravades en aquest altre estat.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre estat contractant només són gravables en el primer estat esmentat quan:

a) el perceptor romangui en l’altre estat durant un període o períodes d’una durada que, en el seu conjunt, no excedeixin 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o s’acabi en l’any fiscal considerat; i

b) les remuneracions les pagui un empresari o pel compte d’un empresari que no és resident de l’altre estat; i

c) les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre estat.

3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes per un resident d’un estat contractant per raó d’un treball efectuat com a membre regular de la tripulació d’una nau o aeronau explotada en trànsit internacional per una empresa d’un estat contractant, i que no sigui a bord d’una nau o aeronau que operi exclusivament en l’altre estat contractant, només són gravades en el primer estat esmentat.

Article 15. Remuneració de

Consellers Les remuneracions en qualitat de consellers i altres retribucions anàlogues que un resident d’un estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat que és resident de l’altre estat contractant poden ser gravades en aquest altre estat.

Article16. Artistes i Esportistes

1. No obstant les disposicions de l’article 14, les rendes que un resident d’un estat contractant obtingui de l’exercici de les seves activitats personals en l’altre estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui com a actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic o com a esportista, poden ser gravades en aquest altre estat.

2. No obstant les disposicions dels articles 7 i 14, quan les rendes derivades de les activitats personals efectuades per un artista o un esportista i en aquesta qualitat no s’atribueixin al mateix artista o esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes poden ser gravades a l’estat contractant en què es portin a terme les activitats de l’artista o l’esportista.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats efectuades en un estat contractant per un artista o un esportista quan l’estada en aquest estat és finançada totalment o principalment amb fons públics de l’altre estat contractant o de les subdivisions polítiques o entitats locals d’aquest estat. En aquest cas, les rendes només són gravables a l’estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 17. Pensions

Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anàlogues que es paguen a un resident d’un estat contractant només són gravables en aquest estat.

Article 18. Funció Pública

1.

a) Els sous, els salaris i altres remuneracions anàlogues pagats per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una entitat local a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat.

b) No obstant això, aquests sous, salaris i altres remuneracions anàlogues només són gravables en l’altre estat contractant quan els serveis es prestin en aquest estat i la persona física sigui un resident d’aquest estat que: (i) sigui nacional d’aquest estat; o (ii) no hagi adquirit la condició de resident d’aquest estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis; i se li graven en aquest estat aquests sous, salaris i altres remuneracions anàlogues. 2.

a) No obstant el que disposa l’apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues pagades per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, bé directament o a càrrec de fons constituïts, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o aquesta subdivisió o entitat només són gravables en aquest estat.

b) No obstant això, aquestes pensions i altres remuneracions anàlogues només seran gravables a l’altre estat contractant quan la persona física sigui un resident i nacional d’aquest estat.

3. Les disposicions dels articles 14, 15, 16 i 17 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions anàlogues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un estat contractant o per una subdivisió política o entitat local seva.

Article 19. Estudiants

Els imports que rebi, per cobrir les despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o una persona en pràctiques que sigui, o hagi estat just abans d’arribar a un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que sojorni al primer estat esmentat amb l’única finalitat dels seus estudis o de la seva formació pràctica, no són gravables en aquest estat, sempre que aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest estat.

Article 20. Altres Rendes

1. Les rendes el beneficiari efectiu de les quals sigui un resident d’un estat contractant, amb independència de la seva procedència, no previstes en els articles precedents d’aquest Conveni només són gravables en aquest estat.

2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 1, quan un import de rendes es pagui a un resident d’un estat contractant a partir d’ingressos rebuts per fiduciaris ( trustees ) o administradors d’herències jacents i aquests fiduciaris ( trustees ) o administradors siguin residents de l’altre estat contractant, s’entén que aquest import procedeix de les mateixes fonts i en les mateixes proporcions que els ingressos percebuts pels fiduciaris ( trustees ) o administradors amb càrrec als quals s’abona l’import. Qualsevol impost pagat pels fiduciaris ( trustees ) o administradors pel que fa a les rendes pagades al beneficiari es considera com si hagués estat pagat pel beneficiari.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari efectiu d’aquestes rendes, resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

4. Quan, per raó d’una relació especial entre el resident a què es refereix l’apartat 1 i alguna altra persona, o entre tots dos i una tercera persona, l’import de les rendes a què es refereix aquest apartat supera la quantia (si n’hi ha) que s’hagi pactat entre ells en absència d’aquesta relació, les disposicions d’aquest article només s’apliquen a l’últim import esmentat. En aquest cas, l’excés de la renda continua sent imposable d’acord amb la legislació de cada estat contractant, tenint en compte les altres disposicions aplicables d’aquest Conveni.

Article 21. Patrimoni

1. El patrimoni constituït per béns immobles descrits a l’article 6 que és propietat un resident d’un estat contractant i que està situat a l’altre estat contractant, pot ser gravat en aquest altre estat.

2. El patrimoni corresponent a béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant pot ser gravat en aquest altre estat.

3. El patrimoni d’una empresa d’un estat contractant que explota naus i aeronaus en el trànsit internacional constituït per aquestes naus i aeronaus, i per béns mobles afectes a l’explotació d’aquestes naus i aeronaus, només és gravable en aquest estat.

4. Els altres elements de patrimoni d’un resident d’un estat contractant només són imposables en aquest estat.

Article 22. Eliminació de la

Doble Imposició

1. De conformitat amb la legislació d’Andorra pel que fa a l’eliminació de la doble imposició, que no afecta el principi general establert, la doble imposició s’elimina de la manera següent:

a) Quan un resident d’Andorra obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, segons les disposicions d’aquest Conveni, puguin ser imposables al Regne Unit, Andorra permet la deducció de l’impost d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat al Regne Unit. Aquesta deducció no pot excedir, però, la part de l’impost andorrà, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes obtingudes al Regne Unit o al patrimoni posseït al Regne Unit;

b) Quan un resident d’Andorra obtingui rendes o sigui propietari de patrimoni que, d’acord amb les disposicions d’aquest Conveni, estiguin exempts d’impost a Andorra, per calcular l’import de l’impost sobre les rendes o el patrimoni restants del resident, Andorra pot tenir en compte les rendes o el patrimoni que han estat exempts.

2. Amb subjecció a les disposicions de la legislació del Regne Unit pel que fa a permetre com a crèdit contra l’impost del Regne Unit l’impost pagat en un territori fora del Regne Unit o, si escau, referents a l’exempció de l’impost del Regne Unit d’un dividend que s’origini en un territori fora del Regne Unit o dels beneficis d’un establiment permanent situat en un territori fora del Regne Unit (cosa que no afecta el principi general d’aquest article):

a) l’impost andorrà que s’ha de pagar d’acord amb la legislació d’Andorra i d’acord amb aquest Conveni, ja sigui directament o per deducció, sobre els beneficis, els ingressos o els guanys imposables procedents de fonts andorranes (excepte en el cas d’un impost sobre dividends a pagar pel que fa als beneficis dels quals es paga el dividend) s’ha de permetre com a crèdit contra qualsevol impost del Regne Unit calculat per referència als mateixos beneficis, ingressos o guanys imposables en referència als quals es calcula l’impost andorrà;

b) un dividend pagat per una societat resident d’Andorra a una societat resident del Regne Unit estarà exempt de l’impost del Regne Unit quan l’exempció sigui aplicable i es compleixin les condicions per a l’exempció d’acord amb la legislació del Regne Unit;

c) els beneficis d’un establiment permanent a Andorra d’una societat resident al Regne Unit estan exempts de l’impost del Regne Unit quan l’exempció sigui aplicable i es compleixin les condicions per a l’exempció d’acord amb la legislació del Regne Unit;

d) en el cas d’un dividend no exempt de l’impost d’acord amb la lletra b anterior que paga una societat resident d’Andorra a una societat resident del Regne Unit i que controla directament o indirectament almenys el 10 per cent del poder de vot de la societat que paga el dividend, el crèdit esmentat en la lletra a anterior també té en compte l’impost andorrà que ha de pagar la societat pel que fa als beneficis dels quals es paga el dividend. Als efectes d’aquest apartat, els beneficis, les rendes i els guanys propietat d’un resident del Regne Unit que puguin ser gravats a Andorra de conformitat amb aquest Conveni es consideraran com a procedents de fonts situades a Andorra.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan l’impost que s’ha de pagar al Regne Unit sigui conforme a les disposicions d’aquest Conveni únicament perquè les rendes a què es refereix aquest apartat siguin també rendes, beneficis o guanys imposables obtinguts per un resident del Regne Unit.

4. Les disposicions de l’apartat 2 no s’apliquen quan l’impost andorrà que s’ha de pagar sigui conforme a les disposicions d’aquest Conveni únicament perquè les rendes, els beneficis o els guanys imposables a què es refereix aquest apartat siguin també rendes obtingudes per un resident d’Andorra.

Article 23. No-discriminació

1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar subjectes en l’altre estat contractant a cap impost o obligació relativa al mateix impost, i que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest altre estat en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa a la residència.

2. Un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no està subjecte a imposició en aquest altre estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat.

3. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 5 de l’article 11, de l’apartat 5 de l’article 12 o de l’apartat 4 de l’article 20, els interessos, els cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant han de ser deduïbles, per determinar els beneficis subjectes a imposició d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. De manera anàloga, qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant s’ha de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si hagués estat contret amb un resident de l’estat esmentat en primer lloc.

4. Les empreses d’un estat contractant el capital de les quals és propietat o està sota el control, directament o indirectament, totalment o en part, d’un o diversos residents de l’altre estat contractant, no han d’estar sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap impost o obligació relatiu al mateix impost, que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als quals estan o puguin estar subjectes altres empreses similars del primer estat esmentat.

5. Res del contingut d’aquest article no s’ha d’interpretar en el sentit que obligui cap dels estats contractants a concedir a les persones físiques no residents en aquest estat cap de les deduccions, bonificacions i reduccions fiscals personals que s’atorguen a les persones físiques així residents o als seus nacionals.

6. Les disposicions d’aquest article s’apliquen als impostos als quals fa referència l’article 2 d’aquest Conveni.

Article 24. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot sotmetre, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles amb la finalitat d’arribar a un arranjament, tal com s’indica en els apartats anteriors.

5. Quan,

a) de conformitat amb l’apartat 1, una persona hagi presentat un cas a l’autoritat competent d’un estat contractant sobre la base que les accions d’un o d’ambdós estats contractants han donat lloc, per a aquesta persona, a una imposició no conforme amb les disposicions d’aquest Conveni, i

b) les autoritats competents no puguin arribar a un acord per resoldre aquest cas en virtut de l’apartat 2 en un període de dos anys des de la data en què tota la informació requerida per les autoritats competents per tal de resoldre el cas hagi estat proporcionada a ambdós autoritats competents, qualsevol qüestió no resolta que sorgeixi del cas és sotmesa a arbitratge si la persona ho sol·licita per escrit. Tanmateix, aquestes qüestions no resoltes no són sotmeses a arbitratge si una decisió en relació amb les qüestions esmentades ja ha estat dictada per un jutjat o tribunal administratiu de qualsevol dels dos estats. Llevat que una persona directament afectada pel cas no accepti l’acord mutu que implementa la decisió arbitral, aquesta decisió és vinculant en ambdós estats contractants i s’implementa amb independència de qualsevol límit temporal en les legislacions nacionals dels dits estats. Les autoritats competents dels estats contractants estableixen, per mutu acord, la forma d’aplicació d’aquest apartat.

Article 25. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest Conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un estat contractant es manté en secret, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) encarregades de la liquidació o la recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l’incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de decisions judicials. No obstant això, la informació rebuda per un estat contractant pot ser emprada per a altres finalitats quan aquesta informació pugui ser emprada per a altres finalitats segons la legislació interna dels dos estats i l’autoritat competent de l’estat emissor n’autoritzi l’ús.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar un estat contractant a:

a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre estat contractant;

b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o en la de l’altre estat contractant;

c) proporcionar informació que revela un secret de caràcter mercantil, empresarial, industrial, comercial o professional o un procediment relacionat amb una activitat econòmica o informació la revelació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.

4. Si un estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació sol·licitada, independentment que l’altre estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas els estats contractants no poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 no s’interpreten en el sentit de permetre a un estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació la posseeixen bancs, altres institucions financeres, agents designats o qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 26. Membres de

Missions Diplomàtiques i Oficines Consulars Les disposicions d’aquest Conveni no afecten els privilegis fiscals conferits als membres de les missions diplomàtiques o de les oficines consulars de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 27. Dret a

Acollir-se als Beneficis del Conveni

1. No obstant les altres disposicions d’aquest Conveni, els beneficis concedits de conformitat amb aquest Conveni no s’atorguen respecte d’un element de renda o de patrimoni o plusvàlua si és raonable concloure, atesos tots els fets i les circumstàncies pertinents, que l’obtenció d’aquest benefici fou una de les finalitats principals de qualsevol instrument o operació que, directament o indirectament, hagi generat el dret de percebre aquest benefici, llevat que es determini que la concessió del benefici en aquestes circumstàncies és conforme amb l’objecte i la finalitat de les disposicions pertinents d’aquest Conveni. En cas que un estat contractant denegui aquests beneficis en virtut de l’apartat 1, les autoritats competents dels estats contractants es poden consultar entre elles.

2. Quan, de conformitat amb aquest Conveni, es denegui un benefici a una persona en virtut de l’apartat 1, l’autoritat competent de l’estat contractant que, en cas contrari, hauria concedit el benefici esmentat, tracta, no obstant això, aquesta persona com si tingués dret a aquesta prestació, o a altres prestacions en relació amb un element específic d’ingrés, patrimoni o plusvàlua, si l’autoritat competent mencionada, a petició d’aquesta persona i un cop considerats els fets i les circumstàncies rellevants, determina que els dits beneficis haurien estat concedits a aquesta persona a manca de la transacció o de l’acord a què es refereix l’apartat 1. L’autoritat competent de l’estat contractant a la qual s’hagi presentat la sol·licitud consulta l’autoritat competent de l’altre estat abans de refusar la sol·licitud presentada en virtut d’aquest apartat per un resident d’aquest altre estat.

3. Quan, de conformitat amb alguna de les disposicions d’aquest Conveni, un estat contractant redueixi el tipus de l’impost sobre la renda d’un resident de l’altre estat contractant o l’eximeixi d’impostos, i d’acord amb la legislació vigent en aquest altre estat contractant, el resident estigui subjecte a impost per aquest altre estat contractant només sobre la part d’aquestes rendes que es remeten o es reben en aquest altre estat contractant, aleshores la reducció o exempció s’aplica només a la part de les rendes que es remeten o es rebin en aquest altre estat contractant.

Article 28. Entrada en

Vigor

1. Els estats contractants es notifiquen mútuament per escrit, per la via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest Conveni. Aquest Conveni entra en vigor a la data de la darrera d’aquestes notificacions i té efecte:

a) a Andorra: (i) pel que fa als impostos retinguts a l’origen, sobre les rendes obtingudes el primer dia o a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què entri en vigor el Conveni; (ii) pel que fa als altres impostos sobre la renda i els impostos sobre el patrimoni, per als impostos exigibles per a qualsevol exercici fiscal que comenci a partir del primer dia de gener de l’any natural següent a l’any en què entri en vigor el Conveni.

b) al Regne Unit: (i) pel que fa a les retencions en origen, sobre els imports pagats o abonats el primer dia o a partir del primer dia del segon mes següent a la data en què entri en vigor el Conveni; (ii) pel que fa a l’impost sobre la renda i l’impost sobre les plusvàlues, per a qualsevol exercici fiscal que comenci el 6 d’abril o a partir del 6 d’abril següent a la data en què entri en vigor el Conveni; (iii) pel que fa a l’impost sobre societats, per a qualsevol exercici fiscal que comenci l’1 d’abril o a partir de l’1 d’abril següent a la data en què entri en vigor el Conveni.

2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 1, les disposicions de l’article 24.5 ( Arbitratge ) no tenen efecte fins que els estats no es notifiquin mútuament per la via diplomàtica que aquesta disposició específica es pot iniciar. La disposició entra en vigor el dia de la darrera d’aquestes notificacions.

3. Sense perjudici de l’entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d’informació en virtut de l’article 25 ( Intercanvi d’informació ) es poden fer:

a) en el cas d’Andorra: (i) pel que fa a qüestions fiscals que impliquin conductes intencionades susceptibles de persecució segons les lleis penals de la part requeridora, als períodes imposables que comencin l’1 de gener del 2013 o a partir de l’1 de gener del 2013, o quan no hi hagi període imposable, a tots els impostos que sorgeixin l’1 de gener del 2013 o després de l’1 de gener del 2013; i (ii) pel que fa als altres casos, als períodes imposables que comencin l’1 de gener del 2017 o a partir de l’1 de gener del 2017 o, quan no hi hagi període imposable, per a tots els impostos que sorgeixin l’1 de gener del 2017 o a partir de l’1 de gener del 2017.

b) en el cas del Regne Unit, sense tenir en compte el període imposable al qual es refereix l’assumpte.

Article 29. Denúncia

1. Aquest Conveni es manté en vigor fins que un dels estats contractants el denunciï. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el Conveni, per la via diplomàtica, mitjançant una notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de qualsevol any natural que comenci després de l’expiració dels cinc anys des de la data d’entrada en vigor del Conveni. En aquest cas, el Conveni deixa de tenir efecte:

a) per a Andorra: (i) pel que fa als impostos retinguts a l’origen, sobre les rendes obtingudes l’1 de gener o a partir de l’1 de gener de l’any següent a l’any en què s’hagi notificat; (ii) pel que fa a altres impostos sobre la renda, als impostos gravables per a qualsevol exercici imposable, a partir de l’1 de gener o després de l’1 de gener immediatament posterior a l’any en què s’hagi notificat; i

b) per al Regne Unit: (i) pel que fa a les retencions en origen, pels imports pagats o abonats després de la data que sigui sis mesos després de la data en què s’hagi notificat; (ii) pel que fa a l’impost sobre la renda i l’impost sobre les plusvàlues, per a qualsevol exercici fiscal que comenci el 6 d’abril o després del 6 d’abril següent a la data en què s’hagi notificat; (iii) pel que fa a l’impost sobre societats, per a qualsevol exercici fiscal que comenci l’1 d’abril o després de l’1 d’abril següent a la data en què s’hagi notificat.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats pels seus respectius Governs, signen aquest Conveni. Fet en dos exemplars originals, a Londres el dia 20 de febrer del 2025, en català i anglès, tots dos textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació, preval el text en anglès. Pel Principat d’Andorra Pel Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord