Article 24. Procediment d’arranjament amistós

Article 24. Procediment d’arranjament amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un o ambdós estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni, pot sotmetre, amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, el seu cas a l’autoritat competent de qualsevol dels estats contractants. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions d’aquest Conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb aquest Conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en casos no previstos per aquest Conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles amb la finalitat d’arribar a un arranjament, tal com s’indica en els apartats anteriors.

5. Quan,

a) de conformitat amb l’apartat 1, una persona hagi presentat un cas a l’autoritat competent d’un estat contractant sobre la base que les accions d’un o d’ambdós estats contractants han donat lloc, per a aquesta persona, a una imposició no conforme amb les disposicions d’aquest Conveni, i

b) les autoritats competents no puguin arribar a un acord per resoldre aquest cas en virtut de l’apartat 2 en un període de dos anys des de la data en què tota la informació requerida per les autoritats competents per tal de resoldre el cas hagi estat proporcionada a ambdós autoritats competents, qualsevol qüestió no resolta que sorgeixi del cas és sotmesa a arbitratge si la persona ho sol·licita per escrit. Tanmateix, aquestes qüestions no resoltes no són sotmeses a arbitratge si una decisió en relació amb les qüestions esmentades ja ha estat dictada per un jutjat o tribunal administratiu de qualsevol dels dos estats. Llevat que una persona directament afectada pel cas no accepti l’acord mutu que implementa la decisió arbitral, aquesta decisió és vinculant en ambdós estats contractants i s’implementa amb independència de qualsevol límit temporal en les legislacions nacionals dels dits estats. Les autoritats competents dels estats contractants estableixen, per mutu acord, la forma d’aplicació d’aquest apartat.