Article 23. No-discriminació

Article 23. No-discriminació

1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar subjectes en l’altre estat contractant a cap impost o obligació relativa al mateix impost, i que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als quals estiguin o puguin estar subjectes els nacionals d’aquest altre estat en les mateixes circumstàncies, en particular pel que fa a la residència.

2. Un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no està subjecte a imposició en aquest altre estat de manera menys favorable que la imposició de les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat.

3. Llevat que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 5 de l’article 11, de l’apartat 5 de l’article 12 o de l’apartat 4 de l’article 20, els interessos, els cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant han de ser deduïbles, per determinar els beneficis subjectes a imposició d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer estat esmentat. De manera anàloga, qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant s’ha de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si hagués estat contret amb un resident de l’estat esmentat en primer lloc.

4. Les empreses d’un estat contractant el capital de les quals és propietat o està sota el control, directament o indirectament, totalment o en part, d’un o diversos residents de l’altre estat contractant, no han d’estar sotmeses, en el primer estat esmentat, a cap impost o obligació relatiu al mateix impost, que no s’exigeixi o que sigui més onerós que aquells als quals estan o puguin estar subjectes altres empreses similars del primer estat esmentat.

5. Res del contingut d’aquest article no s’ha d’interpretar en el sentit que obligui cap dels estats contractants a concedir a les persones físiques no residents en aquest estat cap de les deduccions, bonificacions i reduccions fiscals personals que s’atorguen a les persones físiques així residents o als seus nacionals.

6. Les disposicions d’aquest article s’apliquen als impostos als quals fa referència l’article 2 d’aquest Conveni.