Article 18 ter. Nul·litat de les resolucions no fermes

Article 18 ter. Nul·litat de les resolucions no fermes

1. La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:
a) A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti.
b) Per part del batlle o el tribunal, d’ofici o a petició de part, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la instància. En aquest cas, el batlle o el tribunal dona audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de cinc dies hàbils es pronunciïn sobre l’existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels cinc dies hàbils següents.
2. Fora dels supòsits previstos en l’apartat anterior, no s’admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva.
3. L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet, o que la resol, la nul·litat d’actuacions no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.