Article 22

Article 22

1. A més a més de la renda, l’arrendatari està obligat a pagar, a l’arrendador o bé directament al subministrador que correspongui, les despeses que originen els serveis i els subministraments del que gaudeixi sempre que es corresponguin amb consums de caràcter individual que puguin ser clarament identificables. Tenen aquesta consideració el servei de porteria i els subministraments d’aigua, electricitat, gas, calefacció, aire condicionat, telèfon i altres anàlegs.

2. Per efectuar-ne el cobrament, l’arrendador ha de justificar a l’arrendatari la quantitat que li correspon pagar per aquests serveis i subministraments. Per determinar el cost individual de cada servei, si les finques que en gaudeixen són més d’una i no hi ha comptadors individuals, el cost total es distribueix entre elles en funció de la superfície de cada finca.

3. Es vàlid el pacte en què es convé el pagament d’una suma preufetera per a tots o determinats serveis.

4. L’import dels serveis, quan siguin deguts a l’arrendador, és complementari a la renda, però s’hi assimila als efectes de desnonament per manca de pagament.

5. En el supòsit que s’hagi pactat que l’arrendatari contracti directament amb el subministrador que correspongui els serveis d’aigua, electricitat, gas, telèfon o altres similars, aquest contracte només és vàlid si l’arrendatari ha aportat a la companyia corresponent el contracte d’arrendament de la finca signat degudament per les parts.