Sanció disciplinària d'acord amb l'article 99.1(f) LRL

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: B

Representant: Sra. Somoza

Advocat: Sra. ELH

Apel·lat: Sra. Morell

Representant: Sr. Ferrer

Advocat: Sra. ANG

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Laboral- sanció disciplinària-naturalesa del dret disciplinari i principi de legalitat sancionadora- article 99.1 (f) LRL-prova

SENTÈNCIA 000115/2025

Andorra la Vella, 12 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 18-08-1997, la Sra. Morell va iniciar una relació laboral per compte del B (B) com a administrativa al C (Servei de C).

Per providència del 26-09-2023 es va decidir la incoació d'un expedient disciplinari en relació a la Sra. Morell i, el 02-10-2023, se li va notificar un plec de càrrecs que exposa :

"1.- Fets.-

Montenegro'acord amb la comunicació de la Dra. Montenegro, Cap de Servei de C (en endavant C), en dates 18 i 19 de setembre de 2023, en les que comunica al Cap d'Àrea de Persones un incident entre la Sra. Morell, administrativa i la Sra. Pérez, tècnica, ambdues treballadores del C. Així mateix, també és comunica una queixa presentada al Servei d'Atenció a I 'Usuari, per part del Sr. Soriano, per l'actitud envers una pacient de la Sra. Morell. En tractar-se de dues faltes disciplinàries, es detallen a continuació els fets;

El passat 18 de setembre de 2023, la Sra. Pérez va enviar un email a la Cap del Servei, Dra. Montenegro, comunicant que el dia 12 de setembre tenia assignat el mamàgraf i l'agenda plena de mamografies de cribratge. Posteriorment i un cop finalitzades les mamografies a les 13:00 hores, la Sra. Pérez es va dirigir a les secretàries del Servei que son les responsables de gravar els CDS amb la informació de les mamografies, per demanar que sense pressa, s'havia de realitzar aquesta feina. Les secretàries presents Sres. Blasco i Seco, van contestar "Ok, no hi ha problema".

Posteriorment, mentre la Sra. Pérez es trobava en el seu temps de dinar, la Sra. Morell va entrar a preguntar-li "si ara també havien de fer elles els CDs?". Davant d'aquesta pregunta la Sra. Pérez contesta que els tècnics de C no tenen accés a G (software per realitzar aquesta funció) i per tant, no poden fer-ho.

La Sra. Morell marxa sense dir res i cinc minuts després la Sra. Pérez la veu com s'aixeca de la seva taula dient en veu alta "per que no em dona la gana, si no tenen accés que li posin".

Després del seu torn de dinar, la Sra. Pérez torna a la sala de mamografies i troba en la cadira tots els sobres que havia deixat a les secretàries amb una nota que indica "no hem pogut fer-ho", quan eren aproximadament les 14:20 hores i l'horari de les secretàries és fins a les 18:00 hores. Concretament el de la Sra. Morell és fins a les 14:45 hores.

En tot moment la Sra. Morell va mostrar total desacord, negant-se a realitzar una feina que és de la seva responsabilitat i prenent la decisió de no fer-ho sense consultar en cap moment amb la Cap de Servei i/o amb la Coordinadora de Tècnics del C.

Per un altra banda i vista la comunicació de la Dra. Montenegro de data 19 de setembre de 2023, en la que fa referència a la queixa presentada per un pacient al Servei d'Atenció a l'Usuari, amb data 12 de setembre, amb relació a una falta de respecte i maltractament de paraula, de la Sra. Morell envers una pacient que estava realitzant una consulta en la recepció del C. (Annex 1.- s'adjunta còpia de la queixa presentada pel Sr. Soriano).

2.-Qualificació jurídica.-

Els fets descrits anteriorment poden ser constitutius del concurs d'una falta molt greu tipificada a l'article 99.1. Iletra f), de la Llei 3112018 del 6 de desembre de Relacions Laborals:

"f) Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres assalariats i al públic en general".

3.- Proposta de sanció.-

Montenegro'acord amb l'article 100.3 a) de la Llei 31/2018 del 6 de desembre de Relacions Laborals es proposa la suspensió de salari i ocupació d'una durada d'11 (onze) dies. (...)".

El 08-02-2024, la Directora general del B li va notificar la resolució consistint en imposar-li una sanció disciplinària de suspensió de salari i ocupació per una durada d'11 dies, per haver comès la falta molt greu de l'article 99.1 (f) LDL.

2.- Per escrit del 21-02-2024, la representació processal de la Sra. Morell va formular demanda laboral contra el B sol·licitant l'anul·lació de la sanció disciplinària i la condemna del B a satisfer la suma de 818,44 EUR corresponent als 11 dies de suspensió juntament amb el pagament dels interessos legals que es generin des del dia 1 de març, a regularitzar prop de la CASS, així com el pagament de totes les costes judicials.

3.- La representació processal del B es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de costes.

4.- En data 20-12-2024, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència decidint :

"PRIMER.- Estimar íntegrament la demanda formulada en data 21 de febrer del 2024 per part de la Sra. Morell contra el B (B).

SEGON.- Anul·lar la sanció disciplinària imposada a la Sra. Morell mitjançant Resolució de la Directora general del B de data 7 de febrer del 2024; Condemnar al B a satisfer a la demandant la quantitat de 848,44 EUR corresponents als onze dies de suspensió de feina, juntament amb el pagament dels interessos legals generats des del dia 1 de març del 2024 i, fins al seu total pagament i; finalment a regularitzar prop de la CASS dits imports.

TERCER.- Condemnar al pagament de les costes causades a la treballadora al B, inclosos honoraris d'advocada i de procurador.".

5.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del B demanant la seva revocació amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

Fonamenta el seu recurs en una errònia valoració dels elements de prova existents i en una interpretació incorrecta del dret aplicable i analogia de la Jurisprudència existent.

Argumenta en relació a la qüestió de la interpretació de la norma, que el raonament de la sentència cau quan pretén justificar que per tal de sancionar el comportament de manca de respecte i de consideració, aquest ha de ser d'una entitat molt superior a la del cas d'autes; que no existeix cap tipificació del comportament que pugui ser considerat lleu o greu, sinó que el Codi atribueix l'entitat de molt greu al comportament, i ho fa precisament perquè és del tot intolerable una falta de respecte i de consideració els companys, als superiors, i sobre tot al públic en general. Afegeix que, de no acceptar-se aquesta interpretació de la Llei, qualsevol situació de manca de respecte i/o de desconsideració no es podria sancionar, i el B no podria sancionar comportaments anàlegs al cas d'autes per part dels treballadors amb els pacients i usuaris, donant a més un missatge de permissivitat, afectant la disciplina interna i vulnerant el principi de legalitat sancionadora.

Montenegro'altra banda, sosté que el que preveu l'article 100 del codi de relacions laborals és precisament la graduació de les sancions per les faltes molt greus, i que justament el B es va sancionar a la Sra. Morell amb la sanció mínima i no pas amb un acomiadament disciplinari com és el cas jurisprudencial citat a la sentència.

Argumenta pel que fa a la valoració de la prova que els elements de prova havien de portar la Sra. Batlle ha considerar la falta molt greu de l'article 99.1 (f) LRL.

6.- La representació processal de la Sra. Morell demana la desestimació del recurs i la confirmació de la Sentència d'instància, així com la condemna de la part recurrent al pagament de les costes judicials de segona instància.

De forma resumida exposa que el recurs del B parteix d'una concepció errònia del principi de legalitat sancionadora, i que la sentència de primera instància conclou degudament que cap dels dos episodis compleix els requisits exigits per l'article 95 esmentat per ser tipificats com a falta molt greu.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Del dret disciplinari

El dret disciplinari pertany al poder de direcció de l'empresari i a la corresponent situació de subordinació de l'assalariat. Tot i així, en l'exposició del motius de la llei 35-2008 del 18 de desembre del codi de relacions laborals, s'indicava que "la moderna concepció de les relacions laborals ha abandonat el criteri disciplinari i rígid basat en el poder discrecional de l'empresari, per concebre-les des del caire del diàleg i de la concertació constants.".

El dret disciplinari esta sotmès abans de tot al principi de legalitat.

És així que l'article 95.1 LRL el defineix com la facultat que té la direcció de les empreses per sancionar els incompliments laborals dels assalariats, d'acord amb la graduació de faltes i sancions que s'estableix en la Llei.

Vam motivar al respecte en la Sentència del 29-03-2021 (rotlle 534/16) :

"Tercer.- Cal en primer lloc recordar que, en l'exercici del seu poder disciplinari, amb la "coloració penal" que li ha reconegut el Tribunal Constitucional (veure també STSJC 24/14 "una mesura tan dràstica com l'acomiadament equival a una pena"), l'empresari es troba sotmès al principi de legalitat expressat en l'article 105, i al principi de proporcionalitat resumit en l'article 101 del Codi de relacions laborals que disposa que tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents i que les sancions imposades són impugnables en via judicial. Sobre aquest darrer punt ja vam motivar en la STSJC 223-17 del 24-10- 2017 que : "és a l'empresari que fa ús del seu poder disciplinari a qui pertoca qualificar correctament els fets que vol sancionar i imposar la sanció legal corresponent. El poder disciplinari pertany a l'empresari, i no al jutge. És l'empresari que, en el marc de la seva responsabilitat de gestió de l'empresa, aprecia la gravetat de les faltes de l'assalariat i l'oportunitat de sancionar-les de tal o tal manera. En cas d'impugnar-se la sanció pronunciada per part del treballador, l'òrgan jurisdiccional, a més de comprovar que els fets denunciats queden establerts, que encabeixen en el motiu de sanció invocat i que la sanció respecta els criteris de forma, ha de verificar si la qualificació de la falta i la sanció aplicada per part de l'empresari respecten els criteris esmentats per l'article 101 del Codi de relacions laborals (importància, transcendència, intencionalitat i circumstàncies concurrents). Si la qualificació no és correcta o si la sanció no correspon a la falta reprotxada o no és proporcionada, la mateixa no es pot considerar com a legalment imposada i pertoca al jutge anul·lar-la però no es pot substituir a l'empresari.".

Això recordat, podem dir que de cap manera la sentència d'instància afecta el poder disciplinari del B.

En efecte, contràriament al que exposa la part recurrent, el principi de la legalitat sancionadora no comporta cap caràcter automàtic sinó que cada comportament reprotxat s'ha de valorar in concreto per poder determinar si pot encabir en la qualificació legal.

És a dir que, per fonamentar vàlidament una sanció disciplinària, el comportament reprotxat no només ha de correspondre al supòsit invocat i tipificat per la Llei, sinó que també s'han tenir en compte els criteris que marca l'article 95.2 LRL relatiu a les faltes i sancions dels assalariats que disposa :

"(...) Tota falta comesa per una persona assalariada s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.".

Quant a l'article 100 LRL disposa que :

"Les sancions que es poden imposar en cada cas, en funció de la graduació de la falta comesa, són les següents:

1. Per faltes lleus: amonestació escrita.

2. Per faltes greus: suspensió de salari i ocupació d'una durada màxima de 10 dies.

3. Per faltes molt greus:

a) Suspensió de salari i ocupació d'11 dies a 1 mes.

b) Acomiadament disciplinari.".

Per tant, la sanció, per ser vàlida ha de correspondre a una prèvia i correcta qualificació del comportament reprotxat.

És així que vam poder motivar (TSJC-131-2019 del 27-09-2019) :

"La correspondència entre la sanció aplicada i la gravetat del comportament que es reprotxa al treballador haurà de ser verificada de manera individualitzada, al cas per cas, per la jurisdicció laboral, tenint en compte, d'una part la concreta conducta ofensiva en que l'assalariat ha incorregut (component objectiu) i per altra, l'adequació amb la sanció imposada especialment quan per a l'exercici del poder disciplinari, l'empresari gaudeix d'un ampli marge de maniobra quan a la graduació de les sancions segons la gravetat de la falta de que es tracti (cfr. art. 105 del CRL). I en aquesta activitat, la valoració dels components subjectius que han pogut intervenir en cada cas resulta transcendental, així per a determinar l'adequació de la sanció imposada, caldrà prestar especial atenció a les circumstàncies concurrents, com ara les expressions utilitzades, la inexistència de provocació prèvia, el context en que aquestes intervenien (····) i verificar així mateix si el concret comportament que s'imputa al treballador trenca de manera definitiva i irremeiable la convivència en l'empresa".

Així les coses, és amb bon criteri que la Sra. Batlle es va referir a la nostra sentència del 27-11-2018 (rotlle TSJC-302/2018).

En efecte, a més d'apreciar si en el cas concret l'acomiadament era justificat i proporcionat, la mateixa recorda la naturalesa de la falta molt greu de l'article 99.1 (f) i els criteris per a poder considerar-la com a constituïda.

Segon.- Sobre la falta de l'article 99.1 (f) LRL

L'article 99.1 (f) LRL (abans 104.6 CRL) qualifica com a falta molt greu :

"f) Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres assalariats i al públic en general.".

Contràriament al que sosté l'apel·lant, no totes les faltes de respecte s'han de qualificar com a molt greus.

Com ho acabem de motivar, la nostra sentència del 27-11-2018 (rotlle TSJC-302/2018) exposa els criteris que s'han de tenir en compte per poder considerar constituïda dita falta molt greu.

La sentència d'instància la cita de manera extensa i no tornarem a fer-ho, només recordant que, de manera general, es tracta d'una jurisprudència consolidada (veure per exemple TSJC-149/2015, TSJC-142/2019 i TSJC-90/2015), que hem mantingut fins a recentment ( TSJC-52/2022 del *** i TSJC-187/2022 del 20-12-2022), i en virtut de la qual hem pogut establir que el punt determinant era indispensable establir una actitud ofensiva greu i culpable, vulnerant greument a la disciplina jeràrquica o el necessari respecte mutu que comporta el fet de treballar dins d'una comunitat de persones.

Tercer.- Pel que fa a l'incident del 18-09-2023 entre la Sra. Morell, administrativa i la Sra. Pérez, es reprotxa a l'assalariada el fet d'haver-se negat a gravar uns CD's i d'haver-se aixecant dient en veu alta : "perquè no em dona la gana, si no tenen accés que li posin", i això quan tal tasca és de la seva responsabilitat i sense consultar a un superior.

Però, a més de no quedar suficientment establert aquest fet, doncs es fonamenta sobre la versió de l'altra treballadora que no va ser confirmada sinó més aviat contradita durant la vista oral a través de les testificals de les Sres. Seco i Blasco, tal comportament no encaixa amb la definició de l'article 99.1 (f) LRL fins i tot si es considera que la falta de respecte seria no només en relació a la Sra. Pérez, qui ha presenciat els fets, sinó també a la superior de la Sra. Morell.

Així les coses, qualificar com a molt greu i imposar la sanció corresponent, encara que sigui en la mínima, apareix a la vegada mancat de fonament i desproporcionat.

Quart.- Pel que fa a l'incident amb una pacient, el mateix correspon a la queixa que el Sr. Soriano va presentar al Servei d'Atenció a l'Usuari exposant :

"Comunicarle que he presenciado un maltrato y una falta de respeto a una señora que estaba haciendo una consulta a una chica de recepción de radiología. La señora Morell no solo no ha tenido respeto dirigiéndose así a una señora de la tercera edad (así) me refiero a un tono muy incorrecto que también las formas. Cuando me he dirigido a ella para pedirle una explicación de su comportamiento también ha tenido muy mala educación y me ha dicho que no le importaba si quería poner una queja. Da pena que tengáis una persona tan grosera y mal educada de atención al público. Espero podáis revertir esta situación.".

Cal precisar que el mateix dia de l'incident, i donat que el Sr. Soriano li havia dit que presentaria una queixa, la Sra. Morell va escriure a la seva superior per explicar la seva versió, segons la qual la iniciativa personal del Sr. Soriano era el fruit d'una mala interpretació per part seva i de les dificultats de comunicació amb els usuaris que suposa la presència de mampares.

En seu judicial, però, no s'ha pogut establir en que precisament la Sra. Morell hauria faltat al respecte a la pacient en qüestió i les indicacions que el Sr. Soriano va donar durant la vista oral no corresponen a les manifestacions de la Sra. Seco, qui va explicar haver presenciat els fets i que en cap moment la Sra. Morell havia tingut una actitud inadequat.

Tampoc les indicacions del Sr. Soriano corresponen amb les manifestacions dels companys de feina que, tot i que uns la qualifiquen com "seca", indiquen que sempre la Sra. Morell manté un comportament correcte, i donen explicacions sobre la configuració dels llocs, en particular la presència de mampares que poden portar a dificultats de comunicació o malentesos.

Així les coses, aquí també, qualificar com a molt greu i imposar la sanció corresponent, encara que sigui en la mínima, apareix a la vegada mancat de fonament i desproporcionat.

En conclusió, no considerem cap error en la interpretació del dret i de la jurisprudència, ni cap error en la valoració de la prova.

Quart.- Per tot l'exposat, escau desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació.

La desestimació íntegra del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar íntegrament el recurs de la representació processal del B en contra de la sentència de data 20-12-2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar al B les costes processals de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.