Laboral, injúries greus a l'empresari (3000354/2021)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000187/2022 ORIGEN: 3000354/2021 - 00

NIG: 5300542120210001235

PARTS:

Apel·lant: Srs. Vives i Esteban

Advocat: Sra. Querol

Apel·lat: Sr. Miró

Representant: Sra. Benitez

Advocat: Sr. Manzano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral, injúries greus a l'empresari

SENTÈNCIA 168-2022

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 26-4-2021, la representació processal del Sr. Miró va formular demanda laboral contra els Srs. Vives i Esteban, en reclamació d'indemnització per desistiment justificat o subsidiàriament acomiadament injustificat, sol·licitant es dicti Sentència condemnant solidàriament els demandats a:

1) satisfer al Sr. Miró, la quantitat principal de 5.818,65.-EUR; 2) pagar els interessos legals sobre la quantitat principal reclamada, a comptar del dia 16 de març del 2021 fins a la liquidació total del deute; 3) a cotitzar a la CASS, de la quantitat principal reclamada, fent-se càrrec cada part del percentatge que li correspongui i 4) al pagament de les costes processals, incloent honoraris d'advocat i de procurador.

2.- El 15-9-2021, la Sra. Vives contestava la demanda articulada oposant- se a les pretensions de la part demandant i formulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda, condemnant el Sr. Miró a pagar la suma de 1.158,90.- EUR, corresponent als 15 dies de preavís que el treballador no va donar a l'empresa, majorada dels interessos legals i les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a determinar en el moment processal oportú.

El Sr. Esteban, articulava excepció de manca de legitimació passiva i s'adheria a la contesta i demanda reconvencional que la Sra. Vives articulava, sol·licitant es dicti Sentència que, de forma principal, estimi l'excepció processal formulada, i de forma subsidiària, desestimi la demanda i estimi la demanda reconvencional interposada per la Sra. Vives, amb condemna de l'actor a l'abonament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador

3.- La representació processal del Sr. Miró va contestar la demanda reconvencional i l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva articulades pels demandats, interessant la seva desestimació amb imposició de les costes ocasionades als demandats.

4.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuats els respectius escrits de conclusions per les parts litigants, en data 9-6-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Apreciar la caducitat de l'acció exercitada pels Srs. Vives i Esteban en la demanda reconvencional formulada envers el Sr. Miró.

Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Miró contra els Srs. Vives i Esteban.

Tercer.- Declarar que l'acomiadament disciplinari del Sr. Miró practicat per la part empresària esdevé injustificat, i condemnar solidàriament els Srs. Vives i Esteban a abonar al treballador la suma bruta de 5.818,65EUR en concepte d'indemnització prevista a l'article 92.1 de Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, quantitat que meritarà interessos legals des de la fermesa de la present resolució.

Quart.- Informar que la quantitat bruta resultant d'aquesta sentència haurà de ser declarada (o complementada) i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social).

Cinquè.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst al darrer Fonament de Dret de la present decisió.

Sisè.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil".

5.- Els Srs. Vives i Esteban, han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i mitjançant escrit de 12-7-2022 interessen la revocació de la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància i que en el seu lloc, es dicti Sentència desestimant la demanda, imposant a l'actor el pagament de les costes ocasionades, incloent-hi els honoraris d'advocat, de procurador i eventualment de Cañete.

6.- La representació processal del Sr. Miró s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant al confirmació íntegra de la Sentència dictada per la Sra. Batlle, imposant al recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El dia 1-8-2019 el Sr. Miró iniciava una prestació laboral en qualitat de cap de cuina en el negoci Restaurant R, percebent una retribució bruta de 2.300.- EUR mensuals, més l'avantatge material consistent en un àpat diari. No es discuteix que aquesta relació laboral s'extingia el dia 15-3-2021. La controvèrsia es plantejava inicialment en relació amb la concreta modalitat en què el contracte de treball va ser resolt. En efecte, el treballador defensava haver desistit justificadament mitjançant carta tramesa a l'empresari per l'empresa B i en canvi els demandats sostenien haver acomiadat el treballador a través de carta tramesa en la mateixa data a través de Cañete.

En aquest context i considerant el treballador que la seva decisió extintiva resultava anterior, articulava demanda laboral on reclamava la indemnització legal resultant del seu desistiment justificat incrementada dels interessos legal, i les costes.

La representació processal dels demandats consideraven en primer lloc que el Sr. Esteban no es trobava legitimat passivament per a ser part en el present judici. Tanmateix i després d'oposar-se a les pretensions de l'actor, la Sra. Vives articulava demanda reconvencional reclamant la condemna del Sr. Miró a satisfer una indemnització per la manca de preavís per a desistir del contracte de treball.

En la Sentència dictada es desestima en primer lloc l'excepció de manca de legitimació passiva articulada i tanmateix aprecia la caducitat de la reclamació articulada per la Sra. Vives en la seva demanda reconvencional. Quant al fons de la demanda formulada, raona que l'extinció del contracte de treball va intervenir mitjançant la carta d'acomiadament tramesa per l'empresari. No obstant considera que els fets en aquesta relatats no ostentaven la gravetat suficient com per a justificar la dràstica decisió adoptada, estimant la demanda, reconeixent el dret al treballador a obtenir la indemnització que en el seu escrit rector reclamava, amb interessos i costes.

I és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal dels Srs. Vives i Esteban, amb fonament als motius de recurs que seguidament s'expliciten.

Segon.- En primer lloc i a diferència del que se li retreu en la Sentència d'instància, considera que la carta enviada al treballador contenia un relat suficientment precís dels motius de l'acomiadament, i que els fets que es retreien al treballador havien estat degudament justificats i eren greus, el que al seu criteri justificava el seu acomiadament. Considera que la Sentència dictada incurria en error en la valoració de la prova, argumentant que el Sr. Miró va provocar una situació violenta i irrespectuosa i que el seu acomiadament resultava perfectament ajustat a dret.

Recordava en aquest sentit els pronunciaments d'aquesta Sala dictats en l'àmbit dels maltractaments de paraula (TSJC-142/2019, TSJC-90/2015 I tsjc-302/2018), considerant que el Sr. Miró amb la seva actitud el dia dels fets va lesionar greument els béns jurídics protegits pel precepte de referència, trencant la disciplina jeràrquica i l'harmonia en el lloc de treball i faltant greument al respecte als seus companys amb la seva actitud i al seu superior jeràrquic, lesionant els drets fonamentals del Sr. Esteban atès que les paraules proferides pel treballador tenien un component objectiu clarament injuriós i vexatori i amb un "animus injuriandi", amb la voluntat innegable de menystenir l'honor i la reputació del Sr. Esteban que s'aproxima a la calúmnia o difamació i que, al haver-se proferit davant d'altres treballadors, feien inviable el manteniment del treballador en la plantilla del restaurant, sense que el retard en el pagament del salari que sofria, puguin justificar l'actitud del treballador, que podia recórrer a altres mecanismes per fer valdre els seus drets abans de maltractar verbalment l'empresari en les modalitats en que ho va fer. En tot cas insistia en el fet que no es va tractar d'un moment puntual de pèrdua de nervis per part del treballador sinó que l'estat d'agressivitat va durar hores fins que es va apaivagar i durant aquest temps el treballador va insultar sense parar al Sr. Esteban.

Tercer.- En aquesta alçada no es qüestiona la resolució de l'òrgan judicial d'instància quan descarta l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Esteban ni la desestimació de la demanda reconvencional articulada per la Sra. Vives. Tampoc, la representació processal del treballador discuteix en cap moment, la conclusió segons la qual el contracte de treball es va extingir mitjançant la carta d'acomiadament tramesa per l'empresari, descartant per via de conseqüència tota incidència de la carta de desistiment en l'extinció dels contracte de treball. Aquests pronunciaments adoptats per l'òrgan judicial d'instància no podran per tant ser revisats en aquesta alçada en mèrits del principi "tantum devolutum quantum apellatum".

Quart.- Pel que es refereix en primer lloc a la manca de concreció que amb caràcter general, la Sentència dictada atribueix a la carta d'acomiadament hem de compartir el raonament de la jutgadora "a quo". En efecte, la comunicació de tota sanció disciplinària ha d'intervenir formalment per escrit, i contenir un relat prou precís dels fets que es retreuen a l'assalariat per tal que aquest els pugui impugnar judicialment de manera eficaç, sense experimentar situacions d'indefensió.

En el present supòsit i malgrat l'extensió de la carta d'acomiadament en resulta que la majoria de circumstàncies que es reprotxen al treballador no han estat suficientment precisades, el que impedeix no tant sols el treballador impugnar-los sinó tampoc el Tribunal realitzar el control de proporcionalitat de la sanció aplicada. En efecte, la carta comença per retreure al treballador que una volta el Sr. Esteban va entrar a la cuina per a saludar als treballadors com ho feia de costum, el Sr. Miró "va començar a etzibar retrets, crítiques i insults contra el Sr. S, que en aquells moments es trobava absent, de forma agressiva, cridant i donant cops al mobiliari" i més endavant destaca que "el Sr. Esteban va intervenir per calmar la situació però vostè va començar a proferir insults i retrets cap a la seva persona, de forma agressiva i descontrolada, arribant els crits van fer intervenir el Sr. P, que es trobava a la Sala i que va intentar també calmar la situació". Es tracta aquest d'un relat genèric, limitat a la qualificació d'un fet sense però contenir una narració específica, concreta i objectiva sobre la naturalesa dels insults, retrets i crítiques en defecte de quina informació exacta, la qualificació realitzada per l'empresari en la carta resulta eixorca als efectes de caracteritzar una falta laboral i no permeten justificar una qualsevol sanció.

L'únic relat concret i precís que la carta realitza al respecte intervé més endavant quan es descriu: "No obstant, vostè no va desistir del seu comportament i va continuar descarregant insults desmesurats, i fins i tot amenaces de mort, atacant directament i sense motiu al Sr. S i al Sr. Esteban, què va rebre insults com "fill de puta" i "delinquent", entre altres". En efecte, i si bé l'àmbit objectiu concret de les amenaces de mort no es troba precisat, en canvi els insults han estat perfectament identificats, sense que en aquesta alçada, la representació processal del treballador qüestioni haver-los proferit.

Cinquè.- Aquesta Sala ha establert una línia doctrinal consolidada en relació amb la falta molt greu relativa als maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres assalariats i al públic en general prevista en l'art. 99.1.f) de la vigent Llei 31/2018 de relacions laborals (o anteriorment 104.6 del Codi de Relacions laborals) indicant que "(···) El bé jurídic protegit per aquest precepte consisteix en la disciplina jeràrquica inherent al contracte de treball, la convivència, l'harmonia i el respecte mutu en que han de desenvolupar-se les relacions personals entre els integrants de l'empresa, per raó de l'obligada comunitat que el treball crea entre les persones implicades en el procés productiu i finalment també protegeix la dignitat de la persona en general, dret fonamental de tots els integrants de la relació laboral, i que constitueix tant un dret com un deure bàsic per al treballador, que aquest darrer necessàriament ha de respectar.

Quant al concret comportament típic que a través del mateix es sanciona, els maltractaments de paraula i faltes greus de respecte, han de ser enteses com aquelles expressions que puguin ser proferides envers una persona amb la finalitat d'ofendre la seva moralitat, el seu honor o que siguin vexatories al respecte de la seva dignitat humana. No obstant, per a justificar l'acomiadament del treballador aquests maltractaments de paraula i faltes greus de respecte han de comportar un atac frontal a l'honor de la persona ofesa, amb entitat suficient per a entendre, raonablement, que afectarà la convivència en el treball i alhora és indispensable que l'actitud ofensiva del treballador sigui greu i culpable. En efecte, en atenció a la concepció subjectivista que impregna en el nostre ordenament la figura de l'acomiadament, hauran de valorar-se les circumstàncies que concorrien tals com, a títol il·lustratiu, el clima de tensió que podia existir entre ambdues parts (etc); i és que no totes les ofenses verbals mereixen la sanció de l'acomiadament sinó que aquesta es reservarà als supòsits en que s'ataqui injustament l'honor de les persones contra qui van proferides o estiguin destinades a ofendre'n la seva dignitat i sempre que les mateixes es realitzin en l'esfera del treball o amb ocasió d'aquest, pero sense que pugui fixar-se de manera objectiva o apriorística, sinó que s'han de relacionar amb el context en que es van proferir. És per aquest motiu que l'ús ocasional d'expressions que poden ser qualificades d'inapropiades no poden traduir-se de manera inercial i sense més, en l'acomiadament del treballador, sanció aquesta que ha de reservar-se per als incompliments dotats d'una significació especial per raó de la seva gravetat, transcendència i injustificat i sempre que la culpabilitat en ressurti de manera flagrant o patent, i no quan es vegi atenuada per un moment d'ofuscació o d'ira inadequats pero propis a un episodi de desfogament del treballador en reacció a una situació concurrent" (Sentència de 27-11-2018, rotlle TSJC-302/2018).

En la Sentència de 27-9-2019 (rotlle TSJC-131/2019) afegíem "La correspondència entre la sanció aplicada i la gravetat del comportament que es reprotxa al treballador haurà de ser verificada de manera individualitzada, al cas per cas, per la jurisdicció laboral, tenint en compte, d'una part la concreta conducta ofensiva en que l'assalariat ha incorregut (component objectiu) i per altra, l'adequació amb la sanció imposada especialment quan per a l'exercici del poder disciplinari, l'empresari gaudeix d'un ampli marge de maniobra quan a la graduació de les sancions segons la gravetat de la falta de que es tracti (cfr. art. 105 del CRL). I en aquesta activitat, la valoració dels components subjectius que han pogut intervenir en cada cas resulta transcendental, aixi per a determinar l'adequació de la sanció imposada, caldrà prestar especial atenció a les circumstàncies concurrents, com ara les expressions utilitzades, la inexistència de provocació prèvia, el context en que aquestes intervenien (····) i verificar així mateix si el concret comportament que s'imputa al treballador trenca de manera definitiva i irremeiable la convivència en l'empresa".

Cinquè.- Des d'aquesta perspectiva, l'element objectiu de la falta contemplada en l'art. 99.1.f) de la Llei de Relacions laborals resulta inqüestionable. En efecte, l'insult adreçat pel treballador a l'empresari, revestia una entitat suficient per a considerar que va atemptar a la seva dignitat i honor, varen ser proferides en un to violent i amb actitud agressiva.

Des de la perspectiva de l'element subjectiu, no pot obviar-se que aquestes expressions intervenien en un clima laboral particular. En efecte, resulta opportunament acreditat en les actuacions que d'ençà el mes de desembre del 2000, l'empresari incomplia reiteradament amb la seva obligació de pagar puntualment el salari al treballador (la retribució dels mesos de desembre del 2020 i gener del 2021 resultava pagada el 16-2-2021 i el salari del mes de febrer posterior, va ser parcialment pagat mitjançant dos pagaments a compte efectuats el dia 8 i 10 de març per import de 599,69.-

EUR cadascun d'ells), el que sense lloc a cap mena de dubtes comportava dificultats a l'assalariat en la gestió de la seva vida privada. El clima de tensió que d'aquest fet resultava en l'empresa conseqüència de la crisi, operava en aquest concret cas, com atenuant de l'actitud del treballador,

sense que en aquesta eventualitat, la seva conducta si bé reprovable i sancionable, no mereixia l'aplicació de la sanció màxima contemplada en la Llei per a les faltes molt greus.

En conseqüència, ha de considerar-se que l'òrgan judicial d'instància, en la Sentència dictada quan considerava que l'acomiadament del treballador era injustificat, ponderava degudament la falta comesa per l'assalariat amb les circumstàncies concomitants.

El recurs articulat per la representació processal dels Srs. Vives i Esteban haurà de veure's abocat al fracàs.

Sisè.- En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC haurà d'imposar- se a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Vives i Esteban contra la Sentència 79-2022 dictada en data 9-6-2022 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.