Laboral - acomiadament injustificat- maltractament de paraula (TSJC 090/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Fátima Ramírez Souto Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000090/2015 ORIGEN:3001551/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 09-10-2012, el Sr. Azorin va presentar demanda laboral contra el Sr. Codina, propietari de l'hotel OR., sol·licitant que es condemnés al demandat a satisfer-li la suma total de 25.180,36.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i havers laborals impagats, incrementada dels interessos legals corresponents, així com a cotitzar de manera correcta amb efectes retroactius des del mes de febrer del 2004 el salari mensual de 1.600.-euros nets, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

El demandat va oposar-se a la demanda fent valer que el comiat era justificat, sol·licitant la seva desestimació i la condemna de l'agent a pagar totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 28-01-2015, decidint "que estimant parcialment la demanda formulada pel Sr. Azorin contra el Sr. Codina, propietari de l'Aparthotel OR. d'Encamp, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar al primer la suma global de setze mil nou-cents seixanta euros nets (16.960.- EUROS), sense perjudici de la deducció corresponent a la quitança practicada, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància al defenent segons disposa el darrer Considerant de la present resolució."

III.- Contra aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació processal del Sr. Azorin demana la seva modificació en el sentit d'estimar íntegrament la seva demanda, amb imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies a l'altra part.

La representació processal del Sr. Codina demana la seva revocació total i que es desestimes la demanda, amb imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies a l'altra part.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que, des de l'1 de febrer del 2004, el Sr. Azorin treballava en qualitat d'assalariat per l'hotel OR. propietat del Sr. Codina, encara que és només al mes de gener del 2012 que aquesta relació fou formalitzada en un contracte escrit.

No és negat que el Sr. Azorin ha tingut una relació sentimental amb la filla del Sr. Codina, Na Romeu, i que d'aquesta relació van néixer dos fills, la separació intervenint en el decurs de l'any 2012.

És la Sra. M. qui porta la gestió de l'establiment i per conseqüent, del punt de vista laboral, era la superior jeràrquica del Sr. Azorin.

En data 26-09-2012, l'empresa li va remetre una carta de comiat redactada de la manera següent: "Per la present li comunico que, en aplicació del que estableixen els apartats 3, 6, 10 de l'article 104 i apartat c de l'article 105 de la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals de data 18 de desembre, el Sr. Codina ha decidit prescindir dels seus serveis i resoldre amb causa justificada la relació laboral amb vostè mantinguda. Els motius d'aquesta decisió són, com vostè sap, els maltractaments de paraula, falta de respecte que vostè va proferir a la seva superior la Sra. M. ja que data 27 de juliol d'enguany vostè, trobant-se a la recepció del lloc on vostè treballa, i amb terceres persones presents a aquell desafortunat acte, va maltractar de paraula i injuriar a la Sra. M., dient-li filla de puta, gorda, porca, desgraciada de manera repetida i amb un to més que elevat de veu, maltracte i injúries greus que van ser escoltades pels Srs. Somoza. que resideixen a l'apartament 601, i per la conserge la Sra. Barberá.. Igualment des del dia 7 al 9 de setembre de l'any 2012 vostè va marxar del domicili que li ha estat cedit per part de l'empresa per la qual presta els seus serveis professionals deixant les finestres obertes. Recordar-li que durant aquells dies va ploure al nostre país. Dita negligència va provocar, entre d'altres, que durant aquells dies que vostè es trobava absent entressin en dit domicili diferents coloms per les finestres que vostè va deixar obertes, causant desperfectes en la propietat del Sr. M..

Igualment li comunico que disposa de 24 hores a comptar de la data de la present per retornar la possessió del pis (entrega de Claus) que vostè ocupa lliure de les seves pertinences, vàcua i en el mateix bon estat en que la va rebre...".

II.- Els deures de motivació i de congruència fan necessari examinar separadament els dos recursos.

Examinarem en primer lloc, el recurs de l'empresari relatiu al comiat mateix i als havers laborals deguts, i en segon lloc el recurs de l'assalariat que concerneix el càlcul dels havers laborals i de la indemnització.

III.- El primer aspecte del recurs de l'empresari és en relació al caràcter justificat del comiat, tota vegada que considera que el Tribunal ha practicat una valoració parcial de les proves al respecte. Argumenta en essència que: 1) la conducta del Sr. Azorin en l'àmbit laboral no era correcta i ja se li havien comunicat sancions disciplinàries; 2) el Sr. Azorin ha marxat 3 dies del país deixant obertes les finestres del seu habitatge i provocant desperfectes; 3) atenent a l'article 101 del Codi de relacions laborals, el Tribunal havia d'haver qualificat la falta com a molt greu; 4) el Tribunal ha ignorat que són 6 testimonis que han confirmat que el Sr. Azorin va proferir insults i greument faltar de respecte a la seva superior jeràrquica i 5) no es podia tractar d'una discussió d'una antiga parella sinó d'una agressió verbal d'un empleat vers el seu superior en l'àmbit laboral.

És cert que en virtut de l'article 101 del Codi de relacions laborals, tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.

Nogensmenys, també és cert que en matèria disciplinària, la responsabilitat dels òrgans jurisdiccionals és de comprovar si s'ha respectat el procediment legal imperatiu i si els motius esmentats en la carta que posa fi a la relació laboral queden provats i podrien justificar un comiat disciplinari.

Per tant, poca rellevància té al respecte - i cap resposta específica s'hi ha de donar en el marc del present procediment laboral- tot l'exposat que la part defenent ha realitzat sobre el fet que el Sr. Azorin era un "mantingut" de la família M., i sobre el seu comportament personal, com a pare i parella, i el seu comportament laboral en general.

En el present cas, són dues faltes molt greus que es reprotxen a l'assalariat, és a dir:

el fet d'haver, en data 27-07-2012, trobant-se a la recepció de l'hotel, i amb terceres persones presents, maltractat de paraula i injuriat a la Sra. M., dient- li "filla de puta", "gorda", "porca", "desgraciada" de manera repetida i amb un to deveu més que elevat, el que correspondria a l'apartat 6 del Codi de relacions laborals, relatius a les faltes molt greus (Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general), i el fet d'haver marxat 3 dies del país deixant obertes les finestres del pis que ocupa i que pertany a l'empresari, fent possible que la pluja i els coloms provoquin desperfectes, el que correspondria a l'apartat 3 (Fer desaparèixer, inutilitzar o causar desperfectes en materials, eines, aparells, instal·lacions, edificis, estris i documents de l'empresa ) i 10 (Els danys o perjudicis causats a les persones, inclosa la mateixa persona treballadora, a l'empresa o a les seves instal·lacions, o a altres persones, per la inobservança greu, o lleu però reiterada, de les mesures sobre prevenció i protecció de la seguretat i la salut en el treball facilitades per l'empresa) de l'article 104.

Pel que fa al maltractament de paraula, és innegable que durant tot l'estiu de l'any 2012 i fins al comiat, la parella o ex-parella constituïda pel Sr. Azorin i la Sra. M. tenia unes relacions molt tenses i que el comportament del Sr. Azorin era problemàtic, fent del tot imaginable que aquest darrer insultes a la primera. Nogensmenys, no s'ha de perdre de vista que els comportaments fonamentant una infracció disciplinària han de tenir una vinculació suficient amb la relació laboral. En matèria de falta molt greu de respecte i de consideració, s'ha de prendre en compte la falta de respecte per quant constitueix per part de l'assalariat un mancament envers l'empresari o el superior jeràrquic en el marc del desenvolupament de les relacions laborals, i que fa impossible la continuació d'aquestes darreres, però no es poden prendre en consideració motius de tipus personal (vg per exemple STSJC 114/12 del 13-09-2012).

En el present cas, és evident que la doble natura de la relació existint entre el Sra. Azorin i la Sra. M. havia de portar el tribunal ha comprovar aquests elements.

Ara bé, de l'estudi de les proves testificals invocades pel recurrent, hom ha de constatar que si és cert que un incident va tenir lloc el 27 de juliol del 2012 a l'hotel, difícilment permeten fonamentar el motiu exposat en la carta de comiat.

En efecte, existeixen unes contradiccions massa importants entre dits testimonis sobre el moment i el lloc on haurien sentit o presenciat els insults, que fan impossible considerar com a acreditat que en aquesta data, i trobant- se a la recepció de l'hotel, en l'àmbit laboral, i amb terceres persones presents, el Sr. Azorin va maltractar de paraula i injuriar a la Sra. M..

Així, segons té afirmat la Sra. M., els insults van tenir lloc cap a les 16:00- 16:30, no solament a la recepció sinó també a l'escala i a la porta de l'apartament.

Però, el Sr. Somoza ha explicat que vers les 01:00 hores del 27-07-2012, s'havia despertat i havia sentit uns insults de l'interior de l'apartament ocupat pel Sr. Azorin, deduint que els mateixos es proferien en contra de la Sra. M., sense però poder afirmar-ho. Quant a l'esposa del Sr. Somoza, la Sra. Seco, dona una versió semblant a la del seu espòs, però situant el succeït vers les 03:00 hores, i precisant que no podia dir si tenia relació amb una discussió personal o no.

L'altra persona citada en la carta de comiat, la Sra. Barberá, empleada del defenent, va explicar que trobant-se en horari laboral sense més precisió, i trobant-se a l'exterior de l'immoble fumant una cigarreta i a un metre de la parella que era a la porta del magatzem, havia sentit el Sr. Azorin insultar a la Sra. M..

Els altres testimonis no aporten cap element útil al respecte, sinó més confusió, ja que la Sra. Soriano, amiga de la Sra. M., va evocar insults a l'hora d'esmorzar sense poder precisar el dia, quan d'altra banda ressurt del document establert pel servei de policia que la patrulla va intervenir a l'hotel com a conseqüència d'un avís fet a les 20:59 hores per part de la Sra. M.

En aquestes condicions, la falta disciplinària reprotxada i com definida anteriorment no queda establerta.

Pel que fa a l'altre motiu de comiat, és amb bon criteri que el Tribunal Unipersonal ha motivat que la conducta reprotxada no encabia en la falta molt greu descrita a l'article 104.3, "reservada aquesta a una conducta provocada amb dol pel treballador per portar perjudici al seu patró i a l'empresa.". En efecte, el principi de proporcionalitat exigeix de comprovar que l'actuació sigui intencional o correspongui a una imprudència inexcusable (vg per exemple STSJC 96/12 de data 18-10-2012).

A més, res té a veure el comportament reprotxat amb l'article 104.10.

En tot cas, força és de constatar que cap prova s'ha aportat per acreditar objectivament que el pis hauria sofert desperfectes per culpa dels coloms o de la pluja.

En aquestes condicions és amb raó que el Tribunal Unipersonal ha jutjat que dit comiat era injustificat.

IV.- El segon aspecte del recurs de l'empresari recau sobre la qüestió dels havers laborals. Sosté que: 1) sí que s'ha provat que els salaris dels mesos d'octubre a desembre del 2011 foren pagats a l'assalariat, compte tingut que el tribunal reconeix que foren cotitzats prop de la CASS i 2) al moment del comiat, el Sr. Azorin només tenia 5 dies pendents de realitzar, que li foren pagats en la quitança, i el tribunal no el podia condemnar a pagar 600.-euros en concepte de vacances anuals.

Però, pel que fa als salaris del període comprés entre els mesos d'octubre i desembre del 2011, el fet de declarar i cotitzar el seu import no constitueix per si sol una prova del seu pagament a l'assalariat, essent recordat que dita prova recau sobre l'empresari, qui ha d'aportar la justificació que s'ha alliberat de la seva obligació, per exemple mitjançant els butlletins de salari firmats pel treballador, i en el present cas no s'ha aportat cap justificant anterior al mes de març del 2012.

Pel que fa a les vacances, l'assalariat demanava l'import corresponent als 15 dies de vacances de l'any 2012. Si és ben cert que pertoca a l'empresari provar que ha satisfet les seves obligacions al respecte, la documentació aportada en autes permet constatar que efectivament ressurt dels fulls de treball que l'assalariat va firmar per donar conformitat als conceptes que esmenten (hores treballades, salari degut, hores extres i vacances) que al moment del seu acomiadament, el Sr. Azorin només tenia 5 dies pendents de gaudir en concepte de vacances, i que dit concepte integra la quitança satisfeta per l'empresa.

Per tant, no podia el tribunal condemnar l'empresari a pagar l'import de 600.- euros en concepte de vacances per l'any 2012 i aquest extrem de la sentència s'ha de revocar.

V.- El recurs de l'assalariat concerneix la determinació del seu salari real i conseqüentment del càlcul de la indemnització, dels salaris i de les vacances. Sosté, de manera resumida, que: 1) s'ha acreditat que el seu salari era de 1.600.-euros i no 1.200.-euros, ja que cal integrar en concepte de salari en espècies el valor del cost del pis en el que l'empresa l'allotjava;

2) és erròniament que el tribunal ha considerat que els imports al pagament dels quals s'ha condemnat l'empresari no s'havien de cotitzar; 3) el tribunal no ha pres en compte que havia quedat acreditat que l'empresari no havia declarat correctament els salaris tota vegada que havia declarat un import net 1.200.-euros) i no brut (1269,84.-euros), i aquest extrem s'ha de regularitzar.

Cal recordar en primer lloc, que de conformitat amb el motivat anteriorment, l'assalariat té dret a la indemnització definida per l'article 98 del Codi de relacions laborals, als salaris del període comprés entre els mesos d'octubre i desembre del 2011, però no a les vacances del 2012.

Pel que fa a la qüestió de la determinació del salari i de la presa en compte de l'allotjament, malgrat les asseveracions de l'empleat, ha quedat establert que el seu salari mensual era de 1.200.-euros.

En efecte, ressurt clarament del contracte formalitzat en 2012 que el salari fou establert en base al següent:

"Sou : Si viu fora 1.200 EUR de salari. Si viu a l'empresa 1.000 EUR de salari + 200

EUR de compensació econòmica que es cotitzarà".

Pretén el Sr. Azorin que malgrat el pactat s'havia decidit que tenia que percebre 1.200.-euros i que se li donaria allotjament, però tal extrem no ha quedat acreditat en absolut. En virtut de l'article 76 del Codi de relacions laborals, té la consideració de salari tota remuneració, sigui quina sigui la seva forma, que correspon a una contraprestació dels serveis laborals.

En el present cas, no és perquè és l'empresari (i avi dels seus fills) qui li va proporcionar dit habitatge que s'hauria automàticament d'integrar al salari, sobre tot quan no s'ha discutit que des de l'origen de la relació amb la Sra. M., el Sr. Azorin havia pogut tenir gratuïtament un allotjament a la seva disposició.

Pel que fa la qüestió de saber si els salaris s'han cotitzat correctament, es demanava de condemnar l'empresari a "cotitzar de forma correcta, amb efectes retroactius des del mes de febrer de 2004 el salari del Sr. Azorin, a raó de 1600.-euros mensuals de salari net".

El tribunal tot i determinant, amb raó, que el salari era de 1.200.-euros, no va resoldre íntegrament aquesta problemàtica de la cotització.

En efecte, pel que fa al període posterior al mes de gener del 2012 (ja que pel que fa al període anterior no es pot afirmar que el salari net era de 1.200.- euros), força és de constatar que l'import efectivament satisfet era de 1.200.- euros, i que per definició es tracta de l'import net, quan ressurt de l'estudi de l'extracte de la CASS que es va declarar l'import brut de 1.200.-euros. Així, hem d'admetre amb la part agent i recurrent que la cotització no va ser correcta per part de l'empresari, doncs aquell havia de declarar l'import brut de 1.269,84.-euros, però això a partir del mes de gener del 2012 i no a partir del mes de febrer del 2004.

Pel que fa a l'altre aspecte de la qüestió de la cotització, és a dir la de l'import de 12.760.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, el tribunal ha considerat que es tractava d'un import net que "per la seva naturalesa, no mereix haver de ser cotitzada prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social".

Però, ja hem pogut recordar (TSJC-274/13, TSJC-11/14 i TSJC-310/15) que l'import que resulta del càlcul previst de l'article 98.1 del codi de relacions laborals en relació a la indemnització per comiat injustificat s'ha de considerar com una suma bruta, ja que està sotmesa a l'obligació de cotització de conformitat als articles 98-1, 97-2 i 97-3 de la Llei 17-08 de la seguretat social.

Per tant, la sentència s'ha de revocar també sobre aquest extrem, i s'ha de dir que l'import degut en concepte d'indemnització s'haurà de declarar i cotitzar prop de la CASS.

VI.- L'estimació parcial dels dos recursos determina no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada en relació a cap d'ells.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs del Sr. Codina i estimar parcialment el recurs del Sr. Azorin, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 28-01-2015, que revoquem parcialment en el sentit de descomptar l'import brut de 600.-euros de l'import al pagament del qual es va condemnar al primer, de dir que el Sr. Codina haurà de regularitzar prop de la CASS les cotitzacions fetes des del mes de gener del 2012 i de declarar i cotitzar l'import de 1.269,84.-euros enlloc de l'import de 1.200.-euros, i de dir que el mateix haurà de declarar prop de la CASS l'import al pagament del qual se l'ha condemnat en concepte d'indemnització per comiat injustificat;

NO EFECTUAR cap imposició de costes de segona instància pel que fa al recurs del Sr. ENTITY_5;

NO EFECTUAR cap imposició de costes de segona instància pel que fa al recurs del Sr. Azorin.

.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.