Acomiadament disciplinari injustificat, interpretació article 104-6 (TSJC 149/2015)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000149/2015 ORIGEN: 2001801/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 2001801/2013, instades pel Sr. Guerrero contra la societat "Giner., S.A.", en data 6 de febrer del 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant la demanda formulada pel Sr. Guerrero contra la societat ORG_1, S.A. he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 3.554,99.- euros nets, quantitat que haurà de ser cotitzada prop de la CASS, més els interessos legals que s'han devengat a comptar del dia de la contesta a la demanda. Segon.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La societat "Giner., S.A." ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna del Sr. Guerrero al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: el treballador va insultar a la directora de l'empresa, dient-li "filla de puta, gossa i mal follada" i va provar d'agredir a l'esmentada persona i a la Sra. ENTITY_6; la gravetat dels fets justificava el comiat; el Sr. Guerrero havia estat advertit anteriorment sobre el seu comportament per part de la Sra. ENTITY_9; el fraccionament puntual de dues mensualitats de salari no justificava la seva actitud; els testimonis no eren parcials; el client de l'empresa Sr. Cañellas no s'havia mai enfrontat amb l'assalariat acomiadat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Guerrero va formular demanda laboral contra la societat "Giner., S.A.", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat, interessos legals, costes judicials més l'obligació de cotitzar a la CASS l'import reclamat i la quitança percebuda. L'Hble. Batlle ha estimat la demanda. Per tant, el Tribunal ha considerat injustificat el comiat del dia 30 d'octubre del 2013.

La missiva litigiosa contemplava el següent:

P. , actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana ORG_1, ORG_0, mitjançant la present li notifico que l'empresa ha decidit prescindir dels seus serveis a comptar del dia d'avui, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, en virtut del que disposa l'article 93 en relació a l'article 104 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, pels motius que tot seguit s'exposen:

El dia 28 d'octubre d'enguany vostè va escridassar a la directora Cañete. en relació a un afer relatiu al pagament de la seva nòmina, adoptant una actitud amenaçant i dient-li que anés en compte amb vostè, compte tingut que els fets van succeir davant els restants empleats de l'empresa.

El proppassat dia 25 d'octubre d'enguany vostè em va escridassar també a mi pel mateix motiu i ho va fer davant dels empleats i davant un client de l'empresa que havia vingut de França, causant aquest fet una evident mala imatge de l'empresa enfront aquest client.

El proppassat dia 30 de setembre vostè també va escridassar a la que era empleada de l'empresa, Sra. Morillo, i va tenir una actitud agressiva, fins el punt que la dissenyadora de l'empresa, Sra. Giner, va haver d'intervenir posant-se al mig dels dos per evitar que vostè dugués a terme les seves intencions.

Ha estat advertit en nombroses ocasions de canviar la seva actitud, però els fets precedentment indicats demostren que no té cap intenció de fer-ho.

Els fets descrits són constitutius de la falta molt greu prevista a l'article 104.6 de la llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, disposició de transcric textualment:

Article 104 Faltes molt greus: /.../6. Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general".

En conseqüència, l'informo del seu comiat amb efectes immediats; de conformitat amb el que disposa l'article 99 del Codi de Relacions Laborals, l'informo que l'empresa té a la seva disposició la quitança corresponent" (folis 15- 16).

II.- La funció d'aquesta Sala consisteix en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament, en la producció d'un comiat injustificat.

Com és de veure en la missiva, l'empresa considera que el treballador ha comès les infraccions de maltractament de paraula o de falta greu de respecte de l'article 104.6 del Codi de relacions laborals.

Abans d'entrar en el fons de l'assumpte, escau efectuar dues consideracions preliminars. En primer lloc, constitueix jurisprudència plenament assentada d'aquesta Sala que la carta de comiat "cristal·litza" definitivament tots els greuges que s'imputen al treballador, de manera que l'empresa no pot utilitzar el procés judicial per introduir nous elements a càrrec. Per conseqüent, compte tingut que el relat contemplat en la lletra no refereix, en particular, la producció de cap intent agressió a destinació de la Sra. Cañete o el proferiment d'insults en general, aquests fets no poden ser objecte d'examen judicial.

En segon lloc, la instància resta tot valor probatori a la testifical dels treballadors de la societat "Giner., S.A." pel mer fer de la seva vinculació laboral. Aquesta postura tan contundent no s'ajusta a la jurisprudència d'aquesta Sala, doncs ja hem tingut l'ocasió d'afirmar que: "Si és cert que els testimoniatges de persones que tenen una relació de dependència laboral amb una de les parts, s'han de considerar amb prudència i cautela, no es pot descartarlos únicament per aquesta raó" (TSJC-145/05 del 18 de novembre del 2005) i que "Malgrat sigui cert que els testimoniatges dels treballadors mereixen cautela, aquesta Sala els jutja aquí sincers quan es confronten amb aquells de persones desvinculades de l'empresa" (TSJC-284/13 del 17 de desembre del 2013).

A banda d'aquest criteri jurisprudencial, el Tribunal donarà credibilitat als esmentats testimonis, doncs el Sr. Guerrero no els va tatxar en el moment processal oportú, és a dir el dia de la pràctica de la prova.

III.- Entrant en el fons del litigi, es pot observar com la carta d'acomiadament relaciona la falta molt greu comesa pel Sr. Guerrero amb els incidents produïts els dies 30 de setembre, 25 i 28 d'octubre del 2013. La instància estima que els fets no estan prou acreditats i relativitza el comportament del treballador per raó de la manca de percepció del seu salari. Aquest Tribunal també conclou, com l'Hble. Batlle, en un acomiadament injustificat, però amb els matisos que ara exposarem.

Pel que fa el primer incident del 30 de setembre del 2013 i consistent en una discussió amb una administrativa de l'empresa (Sra. ENTITY_6), la interessada en cap moment refereix haver estat objecte d'insults, sinó que va estar "escridassada" -sense oferir més detalls- pel Sr. Guerrero en motiu de la manca de percepció del seu salari (resposta 7, foli 97). La testimoni Sra. Giner tampoc recorda les paraules proferides pel Sr. Suárez (resposta 10, foli 93). En aquestes condicions, no queda provat l'abast del comportament de l'empleat. A més, no es discuteix que, aleshores, el treballador no havia encara cobrat la nòmina del mes precedent (folis 14 i 17), qual cosa permet explicar la seva irritabilitat. En qualsevol cas, fins i tot admetent l'existència d'una actuació molt grossera per part del Sr. Guerrero (falta greu de respecte i de consideració vers un treballador), l'empresa no va sancionar l'assalariat en aquell moment -tot i essent-ne immediatament assabentada (resposta 11, foli 91)- i si no ho feu aleshores, és, forçosament, perquè va renunciar a l'exercici del poder disciplinari en considerar que l'incident no tenia l'entitat suficient per extingir la relació laboral (veure també TSJC-287/10 del 27 de gener del 2011).

En relació amb el segon altercat del dia 25 d'octubre del 2013, la pròpia Sra. Durán va confessar que el Sr. Suárez : "l'escridassà en relació al salari dient textualment: "ja està bé, perquè hem de cobrar", sense precisar si va haver-hi insult ..." (resposta 10, foli 91). El testimoniatge del client Sr. Cañellas és similar (foli 55). Per conseqüent, no existeix cap falta molt greu si la presumpta ofesa ni tan sols es recorda de l'insult proferit i, particularment, en el context en què s'inscriu la disputa. En efecte, en aquell moment, la recurrent era deutora d'un terç del salari del mes d'agost i, a més, de tota la mensualitat de setembre com reconeix indiscutiblement la Sra. Durán (resposta 2, foli 91).

Quant a l'altercat amb la directora de la societat, Sra. Cañete, de data 28 d'octubre del 2013, la carta només recrimina al seu empleat una actitud amenaçant, consistent en cridar-li "que anés en compte". Aquesta expressió constitueix una falta de respecte i de consideració a una persona delegada de l'empresa, tota vegada que aquesta guarda estreta relació amb el tractament educat entre les persones. Almenys tres treballadors van escoltar aquella frase amenaçadora (Sra. ENTITY_7: resposta 12, foli 93, Sra. ENTITY_6: resposta 12, foli 97 i Sr. ENTITY_11: resposta 5, foli 111) i no ha motius suficients per creure que han faltat a la veritat. Tot i així, l'article 104.6 del Codi exigeix que la manca de consideració sigui "greu", criteri que no estima reunit aquesta Sala en el cas que ens ocupa.

Per tot l'exposat, no queda acreditada l'existència de cap falta molt greu.

Per acabar, el fet que el treballador hagi pogut rebre anteriorment avisos verbals per part de l'empresari no significa, en absolut, que fossin justificats, a banda que la carta tampoc especifica ni el seu emissor ni la data de comunicació.

IV.- Atès que els càlculs de l'Hble. Batlle, en relació amb l'import de la indemnització, no es combaten, escau confirmar, igualment, aquest darrer aspecte de la sentència.

V.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Giner., S.A." condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Giner., S.A."; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 6 de febrer del 2015; condemnar la societat "Giner., S.A." a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.