Acomiadament disciplinari, disminució rendiment (criteris), furt amb arxiu penal (119/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-119/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, del dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1877-3/2009, instades per la Sra. Pérez contra la societat "Ricart", en data 18 d'abril de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Pérez contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Ricart" ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la suma global de trenta-sis mil nou-cents trenta-quatre euros amb vint-i-cinc cèntims (36.934,25.- EUROS), això és en concepte de la indemnització que per comiat injustificat es preveu a tenor de l'article 98.1 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, la qual ha de merèixer la corresponent cotització prop de la CASS, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la societat defenent segons disposa el darrer Considerant".

II.- La societat "Ricart" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: els fets comesos per la treballadora consistien en 1) agafar articles sense comunicar-ho a ningú i sense satisfer-ne el preu dins el termini màxim de tres mesos que establia l'empresa, 2) ometre fer referència als esmentats béns durant la realització de l'inventari, 3) la trobada casual de peces malmeses o defectuoses a la caixa registradora (lloc inapropiat per conservar-les), quina existència no havia estat comunicada durant l'escandall; malgrat l'arxiu de les diligències penals, la Sra. C. va fer seus uns articles aliens i va cometre errors de registre respecte d'aquells; la treballadora pretenia amagar l'existència de peces i defugir del seu pagament, essent indiferent l'arxiu de les diligències penals; l'assalariada va acceptar el document de liquidació i quitança; l'article 104.7 del Codi de relacions laborals no exigia cap prova del perjudici causat; la Sra. C. no es fer càrrec del pagament de les peces fins el comiat; els càlculs relatius a la indemnització eren erronis puix es duplicava l'import de les comissions.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre la Sra. Pérez i la societat "Ricart" celebrat el 27 d'octubre del 2000, com tampoc la decisió de l'empresa d'acomiadar-la, per motius disciplinaris, per carta del dia 3 de desembre de 2009. La sentència de primera instància considera que l'extinció del contracte de treball no queda justificada, raó per la qual ha estimat la sol·licitud d'indemnització per acomiadament injustificat formulada per la Sra. C.

La missiva litigiosa contempla el següent:

"Encamp, 3 de desembre 2009

Els que sotasignen, els Srs. Roda i Guerrero en la seva qualitat de representants legals de la societat ORG_0 amb poders suficients atorgats pel Notari X amb el nº X del seu protocol de data 25/6/2009, i en relació al contracte laboral verbal pactat amb la Sra. Pérez el 27/10/2000, exposen els següents fets motiu d'aquesta carta dirigida a la persona treballadora. A títol indicatiu la Sra. C. exercia la tasca de venedora fins al 1/4/2007 que se li va donar plena autoritat per desenvolupar en afegit la tasca d'administrativa de la gestió de estocs entre les 2 botigues, Roda i B.

En quan a la llei, ens referirem sempre a la Llei 35/2008 del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.

Fets i causes:

Amb data 29/8/09, la Sra. Yuste, es persona al comerç Joieria Roda del T. i sol·licita a les dues venedores presents a la botiga en aquell moment, la Sra. Farré i Sra. Escolano de mostrar quines peces han estat retirades d'aquesta joieria per les seves venedores sense haver-ne pagat el preu. La Sra. M. i la Sra. S. mostren a la Sra. T. 16 etiquetes de peces amb les següents referències: 304888, 222609, 300469, 303279, 304257, 270343, 300465, 304909, 260055, 303618, 303281, 303230, 255200, 272568, 303225, 305491. En aquell mateix moment es van inscriure les referències de les etiquetes presents en un full blanc i es va signar per les dues venedores presents com a testimonis de que les etiquetes amb les referències no tenien les joies adjuntes i segons el testimoni de les dues venedores, aquells articles havien estat extrets d'aquell comerç per la Sra. C. sense autorització del propietari i sense pagar-ne el preu. Veure Annex 1.

A partir d'aquella data, es va fer el seguiment a nivell informàtic de consulta de estocs per veure a cada moment on apareixien aquelles referències. Es disposa de la documentació d'entregues i moviments d'articles entre botigues que són realitzats exclusivament per la Sra. C. S'adjunten en Annex nº 2 els fulls d'entregues nº 1108 de 9/8/09, nº 1191 de 23/10/09, nº 1194 de 23/10/09, nº 1205 de 27/10/09, nº 1206 de 27/10/009, nº 1226 de 10/11/09, nº 1261 de 21/11/09 on hi figuren totes les 16 referències mencionades per demostrar els moviments en l'estoc teòric d'aquestes peces.

Aquests traspassos entre joieries es fan amb la intenció de que faltin majoritàriament al inventari de B.

Amb data 24/11/09 es realitza el inventari de la Joieria Roda dirigit per la seva encarregada la Sra. C. La Sra. T. presencia i participa en el inventari des de la obertura (9h) fins el tancament (22h) juntament amb les tres venedores d'aquella botiga, les Sres. M., S. i C. Aproximadament a les 19h, la Sra. C. comunica a les altres 2 venedores que poden marxar i es queda a soles amb la Sra. T. ultimant el punteig dels últims articles.

L'endemà, la Sra. C., de la seva oficina llista el "Llistat del Fitxer d'Inventari" que consta de 14 fulls amb 56 referències d'articles en cada full que plasmen la diferència d'inventari entre la realitat i l'estoc teòric. Veure Annex nº3. A partir d'aquell moment la Sra. C. comença a verificar les diferències d'inventari per intentar esclarir el problema. Segons la Sra. C., gran part de les referències que creen les diferències d'inventari provenen de altes i baixes que no s'han realitzat correctament entre botigues. La Sra. C. essent la única responsable de moviments entre les 2 botigues hauria hagut d'evitar que aquest problema sorgís. La Sra. C. verifica doncs els articles mancants amb la Joieria B. i retroba gran part de les referències dels fulls de les diferències. La descurança en l'execució d'aquests traspassos entre botigues ha produït una pertorbació important que ha creat un gran nombre de diferències d'inventari que ha hagut de ser aclarit. Queda aquí plasmada una disminució voluntària i contínua del rendiment del treball pactat amb la Sra. C. (Article 104, punt 7).

D'altra banda i no menys greu, la Sra. T., el dia 26/11/09 es dirigeix a la Joieria Roda i obrint la caixa registradora retroba etiquetes amb la seva peça i etiquetes sense la seva peça. La Sra. C. no va indicar en cap moment l'existència d'aquestes peces el dia del inventari, raó per la qual no van ser registrades i van aparèixer en els 14 fulls de diferències inicials. Veure Annex 3. La Sra. T. sorpresa per aquesta troballa i dubtant un cop més de la tasca de la Sra. C., va obrir un armari de darrera de la caixa registradora on hi va trobar en una capsa groga nombroses altres peces defectuoses/trencades amb les seves corresponents etiquetes que la Sra. C. tampoc va fer registrar el dia del inventari amb raons evidents d'evitar que la Sra. T. s'assabentés de la seva existència. La gran quantitat de peces defectuoses pendent de ser retornada als proveïdors o pendent de reparar per un taller de joieria era prou important com per ser una clara demostració de que la feina d'encarregada no s'estava fent correctament. La raó d'aquest oblit premeditat per intentar amagar a la Sra. T. la quantitat de mercaderia defectuosa o trencada acumulada aquest any i en anys anteriors és obvia. Aquesta falta greu queda redactada en el punt 6 de l'Art. 103: "Manifestar descurances importants en la conservació dels gèneres o articles i materials de l'establiment corresponent". Aquesta falta queda agreujada pel fet d'haver ocultat l'existència d'aquesta quantitat de peces. Ben evidentment, en els dies posteriors al inventari, la Sra. C. va puntejar en els fulls de diferències aquelles peces premeditadament ocultades considerant-les en perfectes condicions i ja no apareixen en el full final de diferències.

Amb data 1/12/09 es realitza el inventari de la Joieria B. dirigit per la seva encarregada la Sra. Galan El Sr. Somoza presencia i participa en el inventari amb les dues venedores la Sra. Giner, la Sra. Galan i una persona de reforç de confiança, la Sra. Esparza El inventari comença a les 10h i finalitza a les 18h. Se li notifica a la Sra. C. la finalització del inventari i se li encomana com de costum que l'endemà llisti els corresponents fulls de diferències.

Amb data 2/12/09 s'obté el llistat definitiu de diferències d'inventari de Roda que consta de 2 fulls (Veure Annex nº5) i el llistat de diferències d'inventari (provisional) de B. que són registrades en un total de 6 fulls (Veure Annex nº 4). Tal i com s'havia pressuposat, 3 de les referències del conflicte anotades en l'Annex nº 1, (222609/ 260055/ 272568) apareixen faltant al inventari de Roda, 12 de les referències (255200/ 300465 /300469/ 303225/ 303230/ 303279/ 303281/ 303618/ 304257/ 304888/ 304909/ 305491) apareixen faltant al inventari de B. i la última referència (270343) no apareix faltant al inventari final però sí en el llistat provisional dels 14 fulls de Roda (Annex nº3) perquè la referència està a la botiga però no l'article i es va validar l'endemà del inventari i no en presència de la Sra. T.

En conseqüència a l'exposició de fets que motiven aquesta carta i en base a l'Art. 105 de la L1ei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de Relacions Laborals, els empresaris opten per la sanció de l'acomiadament disciplinari de la seva treballadora sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica per haver concorregut a causes greus i en particular a la molt greu prevista en el punt 4 de l'Article 104 de la mateixa llei que dicta:"El robatori, el furt o la malversació comesos dintre de l'empresa".

Els Srs. T.F. signen i ratifiquen aquesta carta i la lliuren a la Sra. S.C. que en signa la recepció. Els annexes mencionats en aquest document se li mostren a l'empleada però no se li lliuren perquè es consideren informació confidencial de la societat" (folis 37-40).

L'acomiadament de la Sra. C. esdevé legal sempre i quan l'empresa demostri que l'assalariada va: a) disminuir voluntàriament i contínuament el seu rendiment habitual (article 104.7 del Codi), b) robar, furtar o malversar (article 104.4 del Codi) i c) manifestar descurances importants en la conservació d'uns articles de joieria (article 103.6 del Codi). En efecte, són aquestes les infraccions legals a les quals fa referència expressa la missiva d'extinció del contracte de treball. Les dues primeres infraccions constitueixen faltes molt greus que justificarien un comiat sense preavís ni indemnització. Per contra, la tercera no ho autoritza aïlladament, car representa una falta greu.

Abans de tot, cal recordar a l'apel·lant que, segons doctrina constant d'aquesta Sala (entre altres, veure les sentències 020/01 del 28.06.01 i 189/02 del 26.02.03), el fet de signar una quitança laboral (foli 41), no constitueix un aplanament del treballador a una conducta il·legal de l'empresari, com un acomiadament indegut, improcedent o injustificat. Per tant, la reclamació de la indemnització de l'article 98 era perfectament admissible.

Pel que fa el primer motiu del comiat disciplinari, l'empresa ho fonamenta en la manca de rigor de la Sra. C. a l'hora de comptabilitzar els traspassos de peces de joieria entre les botigues "Roda" i "B.", propietat de l'apel·lant. En efecte, segons la societat "Ricart", les diferències d'inventari sorgides portaven causa dels errors produïts en les altes i baixes de determinats articles. Aquestes anomalies van ser, però, resoltes majoritàriament a resultes dels controls físics realitzats, a posteriori, en ambdós comerços. Força és de constatar que la societat "Ricart" ha dut a terme una incorrecta qualificació jurídica dels fets recriminats. En efecte, aquest primer greuge no es correspon amb una falta de disminució voluntària i contínua del rendiment normal o pactat, la qual exigeix dos requisits bàsics: una actuació expressa i una certa prolongació en el temps. En el present cas, no es copsa cap voluntat deliberada de la Sra. C. en ordre a no satisfer el rendiment exigible, sinó més aviat una mala execució d'una tasca que competia a la treballadora, negligència compatible amb la falta lleu de descurança en l'execució d'una feina, tipificada a l'article 102.1 del Codi. Endemés, si la norma exigeix una reducció del rendiment, això pressuposa que escau disposar d'un terme de comparació, mínimament objectiu, que serveixi de referència. Aquest paràmetre és inexistent a les actuacions. Per tant, és amb bon criteri que l'Hble. Batlle ha descartat la producció d'aquesta falta molt greu.

Respecte de la segona infracció, l'empresa atribueix a la Sra. C. la comissió d'un robatori, furt o malversació. El Tribunal a quo considera que la falta no ha tingut lloc perquè la querella criminal interposada contra l'apel·lada, basada en la presumpta comissió d'un delicte i de set contravencions penals d'apropiació indeguda, ha estat arxivada per Aute ferm del M.I. Tribunal de Corts del 19 de setembre de 2011 (folis 203- 205). L'esmentat Tribunal ha considerat de naturalesa civil el litigi que li era sotmès. La conclusió de l'Hble. Batlle no es pot però compartir. Efectivament, cal recordar que els ordres civil i penal són independents -tota vegada que persegueixen finalitats diferents- i poden valorar les proves diferentment (llevat els fets establerts en la resolució penal que s'imposen a la jurisdicció civil), doncs en el procés penal impera el principi de presumpció d'innocència, mentre que en el procés laboral el grau del convenciment judicial no resulta tan intens a l'hora d'enjudiciar una mateixa actuació. Per tant, l'Hble. Batlle havia de verificar si la conducta laboral de la Sra. C. podia qualificar-se de robatori, furt o malversació als efectes de justificar, civilment, un acomiadament disciplinari.

La Sala posarà remei a aquesta omissió per economia processal i perquè disposa de suficients elements per resoldre. La Sra. C. reconeix en el seu escrit de demanda que, en el decurs del mes d'agost de 2009, va adquirir setze productes per un valor de cost de 1.117,65 EUR (foli 4) i que la seva intenció era satisfer-ne el preu a terminis, com de costum. La societat "Ricart" respon que la Sra. C. no havia informat a ningú de l'esmentada tinença i que, per conseqüent, havia comès un furt (foli 55). Quan el comiat es basa en l'article 104.4 del Codi de relacions laborals, escau que la persona treballador hagi causat un empobriment, mínimament significatiu, a l'empresa, tota vegada que la llei vol sancionar els enriquiments injustos. Força és de constatar que no queda acreditat en autes la producció d'aquest tipus de menyscapte. A banda del fet que no és cert que la Sra. C. s'endugués les joies clandestinament, puix altres dues empleades, Sres. M. i S., en tenien coneixement (segons la carta de comiat, les Sres. M. i S. van comunicar a l'empresa que la Sra. C. s'havia endut els setze articles "sense autorització del propietari i sense pagar-ne el preu", foli 37; la Sra. M. va testificar que havia trobat, el dia 30 d'agost de 2009, un sobre que contenia les etiquetes d'identificació dels setze articles, amb la paraula "S." redactada per la mateixa, resposta 16, foli 282), el reglament intern de "Ricart" autoritza les treballadores a satisfer el pagament de mercaderia al cap de tres mesos de la seva venda (foli 35). Així les coses, si resulta que la Sra. C. es va endur els articles durant el mes d'agost de 2009, el deute corresponent no vencia fins el mes de novembre de 2009. Hagut compte que el comiat es produeix el dia 3 de desembre de 2009, aquest mínim retard no és assimilable a un furt ni té prou entitat per justificar un comiat fulminant. És cert que la Sra. C. no va demanar autorització a la propietat com sembla es requeria (veure la resposta núm. 4 de les treballadores Sres. M., T. i S.: folis 283, 287 i 291) i que podia haver silenciat els esmentats béns durant la realització de l'inventari, això no obstant, aquelles omissions podrien suposar un abús de confiança de l'article 104.2, car la Sra. C. era l'encarregada de la botiga on va adquirir els articles controvertits, però no un robatori, furt o malversació.

El tercer greuge que s'imputa a la Sra. C. representa una falta greu, la qual no permet cap mesura de comiat disciplinari. A més, cal afegir que el fet de conservar joies en la caixa registradora de l'establiment comercial tampoc els hi causa, a priori, cap mena de deteriorament.

Atès que no s'ha provat la comissió de cap falta molt greu, l'acomiadament era injustificat i donava dret la concessió de la indemnització de l'article 98.

Per acabar, la societat "Ricart" discuteix l'import de la indemnització atorgada ja que el càlcul del salari diari incloïa les comissions generades l'any 2008, però cobrades efectivament al mes de maig de 2009. No hi ha lloc a rectificar la metodologia emprada, puix la llei (article 82.3) no permet cap mena de deducció, sinó que es limita a prendre en compte el darrer salari fix i la mitjana dels salaris variables del darrer any treballat, en els quals s'hi troben les comissions (article 77.2).

III.- La desestimació del recurs de la societat "Ricart" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Ricart"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18 d'abril de 2012; condemnar la societat "Ricart" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.