Laboral - acomiadament disciplinari injustificat, art. 104.7 (TSJC-279/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-279/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 2 d'abril de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0989-1/2011, instades per la Sra. Canales contra les societats "Bernat" i "Araujo", en data 16 d'octubre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Canales contra les societats Bernat i Araujo, ha de condemnar i condemna aquestes darreres a satisfer a la primera la suma de 34.500.- EUR bruts, que hauran de ser declarats i cotitzats a la CASS en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, més els interessos legals devengats que corresponguin al respecte de la quantitat resultant -això és sobre la suma neta- comptadors des de la data de fermesa de la present Resolució i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat de la demandant".

II.- La societat "Bernat" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el Tribunal a quo no es manifestava respecte dels arguments relatius a la seva manca de legitimació passiva i l'absència d'impugnació de la sanció imposada (article 101 del Codi de Relacions Laborals); la carta de comiat exposava concretament la causa de l'extinció del contracte laboral; la notificació de la falta no exigia les formalitats de l'article 94.1; la treballadora no assumia efectivament el control de l'estat de l'hotel "R.".

II.- La Sra. Canales va formular demanda laboral contra les societats "Bernat" i "Araujo", sol·licitant, a títol principal, la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda, una altra quantitat en concepte de dies festius treballats i hores extraordinàries, interessos legals més l'obligació de cotitzar a la CASS els imports reclamats. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda, tota vegada que només ha refusat el pagament dels dies festius treballats i de les hores extraordinàries reclamades. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del dia 23 de maig de 2011.

La missiva litigiosa contemplava el següent: "D'acord amb el que estableix l'article 106 del Codi de Relacions Laborals, li notifiquem que vostè va cometre una falta molt greu consistent en la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat, prevista a l'article 104 del referit Codi de Relacions Laborals.

Els fets que motiven aquesta falta són:

Manca de supervisió del personal i de la realització de les tasques assignades a cada un d'ells.

Manca de control de l'estat de l'hotel, el que implica per exemple que moltes habitacions quedin inutilitzables, que la piscina no estava en condicions, que hi havien molts punts de llum sense funcionar, que l'aspecte de l'hotel era lamentable i perjudicial, ja que fins i tot la clientela se'n adonava (forats en les portes de les habitacions i forat en el falç sostre del hall, per exemple) i jardins exteriors no mantinguts malgrat que una empresa està contractada a l'efecte.

Absència de reactivitat quan la Sra. Canales constatava fets perjudicials per l'hotel, com per exemple animals que entraven regularment en dependències de l'hotel per excrementar sense que la Sra. Canales realitzés cap actuació malgrat saber qui eren els propietaris dels animals.

Manca de gestió de les compres realitzades pel restaurant, el que implicava per exemple un superàvit de productes que no es podia justificar i perjudicial per l'empresa.

Disminució dràstica de les instruccions donades als empleats de l'hotel, de tal forma que aquests es trobaven sense tasca a realitzar.

Tolerància i autorització de comportaments i pràctiques que sempre eren prohibits en l'hotel, com per exemple el cobrament per part d'empleats de propines proposades per proveïdors.

Absència de control de qualitat dels serveis prestats pels empleats, el que implica per exemple un incompliment de les normes d'higiene, de sanitat i de seguretat aplicables a hotels i restaurants.

Manca de supervisió dels equipaments i accessos a l'hotel, el que implicava per exemple que a vegades l'accés a l'hotel pels cotxes quedava envaït per vehicles aparcats irregularment.

Aquest fets corresponen a un període de temps com a mínim des de mitjans de juliol del 2010 fins el dia de la seva baixa per malaltia el 18 de febrer del 2011.

En conseqüència, i d'acord amb el que disposa l'article 105 del Codi de Relacions Laborals, l'imposem la sanció següent: Acomiadament disciplinari" (foli 23).

El primer greuge que articula la societat "Bernat" consisteix en denunciar la manca de pronunciament de la instància, sobre la seva manca de legitimació passiva i l'absència d'impugnació de la sanció imposada.

És cert que en el cos de la Sentència apel·lada, el jutjador omet de respondre expressament als esmentats extrems. Això no obsta que aquesta Sala posi remei a l'omissió denunciada, doncs el dispositiu no en resultarà alterat. La legitimació passiva de la recurrent és, malgrat els esforços desplegats per la recurrent, clara. En efecte, per començar, sobta el discurs de l'apel·lant, quan resulta que la carta de comiat emana de la pròpia societat "Bernat", de manera que no s'explica per quina raó poderosa hauria acomiadat una persona amb qui no manté cap vincle laboral. A més, el contracte laboral de l'1 de febrer de 2008, per la qual es contracta a la treballadora en qualitat de subdirectora de l'establiment "Hotel R.", contempla expressament que la Sra. Canales es troba sota la dependència del departament de personal de la societat "Araujo" (encarregada de gestionar el personal de l'hotel pel compte de l'apel·lant) "o bé directament" de la societat "Bernat", propietària del negoci esmentat (foli 24 i 25). Escau afegir, per tancar aquest greuge, que les cotitzacions dels salaris de la Sra. Canales es feien a càrrec del declarant "HOTEL R." (foli 21), quin negoci és propietat de "Bernat" segons el Registre de Comerç (foli 28). Per tant, la treballadora podia legítimament considerar que havia estat contractada per la societat de constant referència i així procedeix descartar una eventual excepció de manca de legitimació passiva.

La societat "Bernat" invoca, en segon lloc, que la Sra. Canales no havia mai impugnat la sanció disciplinària. Aquest greuge, subtil però massa forçat, no es pot acollir, tota vegada que la reclamació de la indemnització de l'article 98 per acomiadament il·legal, constitueix, indirectament, una modalitat de contestació de la mesura adoptada per l'empresa.

III.- La part al·legant també objecta que la carta concretava suficientment la causa de la rescissió del contracte de treball. Si es llegeix amb atenció la missiva, és innegable que s'imputa a la Sra. Canales la comissió de la falta molt greu de l'article 104.7 del Codi de Relacions Laborals, és a dir "la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat". Ara bé, aquest mancament s'ha de traduir en fets precisos i situats en el temps, de manera que es permeti la defensa de la treballadora i el control del Tribunal. Força és de constatar que moltes de les descurances atribuïdes a l'empleada no autoritzen, per raó de la seva vaguetat, cap rèplica, com és el cas de la "Manca de supervisió del personal i de la realització de les tasques assignades a cada un d'ells", "Manca de control de l'estat de l'hotel", "Absència de reactivitat quan la Sra. Canales constatava fets perjudicials per l'hotel", "Manca de gestió de les compres realitzades pel restaurant", "Disminució dràstica de les instruccions donades als empleats de l'hotel", "Tolerància i autorització de comportaments i pràctiques que sempre eren prohibits en l'hotel", "Absència de control de qualitat dels serveis prestats pels empleats" i "Manca de supervisió dels equipaments i accessos a l'hotel".

Altres fets més identificables tampoc s'adapten a la falta reprotxada. En la sentència TSJC-165/11 del dia 29 de setembre del 2011, es precisava que l'article 104.7 requeria una actuació del treballador "amb l'expressa voluntat de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina". Més endavant, la resolució d'aquesta Sala TSJC-119/12 del dia 18 d'octubre de 2012, corroborava que la falta de disminució voluntària i contínua del rendiment normal o pactat, pressuposava una actuació expressa, una certa prolongació en el temps i un terme de comparació, mínimament objectiu, que servís de referència. Res fa pensar en una actitud calculada per l'apel·lada. En efecte, la recurrent no acredita que l'estat de la piscina, dels jardins o l'existència d'un forat al falç sostre del hall, per exemple, siguin conseqüència d'una actitud o omissió de la Sra. Canales en ordre a malmetre deliberadament la imatge de l'hotel. Fins i tot, el testimoni Sr. Villegas, antic director de l'hotel entre els anys 2003 i 2005 i, per tant, una persona, a priori, ben assabentada de la problemàtica, va afirmar que els problemes de la piscina eren antics i que feia molts anys que la propietat no desitjava invertir en la seva reparació (respostes 8 i 9, foli 302). Pel que fa el jardí, la carta de comiat fa estat de la manca de manteniment. L'empresa de jardineria corresponent només refereix que no havia rebut cap requeriment especial per part de la Sra. Canales (foli 107), però això no significa cap actuació malintencionada. Per finalitzar, la presència d'un forat al hall -tampoc coneixem la seva entitat- tampoc justificaria una mesura tan dràstica com un comiat disciplinari. En qualsevol cas, la societat "Bernat" enlloc prova un canvi radical d'actitud de l'apel·lada en el temps, essent inescaient comparar el seu rendiment amb aquell dels directors anteriors.

Ja per acabar, es convé amb l'Hble. Batlle, que la gran majoria dels testimonis proposats per la societat apel·lant, a qui es va demanar de ratificar un escrit incriminatori (redactat en català) aportat en tràmit de proves, mereixen molta cautela. En aquest sentit, els Srs. Narváez i Alfaro (folis 287 i 289) van reconèixer no entendre bé la llengua oficial del país. Els Srs. Aguilar i Estany (folis 291 i 294) també van admetre haver signat, sense llegir, els documents esmentats. Finalment, els Srs. Pombo, Marcos i Gaya són persones de confiança de les societats "Bernat" i "Araujo" i, per conseqüent, massa vinculades amb una de les parts.

Per tot l'exposat, es coincideix amb l'Hble. Batlle que el comiat no fou ajustat a dret, amb el matís que es pot considerar injustificat i/o fet en forma indeguda, però no "improcedent" com conclou la instància, tractant- se d'un qualificatiu reservat als comiats objectius.

IV.- La desestimació del recurs de la societat "Bernat" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Bernat"; confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16 d'octubre de 2012; condemnar la societat "Bernat" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la Sra. Canales.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.