Acomiadament disciplinari injustificat, articles 104.2 i 104.7, presumpció veracitat salari cotitzat (TSJC-092/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-092/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.Almansa Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.Almansa Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.Almansa Sr. Pere Pastor Vilanova i M.Almansa Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0155-2/2011, instades pel Sr. Amador contra el Sr. Vilar, en data 5 de febrer de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Amador contra el Sr. Vilar he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat de 29.521,57.- euros en concepte d'indemnització corresponent al comiat injustificat, la suma de 1.820,24.- euros en concepte de salaris pendents, ambdues quantitats majorades amb l'interès legal a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 15 de març del 2011. Segon.- Condemnar al Sr. Vilar a declarar i cotitzar a la CASS i a favor del Sr. Amador la suma de 34.367,27.- euros en concepte de regularització de les cotitzacions a la CASS, i igualment la suma de 2.208.- euros en concepte de liquidació. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- El Sr. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Almansa Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Vilar s'alça contra la Sentència recorreguda pels motius següents: el treballador va forçar el seu comiat, als efectes de percebre posteriorment una indemnització; el treballador no va arribar a pintar en quatre dies ni 10 m2 en el domicili dels Srs. I.-F.; el Sr. C. va pintar el pis mencionat amb reducció voluntària del seu rendiment habitual; segons la prova pericial practicada, un professional podia pintar 26 m2 de paret (sistema de dues mans) en una sola jornada laboral; els testimonis Srs. Puga i Sancho havien també confirmat la lentitud del Sr. C. durant l'obra realitzada en els edificis "R." i "C."; l'assalariat no cobrava realment la quantitat declarada a la CASS; la petició de cotització de les sumes corresponents als anys 2006-2009 havia prescrit segons l'article 8 del Codi de relacions laborals.

II.- El Sr. Amador va formular demanda laboral contra el Sr. Vilar (titular del negoci "A.-C."), sol·licitant, a títol principal, la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat, més diferències salarials pendents de pagament, com també l'obligació de cotitzar a la CASS els imports reclamats i de regularitzar cotitzacions anteriors. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda.

Entre altres extrems, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 13 de desembre de 2010.

La lletra litigiosa contemplava el següent:

"Per la present, em dirigeixo a vostè actuant en qualitat de propietari del negoci A.-C. amb qui vostè ha mantingut una relació laboral en el decurs dels darrers anys, per comunicar-li el seu acomiadament de l'empresa per causes disciplinàries d'acord amb el que estableix l'article 93.1 de la Llei 35/2008 de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, concorrent les següents causes previstes a l'article 104 de la mateixa Llei:

- Actuar amb frau, deslleialtat i abús de confiança (article 104.2) i disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal i pactat (article 104.7), en les tasques de pintura de les obres "R.", "C." i al domicili particular del Sr. M.I.D., a la parròquia de La Massana. A dites obres, vostè ha executat les tasques de pintura de forma intencionadament lenta, passiva i desmotivada, reduint de forma voluntària el seu rendiment de treball i contravenint les meves ordres en relació a l'execució de les mateixes, ocasionant retards en el seu acabament i, fins i tot, en l'obra del Sr. Almansa, aquest ha demanat expressament la seva substitució per una altra persona.

Adjunto a la present la seva quitança laboral amb els havers pendents de pagament per part de l'empresa, així com un xec per l'import total de la mateixa" (foli 17).

La primera qüestió a resoldre interessa, per tant, la prova dels fets contemplats en la repetida carta, és a dir verificar si el treballador va cometre alguna de les faltes molt greus que recull l'article 104.2 ("Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades ...") i 104.7 ("La disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat") del Codi.

Com és de veure en el redactat de la carta, la primera falta molt greu no es connecta suficientment amb cap fet precís, de manera que el greuge al·legat esdevé inoperant. En qualsevol cas si, en realitat, la invocació de la deslleialtat o abús de confiança es refereix a la passivitat del treballador, aleshores l'eventual incompliment queda subsumit en la segona falta.

En la sentència TSJC-165/11 del 29 de setembre del 2011, es precisava que l'article 104.7 requeria una actuació del treballador "amb l'expressa voluntat de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina". Més endavant, les resolucions d'aquesta Sala TSJC-119/12 del 18 d'octubre de 2012 i TSJC-279/12 del 2 d'abril de 2013, corroboraven que la falta de disminució voluntària i contínua del rendiment normal o pactat, pressuposava una actuació expressa, una certa prolongació en el temps i un terme de comparació, mínimament objectiu, que serveixi de referència.

La falta molt greu interessa dues obres, en els quals el Sr. C. va participar en qualitat de pintor: a) els edificis "R." i "C." i b) el domicili dels esposos Srs. I.-Zapata

Respecte de la primera obra, només un sol testimoni (Sr. G.) confirma que el Sr. C. reduïa voluntàriament el seu rendiment laboral (resposta 8, foli 180). L'altre testimoni de càrrec (Sr. M.) relativitza aquella afirmació tan contundent, en posar de relleu que els pintors (inclòs l'apel·lat) "treballaven una mica lents" (resposta 8, foli 182), actitud, per conseqüent, incompatible "amb l'expressa voluntat de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina". Per contra, els testimonis Srs. Téllez (resposta 4, foli 177) i Téllez (resposta 4, foli 178) van concloure que el Sr. C. va treballar amb normalitat. Per tant, els dubtes només poden afavorir al treballador en presència d'un marc sancionador.

Pel que fa les obres de pintura en el domicili particular abans esmentat, les proves de càrrec es sostenen, principalment, en els testimoniatges dels esposos Srs. I.-Zapata, els quals asseveren que el treballador només va pintar 10 m2 de paret en quatre dies de feina (resposta 10, folis 183 i 184). Com bé destaca l'Hble. Batlle, subsisteix un greu problema probatori, tota vegada que no s'acredita el treball real executat. Afegeix encara més confusió al respecte, les manifestacions d'un altre empleat (Sr. B.). Aquest darrer va explicar en judici (resposta 6, foli 177) que durant els tres dies en què l'apel·lat hi va treballar, va tapar el terra del domicili i els armaris, llimar tots els sostres i parets a màquina, pintar tots els passadissos amb una capa de pintura, els sostres de tres habitacions (3 capes) i les parets de dues habitacions (1 capa). Endemés, la manca d'aportació del pla de treball horari (foli 152) impedeix, fins i tot, determinar quants dies exactament va ser destinat el Sr. C. a l'obra. I si a aquestes carències, afegim que el Sr. Almansa, en la seva qualitat d'advocat, va redactar gratuïtament la carta d'acomiadament com ell mateix admet (resposta 17, foli 183), estimem que el seu testimoni no esdevé idoni per raó de la probable enemistat creada entre ells.

El Sr. Vilar formula un segon greuge relatiu al salari emprat per efectuar el càlcul de la indemnització. En aquest sentit, el recurrent posa de manifest que els salaris cotitzats a la CASS durant els mesos de gener, febrer, maig, agost, setembre, octubre i novembre de 2010 no corresponien al muntant realment percebut. En efecte, l'empresari defensa que havia assolit un pacte amb el Sr. C. a principis de 2010, pel qual cotitzava un import superior al salari satisfet. Cap prova avala aquesta tesi. De fet, no consta a les actuacions quasi bé cap butlletí de salari, essent el sou pagat habitualment en efectiu, sense emissió de cap rebut. En aquestes condicions, les deficiències no poden afavorir al Sr. R., compte tingut que el treballador no disposa de cap mitjà per acreditar el salari abonat efectivament, llevat els ingressos mensuals realitzats en el seu compte bancari. Per conseqüent, els càlculs del Sr. C. són correctes, doncs parteixen d'un element objectiu (cotitzacions a la CASS) que gaudeix de la presumpció iuris tantum d'exactitud.

D'aquesta conclusió, davalla també el dret del treballador a reclamar la diferència entre el salari cotitzat i els ingressos mensuals en concepte de salari durant els mesos abans esmentats, doncs hem de presumir que aquells procedeixen només de la seva activitat professional prop del Sr. R..

Per acabar, el Sr. R. combat la seva condemna a cotitzar la diferència entre els salaris obtinguts i les quantitats cotitzades. El Sr. R. invoca l'excepció de prescripció anyal, en base a l'article 8 del Codi de relacions laborals. Aquesta norma legal no és d'aplicació doncs interessa les accions derivades del contracte de treball. Per contra, com bé assenyala el Tribunal a quo, escau referir-se a l'article 109.1 de la llei de la seguretat social, car disposa que "les cotitzacions prescriuen al cap de cinc anys", base legal que no discuteix seriosament l'apel·lant.

III.- La desestimació del recurs del Sr. Vilar condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Almansa Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 5 de febrer de 2013; condemnar el Sr. Vilar a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.