Laboral, falta molt greu de l'art. 99.1.g) lrl, requisits, valoració de la prova (2000059/2022)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000253/2022 ORIGEN: 2000059/2022 - 00

NIG: 5300542120220000301

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vaquero

Representant: Sra. Sanz

Advocat: Sr. Andrade

Apel·lat: Sra. Raya

Representant: Sra. Villegas

Advocat: Sra. Agullo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: laboral, falta molt greu de l'art. 99.1.g) lrl, requisits, valoració de la prova

SENTÈNCIA 045-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 6-5-2019, la Sra. Raya iniciava una prestació laboral per compte del Sr. Vaquero, en qualitat de secretària, segons les condicions que figuren en el contracte que amb aquesta finalitat s'atorgava i que s'ha incorporat a la demanda.

Per carta de 4-1-2022, el Sr. Vaquero acomiadava la treballadora, retraient-li la falta molt greu prevista en l'art. 99.1.g) de la Llei de relacions laborals (en endavant LRL), decisió que des d'una perspectiva causal, fonamentava en el següent relat de fets:

"Abans de començar les meves vacances - la segona quinzena del mes d'agost de 2021- vaig donar-li la instrucció que durant les meves vacances es desplacés al Centre Penitenciari per recollir una documentació relativa a un pres preventiu, per poder presentar quan tornés a primers del mes de setembre del 2021 unes al·legacions a un plec de càrrecs per la comissió d'una falta disciplinària. No obstant, vostè va incomplir la instrucció i, durant tota la segona quinzena del mes d'agost en que vostè va treballar no va anar a recollir al Centre Penitenciari el plec de càrrecs. Aquests fet va provocar que quan vaig tornar de vacances no pogués presentar les al·legacions al plec de càrrecs relativa a dita falta disciplinària, amb el perjudici que això li va causar al pres.

El dia 16 de desembre del 2021, a les 4,45 hores, es va rebre al correu del despatx XXXX@XXXX un e-mail enviat pel lletrat Sr. Azorin, en el qual em demanava que, amb caràcter d'urgència, li concedís la vènia per poder intervenir en la defensa d'uns clients que estaven ingressats al Centre Penitenciari en règim de presó provisional. Vostè no em va informar d'aquest e-mail que requeria una resposta urgent, ni tampoc va fer el seguiment per assegurar que el sotasignat donés una contesta urgent a l'e-mail que havia enviat el lletrat.

Aquesta negligència per part vostra va comportar que el lletrat, Sr. Azorin, veient que no rebia cap resposta per part meva, s'adrecés directament al Col·legi d'advocats d'Andorra per demanar la vènia. Així, el dia 22 de desembre del 2021 el sotasignant vaig rebre una carta que adjunto assenyalada com a Document número 1 per la qual se'm feia avinent que la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats havia acordat concedir la vènia. Aquests fets m'han comportat una danys i perjudicis a la meva reputació professional davant el Col·legi d'Advocats, davant el company que va sol·licitar la vènia i davant els clients afectats que estaven en règim de presó provisional.

El proppassat dia 23 de desembre del 2021, vaig donar-li instruccions que portés un recurs administratiu d'una clienta al servei de tràmits de l'Edifici Administratiu de Govern, vostè va presentar el recurs administratiu al Govern, però no va aportar els documents annexos - que va deixar a la seva taula de treball del despatx- amb el consegüent perjudici que això va comportar per a la clienta. Degut a aquest fet em vaig veure compel·lit a fer les gestions necessàries prop del departament jurídic del Govern desplaçant-me personalment a l'Edifici Administratiu l'endemà dia 24 de desembre del 2021, a les 8.00 hores del matí, per gestionar la presentació d'aquests documents

Aquests fets constitueixen, sens dubte, la falta molt greu consistent en una disminució voluntària per part de vostè del rendiment de treball normal i convingut, que m'ha ocasionat uns danys i perjudicis, a la meva reputació professional davant del Col·legi d'Advocats, així com davant del company que sol·licitava la vènia, i davant els clients que estaven en règim de presó preventiva i que van resultar afectats, i també els danys causats a la clienta per la manca de presentació dels documents probatoris al recurs administratiu.".

Disconforme amb l'acomiadament practicat, el dia 15-2-2022, la representació processal de la Sra. Raya articulava demana laboral qüestionant la seva legalitat, reclamant la condemna de l'empresari demandat a satisfer la suma de 5.712,19.- EUR, amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, a pagar a la CASS, la cotització corresponent i a satisfer les costes ocasionades.

2.- La representació processal del Sr. Vaquero contestava la demanda el dia 28-3-2022, interessant la seva desestimació íntegra amb imposició a la part demandant del pagament de les costes ocasionades amb inclusió els honoraris d'advocat i de procurador.

3.- Celebrat l'acte de judici oral i evacuades per les parts litigants les seves respectives conclusions, el dia 14-9-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda presentada per la Sra. Raya contra el Sr. Vaquero i declarar que l'acomiadament s'efectuà de forma improcedent, havent de condemnar al Sr. Vaquero a abonar a la Sra. Raya l'import de 5.712,19.- euros en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, així com els interessos legals devengats des del moment de la contesta a la demanda, quantitat que haurà de ser declarada a la CASS, fent-se càrrec cada part de l'import que li correspon.

Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part defenent, incloses els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

Quart.- La representació processal del Sr. Vaquero ha articulat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència, desestimant íntegrament les pretensions articulades per la part actora, el tot amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

En primer lloc, considera que la resolució d'instància incorria en error en la valoració de la prova. Sustenta que si bé inicialment la treballadora desenvolupava la seva activitat amb tota normalitat, a partir del mes d'agost del 2021, es negà a desplaçar-se a fer gestions encomanades pel Sr. Vaquero i totalment necessàries al bon funcionament del despatx i alhora va deixar d'obrir els correus electrònics del Sr. Vaquero, ocasionant-li greus perjudicis. En relació amb el primer fet que es descrivia en la carta d'acomiadament, referia que la treballadora en el seu escrit de demanda no negava que hagués rebut l'ordre del Sr. Vaquero d'anar a recollir del Centre Penitenciari la documentació corresponent a un plec de càrrecs per un expedient disciplinari incoat a una interna i que l'únic argument que plantejava pivotava al tomb de la impossibilitat de poder articular al·legacions en termini, argument aquest que era absolutament fal·laciós. Quant a la motivació continguda en la Sentència dictada, entenia que la Batlle no tenia en compte que encara que el Sr. Vaquero pogués treballar a principis del mes de setembre, la Sra. Raya havia incomplert deliberadament les seves instruccions, amb la voluntat de perjudicar l'empresari, impedint amb aquest procedir a la clienta del despatx, poder presentar al·legacions en l'expedient disciplinari que se li havia incoat. D'altra part, referia que la mateixa treballadora havia reconegut al Sr. Girona que no havia complert de manera deliberada amb les instruccions de l'empresari.

Quant a l'incompliment de l'ordre d'imprimir els correus electrònics, deixar-los damunt de la taula del lletrat i fer el seu seguiment que es retreia a l'assalariada, sostenia que la treballadora no havia entregat al Sr. Vaquero l'email tramès per l'advocat Sr. Azorin el 16-12-2021. Referia que aquesta actitud no tan sols era negligent sinó que també evidenciava una disminució del treball de la demandant, atès que sempre amb anterioritat els havia entregat puntualment. Concretament respecte de la comunicació indicada sostenia que la treballadora l'havia llegit i que en cap moment va avisar l'empresari sobre el seu contingut. Quant a les indicacions que en la Sentència s'efectuaven, en relació amb l'episodi de COVID que va patir la treballadora, referia que el 16-12-2021 quan el Sr. Azorin va trametre el correu electrònic indicat, la treballadora ja es trobava d'alta laboral. D'altra part, referia al respecte del missatge WhatsApp tramés per la treballadora al Sr. Vaquero els dies 14 i 16 de desembre del 2021 que en cap cas se li va enviar còpia de la carta tramesa pel Sr. Azorin, sense que se l'assabentés exactament de la pretensió articulada (sol·licitud de tramesa de la vènia d'un client).

En relació amb el tercer motiu que s'al·lega en la carta d'acomiadament, relata que si bé la batlle tenia per adverat que la treballadora no va entregar la documentació annexa al recurs administratiu al Govern d'una consellera general considerava que no s'havia acreditat ni el perjudici causat, ni l'ànim de perjudicar l'empresa, requisits aquests necessaris per a constituir la falta que se li retreia. Discrepa però d'aquestes consideracions argumentant per això que si el Sr. Vaquero no s'hagués adonat d'aquesta irregularitat i l'hagués esmenat, el recurs administratiu que es pretenia plantejar s'hagués desestimat per motius formals, i la clienta hauria canviat de lletrat com la mateixa va reconèixer. Quant al contingut dels missatges que va trametre l'assalariada en què la batlle justificava la manca de dol en l'actuació descrita, relatava que si es cohonestaven les seves previsions amb el resultat de la prova del Sr. Girona, la conclusió que s'assolia era diversa: la Sra. Raya va actuar amb absoluta mala fe, intentant provocar el seu acomiadament per tal de percebre una indemnització.

5.- La representació processal de la Sra. Raya, contestava el recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació amb imposició al recurrent de les costes ocasionades.

Argumentava per això que la batlle no havia incurrit en error en la valoració de la prova i que l'exposició del resultat de la prova que realitzava la contrapart era interessada. Quant a les indicacions realitzades pel Sr. Girona referia que aquest mentia obertament i de manera deliberada per a afavorir el Sr. Vaquero.

Respecte dels concrets fets que se li retreien en la carta d'acomiadament, negava el primer referint que l'eventual error que podia haver existit era atribuïble al Sr. Vaquero i que en tot cas no podia ser sancionat en haver prescrit. Pel que es referia al segon fet que se li retreia referia que en aquelles dates es trobava de baixa per COVID i, per tant, resultava impossible que pogués imprimir el correu electrònic del Sr. Azorin, relatant, però que en tot cas sí que va efectuar-ne el seguiment atès que va treballar telemàticament; que la situació d'alta administrativa que invocava la part contrària havia estat introduïda en aquesta alçada i que, per tant, no podia ser tinguda en compte. En relació amb la tercera falta que es precisava en la carta, si bé admetia haver presentat un recurs a Govern sense un document, sostenia que no va ser voluntari i que en tot cas, la treballadora es va preocupar immediatament de l'errada comesa. En tot cas, negava que aquesta hagués comportat cap menyscapte per la clienta ni el lletrat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la representació processal de la Sra. Raya persegueix fonamentalment, la condemna del Sr. Vaquero a satisfer la suma de 5.712,29.- EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.

La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància acull les pretensions de la demandant, negant amb aquesta finalitat que els tres fets concrets que es retrien a la treballadora caracteritzessin la falta molt greu que es va sancionar amb el seu acomiadament, sanció aquesta que considerava injustificada.

I és contra aquesta decisió que la representació processal del Sr. Vaquero articula el recurs d'apel·lació descrit, fonamentant-se bàsicament en l'error en la valoració de la prova en què, al seu criteri, incorria la jutjadora "a quo".

Segon.- Per tal de produir una anàlisi sistemàtica de les pretensions revocatòries articulades pel recurrent, resulta necessari examinar, en primer lloc, l'efectiva concurrència dels fets que l'empresari retreia a la seva assalariada per posteriorment determinar si els mateixos podien justificar la mesura disciplinària adoptada en el seu dia.

En relació amb el primer dels fets que es retreuen a la Sra. Raya, la resolució d'instància els descarta, sostenint per això que dels mitjans de prova practicats s'apreciava que una volta l'advocat demandat es reincorporà al seu lloc de treball de les seves vacances, el termini per a formular al·legacions al plec de càrrecs de la seva clienta encara no s'havia escolat. La representació processal del Sr. Vaquero, en aquesta alçada discrepa de la valoració de la prova realitzada quant a la prova concreta dels fets relatats, sense que puguem compartir els arguments que planteja. En efecte, resulta acreditat en autes que a causa d'uns fets succeïts al centre penitenciari, el 17-8-2021 l'agent penitenciari Tamarit, emetia un informe al seu superior jeràrquic. En seguiment d'aquesta comunicació, l'1-9-2021, el director del centre penitenciari acordava la incoació d'un expedient disciplinari a una interna (tractant-se de la clienta del Sr. ENTITY_4), nomenant-se instructor de l'expedient, i notificant-se a la persona interessada aquesta decisió en la mateixa data. Posteriorment, el 2-9-2021 s'articulava el corresponent plec de càrrecs i el dia 22-9-2021 requeia resolució sancionadora.

Si aquesta informació es cohonesta amb les previsions de la Llei 4/2007 qualificada penitenciària i més concretament l'article 55 bis, s'aprecia com el procediment disciplinari contra un intern s'inicia mitjançant la incoació d'un expedient disciplinari (apartat 1), fita aquesta que fa néixer per a la persona concernida tot el ventall de drets que es contemplen en l'art. 55 anterior, entre els quals el dret d'accés a l'expedient disciplinari (55.b). En el present supòsit la incoació de l'expedient disciplinari va intervenir el dia 1-9-2021, sense que abans d'aquesta data es pogués accedir a un expedient que per essència no existia encara, circumstància aquesta que desvirtua la falta que es pretenia atribuir a l'assalariada.

Pel que es refereix en segon terme a la manca de comunicació de la petició de vènia articulada pel lletrat Azorin, el conjunt de fets que concorren en les actuacions també invaliden, per raons objectives, la falta articulada. En efecte, no es discuteix entre les parts que el trasllat de la vènia va ser demanat pel lletrat indicat, mitjançant correu electrònic adreçat al Sr. Vaquero el dia 16 de desembre del 2021 a les 4'45 hores. En aquesta data, l'assalariada treballava des del seu domicili en haver-li estat diagnosticada la Covid19 el dia 9-12-2021, havent-se de precisar que en aquelles dates el període de confinament era de 10 dies i que no va ser fins al mes de gener següent (3 de gener del 2022) que es reduïa fins als 7 dies que indica la part recurrent en aquesta alçada. Aquestes precisions són rellevants aquí atès que resultava materialment impossible que el correu tramès pel Sr. Azorin fos imprès i posat al damunt de la taula del Sr. Vaquero. En tot cas, la representació processal de la Sra. Raya ha justificat que els dies 14 i 16 de desembre del 2021, trametia uns missatges via WhatsApp al Sr. Vaquero, on es mencionava el nom del Sr. Azorin i els seus números de telèfon. És cert que cap mena de referència s'efectua en els mateixos sobre l'objecte de la trucada rebuda, no obstant no és menys cert que a partir del moment en què la secretària d'un bufet d'advocats tramet al lletrat responsable aquesta informació, ha de presumir-se que aquesta ja ha realitzat un primer filtre respecte de la necessitat i urgència de la informació facilitada, i en aquesta eventualitat corresponia al demandat cerciorar-se directament prop del seu interlocutor respecte de la naturalesa de la trucada rebuda, sense que aquesta responsabilitat pugui fer-se recaure en la persona de la seva col·laboradora, que en el context concurrent desplegava tota la diligència que corresponia.

En darrer lloc, i pel que es refereix als fets que se li retreuen respecte del 23-12-2021, la representació processal de la Sra. Raya no discuteix que ometia incorporar la documentació annexa a un recurs administratiu que va presentar davant del Govern. Malgrat la rellevància que l'empresari pretén atribuir a aquesta irregularitat, no pot perdre's de vista que la regla de la subsanació revesteix especial transcendència també en l'àmbit del dret administratiu (art. 111 del Codi de l'Administració), de tal manera que a la pràctica l'error comès per l'assalariada no podia en cap concepte, traduir-se per la inadmissió el recurs articulat, com en aquesta alçada indica el recurrent, sinó que una aplicació adequada del principi "pro actione", hauria comportat sense lloc a cap mena de dubtes que l'administració corresponent requerís la seva regularització en les modalitats que la Llei contempla.

Tercer.- Un cop efectuades les anteriors precisions singulars respecte dels fets que el Sr. Vaquero retreia a la seva assalariada, i endinsant-nos seguidament en l'anàlisi dels components objectius de la falta en què es fonamentava el seu acomiadament, recordarem que ja ens hem pronunciat en reiterades ocasions, respecte de la falta prevista en l'art. 99.1.g) de la Llei de Relacions Laborals (la disminució voluntària i contínua demostrable i mesurable amb les eines objectives existents del rendiment de treball normal o pactat, o l'incompliment de l'acord signat de treball en exclusiva per a l'empresa). Concretament hem indicat: "En la sentència TSJC 165/11 del 29 de setembre del 2011, aquest sala ha precisat que la falta prevista en l'article 104.7 del CRL requeria una actuació del treballador "amb l'expressa voluntat de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina". Posteriorment, les resolucions TSJC 119/12 i 279/12, corroboraven que la falta de disminució voluntària i contínua del rendiment normal o pactat, pressuposava una actuació expressa, una certa prolongació en el temps i un terme de comparació, mínimament objectiu, que serveixi de referència. En tot cas, no es pot perdre de perspectiva que la falta molt greu prevista en l'article 104.7 requereix d'un incompliment qualificat, en defecte del qual les conductes afins han de sancionar-se a través del precepte legal que li és específic (cfr. a títol il·lustratiu l'art. 102.1 del Codi ···) el tot per tal de preservar el principi de proporcionalitat de la sanció que emana dels articles 101 (qualificació) i 105 (penalitat) del Codi i la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala en la matèria.

Si les anteriors precisions es traslladen al concret supòsit que s'examina i es cohonesten amb les indicacions que hem realitzat en el fonament de dret anterior, s'observa com en la carta d'acomiadament no s'introduïa cap mena de paràmetre objectiu respecte del dèbit laboral concret anterior de la demandant que autoritzi l'exercici comparatiu entre el rendiment actual amb aquell desenvolupat amb anterioritat el què ja per si sol resulta suficient per a descartar l'aplicació de la falta apreciada. Tanmateix, en cap cas, es pot considerar acreditat que l'actuació de la treballadora es trobés presidida per la voluntat d'ocasionar un perjudici a l'empresari. En efecte, la bona fe de les persones ha de presumir-se i en el present supòsit el comportament contrari pretén justificar-se a través de la testifical practicada pel Sr. Girona que si bé efectivament refereix que la mateixa demandant li hauria reconegut espontàniament voler plegar perquè la feina no li agradava, que estava molt cansada, que pretenia ser acomiadada sigui com sigui. I que fins i tot ni havia reconegut totes aquelles faltes que el Sr. Vaquero li havia dit laboralment i que sabia que l'havia perjudicat i que el volia perjudicar i que n'era totalment conscient. Aquestes indicacions, però no poden ser compartides a partir del moment en què entre d'altres sosté que li havia admès l'incompliment a les instruccions que van intervenir respecte de l'expedient disciplinari a la presó quan hem pogut analitzar amb anterioritat que per raons objectives aquest incompliment no podia concórrer atès que l'expedient disciplinari no existia en les dates que figuren en la carta d'acomiadament, cosa que permet dubtar de l'espontaneïtat de l'indicat testimoniatge, especialment si es té en compte que les seves afirmacions no es troben corroborades per cap altre element.

Però és que en atenció a la valoració de la prova que hem efectuat en l'apartat anterior respecte de cada falta que es retreia a l'assalariada, tampoc els elements concrets que la conformen es troben reunits sinó que en el pitjor dels casos integrarien la conducta típica contemplada en la falta lleu prevista en l'art. 97.1 de la LRL (La descurança o la demora en l'execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat, cas en què es qualifica de falta greu), que en cap concepte podia justificar l'acomiadament però de la treballadora.

Quart.- En atenció a tot el que acabem d'exposar, convenim amb la resolució d'instància que l'acomiadament de la treballadora no es trobava justificat, sense que, per tant, el recurs d'apel·lació que s'ha articulat pugui prosperar.

Cinquè.- En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, escau imposar a la part apel·lant el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada atesa la desestimació del recurs d'apel·lació que articulava.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Vaquero contra la Sentència de 14-9-2022 dictada per la Batllia que confirmem íntegrament.

Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.