Acomiadament disciplinari justificat, abús de confiança TSJC 0284/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-284/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0674-3/2012, instades per la Sra. Pina contra la Sra. Galván, en data 24 de juliol de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant majoritàriament la demanda formulada per la Sra. Pina contra la Sra. Galván -titular administrativa del negoci d'impremta "S."-, ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la suma global de quatre mil quatre-cents vint-i-nou euros amb seixanta-quatre cèntims (4.429,64.- EUROS) en concepte d'indemnització per comiat improcedent injustificat -deducció feta de l'escreix ja percebut per l'assalariada com a conseqüència dels dies per ella treballats durant el mes de gener del dos mil dotze i la part proporcional de vacances que generà durant dit any-, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la demandant segons disposa el darrer Considerant".

II.- La Sra. Galván ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el Tribunal a quo no havia valorat la concurrència de la falta molt greu de l'article 104.2 del Codi de relacions laborals; els seus testimonis no eren parcials; la treballadora comentava obertament les dades econòmiques de l'empresa i criticava el comportament de la seva patrona, marit i filla a la resta d'empleats, com també creava un ambient irrespirable d'enfrontament generalitzat; la treballadora havia perdut tota la confiança de la seva patrona; l'empleada havia comunicat malintencionadament a un tercer (Sr. ENTITY_10) la situació econòmica del negoci; la Sra. Pina no havia anat a treballar els dies 18 i 19 de gener de 2012 i havia fingit un assetjament laboral.

II.- La Sra. Pina va formular demanda laboral contra la Sra. Galván, propietària del negoci d'impremta "S.", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda, especialment per la manca d'idoneïtat dels testimonis de la part apel·lant. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 18 de gener de 2012.

La missiva litigiosa contemplava el següent:

"Per la present li comunico la meva decisió de resoldre unilateralment la relació laboral que l'uneix amb el negoci ORG_0, de la qual vos formeu part en tant que assalariada, mitjançant acomiadament disciplinari, com a conseqüència dels esdeveniments dels quins hem tingut coneixement el passat 23 de desembre de 2011 i que han estat avalats en data 15 de gener de 2012 consistents, entre d'altres, en la revelació del contingut de la correspondència, documents i dades reservades de l'empresa a terceres persones i als treballadors de informació que pel seu contingut és confidencial. Els fets en concret pel quin s'ha adoptat aquesta decisió és:

Heu dit als treballadors de l'empresa, concretament als Srs. Diez, Corbacho, Puig, Blasco (en endavant "els treballadors") que he deixat de pagar la CASS dels mateixos durant dos mesos; extrem completament fals, per quan les cotitzacions estan al dia i s'han efectuat mensualment, no adeutant cap.

Heu revelat als treballadors de l'empresa, de forma individual, el sou que percep tot el personal, amb inclusió del meu i del sou del Sr. Blasco, tot dient-los: "guanyeu un sou molt baix, la meva parella guanya molt més", "ella diu que no cobra però treu diners del banc".

Heu manifestat als treballadors de l'empresa que l'empresa en compte de pujar els sous als treballadors o de pagar els deutes, fa transferències de 1.000,00 EUR als meus pares, concretament: "ella diu que no cobra però treu diners del banc"; "si que va bé l'empresa, enlloc de pujar el sou als treballadors li paga 1000EUR a la mare"; extrem que no s'ajusta a la realitat per quan, tal i com sou plenament coneixedora, la transferència efectuada correspon al pagament efectuat pels meus pares del préstec que l'empresa té amb el banc, i al quin durant tres mesos no ha pogut fer front. Igualment, heu revelat als treballadors tots els deutes que té l'empresa.

Heu menyspreat als vostres companys de feina, manifestant-me: "els de baix es queixen de tot i et critiquen per que els hi pagues molt poc"

Heu manifestat als treballadors de l'empresa que el meu espòs i treballador Sr. Blasco s'ha incrementat el sou a 3.000,00EUR, extrem completament fals, per quan sou plenament coneixedora que donada la situació econòmica actual, durant 2 mesos no he cobrat la nòmina, i el que es va fer fou transferir 1.000EUR acompte de la meva nòmina al compte conjunt que tinc amb el meu espòs.

Així mateix, i si l'exposat no fos suficient, heu manifestat als treballadors, que les meves compres personals, tals com roba, menjar, vacances, sortides de cap de setmana, etc... les ha pagat l'empresa; extrem que és completament fals; fins al punt de dir-los-hi que en compte de pujar els sous i pagar els deutes de l'empresa m'apropiava de tots els diners dels bancs.

Heu revelat l'estat de l'empresa amb dades a persones estranyes de l'empresa, concretament el 15 de gener de 2012, vàrem tenir coneixement de que al Sr. Diez, li vàreu informar de l'estat dels deutes, saldos, etc... de l'empresa tot dient-li:

"l'empresa està fotuda", "regalen les fe ine s ", " e ls hi han cancel·lat les targes personals".

Les funcions que vostè té encomanades són com a administrativa-comptable disposant de tota la documentació comptable, bancària, etc.. de l'empresa, feina que requereix de discreció i confidencialitat, tal i com sou i heu estat plenament coneixedora.

Els comentaris que heu efectuat envers els vostres companys de feina i envers la meva persona, comentaris falsos, juntament amb les dades i informació confidencial dels quins heu donat coneixement als treballadors i persones estranyes a l'empresa, tan sols poden qualificar-se d'un abús de confiança i mala fe en la vostra actuació, per quan aquesta actitud ha provocat una greu falta de respecte i consideració envers els companys i l'empresa, provocant un mal ambient i desconfiança amb el personal de l'empresa; fins al punt que heu provocat baralles, amb altres treballadors com ho fou el dia 13 de desembre de 2011, data en la quina vàreu insultar i escridassar de forma molt violenta als vostres companys de feina, arrel dels comentaris que efectuàveu.

Els fets detallats precedentment són constitutius d'un incompliment molt greu i culpable de les seves obligacions laborals i de les concretes del seu lloc de treball, motiu pel quin, he adoptat la decisió de procedir al vostre ACOMIADAMENT DISCIPLINARI en estricte compliment dels articles 93.1, 94.1, 104.2, 5, 6, 8 i 10 de la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de Relacions Laborals" (foli 18).

III.- La funció d'aquesta Sala consisteix en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament, en la producció d'un comiat injustificat. La carta de comiat es sustenta en la producció de les faltes molt greus dels apartats 2, 5, 6, 8 i 10 de l'article 104 del Codi de relacions laborals, és a dir de les mancances següents, segons es dedueix del contingut de la missiva: abús de confiança, revelació de dades confidencials de l'empresa a tercers, manca de respecte i consideració a l'empresari i treballadors, provocació d'una baralla el dia 13 de desembre de 2013 i perjudicis causats a l'empresa.

És cert que el Tribunal a quo no analitza expressament si la Sra. Pina va cometre la falta de l'article 104.2. Segons aquest article, actuar amb abús de confiança constitueix un motiu de comiat. L'abús de confiança es pot definir com un mal ús, per part del treballador, de les facultats confiades amb risc o lesió pels interessos de l'empresa. Atesa la gravetat de la sanció incorreguda, es requereix "una intenció d'ocasionar danys a l'empresa" (TSJC 0082/11 del 30 de juny de 2011). És pacífic que la Sra. Pina tenia accés a la comptabilitat de l'empresa i que era l'encarregada d'emetre els butlletins de salari (foli 125). Per tant, l'empleada tenia al seu abast unes dades estrictament confidencials. Segons els tres testimonis que han estat escoltats per l'Hble. Batlle (dos empleats: Srs. Carranza i Elías i un ex-treballador de la recurrent: Sr. ENTITY_13), la Sra. Pina els hi havia comunicat que la Sra. Galván realitzava despeses personals a càrrec de l'empresa (resposta 8, folis 152, 154 i 157) i que els seus sous eren molt baixos, en relació amb aquell de la parella de la Sra. Galván (resposta 16, folis 152, 154 i 157). La instància no té en compte la validesa d'aquests testimonis per raó del lligam de subordinació que mantenen amb la Sra. Pina. Ara bé, això no és predicable al darrer (Sr. ENTITY_13), el qual no treballa més per la Sra. Galván doncs va ser acomiadat. Una prova suplementària avala la manca de discreció de l'assalariada. En període de proves, el Sr. Briones, que resulta ser un veí de l'empresa on s'ubica el negoci de la Sra. Galván, també va explicar que la Sra. Pina "li va explicar ... que S. anava malament econòmicament i que ella estava una mica nerviosa ja que tenia por de que pogués perdre la feina" (resposta 4, foli 160). Els temors de la Sra. Pina en cap cas justificaven la divulgació de l'estat financer del negoci. Per tant, els testimoniatges dels Srs. Briones i Briones, que posen de manifest la manca de discreció de la Sra. Pina, fan encara més veraces les afirmacions dels Srs. Carranza i Elías relatives a la divulgació, per part de la Sra. Pina, d'informacions reservades molt concretes: salaris, deutes i manca de cotització socials (respostes 3, 4 i 6, folis 151 i 154). Malgrat sigui cert que els testimoniatges dels treballadors mereixen cautela, aquesta Sala els jutja aquí sincers quan es confronten amb aquells de persones desvinculades de l'empresa. Per tant, entenem que la Sra. Pina va abusar de la seva posició privilegiada i desvelar dades confidencials que només podien malmetre la imatge interna i externa de l'empresa, de manera que la falta de l'article 104.2 queda constituïda i, amb ella, el comiat disciplinari.

L'acolliment d'aquest greuge fa innecessari l'examen de la concurrència de les altres faltes incloses en la carta d'acomiadament.

IV.- L'estimació del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, les costes judicials de primera instància són a càrrec de la Sra. Pina per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_5; revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 24 de juliol de 2013; desestimar la demanda formulada per la Sra. Pina i absoldre la Sra. Galván de les pretensions de la part adversa; condemnar la Sra. Pina a satisfer les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.