Contracte laboral: caducitat de les accions per acomiadament del treballador. Prova testifical. Càrrega de la prova. Valoració de la prova (0145/05)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005

Contracte laboral: caducitat de les accions per acomiadament del treballador.- Prova testifical.- Càrrega de la prova.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Rius va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat V.,SL, en reclamació de la quantitat de 11.640 EUR en concepte d'acomiadament fet en forma indeguda.

II.- La societat V.,SL va plantejar l'excepció de caducitat de l'acció i subsidiàriament sobre el fons, es va oposar a les pretensions de la part actora, manifestant que l'acomiadament fou notificat a la part adversa per carta lliurada en presència de diversos testimonis tal i com estableix la legislació vigent.

III.- Per sentència de data 13 de juny del 2005, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant l'excepció de caducitat de l'acció, va desestimar la demanda de la Sra. Rius, imposant a aquesta darrera les costes judicials causades.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Rius ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el document presentant per l'adversa com a carta d'acomiadament no pot ésser tingut en compte, donat que no consta cap prova fefaent de que efectivament s'hagués lliurat; que la sentència no pren en consideració l'incompliment de l'obligació de l'empresa de dipositar la liquidació laboral en el termini establert.

II.- L'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003, aplicable en el cas d'autes, estipula que la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita, i en defecte de comunicació escrita, de 60 dies a partir del coneixement del comiat. La Sra. Rius pretén que fou acomiadada el dia 30 d'abril del 2004, de manera verbal i fulminant, sense que se li hagi ofert cap carta ni preavis, i que per tant, el termini de caducitat és el de 60 dies i la seva acció no ha prescrit.

III.- Resulta de les declaracions dels Srs Morales, Montenegro i Pérez, que el dia 30 d'abril del 2004, la Sra. Morales, va lliurar en presència dels Srs Montenegro i Pérez, una carta d'acomiadament a la Sra. Rius, que la mateixa va negar-se a firmar-la. Si és cert que els testimoniatges de persones que tenen una relació de dependència laboral amb una de les parts, s'han de considerar amb prudència i cautela, no es pot descartar- los únicament per aquesta raó. L'article 71 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que l'avís de comiat amb el seu preavis s'ha de notificar per escrit mitjançant carta certificada o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció, o en presència de testimonis si es nega a signar. En la majoria dels casos els dits testimonis no poden ésser més que altres membres del personal de l'empresa; per tant si el treballador acomiadat considera que els testimonis han fet una falsa declaració, li pertoca provar aquest fet, inclòs mitjançant una denuncia criminal. A més a més, quan les declaracions dels testimonis estan confrontades per altres elements de proves més objectius, s'ha de valorar-los si no existeix en autes cap element contrari. En el present litigi consta en autes una declaració escrita del Sr. Amorós, autenticada per la seva signatura, idèntica a la que figura en el seu passaport, segons la qual el dit senyor va visualitzar els enregistraments de vídeo de seguretat i vigilància del dia 30 d'abril del 2004, de les diferents oficines de l'entitat bancària i va poder constatar que la Sra. Morales havia lliurat 2 cartes a 2 treballadores entre les quals la Sra. Rius, que van llegir el contingut de les dites cartes i manifestar el seu desacord, semblant molt exaltades. Aquest conjunt de proves a les quals la part que recorre només oposa una negació sense justificacions concretes, acredita de manera suficient que l'acomiadament de la Sra. Rius es va fer no de manera verbal i fulminant, sinó per carta lliurada en mà que la treballadora va negar-se a rebre. Per conseqüent, el termini de caducitat de l'acció per acomiadament improcedent es va esgotar al cap de 30 dies de la notificació escrita de l'acomiadament, és a dir el dia 30 de maig del 2004, el que fa que s'ha de constatar que la demanda presentada el dia 29 de juny del 2004 per la Sra. Rius ha prescrit, sense que s'hagi de considerar si l'acomiadament fou fet de manera indeguda per qualsevol raó, inclòs a resulta de l'incompliment per part de l'empresari, de l'obligació d'oferir a la treballadora la liquidació laboral en el termini establert, motiu que és invocat per la Sra. Rius.

IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals a càrrec de la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 13 de juny del 2005 en tots els seus extrems; condemnar la Sra. Rius al pagament de les costes processals, limitant la quantitat corresponen als honoraris d'advocat i procurador que podrà reclamar la part adversa, per ambdues instàncies, a la quantitat de 200 EUR.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.