Recurs incident de nul·litat - Art. 18 quarter - Acumulació causes (9000113/2017 - 0000064/20))

Aute

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Rotlle núm. TSJP 0000088/2020 Causa: 0000064/2020

AUTE 22-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte (Ponent)

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a divuit de març del dos mil vint-i-ú.

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i la Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en el sumari núm. 9000113/2017 que se segueix entre altres contra Agullo, per uns presumptes delictes majors de contraban, d'associació il·lícita i blanqueig de diners, tipificats als articles 245.2, 359, 360 i 409 del Codi penal i per un presumpte delicte menor de creació o alteració de dades informàtiques tipificat a l'article 446 del Codi penal, la Batlle instructora per aute de data 8 de juliol de 2020 decideix decretar l'acumulació del procediment de diligències prèvies núm. 9000172/2016 al referit sumari, en considerar que els fets que van iniciar ambdós procediments poden tenir connexió entre ells per identitat de subjectes, il·lícits i negocis, així com raons de seguretat jurídica i economia processal.

II.- RESULTANT: que per escrit de data 25 de setembre de 2020 la representació lletrada de Agullo formula recurs d'apel·lació contra el referit aute.

III.-RESULTANT: que mitjançant aute de data 13 d'octubre de 2020, el Tribunal de Corts va decidir inadmetre el recurs interposat, en no encabir-se aquesta resolució en els supòsits de numerus clausus establerts a l'article 194 del Codi de procediment penal.

IV.- RESULTANT: que per escrit de data 4 de novembre de 2020 la representació lletrada de Agullo va formular incident de nul·litat d'actuacions envers l'esmentat aute, per la presumpta vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i el dret al procés degut protegits per l'article 10 apartat 1 de la Constitució andorrana.

V.- RESULTANT: que en data 9 de novembre de 2020 el Tribunal de Corts va dictar aute decidint inadmetre l'incident de nul·litat interposat en data 4 de novembre de 2020, per la representació lletrada de Agullo.

VI.- RESULTANT: que contra l'aute de data 9 de novembre de 2020, interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Agullo, demanant per escrit de data 9 de desembre de 2020, la revocació i declaració de nul·litat de l'aute del Tribunal de Corts de data 9 de novembre de 2020, de l'aute del Tribunal de Corts de data 13 d'octubre de 2020 que no admet a tràmit el recurs d'apel·lació, la declaració de procedència de l'admissió a tràmit del recurs d'apel·lació del 25 de setembre de 2020 contra l'aute de la Batlle instructora de data 8 de juliol de 2020.

Pel que fa a la recurribilitat de l'aute del 8 de juliol de 2020, observa en primer lloc que segons una sentència del Tribunal Constitucional (causa 2015- 3-RE) tant el Tribunal de Corts com el Ministeri Fiscal han acceptat que un aute d'acumulació de causes penals dictat per un Batlle instructor, podia ser objecte de recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts.

Sosté que la doctrina del Tribunal Constitucional respecte a l'aplicació de l'article 194 recollida en varies resolucions judicials, és favorable a la revisió en segona instància o en apel·lació de la garantia d'un dret fonamental declarat en la Constitució, tot i no trobar-se la decisió judicial dins dels supòsits de l'article 194 del Codi de procediment penal.

Precisa en relació als drets fonamentals invocats, que la resolució de la Batlle instructora d'acumular les causes penals, han produït indefensió a Agullo que s'haurà de defensar de fets que no s'han investigat en cap de les dues causes, que no tenen res a veure, i que vulneren el dret al procés degut, i el principi d'equitat en la mesura que Agullo s'hagi de defensar de l'anàlisi econòmic i financer efectuat per la ORG_0, que únicament es fonamenta en la informació bancària.

Observa que l'acumulació de causes penals no es troba regulada al Codi de procediment penal, que doncs no poden els òrgans judicials en matèria penal suplir l'activitat legislativa, efectuant acumulació de causes que perjudica en el present cas els interessos de Agullo.

Reprotxa al Tribunal de Corts de no explicar en quina forma o fonament de Dret se sustenta l'acumulació de causes en l'àmbit penal.

Considera en fi, que contràriament al que indica el Tribunal de Corts, la qüestió plantejada en la resolució és definitiva, no essent relativa al fons de l'assumpte sinó a l'admissibilitat del recurs contra una decisió d'acumulació de causes.

VII.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, manifestant que:

la resolució impugnada acordant l'acumulació de dos procediments no és ferma ni definitiva, compte tingut que cap decisió relativa a l'acumulació o escissió d'una causa, ho és en la mesura que en qualsevol moment del procés es pot demanar el desglós de la causa. Es tracta doncs d'un incident de nul·litat interposat contra una decisió no ferma regulat a l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials. .

la decisió d'acumular procediments penals no és recurrible en apel·lació i deriva del criteri de connexitat i del principi d'economia processal, segons es desprèn de l'article 44 del Codi de procediment penal .

VIII.-RESULTANT: que la representació lletrada de Tejera s'adhereix al recurs presentat.

Les altres parts no han presentat escrit de contesta.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: pel que fa a l'admissibilitat de l'incident de nul·litat d'actuacions i del recurs formulat contra l'aute de data 9 de novembre de 2020, resolvent dit incident, convé observar que aquestes resolucions es troben en els supòsits de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, en la mesura que la qüestió plantejada en l'incident de nul·litat, a saber la recurribilitat en apel·lació de la decisió del Batlle d'acumular procediments penals, ha estat resolta de manera ferma i definitiva per aute del Tribunal de Corts de data 13 d'octubre de 2020.

II.- CONSIDERANT: que mitjançant aute del 8 de juliol de 2020 es va decidir acumular al sumari núm. 9000113/2017, seguit entre altres contra Agullo, un estudi efectuat per ORG_0 a les diligències prèvies núm. 9000172/2016.

Si la decisió del Batlle instructor d'acumular causes penals no és clarament prevista pel Codi de procediment penal, deriva nogensmenys de les disposicions de l'article 44 del Codi de procediment penal, que disposa que "Quan un batlle o un tribunal que estigui instruint o jutjant tingui coneixement per mitjans diferents de la querella o denúncia, que s'ha comés un fet delictiu, només és competent en la mesura en què el fet delictiu estigui en connexió."

En aquesta hipòtesi la decisió d'acumular procediments en aplicació del criteri de connexitat, correspon a una preocupació d'economia processal, i especialment de no seguir dos (o més) procediments penals contra una mateixa persona encausada (fet que no lesiona ans el contrari aquesta). L'article 194 del Codi de procediment penal precisa de manera limitativa, les resolucions del Batlle contra les quals es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts i al nombre d'aquestes resolucions no figura la decisió del Batlle d'acumular causes penals. Tal enumeració limitativa no és una particularitat del Codi de procediment penal andorrà.

Així per exemple, el Codi de procediment penal francès (article 186) precisa i limita les decisions fetes pel jutge d'instrucció recurribles en apel·lació per la persona interessada en la instrucció. No figura en dita enumeració la decisió d'acumular causes penals (ordennance de fonction).

Es desprèn de la més recent jurisprudència del Tribunal Constitucional (causa 2017-4-RE) que "l'acumulació és una decisió dels Tribunals no impugnada a la llum de la legislació ordinària i encara menys com a vulneració d'un dret constitucional". Tampoc es pot al·legar que s'hagi vulnerat el dret al recurs perquè si bé l'article 10.2 de la Constitució, reconeix aquest dret en els processos penals, això no implica que es pugui recórrer contra tots els actes efectuats en el marc d'aquest procés, sinó únicament contra la sentència condemnatòria.

Convé a més observar, que les vulneracions de drets fonamentals i "perjudicis" al·legats per l'avui recurrent, que comporta segons ell l'acumulació de les causes, resideix en una indefensió i una "privació al dret al procés degut amb totes les garanties" una dilació de la investigació i en fi, una excessiva complexitat per a la defensa de Agullo.

És precís constatar que la decisió d'acumulació no fa obstacle a la possibilitat de l'interessat, de presentar els seus mitjans de defensa en el decurs de la instrucció, i també relativament al procediment acumulat, que al dret a un judici de durada raonable només s'ha d'apreciar al final del procediment i que l'absència de complexitat de la tasca de la defensa no fa part dels drets protegits per la Constitució; de tal manera que cap cas de vulneració de drets fonamentals resulta de la decisió del Batlle instructor de data 8 de juliol de 2020.

En fi, l'aute recorregut de data 9 de novembre de 2020 fonamenta de manera clara i suficient la seva decisió tant en les disposicions de l'article 194 del Codi de procediment penal, que en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i no pateix cap incongruència o defecte de motivació.

III.-CONSIDERANT: que procedeix per tant, desestimar el recurs d'apel·lació i imposar al recurrent les despeses processals causades.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de Agullo en data 9 de desembre de 2020.

2.- Confirmar íntegrament l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 9 de novembre de 2020.

3.- Imposar a la part recurrent les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-