Laboral, el desistiment no es presumeix 1001154-2013 (TSJC 003/15)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000003/2015 ORIGEN: 1001154/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de juny del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 1001154/2013, instades pel Sr. Miró contra els Srs. Bermudez i Ayuso, en data 13 de novembre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha d'estimar i estima parcialment la demanda interposada pel Sr. Miró contra els Srs. Bermudez i Ayuso, condemnant aquests darrers al pagament a l'agent de l'import global de 4.150,11.- EUR que ha de ser incrementada dels interessos legals devengats a comptar de la data de contesta a la demanda, i a satisfer les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".

II.- Els Srs. Bermudez i Ayuso han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència de la instància, en el sentit de desestimar la demanda i, subsidiàriament, que la indemnització sigui fixada en l'import de 2.108,70 EUR, amb imposició de les costes judicials a la part adversa, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: les vacances de l'any 2012 estaven degudament acreditades amb l'aportació dels butlletins de salari; en tornar de la baixa laboral, es va demanar al treballador d'esperar l'arribada del gerent senyor Bermudez a la terrassa del restaurant, en motiu del resultat de l'auditoria alimentària que posava de manifest greus mancances sanitàries imputables a l'interessat; no s'havia exigit a l'assalariat cap canvi de categoria professional; el senyor Ayuso no va intervenir en els fets de la causa, doncs no era present en el moment del retorn a la feina del Sr. ENTITY_4; va estar l'empleat qui va abandonar unilateralment i sense justificació el lloc de treball; el Sr. Miró havia treballat per dos negocis diferents i va començar a treballar pel compte del restaurant "C." després de resoldre la relació laboral anterior al mes de desembre del 2011; no quedava acreditat que fos el senyor Bermudez el signatari de tots els butlletins de salari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Miró va presentar demanda contra els Srs. Bermudez i Ayuso. El treballador defensava la producció d'un comiat fet en forma indeguda, tota vegada que se li va denegar l'accés al lloc de treball en tornar d'una baixa mèdica. L'interessat reclamava, entre altres havers laborals, la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals més la satisfacció de les vacances de l'any 2012 (15 dies).

En contestar la demanda, els Srs. Bermudez i Ayuso van indicar que era l'assalariat qui havia abandonat el lloc de treball i que havia gaudit de vacances durant el mes d'octubre del 2012.

La instància ha estimat parcialment la demanda.

II.- El nucli d'aquesta apel·lació consisteix, principalment, en determinar qui esdevé responsable de l'extinció de la relació laboral.

A títol preliminar, escau clarificar on treballava el Sr. Miró. Es desprèn de l'escrit del foli 54 -aportat pels mateixos recurrents- i de la nombrosa prova testifical practicada, que el Sr. Miró va ser contractat en qualitat de cuiner del restaurant "C.", titularitat del Sr. Ayuso, a comptar del mes d'abril del 2011. En efecte, per una banda, l'esmentat document reconeix indiscutiblement la condició de cuiner a l'empleat. Per altra banda, cinc testimonis van assegurar que el Sr. Miró treballava al restaurant "C." des de l'any 2011 (cfr. resposta 2 dels Srs. Galan (foli 112), Esteban (foli 116), Barberá (foli 118), Palomo (foli 120) i Ferrer (foli 122)). Malgrat l'extracte de punts de la CASS (foli 6) indica que el Sr. Miró va ser declarat primer pel "Y." (abril-desembre del 2011) i, després, pel "C." (a comptar de desembre del 2011), aquesta presumpció és només simple i pot ser destruïda. Així les coses, la veritable tasca del treballador no és seriosament contestable segons les proves esmentades més amunt i res autoritza pensar que l'interessat treballés, en algun moment, com a venedor en el negoci "Y.". Tanmateix, enlloc consta cap element que provi la resolució del contracte de treball amb el titular de l'esmentat negoci (Sr. ENTITY_5). Per acabar, seria molt sorprenent cobrar exactament el mateix salari (1.375,66 EUR) fent de venedor de supermercat o de cuiner en un restaurant.

Efectuada aquesta premissa, no es discuteix que el contracte de treball va romandre suspès entre els dies 7 de febrer del 2012 i l'1 de juliol del 2013, per raó de la baixa mèdica de l'empleat. Tampoc que l'interessat es va presentar al restaurant el dia 1 de juliol del 2013.

Com bé observa el Tribunal a quo, el Sr. Ayuso -titular administratiu del restaurant com hem indicat- va confessar que es va canviar de cuiner durant la malaltia del Sr. Miró, de manera que "tot el equip estava format i que el demandant s'havia d'adaptar al mateix; que en aquell moment el Sr. Miró no tenia feina doncs es va incorporar tard, i se li va dir que en aquell moment havia de fer de cambrer o altre ocupació que es donés doncs és tònica de la empresa que tothom faci totes les activitats" (resposta 2, foli 110). El testimoni Sr. Esteban va confirmar que l'empresa era coneixedora de la data de retorn del seu empleat i que si li va indicar de "netejar la terrassa" fins l'arribada del Sr. Bermudez (resposta 4, foli 116). Per tant, el treballador tenia molt poques alternatives front a aquesta actitud. O bé acceptava la modificació unilateral del contracte de treball, passant a realitzar una feina menys qualificada, o bé entenia, com va fer, que era víctima d'un comiat disfressat i que se'l acomiadava sense respectar cap mena de formalitat. La instància considera acreditat l'escolliment d'aquesta segona opció i aquesta Sala també hi subscriu. En aquesta alçada, els recurrents neguen la realitat de la confessió del Sr. Ayuso. La lectura global de la seva declaració no autoritza, en absolut, cap altra explicació.

Els recurrents mantenen que només s'havia comunicat a l'assalariat que havia d'esperar l'arribada del gerent del restaurant (Sr. Bermudez.). Per començar, no es prova que el gerent sigui el pare del Sr. Ayuso, qual cosa no té gaire sentit. En segon lloc, se'ns diu que se li volia mostrar l'informe d'auditoria elaborat pel "Manso" (folis 55-72). L'esmentat peritatge detecta greus problemes d'higiene al restaurant. Això no obstant, es tracta d'observacions constatades entre els mesos de maig del 2012 i de juny del 2013, període en què el Sr. Miró estava de baixa mèdica, de manera que, a defecte de més precisions, aquelles conclusions eren alienes a l'assalariat. I si l'empresa volia, realment, mantenir el contracte de treball, no s'explica perquè no va efectuar cap gestió suplementària prop del seu treballador en deixar l'empresa.

Els recurrents al·leguen també que va ser l'empleat qui va abandonar unilateralment i sense justificació el lloc de treball. Aquesta Sala ja s'ha manifestat amb reiterades ocasions sobre aquesta problemàtica i ha conclòs, entre moltes altres sentències, que: "el desistiment fet per part de l'assalariat mai es presumeix, sinó que s'ha de manifestar de manera molt clara per un acte de voluntat objectiu del treballador. Tanmateix una absència injustificada del treballador en ella mateixa no pot constituir una manifestació clara i evident d'un desistiment, ja que pot tenir molts orígens com una malaltia, raons personals o altres, sense que el treballador tingui la voluntat de trencar la relació laboral" (TSJC-087/99 del 21 d'octubre de 1999), "Per tant, si l'empresa considera que el treballador no s'ha reincorporat al seu lloc de treball, sense justificació legítima, i així ha incomplert les seves obligacions laborals, ha d'acomiadar el mateix" (TSJC-103/96 del 19 de desembre de 1996), "si no existeix com en el cas d'autes, la prova d'una voluntat evident per part del treballador de rescindir unilateralment la relació laboral, s'ha de considerar que fou l'empresa que va acomiadar-lo" (TSJC- 205/08 del 27 de novembre del 2008) i "mai el desistiment es presumeix, el que fa que en cas de desistiment únicament verbal del treballador, l'empresari, passats 3 dies laborables consecutius d'absència del mateix, ha d'acomiadar-lo pel motiu d'abandó del treball" (TSJC-72/09 del 23 de juliol del 2009). Aquesta jurisprudència és diàfana i no pot ser ignorada. El cas és que si l'empresa entenia que el Sr. Miró havia desistit injustificadament de la relació laboral, a comptar de l'1 de juliol del 2013, li pertocava acomiadar-lo. Força és de constatar que no ho va fer, cosa que condueix a concloure, novament, en un acomiadament "disfressat" o fet en forma indeguda.

III.- Un segon aspecte del recurs interessa les vacances de l'any 2012. La prova del seu abonament recau en l'empresari segons jurisprudència consolidada. Força és de constatar que aquesta prova és inexistent. I si es consulten els butlletins de salari d'aquell any (folis 35-38), no es constata cap pagament sobre el particular.

Per tant, es confirma la condemna pronunciada per la instància puix les seves altres apreciacions no es combaten en aquesta alçada.

Per tot l'exposat, escau denegar el recurs d'apel·lació.

IV.- El Sr. Miró efectua crítiques als càlculs realitzats per l'Hble. Batlle en el seu escrit de contesta al present recurs. Aquests greuges no poden ser examinats perquè no ha formulat recurs ni la part adversa els ha pogut discutir.

V.- La desestimació del recurs dels Srs. Bermudez i Ayuso condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. Bermudez i ENTITY_6; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 13 de novembre del 2014; condemnar els Srs. Bermudez i Ayuso a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.