**** (0205/08)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 205/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Romeu va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la Sra. Canals, en reclamació de la quantitat de 6.749,25 EUR o, subsidiàriament, de 5.966,77 EUR, amb els interessos legals corresponents, a comptar de la data de contestació a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda; més la quantitat que resulti acreditada en autes en concepte de danys i perjudicis, amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de la contestació a la demanda.

II.- La Sra. Canals es va oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que la demandant pretén de manera malintencionada un acomiadament fet de forma indeguda i de manera injustificada per tal de poder cobrar una indemnització que en cap cas li pertoca, quan realment la mateixa va desistir.

III.- Per sentència del dia 30 de juny del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part actora, va condemnar la Sra. Canals a pagar a la Sra. Romeu les quantitats de: 1.980,17 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la resolució; 4.769,08 EUR amb els interessos legals a comptar del dia 28 de novembre del 2007; 206,76 EUR amb els interessos legals a comptar del dia 28 de novembre del 2007; aquelles altres sumes que, en concepte de reembossament dels ajuts econòmics rebuts per la demandant, detallats als folis 131 a 134 dels autes, pugui arribar a reclamar el MI Govern d'Andorra a la Sra. Romeu, sempre i quan aquesta reclamació s'arribi a produir, tot el que caldrà acreditar en període d'execució de sentencia; i a l'abonament de les costes processals.

V.- Contra aquesta resolució la Sra. Canals ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que de tot el conjunt probatori, només es pot concloure que ens trobem davant d'una manifestació expressa de desistiment, malgrat l'adversa intenta disfressar la situació d'acomiadament fet de forma indeguda i injustificada.

II.- Són fets incontrovertits que al principi del mes de juny del 2006, la Sra. Romeu fou contractada per la Sra. Canals en qualitat de comercial del negoci R.; que al mes de març del 2007, la Sra. Canals va proposar a la seva empleada de continuar la seva tasca professional a Punta Cana; que interessada per les condicions promeses, la Sra. Romeu va acceptar anar establir-se amb la seva filla a la República Dominicana; que la Sra. Romeu va firmar un document en el qual declarava que el dia 1 de febrer del 2007 havia notificat a la Sra. Canals que deixaria de treballar el 30 de juny del 2007, i que en data 6 de juliol del 2007 va realment acabar la seva feina per l'empresa R., liquidant els havers laborals en la suma de 992,20 EUR a percebre en efectiu el 31 de juliol del 2007; que el dia 7 de juliol del 2007, la Sra. Canals i la Sra. Romeu varen arribar a Punta Cana; que al final del mes de juliol del 2007, la situació es va degradar entre les parts; que el dia 31 de juliol, les parts varen firmar dos documents: el primer acredita que la Sra. Canals va pagar a la Sra. Romeu per un acord amistós 1.155 $ en concepte de nòmina, un diferencial de 453,60 $ i 116,13 $ corresponents als dos dies pendents de vacances, i que es va comprometre a abonar a la mateixa el 10% de la comissió de venta del pis del Sr. ENTITY_6; el segon acredita que la Sra. Canals va satisfer a la Sra. Romeu les quantitats de 817,53 $ i 1.000 EUR en concepte de finiquit dels serveis prestats; que el dia 2 d'agost del 2007, la Sra. Romeu i la seva filla varen tornar definitivament a Andorra.

III.- La qüestió cabdal que s'ha de resoldre és la de determinar si la Sra. Romeu va rescindir unilateralment el contracte de treball lligant-la a la Sra. Canals, o si la treballadora va ésser acomiadada.

S'ha de posar de manifest prèviament que el document en el qual la Sra. Romeu va notificar a l'empresa R. que deixaria de treballar el 30 de juny del 2007 no pot tenir cap eficiència pels motius següents: d'una banda, la notificació del desistiment es va fer el dia 1 de febrer del 2007, és a dir abans de la proposta de la Sra. Canals feta a la Sra. Romeu d'anar treballar a la República Dominicana, condició que va canviar els elements substancials del contracte de treball; per tant, el desistiment podria ésser relacionat amb el contracte de treball inicial, però no amb la nova relació laboral que es va formar per desenvolupar la feina a Punta Cana; d'altra banda, com la Sra. Romeu pot afirmar en el referit document, que en data del 6 de juliol del 2007 va realment acabar la seva feina per l'empresa R., quan fou justament l'endemà 7 de juliol que les parts arribaren a Punta Cana per començar a treballar a la República Dominicana. A més a més, la Sra. Canals reconeix que durant tot el període que la Sra. Romeu va passar a la República Dominicana, concretament del 7 al 31 de juliol del 2007, aquesta darrera era la seva empleada, havent pagat els bitllets de l'avió, l'allotjament a la República Dominicana, una nòmina pel mes de juliol del 2007, i havent promès una comissió en cas de venda de l'apartament del Sr. Carretero.

Dit això, resulta dels documents firmats per les parts el dia 31 de juliol del 2007, que la relació laboral va finalitzar a aquesta mateixa data, atès que la "declaració jurada" del foli 26 constitueix un finiquit. Nogensmenys, no s'esmenta en aquesta quitança si el contracte s'ha resolt per mutu acord de les parts, desistiment del treballador o acomiadament del mateix, i això en vulneració de les disposicions de l'article 77 de la Llei sobre el contracte de treball, sinó que dit document només exposa que la liquidació s'ha fet de mutu acord i de forma amigable, el que també infringeix les disposicions de l'article 3 de l'esmentada Llei, que estableixen que els manaments de la Llei són imperatius i, llevat que no s'indiqui el contrari, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris. Com ho ha posat de relleu la sentència de primera instància de manera encertada, el desistiment del treballador mai es presumeix, i si no existeix com en cas el d'autes, la prova d'una voluntat evident per part del treballador de rescindir unilateralment la relació laboral, s'ha de considerar que fou l'empresa que va acomiadar-lo. Tenint compte que l'empresari no ha lliurat cap carta d'acomiadament a la treballadora amb exposició de la seva causa, en

IV.- Pel que fa a les reclamacions de la Sra. Romeu derivades dels havers laborals i dels danys i perjudicis soferts, la part apel·lant no fa en les seves conclusions d'apel·lació cap crítica dels motius desenvolupats en la sentència recorreguda, ni esmenta cap argument ni cap matisació dels fets provats o de la seva valoració, de natura a estimar el recurs, ço que determina la confirmació de la resolució impugnada.

VI.- La desestimació del recurs comporta haver de condemnar a la part que recorre al pagament de les costes processals de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 30 de juny del 2008 en tots els seus extrems;

Condemnar a la recurrent a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.