Laboral (072/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 072/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Badía va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Valverde, titular administratiu del negoci ORG_0, en reclamació de la quantitat de 77.626,10EUR, i subsidiàriament de 46.575,66 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i injustificat, amb la corresponent declaració a la CASS.

II.- La part defenent es va oposar a totes les pretensions de la part actora, contestant que en cap moment va procedir acomiadar al Sr. Badía, sinó que fou aquest darrer que el dia 4 d'abril del 2007 va presentar- li el seu desistiment ferm i irrevocable sense donar-li tampoc els dies de preavís; que en cap cas el Sr. Badía va manifestar-li la seva intenció de reincorporar-se al seu lloc de treball l'endemà.

III.- Per sentència de data 12 de febrer del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar el Sr. Valverde a pagar al Sr. Badía, l'import de 46.575,66 EUR així com les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Valverde ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la sentència apel·lada no pren en consideració els elements que consten en autes i que acrediten l'existència del desistiment unilateral, ferm i irrevocable del Sr. Badía del contracte de treball que l'unia amb l'hotel S., ni tampoc no fa una acurada i ajustada valoració de les proves que obren en autes i que justifiquen el fet que el Sr. Badía no ha estat acomiadat verbalment pel Sr. ENTITY_5; que en cap cas es reuneixen els supòsits per tal de considerar els fets d'autes com un acomiadament disfressat efectuat pel Sr. Valverde, ni s'ha d'efectuar l'imposició de les costes processals a aquesta part, compte tingut del fet que no actua de mala fe.

II. Al mes de desembre de 1990, el Sr. Badía va començar a treballar pel compte del Sr. Valverde, en qualitat de cambrer de l'hotel S., fins a acabar com cap de recepció de l'hotel. El dia 19 de desembre del 2006 va estar de baixa mèdica, fins al dia 5 d'abril del 2007. El Sr. Badía pretén que el mateix dia 5 d'abril, quan va voler reincorporar-se al seu lloc de treball, fou acomiadat verbalment pel Sr. Valverde, quan el Sr. Valverde pretèn al contrari que fou el treballador, que va desistir del contracte de treball, en la reunió que les parts varen tenir el dia 4 d'abril.

III.- És pacífic que el dia 4 d'abril del 2007, el Sr. Badía i el Sr. Valverde han tingut una reunió. L'empresari afirma que en el decurs d'aquesta reunió el treballador va comunicar-li la seva voluntat de desistir, de manera ferm i irrevocable de la relació laboral. El Sr. Badía nega aquest fet, i no existeix cap testimoni que pugui confirmar o invalidar el que s'ha dit en la referida reunió. Nogensmenys, en cas de manifestació de desistiment per part del treballador, l'empresari havia d'exigir-ne la comunicació per escrit amb notificació del preavís. Sense aquesta formalitat prescrita pels articles 73 i 74 de la Llei sobre el contracte de treball no existeix cap prova d'un desistiment ferm i indubtable del treballador, atès que mai el desistiment es presumeix, el que fa que en cas de desistiment únicament verbal del treballador, l'empresari, passats 3 dies laborables consecutius d'absència del mateix, ha d'acomiadar-lo pel motiu d'abandó del treball contemplat en el article 72-7 de la Llei laboral. Cosa, encara més necessària en cas d'autes, pel fet que l'endemà de la reunió del 4 d'abril, el Sr. Badía ha intentat reincorporar-se al seu lloc de treball, i cosa que no va fer el Sr. Valverde.

IV.- En conseqüència, havent el Sr. Valverde donat de baixa definitiva a la CASS el Sr. Badía, el dia 12 d'abril del 2007, sense poder justificar de manera clara i inequívoca un desistiment del treballador, el recurrent ha trencat la relació laboral entre les parts, de manera totalment improcedent i il·legal, justificant l'indemnització del treballador segons els criteris fixats en l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball.

V.- La desestimació del recurs i l'estimació de la demanda inicial determina l'imposició de les costes d'ambdues instàncies al Sr. Valverde, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 12 de febrer del 2009, en tots els seus extrems, fent imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.