Laboral, cotitzacions prop de la CASS dels avantatges materials concepte treball efectiu (0322/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 322/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Cañellas va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat FORCES ELECTRIQUES D'ANDORRA SA (FEDA) en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència condemnant a l'adversa a: pagar-li la quantitat de 300.368,80 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat (144.712,53 EUR), de salari degut (142,66 EUR), i d'hores extraordinàries (171.322,49 EUR) amb els interessos legals corresponents des de la data de contesta a la demanda; subsidiàriament a pagar-li la suma de 285.076,66EUR en el cas de declarar-se adequat l'altre mètode de valoració en diners del salari en especies, amb els interessos legals corresponents des de la data de contesta a la demanda; a mantenir-li, i en la seva mort a la seva vídua, en el gaudiment de la tarifa elèctrica especial previst en el reglament intern; a regularitzar a la CASS la pertinent declaració i cotització integra de la suma de 316.177,68EUR, o subsidiàriament de 300.080,69EUR; subsidiàriament, si per raó que sigui no es condemna a la regularització prop de la CASS de tot o part de la suma reclamada, aquella que no s'hagi de cotitzar a la CASS no haurà de veure's deduïda del 5%.

II.- La societat FORCES ELECTRIQUES D'ANDORRA SA (FEDA) va oposar-se a totes les pretensions de l'actor, contestant que el desistiment del treballador es va produir només 7 dies abans de la data de jubilació, i aquesta renúncia la justifica invocant determinades particularitats de la relació laboral que havien estat invariades al llarg del més de 30 anys de relació laboral; que la manca de cotització de l'allotjament fou corregida per l'empresa tant aviat com va adonar-se del seu error i que la pretensió de remuneració de les hores a disposició no l'havia formulat mai en tot el temps que va durar la relació; que per tant, no sols la pretensió del demandant no està justificada, sinó que, en la negada hipòtesi que ho estès, hauria de considerar-se com un veritable frau a la Llei.

III.- Per sentència de data 18 de novembre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant íntegrament la demanda de la part agent, va condemnar la societat parapública FORCES ELECTRIQUES D'ANDORRA: a pagar al Sr. Cañellas la suma de 316.177,68 EUR amb els interessos legals segons el VII.-Considerant i tot això amb imposició de les costes processals a la part defenent segons disposa el darrer Considerant; a mantenir al demandant, i en la seva mort a la seva vídua, en el gaudiment de la tarifa elèctrica especial per us domèstic al seu domicili habitual prevista en el reglament intern de ORG_0 de 27 de febrer del 2004; tanmateix les quantitats a les quals s'ha donat lloc segons els II.-, III.-, i IV.- Considerant, s'hauran de declarar i cotitzar prop de la CASS, anant dita obligació a càrrec de ORG_0.

IV.- Contra aquesta resolució la societat parapública FORCES ELECTRIQUES D'ANDORRA ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el treball dels dos guardes de la presa de Ransol era de 40 hores setmanals, i que a més a més els dos guardes s'alternaven en un anomenat torn que consistia en trobar-se a la disposició dels operadors de la Central per realitzar puntualment alguna lectura o maniobra que els fos demanada; que els esmentats torns no es poden equiparar en absolut a temps de treball efectiu; que queda acreditat en autes que no existia cap obligació de permanència en el lloc de treball i que la sola obligació del Sr. Cañellas era de trobar-se localitzable per si calia realitzar alguna maniobra; que per tant, d'acord amb les disposicions dels articles 36 i 38.2 de la Llei sobre el contracte de treball, s'ha de considerar que el torn que realitzava el Sr. Cañellas no correspon a hores treballades, i no s'han de remunerar com a hores extraordinàries; que el contracte laboral del Sr. Cañellas es va pactar per realitzar unes determinades prestacions fora de la jornada de treball ordinària, com ho permès l'article 38.2 de la Llei laboral, i aquestes prestacions complementàries estaven contemplades ja en el seu salari; que és cert que per inadvertència i perquè es va subrogar en una situació anterior, ORG_0 estava incomplint involuntàriament les seves obligacions com a empresari en no declarar a la CASS l'avantatge social de l'allotjament, però va reaccionar immediatament i va regularitzar la situació amb diligència; que per tant no es pot invocar que ORG_0 hagi incurregut en cap dels supòsits de l'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball; que tampoc la reclamació de l'agent en concepte de salari del mes d'agost no pot prosperar ja que durant el mes d'agost de 2007 el Sr. Cañellas gaudia de vacances i que la liquidació del període de vacances es calcula en dies naturals; que si s'admet com a hipòtesi que ORG_0 hagi incurregut en una de les causes que faculten al treballador a desistir del seu lloc de treball, i aquest exerceix el seu dret, llavors els perjudicis derivats de la resolució de la relació laboral ja són compensats al treballador per mitjà de la indemnització que la Llei fixa amb aquesta precisa finalitat.

II.- És pacífic que el dia 22 d'octubre de 1974 el Sr. Cañellas va començar a treballar per a la societat FHASA, esdevinguda ORG_0 a comptar del 1 de març de 1988, en qualitat de guarda de la presa de Ransol; que per facilitar la feina del treballador, l'empresa va posar-li a disposició un habitatge de funció; que el dia 7 d'agost del 2007 el Sr. Cañellas va fer lliurar per via notarial a ORG_0 una carta comunicant a l'entitat parapública el seu desistiment justificat per no haver mai la mateixa declarat i cotitzat els avantatges materials gaudits pel treballador, ni pagat les hores extraordinàries realitzades.

III.- L'article 75 de la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003 estableix que el treballador pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents:..3) la falta o retard injustificat en el pagament del salari, 4) la manca d'afiliació del treballador a la CASS o el falsejament per l'empresari de les declaracions cursades a aquella, 5) l'incompliment greu del contracte per part de l'empresari, 6) el perjudici dolos o per imprudència greu ocasionat per l'empresari o els seus representants al treballador.

L'article 58 de la mateixa norma legislativa declara que la pensió alimentària i l'allotjament proveït per l'empresa formen part del salari, i el seu valor en diners, que no pot ser superior al 20% del salari mínim, es determinat pel M.I. Govern en el moment de fixar el salari mínim. És cert que tot al llarg de la relació laboral amb el Sr. Cañellas, i fins que aquest darrer es queixés de la situació per carta de data 17 de maig del 2007, mai l'empresa va declarar i cotitzar prop de la CASS l'allotjament de funció que gaudia el treballador en vulneració del dret social vigent. És cert també, que després de la queixa del Sr. Cañellas, ORG_0 va regularitzar la situació; nogensmenys, aplicant les disposicions de l'article 7 de la Llei laboral que estipulen que les accions derivades del contracte de treball prescriuen als tres anys, ORG_0 només va declarar i cotitzar el salari en especies pels 3 darrers anys. Dels fets esmentats en deriva que l'empresa no tant sol va greument incomplir el contracte de treball per haver efectuat declaracions errònies i doncs falsejades prop de la CASS respecte al salari del Sr. Cañellas, sinó que va igualment ocasionar, per la seva negligència, un greu perjudici al treballador que no percebrà la pensió de jubilació íntegra a la qual podia pretendre, atès que aquesta es calcula en relació als punts adquirits per la cotització del salari sencer. Tenint en compte la durada de la relació laboral, de més de 30 anys, el perjudici ocasionat al treballador és molt important, i no pot ORG_0 invocar la bona fe i/o d'inadvertència per exonerar la seva responsabilitat, ja que l'obligació de declarar el salari integral i cotitzar-lo prop de la CASS constitueix un deure formal i imperatiu de l'empresari, que ha de conèixer i respectar la legislació vigent. En conseqüència, havent ORG_0 efectuat declaracions del salari del Sr. Cañellas, incompletes i doncs falsejades, l'entitat parapública ha incomplert greument el contracte de treball i ocasionat al treballador un perjudici dolós per imprudència o negligència greu, motius contemplats en els apartats 4, 5 i 6 de l'article 75 de la Llei laboral. El desistiment del Sr. Cañellas és doncs totalment justificat i obra dret al treballador a l'indemnització prevista a l'article 76 de la mateixa Llei. Per tant s'ha de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt del litigi.

IV.- El Sr. Cañellas treballava a la presa de Ransol que té per funció constituir un embassament d'aigua que recepcionava el cabdal dels rius i torrents de la zona, per adreçar-la vers el canal que la dirigia cap a l'estany d'Engolasters. Per assolir aquesta funció la presa disposa d'una seria d'instal·lacions com reixes i filtres, comportés de la presa i del canal, mecanismes de mesura del cabdal d'aigua, de les temperatures i de les precipitacions. A l'inici de la relació laboral entre les parts, la manipulació d'obertura o tancament de les comportés, la neteja de les reixes i filtres, la verificació de les mides de nivell d'aigua i dels estris de mesuració de temperatura i pluja es feia de forma manual, però a finals dels anys 90, ORG_0 va procedir a la mecanització progressiva de la feina, sense tanmateix acabar totalment aquesta mecanització. Per realitzar aquesta feina, el Sr. Cañellas prestava un servei de 8 hores de treball durant 5 dies, però, a més a més, la resta del temps, tornava amb un altre guarda, per tal que sempre un d'ells es trobés a disposició de l'empresa per el cas que es requerís efectuar alguna maniobra. Amb aquesta finalitat ORG_0 posava a disposició dels guardes, l'habitatge, més amunt esmentat per formar part del salari, en el que ambdós guardes hi tenien fixat el seu domicili permanent. És el pagament d'aquelles hores, fora de la jornada de treball ordinari, que el Sr. Cañellas reclama com hores extraordinàries.

L'article 35 de la Llei sobre el contracte de treball preveu que "la durada del treball s'entén de treball efectiu, excloent el temps emprat en els canvis d'abillament i les interrupcions destinades al descans o als àpats, quan el treballador no tingui obligació de romandre en el lloc de treball i pugui disposar lliurament del temps destinat a tal finalitat... El temps de presència que comporti l'obligació del treballador de romandre en el lloc de treball, encara que circumstancialment no realitzi cap tasca, es computa com a temps de treball efectiu". L'article 36 afegeix que "el temps esmerçat pel treballador fora del lloc de treball a disposició de l'empresa ja sigui mitjançant guàrdies localitzables o un altre sistema, no es considera com a treball efectiu als efectes com a jornada de treball. El temps efectivament treballat durant el període de treball a disposició de l'empresa computa a tots els efectes com a jornada legal de treball. El temps de disposició ha de ser pactat expressament en el contracte i remunerat amb una prima que en cap cas no pot ser inferior al 25% del salari pactat per la jornada legal de treball.". resulta dels testimonis que consten en autes, que durant els torns de 24 hores, el guarda havia de romandre a disposició immediata de l'empresari doncs a tot moment havia d'executar les tasques necessàries al bon funcionament de l'empresa, que sigui a la seva iniciativa o a requeriment de l'empresa, amb el benentès que no treballaven de manera continua durant totes aquestes 24 hores, ja que s'ha de suposar que les tasques habituals dels guardes, com netejar filtres i reixes, comunicar les informacions relatives a temperatures i pluges, es feien durant la jornada de treball efectiu i no la nit, i que la feina que s'havia de realitzar la nit havia de romandre excepcional. Ara bé s'ha de posar de relleu que si durant els referits torns el guarda havia de romandre a disposició de l'empresa, romania en realitat a la casa de guardes en que tenien fixat el seu domicili permanent, essent sempre en comunicació amb la sala de telecomandament de la Central, mitjançant emissores, telèfon fix de la casa o mòbils. Per tant, quan no és li donava cap ordre de realitzar una maniobra concreta, o que no hi hagués cap tasca a efectuar, el guarda era a casa seva, amb la possibilitat de disposar lliurament del seu temps a les seves ocupacions o els seus ocis personals. Aquest element cabdal porta a considerar que el tipus de feina que realitzava el Sr. Cañellas durant els torns de guàrdia de la presa de Ransol s'equiparava al supòsit de les persones empleades en el servei domèstic, els vigilants de nit i el servei de porteria, que tenen fixat el seu domicili en el mateix lloc de treball, regulat per l'article 38.2 b de la llei sobre el contracte de treball, que exclou el règim esmentat de la jornada legal de treball, i que doncs la Llei no considera com a temps de treball efectiu, però que no impedeix que l'empresa compensi les molèsties i inconvenients del torn, particularment de nit, mitjançant una prima, tal com ho preveu el Reglament intern del personal de ORG_0 de data 27 de febrer del 2004 en els seus articles 68 i 69. En efecte, existeix una relació evident entre l'obligació pel treballador de ser a prop del seu lloc de treball, sempre a disposició de l'empresa durant els torns, i l'avantatge salarial en especies, que correspon a la posada a disposició gratuïta d'un habitatge sobre el mateix lloc de treball, formant el domicili permanent del guarda i de la seva família. En conseqüència s'ha de desestimar la petició del Sr. Cañellas en concepte d'hores extraordinàries.

V.- El Sr. Cañellas també reclama la liquidació dels 7 dies del mes d'agost del 2007. ORG_0 s'oposa a aquesta petició manifestant que durant aquest període el treballador va fer vacances. Nogensmenys, pertoca sempre a l'empresari provar que totes les normes laborals d'obligatori compliment, en concepte de salari, vacances, descans setmanal etc., han estat respectades, i això no ho fa l'empresa en aquest cas concret, sinó que al contrari en la liquidació realitzada el dia 14 d'agost del 2007, consta el concepte: Salari de 7 dies treballats del mes d'agost. Per tant s'ha de confirmar la sentència recorreguda sobre aquest extrem.

VI.- Respecte a l'última petició del treballador, relativa al manteniment de la tarifa elèctrica especial, El Reglament intern del personal de ORG_0 estableix que el empleats que estaven en actiu a la data d'inici d'activitats de ORG_0, el 29 de febrer de 1988, gaudiran d'una tarifa especial pel subministrament domèstic d'energia elèctrica al seu domicili habitual, que consistirà en la gratuïtat d'un consum de 400 KWh mensuals, i que els empleats seguiran gaudint d'aquestes condicions quan arribin a la jubilació treballant a ORG_0, i també mentre es trobin en situació d'excedència forçosa. Aquestes condicions seran igualment aplicables al/la vidu/vídua del treballador jubilat. Per tant, resulta de les disposicions esmentades que per poder gaudir de la tarifa elèctrica especial, l'empleat ha de ser jubilat de ORG_0. Es cert que el Sr. Cañellas va desistir-se, poc temps avant de la seva jubilació, en raó de l'incompliment greu de les obligacions de l'empresari per part de FEDA; nogensmenys, el treballador fou indemnitzat per aquest incompliment i no pot ara, reclamar l'acumulació dels avantatges derivats del manteniment del contracte de treball i de la referida indemnització, ja que d'una banda, una vegada rescindit el contracte de treball el mateix no pot més desenvolupar cap efecte, i que d'altra banda, seria afegir a la Llei que preveu que el desistiment justificat del treballador només dona dret a aquest darrer a l'indemnització de l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball. En conseqüència aquesta petició del Sr. Cañellas no pot prosperar.

IV.- L'estimació parcial del recurs i el caràcter laboral del litigi determina de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat parapública FORCES ELECTRIQUES D'ANDORRA;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 18 de novembre del 2009 en el sentit de condemnar a la societat parapública FORCES ELECTRIQUES D'ANDORRA a satisfer al Sr. Cañellas la quantitat de 144.855,19 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i a declarar i cotitzar dita quantitat prop de la CASS; així com a pagar les costes processals de primera instància, sense fer especial imposició de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.