Laboral, abast de la teoria de la immediatesa relativa, recurs d'adhesió, sistemàtica de còmput de les hores acumulades a favor de l'empresari a compte de treball futur o de vacances de les disposicions de l'art. 6.2 de la Llei 5/2020 de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 en cas de desistiment justificat de l'assalariat (5000866/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000283/2021 ORIGEN: 5000866/2020 - 00

NIG: 5300542120200003910

PARTS:

Apel·lant: Sra. Vélez

Representant: Sra. Araujo

Advocat: Sra. Guerrero

Apel·lat: Sra. Benítez

Representant: Sr. Suárez

Advocat: Sra. Talavera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral, abast de la teoria de la immediatesa relativa, recurs d'adhesió, sistemàtica de còmput de les hores acumulades a favor de l'empresari a compte de treball futur o de vacances de les disposicions de l'art. 6.2 de la Llei 5/2020 de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 en cas de desistiment justificat de l'assalariat.

SENTÈNCIA 041-2022

Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. JAUME TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 23-12-2020, la Sra. Benítez, formulava demanda laboral contra la Sra. Vélez, demanant es dictés Sentència declarant que el seu desistiment de la relació laboral va intervenir de manera justificada; condemnant a la part demandada a abonar-li la suma global de 15.881,25EUR quantitat a incrementar amb el doble dels interessos legals meritats a comptar del 27 de novembre del 2020, import ensems que juntament amb la corresponent regularització a proveir pels darrers 5 anys de treball havia de ser declarat i cotitzat a la CASS. Finalment, pretenia que les costes judicials derivades del present procediment s'imposessin a la part demandada,

2.- El 12-2-2021, la representació processal de la Sra. Vélez contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-les íntegrament tot imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

3.- Practicats els mitjans de prova que es consideraren necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 14- 7-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Estimar en gran part la demanda formulada en data 23 de desembre del 2020 per part de la Sra. Benítez contra la Sra. Vélez.

SEGON.- Declarar com a justificat el desistiment laboral de la Sra. Benítez.

TERCER.- Condemnar a la Sra. Vélez a satisfer a la Sra. Benítez 15.426,25EUR bruts. Aquesta quantitat generarà els interessos al doble del tipus legal a comptar del dia 28 de novembre del 2020 i fins a la seva total satisfacció. La suma bruta haurà de ser pertinentment declarada prop de la CASS.

QUART.- Condemnar en costes a la part defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador".

4.- Contra aquesta resolució, la representació processal de la Sra. Vélez articula recurs d'apel·lació interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència que desestimi íntegrament la demanda articulada imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

5.- La representació processal de la Sra. Benítez s'ha oposat al recurs d'apel·lació interessant la seva desestimació amb imposició a la part recurrent de les costes que en derivaven. Tanmateix, ha articulat recurs d'adhesió, interessant la revocació parcial de la resolució dictada per l'òrgan judicial d'instància en el sentit que al marge de les sumes contemplades en la Sentència, es condemnés també la part demandada a satisfer la quantitat de 455.- EUR en concepte de vacances, més els interessos al doble del tipus legal a comptar del dia 28-11-2020 i fins a la seva total satisfacció i a declarar aquest import a la CASS, imposant-li també les costes de la segona instància, derivades d'aquest recurs.

6.- La representació processal de la Sra. Vélez s'ha oposat al recurs d'adhesió plantejat, interessant que es desestimi amb imposició a la part que el promovia de les costes causades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No es discuteix que l'1-12-2007 la Sra. Benítez iniciava una prestació laboral per compte de la Sra. Vélez en qualitat d'empleada domèstica. Aquesta relació laboral s'extingia per l'assalariada per carta de 25-11-2020 a l'empara de les previsions de l'art. 91 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals (en endavant LRL), imputant a l'empresària un incompliment greu del contracte de treball, un falsejament de les declaracions corresponents per part de l'empresa i finalment sosté haver estat víctima d'actes vexatoris cap a la seva persona i constitutius d'assetjament moral.

En aquesta eventualitat, el 23-12-2020 articulava demanda laboral en què al marge de la indemnització per desistiment justificat (15.426,25.- EUR), pretenia la condemna de la demandada a satisfer 455.- EUR en concepte de vacances. Tanmateix, sol·licitava la condemna de l'empresària a satisfer els interessos legals doblats generats per aquests imports des del dia 27-11-2020 i a declarar-los i cotitzar-los prop de la CASS amb imposició de les costes generades.

La Sentència dictada acull substancialment la demanda condemnant la Sra. Vélez a pagar la indemnització reclamada, augmentada dels interessos pretesos, imposant-li el pagament de les costes i l'obligació de declarar l'esmentat import prop de la CASS. No obstant descarta la reclamació exercitada en concepte de vacances.

I és contra aquesta decisió que la representació processal de la Sra. Vélez formula recurs d'apel·lació i la Sra. Benítez d'adhesió, amb fonament als següents motius de recurs.

Segon.- RECURS D'APEL·LACIÓ DE LA SRA. Vélez.

El recurs articulat discrepa de la resolució adoptada pel Sr. Batlle, atribuint-li un error en la valoració de la prova, considerant que malgrat la seva representada pogués ser sòcia de determinada societat, això no suposava que tingués coneixement exacte de la regulació de la CASS relativa a la declaració dels salaris. D'altra part, sostenia, que en el present supòsit la treballadora hauria consentit un error en la declaració dels salaris prop de la CASS durant un període superior a 13 anys de tal manera que en mèrits de la teoria de la immediatesa relativa, el seu desistiment esdevenia injustificat.

Els motius en què la part recurrent fonamenta el seu recurs d'apel·lació han estat introduïts per primer cop en aquesta alçada el que ja per si sol es traduirà en la seva desestimació en mèrits de la regla "pendente appellatione, nihil innovetur". En efecte, tant en la seva contesta a la demanda com en el seu posterior escrit de conclusions, i respecte de les irregularitats en la declaració del salari a la CASS es limitava a invocar que aquesta irregularitat obeïa a un mer error involuntari de l'empresa i a defensar la seva regularització immediata tan bon punt en va tenir coneixement.

No obstant per tal d'atorgar a la part recurrent una resposta complerta als arguments en què sustenta la seva pretensió revocatòria, no podem passar per alt que l'obligació de declaració exacta de les retribucions satisfetes a partir del moment en què es contempla en la Llei, és de naturalesa objectiva amb independència de quina pugui ser la qualificació professional de la persona obligada a fer-ho. En efecte, "l'obligació de declarar el salari integral i cotitzar-lo prop de la CASS constitueix un deure formal i imperatiu de l'empresari, que ha de conèixer i respectar la legislació vigent" (Sentència de 29-4-2010, rotlle TSJC-322/09).

Quant a la referència que es realitza a la teoria de la immediatesa relativa, recordarem que es tracta d'una creació jurisprudencial que s'erigeix en element de causalitat entre la falta que s'imputa a l'empresari i la reacció del treballador a través del desistiment de la relació laboral front a unes condicions de treball il·legals (Sentència de 17 de desembre del 2019, rotlle TSJC.- 0000117/2019), de manera que "el desistiment del treballador ha de basar-se en fets que es van produir poc temps abans, el mateix comporta que el motiu invocat per posar fi a la relació laboral no pot ser un motiu que s'ha produït molt temps enrere. Dit criteri es fonamenta en principis de bona fe per tal de no permetre invocar un motiu aïllat i hagin perdut tota actualitat i tota transcendència al moment on s'invoca, però no es tracta d'un principi absolut i mecànic, ja que si, com succeeix en el present cas, el comportament constituint un incompliment contractual invocat s'ha perpetrat sobre un llarg període i fins al moment on es pretén resoldre el contracte, s'ha de considerar que el motiu del desistiment és continu i immediat" (Sentència 127-2020 de data 30-11-2020, rotlle 250/2020).

En el present supòsit el recurs a la teoria de la immediatesa relativa resulta desafortunat. En efecte, ens trobem davant d'un incompliment de l'empresari a les seves obligacions legals que si bé s'ha reproduït de manera continuada en el temps al llarg dels 13 anys en què s'ha desenvolupat la prestació laboral, continuava sent d'actualitat quan intervenia el desistiment que extingia el contracte de treball.

En atenció a tot l'exposat, la decisió avui recorreguda a partir del moment en què considerava que el desistiment de la treballadora resultava justificat ha fet una aplicació adequada a dret de les circumstàncies que concorrien i en conseqüència el recurs d'apel·lació que es planteja haurà de ser desestimat tot confirmant sobre aquest extrem la resolució recorreguda.

Tercer.- RECURS D'ADHESIÓ ARTICULAT PER LA SRA. ENTITY_7:

La representació processal de la Sra. Benítez discrepa exclusivament de la resolució dictada quan descarta la reclamació que articula en concepte de vacances, defensant que aquesta solució resultava contrària a les indicacions de l'art. 6.2 de la Llei 5/2020 de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

La Resolució impugnada fonamenta la seva decisió desestimatòria en les previsions de l'art. 3 de la Llei 3/2020 de mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2 que va ser derogada per la Llei 5/2020 posterior de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 que va entrar en vigor el 30-4-2020.

En haver intervingut el desistiment de la treballadora el 25-11-2020, la liquidació de les vacances mitjançant la quitança contemplada en l'art. 93 de la LRL, havia d'intervenir des de la perspectiva de la Llei 5/2020. Aquesta norma (seguint el que es contemplava en la Llei 3/2020) va impedir recórrer a la suspensió el contracte de treball prevista en l'art. 31.2.g) LRL, permetent que, malgrat les persones assalariades no poguessin desenvolupar la seva activitat professional ateses les situacions de confinament que vàrem conèixer, poguessin continuar percebent la seva retribució. En aquesta situació l'article 6 de la Llei 5/2020 (també ho feia l'art. 3 de la Llei 3/2020 anterior), establia tot un conjunt de mesures destinades a repartir entre empresaris i treballadors la càrrega econòmica que en derivava a través d'un mecanisme presidit per la solidaritat i corresponsabilitat de tal manera que les persones assalariades havien de retornar mitjançant el seu propi treball, la meitat del crèdit d'hores que no havien treballat que s'havien generat en favor de l'empresa segons l'ordre que es preveia (en primer lloc, es recuperaven mitjançant les hores extraordinàries i festius de calendari ja meritats, en segon lloc, a través de les hores extraordinàries i festius de calendari futurs, en tercer lloc, amb les vacances i, en darrer lloc, mitjançant treball futur). L'altra meitat de les hores no treballades, corrien a càrrec de l'empresari, sense contraprestació directa per part de la persona assalariada, podent no obstant percebre en contrapartida ajudes de l'Administració (art. 6.1).

En cas de crisis ad hoc del mecanisme de compensació legalment dissenyat per extinció del contracte de treball amb anterioritat, l'art. 6 apartat 2 de la Llei preveia que quan el treballador que havia acumulat hores a favor de l'empresa a compte de treball futur o de vacances els imports corresponents no es podien descomptar en el càlcul de la quitança, excloent però d'aquesta prohibició "els casos d'acomiadaments disciplinaris i els casos de desistiment de la persona assalariada, sempre que el desistiment no tingui com a origen l'incompliment de l'empresari".

En el concret supòsit en què ens situem, ja hem pogut determinar que el desistiment de l'assalariada era justificat i derivava de l'incompliment de l'empresari de l'obligació de cotitzar adequadament el salari segons la normativa d'aplicació, trobant-se, per tant, la situació examinada en el darrer apartat de la disposició legal a què ens hem pogut referir, sense que, per tant, la Sra. Vélez pogués descomptar les vacances en la quitança. I no es tracta de determinar si aquesta mesura resulta injusta, sinó que es tracta d'aplicar estrictament una disposició legal quan concorre el supòsit de fet que s'hi contempla.

En conseqüència correspondrà estimar el recurs d'adhesió articulat per la representació processal de la Sra. Benítez i revocar parcialment la Sentència dictada en el sentit d'incloure, al marge de la quantitat que ja s'hi contemplava, la condemna de la Sra. Vélez a satisfer a la part demandant la suma de 455.- EUR en concepte de vacances que haurà de ser incrementada amb els interessos legals que la resolució recorreguda contempla, confirmant per la resta íntegrament la resolució dictada.

Quart.- La desestimació del recurs articulat per la Sra. Vélez i l'èxit del recurs d'adhesió articulat per la representació processal de la Sra. Benítez es traduirà amb la imposició a la primera de les costes ocasionades en aquesta alçada, seguint per això la doctrina constant de la Sala en el concret àmbit laboral en què ens situem.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Vélez i ESTIMAR el recurs d'adhesió articulat per la representació processal de la Sra. Benítez contra la Sentència 109/2021 de data 14/7/2021 que es revoca exclusivament en el sentit de condemnar la Sra. Vélez a satisfer al marge de la suma que ja es contempla en la seva part dispositiva, la quantitat de 455.- EUR en concepte de vacances que haurà de ser incrementada amb els interessos legals que la resolució recorreguda ja contempla, confirmant per la resta íntegrament la resolució dictada.

Imposem a la Sra. Vélez el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.