Falsejament de la cotització de la CASS (1000006/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000135/2021 ORIGEN: 1000006/2019 - 00

NIG: 5300542120190000013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Vaquero

Representant: Sra. Martin

Advocat: Sra. Olmo

Apel·lat: Recio

Representant: Sr. Duque

Advocat: Sr. Carretero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral - falsejament de la cotització a la CASS.

SENTÈNCIA 121-2021

Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 28-12-2018, la Sra. Vaquero articulava demanda pel procediment laboral contra la Recio, sol·licitant es dictés Sentència per la qual se la condemnés a satisfer, en concepte d'indemnització, la quantitat de 51.975,50 euros (48.597,09 euros nets), o subsidiàriament 46.926 euros (43.875,81 euros nets); incrementada dels seus interessos, calculats al tipus legal i a comptar de la data del desistiment del contracte de treball i, subsidiàriament, a comptar de la data de la contesta a la demanda.

També demanava que la demandada resultés condemnada a declarar a la CASS no només l'import de la condemna en concepte d'indemnització, sinó que també el salari en espècie no declarat, és a dir, la quantitat mensual de 556,64 euros (diferència entre 1732.77 euros i 1.176,13 euros) i subsidiàriament la quantitat mensual de 388,07 euros (diferència entre 1.564,20 euros i 1.176,13 euros) des del mes de març del 2017 i fins el dia 03.12.2018 i a pagar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, així com a tota altra despesa que derivés del procediment iniciat.

Segon.- El 25-2-2019, la representació processal de la comunitat de propietaris A contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerant pertinents i necessaris amb els resultats figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 31-12- 2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Que desestima la demanda formulada per la senyora Vaquero i condemna la part agent a satisfer les costes processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador, del defenent".

Quart.- Contra aquesta resolució, la representació processal de la Sra. Vaquero formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions articulat en aquesta alçada, sol·licita es dicti Sentència que revocant la dictada per la Batllia aculli íntegrament les pretensions contingudes en el seu escrit de demanda i subsidiàriament revocant el pronunciament assolit en relació a la imposició de les costes, decidint que no havia de fer-se pronunciament en relació a les costes en cap d'ambdues instàncies.

La representació processal de la Comunitat de Propietaris demandada s'oposa al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada, amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No existeix controvèrsia entre les parts litigants en relació als diferents esdeveniments fàctics relatats per la Sra. Vaquero en el seu escrit de demanda. En conseqüència s'admet que aquesta iniciava per compte de la Recio una prestació laboral en qualitat de conserge el dia 21-11-1997. La contraprestació pactada incloïa una retribució en espècie i un avantatge material consistent en el gaudiment d'una unitat immobiliària en el si de la comunitat demandada i el proveïment de determinats subministres que es generaven i que han estat assumits per la comunitat de propietaris (electricitat, calefacció, telèfon ···).

S'admet també entre les parts litigants que la comunitat de propietaris cotitzava prop de la CASS endemés del seu salari brut efectiu, una quantitat complementària de 676,48.- EUR corresponent a l'avantatge material que li era proveït, fins el mes de març del 2017 en que considerant que fins la data havien incurregut en error en la cotització de l'esmentat avantatge material, acordaven reduir-ne el seu valor fins la suma de 46,40.- EUR mensuals, import aquest que correspon al reglamentàriament establert per aquest concepte (art. 2 del Reglament d'aplicació núm. 6).

En adonar-se d'aquesta circumstància, la treballadora desistia del contracte de treball per carta de 3-12-2018, i el dia 28 posterior introduïa la demanda laboral que ha iniciat el present litigi, sostenint que "la defenent no ha declarat a la CASS tot el salari rebut, falsejant d'aquesta manera les declaracions corresponents (apartat 1 d) de l'article indicat (referint-se al 97), el que em dóna dret a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat".

L'òrgan judicial d'instància desestima la demanda imposant a l'actora les costes ocasionades. Per això considera que la part en espècie del salari era declarada segons les disposicions vigents, sense que per tant es pogués considerar que la demandada hauria falsejat la declaració a la CASS. Tanmateix manté que la part demandant pretenia modificar els termes del debat en seu de conclusions quan argüia el perjudici que el procedir de la comunitat comportava per a la seva jubilació, negant però el seu examen atesa l'afectació que comportava per al dret de la defensa de la demandada.

I és contra aquesta decisió que la representació processal de la treballadora formula recurs d'apel·lació que fonamenta de la següent manera.

Segon.- Exposició dels motius de recurs

Refereix en primer lloc que en cap cas la cotització realitzada per la comunitat de propietaris a la CASS ho era actualitzada amb l'IPC com exigia el Reglament d'aplicació 6 de la CASS i que tampoc la cotització efectivament efectuada s'ajustava a l'acord adoptat per la comunitat de propietaris el dia 17-3-2017 en que s'acordava cotitzar l'avantatge material en un 20% del salari mínim i així la conclusió que la comunitat de propietaris havia falsejat la seva declaració a la CASS semblava evident.

En segon lloc defensava que es va acollir a una de les causes previstes a l'article 91 de la llei laboral en vigor, per desistir justificadament del contracte de treball; concretament es va acollir al que disposa l'apartat d) és a dir, al falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents i que si la llei preveia que aquesta sigui una de les causes per les quals el treballador podia desistir del contracte de treball, sense preavís, s'havia de considerar que era per quant ocasionava un perjudici al treballador, doncs altrament no s'entendria com la conseqüència d'incórrer l'empresa en alguna d'aquestes causes seria el desistiment sense donar preavís per part del treballador. En aquesta eventualitat considera que no havia alterat els termes del debat com ho afirma la Sentència dictada i és que el falsejament de la cotització porta inherent un perjudici al treballador, especialment quan la contrapart ja s'hi havia pogut pronunciar al respecte en la seva contesta a la demanda i que de l'extracte de punts de jubilació s'infereix clarament el concret perjudici que experimentava en quant a la pèrdua de punts que mensualment adquiria i en aquest sentit es remetia a la Sentència d'aquesta Sala dictada en el rotlle TSJC-322/09.

Reiterava les al·legacions efectuades en la instància mantenint que la base de cotització era el salari global que incloïa tant el dinerari com el salari en espècie i que la comunitat no podia reduir la base de cotització com ho havia fet. Que aquesta actuació tanmateix era deslleial, en ser adoptada a esquenes de la seva representada i li ocasionava un perjudici important i evident.

S'alça tanmateix en relació al pronunciament assolit al respecte de les costes processals, sostenint que es va veure obligada a litigar per causa de l'actitud de la defenent. En aquest context considera que les costes en la instància no li podien ser imposades.

Tercer.- OBSERVACIONS GENERALS EN RELACIÓ A LA CAUSA DE DESISTIMENT CONTEMPLADA EN L'ART. 97.1.D): La manca d'afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents.

La seguretat social constitueix un mecanisme de protecció social contemplat per la Constitució (art. 30) i regulat per Llei 17/2008 de la Seguretat Social que ofereix als seus afiliats una àmplia cobertura de les seves necessitats sanitàries, assegurant tanmateix determinat grau de seguretat en els seus ingressos quan hagin d'afrontar contingències de la vida tals com la vellesa, la incapacitat, invalidesa o malaltia, erigint-se per tant com una institució cabdal en un Estat de dret i social.

El desenvolupament adequat de les seves funcions exigeix però assegurar el seu finançament que en el model andorrà s'obté fonamentalment a través de les cotitzacions legalment fixades per a les persones que desenvolupen una activitat assalariada i aquelles que la realitzen per compte propi, resultant per això cabdal la seva afiliació, doncs és a partir d'aquest acte de naturalesa declarativa que neix "l'assegurança directa o indirecta en les condicions establertes en aquesta Llei i els Reglaments que la desenvolupen" (art. 25 de la Llei 17/2008 de la Seguretat Social).

Quart.- En el supòsit que s'examina, la treballadora imputa a la comunitat de propietaris apel·lada, un falsejament en la declaració de la CASS que atribueix a la decisió de modificar la base de cotització de l'avantatge material de que disposava (habitatge) passant del seu valor real (uns 600.- EUR mensuals) al valor de declaració contemplat pels mateixos en el reglament d'aplicació 6 de la CASS (uns 46.- EUR mensuals).

Ningú nega que a l'empara de les previsions de l'art. 80 de la Llei 35/2008 del Codi de Relacions Laborals, l'allotjament proveït per l'empresa formi part del salari, però això no és obstacle a que la base de cotització d'aquests avantatge material pugui determinar-se via reglamentària en un import inferior al seu valor tal i com aquí ho preveu el reglament d'aplicació núm. 6 de la CASS.

Des d'una perspectiva substantiva de la concreta causa al·legada, el falsejament requereix una omissió voluntària o involuntària però inexcusable de l'empresari, de manera que la declaració efectuada no s'ajusta a la realitat. En el concret supòsit que s'examina sempre la comunitat de propietaris ha declarat l'avantatge material i encara que pugui haver modificat la base de cotització que s'efectuava, no concorre cap fal·làcia en la cotització atès que es continua declarant l'avantatge material específic que la demandant gaudia i la declaració intervé en base als paràmetres reglamentàriament establerts per a fer-ho per la pròpia CASS. En aquesta eventualitat no concorre dol ni tampoc la culpa caracteritzada que objectiven la causa de desistiment invocada, sense que el perjudici que pot experimentar el treballador per aquesta modificació sigui un element que el caracteritzi.

Sustenta la part recurrent que el seu aparell argumental es veuria reforçat per la doctrina de la Sala continguda en el rotlle TSJC-322/09. Però el supòsit de fet allí concurrent resultava absolutament divers: l'avantatge material de l'habitatge no havia estat cotitzat per l'empresari durant un llarg període de temps, de tal manera que els elements del falsejament admesos per la doctrina d'aquesta Sala es trobaven allí reunits.

Cinquè.- En l'escrit de demanda, la part demandant atribuïa exclusivament la seva decisió extintiva al falsejament de la declaració de l'avantatge material, i era exclusivament al tomb d'aquesta causa que s'havia de centrar els termes del debat entre les parts.

Així quan la part recurrent ha invocat l'existència de perjudicis que atribueix als punts deixats de percebre, això constitueix un argument nou introduït en fase de conclusions en la instància i que per tant no podia ser examinada en infringir la regla de la prohibició de la "mutatio libelli" (Sentència de 23-7-2015, rotlle TSJC-104/2015 entre altres).

Sisè.- Pel que respecta a les irregularitats que la part denuncia en el seu escrit de recurs sobre la manca de regularització de la base de cotització en relació al IPC, es tracta aquest d'un argument que ha estat introduït en aquesta alçada que en atenció a la regla "pendente appellatione, nihil innovetur" no podrà ser examinada. En efecte, no poden les parts en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatòria. I, correlativament, no pot Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".

Setè.- Quant al recurs articulat en relació a les costes ocasionades, el criteri rector en aquest àmbit és el del venciment objectiu establert per l'emperador Zenó, que exigeix que siguin imposades a la part que ha estat vençuda en el litigi. És cert que aquest principi general pot ser desplaçat quan el Tribunal, motivadament consideri que existia una justa causa de litigar (Novel·la 82, cap X) atesos els dubtes de fet o de dret que poden concórrer. En el supòsit examinat, la problemàtica plantejada per la part era clara des d'una perspectiva fàctica, sense que tampoc es pugui considerar que la Llei al respecte dels extrems que han estat discutits sigui fosca. Tampoc la decisió adoptada per la comunitat de propietaris, encara que pogués intervenir de manera unilateral, permet descartar la regla general del venciment objectiu abans referida.

Vuitè.- La desestimació íntegra del recurs articulat, comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada hagin de ser imposades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Vaquero contra la Sentència 146/2020 dictada en data 31-12-2020 que es confirma en tots els seus extrems.

Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.