Fallida- Extensió a l'administrador únic

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES ALEXANDRA CORNELLA SOLA

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000217/2025

ORIGEN: 1500019/2013 - 0

NIG: 5300542120140003195

AUTE 000038-2026 DE 09/03/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 09/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000217/2025

Nig : 5300542120140003195

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00038 A

AUTE 000038/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Hubert

Representant: Sra. Clara

Advocat: Sr. Eustaqui

Apel·lat: Sr. Isaac

en tant que administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG000

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Fallida- Extensió a l'administrador únic

Andorra la Vella, a 9 de març del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute del 24/11/2014, i a instància de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir decretar a la societat ORG000, del qual el Sr. Hubert és l'administrador únic, en estat de cessació de pagaments i fallida, nomenant administrador judicial al Sr. Isaac, i com a controladora, a la Sra. Àlice.

2.- L'Administrador Judicial va interessar la convocació d'una Assemblea de Creditors que es va celebrar el 26/06/2025 i al terme de la qual la CASS va formular una petició d'extensió de fallida a la persona del Sr. Hubert.

3.- Per Aute del 23/09/2025 rectificat el 26/09/2025, el Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :

"Primer.- Declarar personalment en fallida a Hubert, per raó d'extensió de la fallida de ORG000 i en relació al senyor Hubert:

- Privar-lo del dret d'explotar tot comerç per sí mateix o per persona interposada. Concretament, té prohibit dirigir, administrar o controlar una empresa comercial individual o social;

- Nomenar a Isaac administrador judicial ( ADR000 ESCALDESENGORDANY) i a la CASS controladora ( ADR001 Andorra la Vella);

- Publicar la part dispositiva de la present resolució judicial al BOPA, i comunicar als creditors de què disposen de TRENTA (30) DIES HÀBILS per a presentar els crèdits amb els justificants

corresponents a l'administrador judicial;

- Declarar que el deutor es trobarà privat de l'administració i disposició dels seus béns, en favor de l'administració judicial. A tal efecte, escau embargar els béns i drets titularitat del deutor, prop de les entitats bancàries, notaries i dels registres de comerços, vehicles i societats del Govern del Principat d'Andorra.

- S'habilita expressament a l'administració judicial a fi de prendre control dels comptes bancaris del deutor.

Segon.- Es precisa que la designació de la CASS com a controladora ho és tant pel que fa a la fallida de la societat com per la extensió de la fallida a l'administrador.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a l'administrador/a judicial, al/la controlador/a així com a Hubert. ".

4.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Hubert demanant la seva revocació, deixant sense efecte l'extensió de la fallida, i si escau, es mantingui la separació entre el patrimoni de la societat i el patrimoni personal del recurrent, en atenció a la seva situació mèdica i personal acreditada.

Argumenta que és contrari a Ia seguretat jurídica i a la proporcionalitat, i vulnera el dret fonamental a un judici de durada raonable i comporta una afectació injustificada del dret de propietat, el fet d'estendre la fallida de la societat a una persona física després d'11 anys de decretar la fallida sense tenir en compte la cronologia dels fets i la realitat de la seva situació personal; que no s'ha tingut en compte la miocardiopatia severa del cor que pateix des del 2007 i que el va impedir treballar i va causar la seva baixa involuntària que es va perllongar indefinidament i que va portar la pròpia CASS al 2010 concedir-li una pensió d'invalidesa parcial ; que al 2010, va obtenir un préstec personal prop d'Andbank per import de 400.000€, amb l'aval del Sr. Gregori; que va sacrificar l'actiu personal com era l'habitatge propi gravant-lo amb un préstec hipotecari, el tot per cobrir deutes de l'empresa però que, al 2012, es va veure obligat a signar una dació en pagament del seu pis a favor de Crèdit Andorrà, i que tot i els seus esforços personals i patrimonials a títol personal, la societat es va veure obligada a cessar la seva activitat el mes de desembre del 2012.

Afegeix que al mes de maig del 2022, es va incorporar a l'activitat de l'empresa de la seva esposa a mitja jornada per poder ajudar amb feines administratives i la família viu en unes difícils condicions personals i econòmiques.

També invoca que si bé constava com a soci únic, no exercia però funcions executives ni de gestió directa, especialment des de l'any 2007 doncs la miocardiopatia diagnosticada li impedia desenvolupar funcions de direcció efectiva, essent la societat administrada per tercers.

Sosté que no s'ha acreditat cap actuació seva de mala fe, ni cap maniobra per perjudicar creditors; que el fet que certs béns estiguessin a nom de l'esposa respon a la realitat matrimonial i patrimonial prèvia, i no pot presumir-se com a acte fraudulent o de distracció d'actius.

D'altra banda, manifesta que la seva cunyada ha enviat recentment una proposta de concordat, i que els dos creditors majoritaris estarien d'acord amb la proposta i acceptarien les condicions, sempre i quan no hi hagués una extensió de la fallida a títol personal.

5.- L'Administrador Judicial demana la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació i la confirmació de la decisió objecte d'impugnació, amb tots els seus efectes.

Argumenta en síntesis que sempre ha tingut en compte els factors personals que invoca el recurrent però que si són humanament comprensibles, no neutralitzen ni justifiquen les obligacions legals que li pertocaven com a administrador únic de la societat. Afegeix que la poca claredat en les explicacions rebudes per part del representant de la societat fallida, la continuació i similitud en la societat " ORG001" de la qual és sòcia i administradora única la seva parella, Vicenta des de l'any 2012, justament quan l'empresa de la societat ORG000 va deixar de funcionar, la manca d'informació i documentació en el destí de la maquinària de fusteria i dels vehicles, entre altres, es va considerar convenient convocar Assemblea de Creditors per tal d'exposar els fets a tots els creditors i que es sotmetés a votació la necessitat o no d'emprendre les mesures legals escaients.

Conclou que la decisió de la Batlle concursal no és una decisió injusta i desproporcionada ja que es basa en incompliments greus i acreditats en el marc del procediment concursal i respon en tot moment, a la protecció dels drets dels creditors.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la possibilitat d'estendre a la fallida al seu administrador, la mateixa queda regulada pels articles 69 i 70 del Decret del 04/10/1969 :

"Article 69.- Si una societat es declara en fallida, poden ésser declarats personalment en fallida, en qualsevol moment del procediment, tots els dirigents d'aquesta societat, de dret o de fet, aparents o ocults, remunerats o no, que hagin:

1.- Sostret la comptabilitat de l'empresa; canviat o dissimulat una partida de l'actiu, o reconegut fraudulentament deutes que no hagin tingut existència.

2.- Exercit una activitat comercial personal, sigui per persona interposada, sigui baix la cobertura d'una persona jurídica que encobreixi les seves maniobres.

3.- Que usi dels béns socials, com a béns propis.

4.- Que hagi obtingut, per engany, un arranjament que seguidament hagi estat anul·lat.

5.- Que hagi comès actes de mala fe o d'imprudència inexcusable o infringit greument les regles o usos de comerç.".

Amb caràcter interpretatiu de l'apartat 5.- de l'article 69, i l'article 70 llista sense caràcter limitatiu una sèrie de conductes :

" Notòriament es presumeixen actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o d'infraccions greus de les regles i usos de comerç, els següents:

1.- L'absència d'una comptabilitat conforme als usos de la professió, amb relació a la importància del negoci.

2.- Les compres per a revendre a un preu més baix, amb la intenció de retrassar la constatació de la cessació de pagament o l'ús, amb la mateixa intenció, de mitjans ruïnosos, per a procurar-se fons.

3.- Les despeses personals o familiars excessives.

4.- La inversió de quantitats elevades amb operacions d'atzar.

5.- La subscripció, per compte d'altri, sense contrapartida, de compromisos, considerats excessivament importants al moment de la seva conclusió, tenint en compte la situació del deutor o del seu negoci.

6.- La continuació abusiva d'una explotació deficitària que no pugui conduir el negoci a altra situació que la de cessació de pagaments".

Així, l'extensió de la fallida d'una societat al seu administrador obeeix a uns criteris legals estrictes i aquesta Sala ha pogut precisar el seus requisits, tenint en compte la seva naturalesa sancionadora.

Així hem pogut motivar (Aute del 11/03/2024, rotlle TSJC 173/2024 i veure també Aute del 08/04/2025, rotlle TSJC 147/2024) que:

"L'extensió de la declaració de fallida d'una societat als seus administradors té una naturalesa marcadament sancionadora, erigint-se en el mecanisme que permet traslladar els efectes de la insolvència a aquells administradors la conducta dels quals hagi estat determinant en la generació o agreujament de la situació d'impagament de la societat. No obstant això, aquesta extensió no opera amb caràcter general davant qualsevol situació concursal, sinó únicament en aquells supòsits en què concorrin, per part de l'administrador, alguna de les conductes qualificades de greus segons la regulació establerta als

articles 69

i

70 del Decret de 4 d'octubre de 1969

.

L'

article 69 del Decret de 4-10-1969

preveu l'extensió de la declaració de fallida als dirigents de la societat, de fet o de dret, aparents o ocults, remunerats o no, que hagin incorregut en alguna de les conductes descrites en aquest precepte. Entre aquestes, es troba la realització d'actes de mala fe, la imprudència inexcusable o la infracció greu de les regles o usos mercantils (article 69.5). Així mateix, l'article 70.6 considera que es produeix imprudència inexcusable quan s'ha prolongat de manera abusiva l'explotació d'una activitat deficitària, conduint irremeiablement la societat a la situació de cessació de pagaments.

Sobre aquesta causa concreta d'imprudència inexcusable dels administradors hem sostingut: "(···) està impregnada d'un element subjectiu en la conducta que no participa de tan evident en les altres cinc causes recollides en el mateix article 70 ja esmentat. No es tracta d'examinar actuacions o conductes que tenen un suport bàsicament objectiu com l'absència de comptabilitat, o les compres per revendre a un preu més baix o l'ús de mitjans ruïnosos per procurar-se fons o despeses personals o familiars excessives, o la inversió de quantitats elevades en operacions d'atzar o els compromisos excessivament importants tenint en compte la situació del negoci. En el cas de l'apartat 6 de l'article 70 es demana que de manera abusiva (element subjectiu) els administradors han continuat el negoci deficitari a cap altra situació que la cessació de pagaments. Cal examinar doncs la conducta dels administradors en cada cas per veure si realment la continuïtat era una imprudència que només podia conduir a agreujar la situació del negoci" (Aute de 20 de desembre del 2018, rotlle TSJC-296/2018)".

En l'Aute del 18/9/2024, en consonància amb la nostra resolució del 29/09/2021 (rotlle TSJC 177/2021), vam precisar que l'absència de dipòsit de la comptabilitat de la societat suposa un acte de mala fe o d'imprudència inexcusable que infringeix greument les regles i usos del comerç i justifiquen l'extensió de la fallida al seu administrador, recordant :

Sobre aquesta qüestió, la resolució d'instància es recolza en el nostre aute de 29/06/2021 (rotlle TSJC 269/2020) en què destacàvem el caràcter objectiu de la causa relativa a l'absència de comptabilitat conforme als usos de la professió a diferència del que succeeix per les restants causes contemplades en el Decret de 04/10/1969, impregnades totes elles d'un element clarament subjectiu. D'altra part, ressaltàvem el caràcter essencial de la comptabilitat d'una persona jurídica tant en l'aspecte intern com extern, recorrent a la resolució de 24/07/2018 (rotlle TSJC 162/2018).

També hem tingut ocasió d'indicar (Aute del 29/06/2020, rotlle TSJC-375/2019) que:

"El fet d'haver demorat extraordinàriament la declaració de la cessació de pagaments d'una societat i d'haver permès entretemps la liquidació dels béns de la societat al marge de les regles fixades pel

Decret de 4-10-1969, suposa un acte d'imprudència inexcusable i una infracció greu a les regles més elementals del comerç, que vertebra la causa prevista en l'art. 69.5

del Decret i justifiquen l'extensió de la cessació de pagaments i de fallida a l'administrador de dret".

Tanmateix, en la nostra sentència del 18/09/2024, vam recordar la finalitat del Decret del 04/10/1969 tal com l'exposa la seva Exposició de Motius, és a dir la necessitat de protegir els crèdits de tercers que, de bona fe, han confiat en la marxa de la societat i que ara no poden quedar desemparats. Aquesta protecció dels creditors és la base que justifica la decisió que hem de prendre.

Segon.- En el nostre cas, els actes concrets que la resolució d'instància retreu al recurrent i en què fonamenta l'extensió de la fallida són que :

- el Sr. Hubert no va dur a terme una comptabilitat de la societat adequada a la seva importància i volum,

- el Sr. Hubert va continuar abusivament l'explotació deficitària de la societat,

- el Sr. Hubert ha comès actes de mala fe o d'imprudència inexcusable o infringit de les regles o usos del comerç.

El Sr. Hubert rebutja aquestes conclusions en base als arguments que hem exposat abans i als quals donarem ara una resposta.

Tercer.- Del procediment de fallida

Però abans de contestar en detall als arguments del recurrent, i tenint en compte els mateixos, apareix imprescindible exposar els elements essencials del procediment instat al 2014.

És de recordar que, al 2014, es va decretar la fallida en constatar que la societat ORG000 havia incomplert reiteradament amb les seves obligacions d?empresari en no fer efectives les cotitzacions del seu personal assalariat i en no satisfer les cotitzacions de compte propi del Sr. Hubert i de la seva parella, arribant el deute prop de la CASS fins a l'import de 43.636,41.- euros, import que correspon en particular a les cotitzacions dels anys 2011 i 2012.

Aleshores, la societat manifestava que no disposava de cap bé moble ni immoble ni tenia cap tipus d'activitat.

Ressurt de la primera relació i valoració dels crèdits elaborat per l'Administrador en data 01/06/2015 que, en base a la documentació aportada, només havia pogut establir que la societat tenia a l'01/01/2009 una situació de patrimoni net negatiu de 523.832,06.-euros reduïda a 227.464,22.-euros al 31/12/2009.

Concretament, el Sr. Hubert, ha aportat al procediment els comptes de la societat de l'exercici 2010 i el compte d'explotació a data 31/12/2011.

Al 2015, els crèdits acceptats ascendien l'import total de 160 702,88.-euros, essent precisat que tres d'ells, per import total de 95.495,98.-euros corresponen a acords d'execució del 2012 i 2013 i a un reconeixement de deute del 2012.

En data 22/07/2020, l'Administrador va informar que malgrat les actuacions efectuades no s'havien pogut verificar les factures pendents de cobrament per manca de documentació, ni s'havien pogut localitzar els vehicles, no tenint cap constància de que la societat sigui titular de cap altre bé, i que essent el Sr. Hubert beneficiari d'una pensió d'invalidesa per la miocardiopatia que pateix, entenia convenient celebrar una Assemblea de creditors per tal de rendir comptes i dissoldre la unió de creditors.

Per Aute del 04/05/2023, el Tribunal va aprovar de forma definitiva l'estat de crèdits, i per providència del 02/08/2023 es va concedir a l'Administrador judicial un termini de 15 dies per què informi de l'estat de la situació del procediment concursal.

En el seu informe del 25/09/2023, l'Administrador judicial indicava que, malgrat no se l'hi havia comunicat totes les dades d'actius de la societat doncs només se l'hi havia comunicat els comptes corresponents a l'exercici 2010 i un llistat incomplert de factures, i malgrat no s'havia justificat documentalment de la destinació dels vehicles, era la situació mèdica del Sr. Hubert que l'havia motivat a no sol·licitar l'extensió personal de la fallida, però que sol·licitava informacions complementàries prop de la CASS en relació al fet de si el Sr. Hubert constava inscrit com a assalariat.

És així que la CASS va informar la Batllia al 29/09/2023 que el Sr. Hubert, a més de percebre la seva pensió d'invalidesa, constava com a assalariat de " ORG001" percebent un salari brut de 1.100.-euros, fet aquest que en cap moment s'havia comunicat a l'Administrador.

Aleshores, va aparèixer que dita societat, n'és administradora única la parella del Sr. Hubert i que va començar a funcionar al 2012, justament quan l'empresa del Sr. Hubert va deixar de funcionar, tenint les dues societats idèntica activitat de taller de fusteria.

Front a aquesta situació, l'Administrador judicial va requerir al Sr. Hubert per que informi del lligam entre les dues societats i del destí de la maquinària del taller de fusteria, essent la resposta que, si bé la Sra. Vicenta era qui feia la gestió administrativa per ORG000 i que quan dita societat havia anat malament havia muntat el seu propi negoci dedicant-se al mateix ram d'activitat, i assalariant més tard al Sr. Hubert, de cap manera el seu propi negoci era una continuació de l'activitat de la societat ORG000. Pretenia ensems que havia proporcionat a l'Administrador totes les dades, cosa que l'Administrador negava.

Front a aquests elements, per providència del 27/06/2024, la Sra. Batlle va requerir al Sr. Hubert per que acrediti documentalment del destí dels vehicles i de la maquinària. La resposta va ser que, atenent al temps transcorregut, no tenia més documentació relativa als vehicles, i que la maquinària s'havia venut a la societat ORG002 però que només tenia dues factures del 2008.

És en aquests paràmetres que es va decidir convocar una assemblea de creditors pel 25/06/2025, després de la qual la CASS va informar del fet que els dos altres assalariats de " ORG001" eren assalariats de la societat ORG000 que havien estat donats de baixa de la mateixa al desembre del 2012 per ésser immediatament donats d'alta per la societat de la parella del Sr. Hubert.

Quart.- Doncs bé, arribat a aquest punt, hem de dir que compartim les conclusions del Tribunal d'instància.

En efecte, i en primer lloc, cap vulneració del principi de seguretat jurídica ni cap desproporció o afectació injustificada del dret de propietat, ni tampoc cap vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable, existeixen pel fet d'estendre la fallida de la societat al Sr. Hubert.

I al respecte, cal dir que no és cert que la resolució d'instància no hagi tingut en compte la cronologia dels fets, ans al contrari, doncs l'estudi de la mateixa, tal com l'acabem d'exposar, havia de portar a tal decisió.

No pot útilment el Sr. Hubert invocar l'allargament del procediment quan és justament el fet que des de l'inici no va comunicar totes les dades i documents útils a l'Administrador que va portar el mateix investigar per descobrir la realitat de la situació i que no era solament la situació mèdica del Sr. Hubert que la podia explicar. És només front a dita descoberta que el Sr. Hubert, qui no tan sols havia informat l'Administrador de que era assalariat (pel compte de l'empresa de la seva parella que té la mateixa activitat), va aportar explicacions.

Són aquests elements que expliquen en gran part aquest termini com això ressurt en particular del resum cronològic de les actuacions de l'Administrador judicial (foli 426).

Quan a l'afectació del dret de propietat del Sr. Hubert que comporta l'extensió de fallida al seu patrimoni, s'ha de posar en balanç amb l'afectació del dret de propietat dels creditors que veuen afectat el seu dret a cobrar pel comportament personal del Sr. Hubert en la gestió de la seva societat.

No és cert tampoc que la resolució d'instància no hauria tingut en compte la realitat de la seva situació personal doncs apareix que són les dificultats personals, en particular de salut del Sr. Hubert, que van convèncer en un primer temps l'Administrador a no considerar l'extensió de la fallida, malgrat la flagrant manca de col·laboració i de justificació documental de l'administrador únic de la societat fallida.

Sigui com sigui, la situació mèdica del Sr. Hubert no constitueix una excusa per no fer front a la seva responsabilitat econòmica personal derivada dels seus incompliments, que examinarem ara en detall.

Quant el fet que el Sr. Hubert no va dur a terme una comptabilitat de la societat adequada a la seva importància i volum, es tracta d'un fet difícilment discutible ja que, com ho ha posat de relleu la Sra. Batlle, els comptes que s'han aportat són tan sols els relatius a un parell d'exercicis i els de l'exercici 2011 no estan sencers, i a més contenen importants incoherències.

Si bé invoca que tenia dificultats pel fet de la patologia que pateix i pretén que eren "tercers" que haurien portat la gestió (sense especificar ni justificar qui ni com), això s'ha de posar en relació amb el fet que ha pretès que era la seva parella qui portava a terme la gestió i que la mateixa va tenir la capacitat de crear una societat idèntica. Per tant, no es justifica perquè a partir de cert moment no es va establir la deguda comptabilitat.

En particular, aquesta manca d'aportació impedeix verificar un element essencial de la comptabilitat que és l'inventari i per tant quina era la realitat patrimonial de la societat al 2012 quan es va crear l'altra societat.

Quant el fet que el Sr. Hubert va continuar abusivament l'explotació deficitària de la societat, el mateix ressurt de la cronologia ja exposada que evidencia que es va perllongar una activitat deficitària del 2009 al 2012.

Quan la situació ja era compromesa des del 2009, és només la demanda de la CASS, que veia créixer de manera insostenible el deute per impagament de cotitzacions, que va permetre parar del tot l'activat deficitària.

Si bé és veritat que al 2009, i encara que no se sap realment com, la societat va arribar a millorar la seva situació doncs la situació de patrimoni net negatiu de 523.832,06.-euros va ser reduïda a 227.464,22.-euros, també és cert que l'explotació deficitària va continuar i l'any 2010 es van donar pèrdues per 11.082,14.-euros, i així fins al 2013 on es va constatar que el deute de la CASS s'havia anat agreujant. També es van intentar executar altres deutes importants al 2012 i 2013.

A més, és veritat que si es considera que com ho pretén, va vendre el material al 2008, s'ha de constatar aleshores que hauria deixat el negoci funcionant sense però la maquinària adient per poder esperar una millora de la situació.

El fet que el Sr. Hubert hagi desplegat certs esforços i sacrificis personals per reduir el dèficit no pot justificar aquest tan llarg període de continuació de funcionament deficitari, que va tenir com a conseqüència un significatiu agreujament de l'endeutament i la corresponent pèrdua d'oportunitats pels creditors de cobrar.

Quant al fet que el Sr. Hubert ha comès actes de mala fe o d'imprudència inexcusable o infringit de les regles o usos del comerç, no es fonamenta en meres presumpcions sinó en el fet que s'han descobert durant el procediment de fallida elements que el Sr. Hubert no havia comunicat a l'Administrador com són el fet que, al 2012 mentre que la seva societat estava agonitzant i continuava generant un dèficit sense esperança de sortida, la seva parella, que treballava amb ell, va crear una societat amb idèntic objecte, contractant a dos assalariats de la seva societat. Al 2022, la Sra. Vicenta va contractar al Sr. Hubert, el que significa que dita societat funciona.

De fet a hores d'ara, no se sap amb quins mitjans materials dita societat es va muntar, i malgrat el requeriment de l'Administrador i de la Sra. Batlle, el Sr. Hubert no ha justificat degudament d'on va anar la maquinària del taller de fusteria de la societat fallida, ni tampoc els vehicles.

Per tot l'exposat, escau confirmar l'extensió de la fallida al Sr. Hubert i desestimar el seu recurs d'apel·lació.

Cinquè.- La desestimació del recurs comporta imposar les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal del Sr. Hubert en contra de l'Aute del 23/09/2025 rectificat el 26/09/2025, que confirmem.

SEGON.- Imposar al Sr. Hubert les costes de segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.