Extensió fallida al seu administrador

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Guerrero

Advocat: Sr. CGM

Apel·lat: B SL

Admin. Judicial: Sr. XGR

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: extensió fallida al seu administrador

AUTE 000084/2025

Andorra la Vella, el 8 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 2 de juny del 2022 es decretava la cessació de pagaments i fallida de la societat B, SL, d'ençà del dia 28 d'abril del 2022.

2.- En data 12 de gener del 2024, l'administrador judicial va presentar un escrit pel quin sol·licitava l'extensió de la fallida a l'administrador únic de la societat, el Sr. Guerrero.

3.- Prèvia audiència del Sr. Guerrero, per aute de 17-4-2024 es decidia:

"Primer.- Estendre la fallida de la societat B, SL, al Sr. Guerrero.

Segon.- Donar publicitat a la present resolució judicial mitjançant la publicació d'edictes al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, fent constar que per tot al cap de trenta dies des de llur publicació, tots els creditors hauran d'haver lliurat els justificants dels seus crèdits a l'administrador judicial, a fi que els verifiqui i n'efectuï la relació corresponent.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades, a l'administrador judicial i al controlador de la fallida".

4.- El Sr. Guerrero formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant la seva revocació i que en el seu lloc es desestimi la petició d'extensió del procediment concursal sol·licitada per l'administrador judicial.

5.- L'administrador judicial, en canvi, interessa la confirmació de l'aute recorregut, amb desestimació del recurs que es planteja.

6.- Per aute de 16-10-2024 es decidia no donar lloc a la incorporació dels documents aportats per les parts en aquesta alçada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs exigeix verificar si la decisió de la Batllia, d'estendre la fallida de la societat B, SL al seu administrador únic Sr. Guerrero s'ajusta a dret. Aquesta resolució es recolza en la demora en què va incórrer a l'hora de sol·licitar la declaració de cessació de pagaments i de fallida de la societat, i la realització, entretemps, d'actes de liquidació de béns de la societat, comportament que segons es raona, quedava compresa en la causa d'extensió prevista en l'art. 69.5 del Decret de 4-10-1969.

Segon.- Motius de recurs articulats pel Sr. Guerrero

En primer lloc, sostenia que quan es va presentar la sol·licitud de cessació de pagaments i fallida, el passiu que presentava la societat derivava exclusivament d'una Sentència laboral, considerant en aquesta eventualitat que no hauria incomplert les obligacions de l'art. 7 del Decret. Afegia que tan bon punt l'acord d'execució del saig li va ser notificat, convocava la junta general, on després d'aprovar els comptes, s'optava per instar el procediment de fallida, afegint en tot cas, que el Sr. Guerrero va actuar amb absoluta diligència, promptament i que en qualsevol cas, la interpretació estricta realitzada per l'Òrgan "a quo" suposava a la pràctica que front qualsevol reclamació de quantitat adreçada a una societat o un comerciant, s'hagués d'instar un procediment concursal, el què resultava manifestament absurd.

D'altra part, se li retreia d'haver liquidat els béns de la societat al marge de les regles fixades pel Decret de 4-10-1969, considerant, però que els actes realitzats s'acomodaven a l'art. 95 de la Llei 20/2004 de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

En tercer lloc, nega que en cap moment es mantingués una explotació deficitària del negoci en unes condicions deficitàries de forma que la fallida resultés segura. Per això recorda que les dificultats econòmiques que la societat va travessar derivava de les mesures adoptades per a fer front a la pandèmia de la COVID 19; que, això no obstant, tots els crèdits inicialment existents es van liquidar amb aportacions efectuades pels socis i que els únics crèdits acceptats a la massa de creditors deriven tots ells de la Sentència laboral referida, i d'altres obligacions perifèriques (cotització a la CASS i costes del saig), que van aparèixer amb posterioritat i respecte de les quals l'administrador de la societat va actuar adequadament.

Sosté, d'altra part, que l'òrgan "a quo" no havia valorat la totalitat de la documentació que li havia estat proveïda.

En darrer lloc, refereix que la batlle havia dictat acord d'embargament sobre la totalitat de béns del Sr. Guerrero sense que aquesta mesura estigués prevista en l'aute dictat, ocasionant-li importants perjudicis econòmics.

Tercer.- A conseqüència dels diferents recursos d'apel·lació articulats en l'àmbit de l'extensió de les declaracions de fallida als seus administradors, hem pogut traçar una doctrina ara ben consolidada segons la qual: 1) l'extensió de la declaració de fallida d'una societat als seus administradors té una naturalesa marcadament sancionadora; 2) es tracta d'un mecanisme que permet traslladar els efectes de la insolvència de la societat a aquells administradors la conducta dels quals hagi estat determinant en la generació o agreujament de la situació d'impagament de la societat; 3). El mateix no opera amb caràcter general davant de qualsevol situació d'insolvència concursal sinó que requereix que l'administrador o dirigent, hagi incorregut en alguna de les conductes qualificades de greus segons la regulació establerta als articles 69 i 70 del Decret de 4 d'octubre de 1969 (Aute d'11-3-2025, rotlle TSJC-173/2024 entre moltes altres).

Entre les conductes que poden justificar l'extensió de la declaració de fallida als dirigents de la societat, el Decret de 4-10-1969 preveu la relativa a la realització d'actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o la infracció greu de les regles o usos mercantils (article 69.5). Així mateix, l'article 70.6 considera que es produeix imprudència inexcusable quan s'ha prolongat de manera abusiva l'explotació d'una activitat deficitària, conduint irremeiablement la societat a la situació de cessació de pagaments.

Sobre aquesta causa concreta d'imprudència inexcusable dels administradors hem sostingut: "(···) està impregnada d'un element subjectiu en la conducta que no participa de tan evident en les altres cinc causes recollides en el mateix article 70 ja esmentat. No es tracta d'examinar actuacions o conductes que tenen un suport bàsicament objectiu com l'absència de comptabilitat, o les compres per revendre a un preu més baix o l'ús de mitjans ruïnosos per procurar-se fons o despeses personals o familiars excessives, o la inversió de quantitats elevades en operacions d'atzar o els compromisos excessivament importants tenint en compte la situació del negoci. En el cas de l'apartat 6 de l'article 70 es demana que de manera abusiva (element subjectiu) els administradors han continuat el negoci deficitari a cap altra situació que la cessació de pagaments. Cal examinar doncs la conducta dels administradors en cada cas per veure si realment la continuïtat era una imprudència que només podia conduir a agreujar la situació del negoci" (Aute de 20 de desembre del 2018, rotlle TSJC-296/2018).

Quart.- Si les anteriors consideracions generals es traslladen al supòsit que s'analitza, hem de ressaltar que si bé la societat concursada va contreure obligacions financeres al llarg de la seva existència-principalment envers entitats de crèdit-, la junta general va adoptar decisions que van permetre afrontar-les de manera oportuna.

En aquest sentit, en execució dels acords adoptats en la junta de 4 de juny de 2021, els socis van realitzar una aportació extraordinària de 37.657 euros i, simultàniament, es va decidir l'alienació del mobiliari i instal·lacions del negoci. Aquestes mesures, conjuntament amb l'import de la fiança obtinguda una volta extingit el contracte d'arrendament que també es va destinar a eixugar deute, van permetre liquidar el passiu que la societat tenia en aquells moments.

No es pot obviar que, en el moment en què es van dur a terme aquestes operacions liquidatòries, la societat B, SL no es trobava en la situació d'insolvència irreversible, que caracteritza la cessació de pagaments en els termes previstos a l'article 8 del Decret de 4 d'octubre de 1969. Tant és així que les decisions adoptades per l'òrgan d'administració varen permetre capitalitzar la societat i, posteriorment, mercès a la liquidació de l'actiu, s'extingien els deutes existents, dèbit aquest que a criteri del Tribunal troba cabuda en les facultats que la Llei 20/2007, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, reconeix als administradors.

D'altra banda, si bé és cert que un treballador acomiadat -amb el corresponent preavís i indemnització- va interposar una demanda laboral en què al·legava que la societat avui concursada s'hauria subrogat en el seu anterior contracte de treball, la Sentència de 24 de setembre de 2021, que va condemnar la societat demandada al pagament del preavís i la compensació econòmica per un import de 17.953,37 euros és temporalment posterior a les operacions realitzades pel Sr. Guerrero que ja hem pogut esmentar. Aquesta resolució judicial suposava, per tant, un element sobrevingut posterior als acords de la junta general de 4 de juny de 2021, i és en base d'aquesta que cal verificar quina va ser la conducta de l'administrador.

Des d'aquesta perspectiva, no podem obviar que un cop la saig va iniciar l'execució forçosa de la sentència (acord de 25 de febrer de 2022), es va convocar una junta general extraordinària en data 31 de març de 2022, culminant en la sol·licitud de declaració de cessació de pagaments i fallida presentada el 28 d'abril de 2022.

Els dos mesos transcorreguts entre l'acord d'execució i la petició d'obertura del procediment concursal per part de l'administrador social si bé supera el termini de 8 dies hàbils previst en l'art. 7 del Decret, ha de considerar-se un termini raonable, i necessari per a poder presentar adequadament la sol·licitud de fallida de la societat. Aquest marge temporal, en atenció a la fonamentació exposada respecte de l'extensió de la fallida amb anterioritat, impedeix qualificar la conducta de l'administrador com constitutiva de mala fe, imprudència inexcusable o infracció greu de les normes i usos mercantils.

D'altra banda, no es pot sostenir que el Sr. Guerrero hagi mantingut artificialment l'activitat empresarial provocant la situació de fallida de la societat. Un cop acomiadat el treballador i extingit el contracte d'arrendament, la societat ja no desenvolupava cap activitat ni intervenia activament en el tràfic mercantil. En conseqüència, no es pot subsumir la seva conducta en el supòsit de fet previst a l'article 70.6 del Decret de 4 d'octubre de 1969.

Cinquè.- En atenció al que ha estat exposat, correspon estimar el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Guerrero contra l'aute 322/2024 de data 17-4-2024 que es revoca íntegrament. En mèrits d'aquesta decisió, l'òrgan "a quo" haurà d'adoptar les decisions escaients per a deixar sense efecte els embargaments i altres mesures cautelars que s'hagin pogut adoptar.

Sisè.- L'èxit del recurs comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en costes processals en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC)

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Guerrero contra l'aute 322/2024 de data 17-4-2024 que es revoca íntegrament, disposant que l'òrgan "a quo" haurà d'adoptar les decisions escaients per a deixar sense efecte de manera immediata els embargaments i altres mesures cautelars que s'hagin pogut adoptar.

I sense fer pronunciaments obre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.