Incident de nul·litat litisconsorci (TSJC-055/13)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-055/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Seco va interposar demanda, de data 22-10-2009, envers la Sra. Escudero, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta a l'abonament de la quantitat de 33.990.647,59 euros, amb més els danys i perjudicis derivats de l'incompliment i amb costes judicials.

La representació processal de la part defenent va presentar escrit, de data 26-11-2009, en virtut del qual articulava excepcions de litisconsorci passiu necessari i de litisdenuntiatio i crida en garantia.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 17-01-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Desestimar l'excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari, la litisdenuntiatio i crida en garantia oposada per la Sra. Escudero, per escrit de data 26 de novembre de 2009. Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la Sentència que posi fi al present procediment".

III.- La representació processal de la part promotora de l'incident ha interposat recurs contra la resolució d'aquesta Sala. Així, consta a les actuacions que, en data de registre 19-03-2013, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 9-04-2013, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

IV.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 21-05- 2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Escudero contra l'Aute, de data 17-01-2013, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i REVOCAR únicament la seva part decisòria en el sentit de procedir a la crida en garantia de la Sra. Arcos als efectes establerts en el Fonament de Dret III d'aquesta resolució. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada".

V.- La representació processal de la part recurrent va promoure, segons escrit de data 4-06-2013, incident de nul·litat contra la resolució d'aquesta Sala. En data 17- 06-2013, la representació processal del Sr. Seco va oposar-se a l'incident de nul·litat i va demanar la desestimació de l'incident.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat, promogut per la part recurrent, es fonamenta en el següent motiu. Entén la promotora del mateix que la decisió d'aquest Tribunal Superior al no donar lloc a l'excepció de litisconsorci passiu necessari constitueix una motivació errònia amb tal intensitat que acaba essent arbitrària, desproporcionada, il·lògica, irracional i irraonable. Així, manifesta que després que els pares de les germanes Escudero i Arcos Babot van atorgar heretament a favor de la filla gran M. i després el pare i la mare van atorgar testaments en els que portaven a terme la partició del patrimoni i s'imposava a cadascuna el pagament de la meitat dels deutes. Afegeix que com que s'ha possessionat dels béns hereditaris ha d'assumir el pagament dels deutes i que la motivació que el legatari de part alíquota no respon dels deutes és errònia, atès que no es jutja la doctrina del llegat de part alíquota en abstracte sinó en aquesta successió concreta. Sosté també que la conjunció de l'heretament, els testaments i la carta de la Sra. E.T. de data 15-10-2008 ha de donar lloc a l'apreciació del litisconsorci passiu necessari.

II.- Aquesta Sala va acollir la crida en garantia de la Sra. Arcos, però en canvi va refusar l'excepció de litisconsorci passiu necessari. Aquesta Sala va emprar una sèrie d'arguments per explicitar i motivar la seva resolució. En primer terme, va posar de manifest que "el litisconsorci passiu necessari s'ha d'apreciar, d'ofici o a instància de part, quan l'objecte del procés esdevé indivisible, de manera que la titularitat del dret litigiós pertany a diferents persones amb caire indivisible i, per tant, totes han de ser presents en el procés", i que en el cas concret, la Sra. Arcos, en la seva qualitat de legatària de part alíquota, no respon dels deutes de l'herència perquè la successió en el pol passiu de les relacions jurídiques, obligacionals i reals, del causant es produeix en la figura de l'hereu i no en la del legatari. S'afegia que del conveni subscrit el 28 de setembre de l'any 1979 no es desprèn que el crèdit de la part agent pugui ésser conceptuat com a indivisible i, per tant, la Sra. Arcos, com a creditora de l'hereva Sra. Escudero, i al no assumir, en la seva condició de legatària els deutes hereditaris, no ha d'integrar el pol passiu de la pretensió de cobrament adreçada contra l'hereva. I, en segon terme, es ressenyava el criteri de la resolució d'instància, que la Sra. Arcos havia de ser considerada prima facie com a creditora de l'hereva i atès que no existeix el litisconsorci actiu necessari i que la relació activa del crèdit no es configura com indivisible, la litis es troba ben constituïda sense la seva presència.

Les anteriors consideracions ja posen de relleu que la resolució d'aquesta Sala, de la qual ara es demana la nul·litat, no manca de cap vici de motivació, sinó que es dóna resposta a les excepcions articulades per la recurrent i s'expliciten els argumentaris pels quals una és acceptada (crida en garantia) i l'altra (liticonsorci passiu necessari) és desestimada.

Malgrat això, cal afegir que la Sala no resol en funció, com pretén la recurrent, de la consideració del llegat de part alíquota en abstracte i no del concret supòsit que abasta la litis, sinó que la Sala determina que, front als que reclamen el pagament d'un deute hereditari, la legitimada passiva és l'hereva, com a successora universal del causant i, per tant, com a titular del pol actiu i passiu de les relacions jurídico-obligacionals i reals del de cuius. Ara bé, s'argumenta en l'incident de nul·litat que de l'heretament, testaments i d'una carta de data 15-10-2008 s'ha de donar lloc a l'excepció de litisconsorci passiu necessari, atès que s'evidencia que el legatari ha d'assumir el pagament dels deutes.

En efecte, les obligacions derivades del conveni de 28-09-1979 entre els Srs. T.-B. i A.-T., s'han transmès a l'hereva universal (en virtut de l'escriptura d'heretament i donació universal atorgada en capítols matrimonials de 20-01-1975), Sra. Escudero, que és qui ha succeït al causant i ha de fer front al seu passiu, com a titular ara de les relacions passives que integraven el patrimoni hereditari. Consta també que per carta de la Sra. Arcos de 15-10-2008, així com la referència que en la mateixa es conté al testament de la seva mare de data 8-10-2004, es determinava que abans del repartiment dels béns mobles, immobles, drets i accions que no hagin estat explícitament assignats a favor d'una filla o altra, es repartiran entre elles i assumiran, per meitat, el pagament dels deutes. Però aquesta clàusula a la que es refereix la part promotora de l'incident, no impedeix el rebuig de l'excepció de litisconsorci passiu necessari perquè l'hereva segueix essent la titular de les relacions passives del de cuius, de manera que front a les reclamacions per deutes hereditaris ella ha de ser la legitimada passiva del procés. Altra qüestió és que, en funció d'una clàusula continguda en un negoci mortis causa que porta a terme la partició del cabal relicte, s'imposi a la legatària de part alíquota l'assumpció de la meitat dels deutes, respecte de determinades atribucions de béns, per quant aquesta atribució del deutes no enerva ni modalitza la situació de l'hereu universal de ser titular de les relacions passives, sinó que el que comporta és que en un procediment posterior, on es pugui discutir l'abast de la referida clàusula d'atribució de deutes, l'hereva pugui adreçar-se contra la legatària de part alíquota i reclamar-li, en el seu cas, allò que hagi abonat en pagament dels esmentats deutes hereditaris, si els mateixos s'inclouen en l'àmbit objectiu de la referida clàusula.

Finalment, argüeix la promotora de l'incident que si no es dona lloc a l'excepció de litisconsorci passiu necessari pot succeir que no tingui la Sra. Arcos ni béns ni diners. Aquesta consideració tampoc justifica l'acolliment de l'excepció, sinó, en tot cas, la sol·licitud d'una mesura cautelar instrumentada, en temps i forma, en el procediment on s'acreditin els pressupòsits de fumus boni iuris i periculum in mora, per a garantir l'efectivitat d'una futura resolució judicial. Però, en tot cas, la denúncia d'un periculum in mora res té a veure amb les exigències necessàries per a l'adopció de l'excepció de litisconsorci passiu necessari, les quals han estat rebutjades per l'Aute quina nul·litat es sol·licita.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la promotora de l'incident de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Escudero contra l'Aute d'aquesta Sala de data 21-05-2013. Procedeix imposar a la part promotora de l'incident, les costes processals derivades de la desestimació del mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.