Protocol d'Andorra, apèndix 1, article 4. Elaboració o transformació suficient

Article 4

Elaboració o transformació suficient

1. Sense perjudici de l’apartat 3 d’aquest article i de l’article 6 d’aquest Apèndix, els productes que no són obtinguts íntegrament en una part associada s’han de considerar suficientment elaborats o transformats quan es compleixen les condicions establertes a la llista a l’Annex II a aquest Apèndix per a les mercaderies concernides.

2. Si un producte que ha assolit el caràcter originari en una part associada de conformitat amb l’apartat 1 s’utilitza com a matèria en la fabricació d’un altre producte, no s’han de tenir en compte les matèries no originàries que s’han pogut utilitzar en la seva fabricació.

3. La determinació de si s’han complert els requisits de l’apartat 1 s’ha de dur a terme per a cada producte. No obstant això, quan la norma corresponent es basa en el compliment d’un contingut màxim de matèries no originàries, les autoritats duaneres de les parts associades poden autoritzar els exportadors a calcular el preu de sortida de fàbrica del producte i el valor de les matèries no originàries utilitzades sobre una base mitjana, tal com s’estableix a l’apartat 4, a fi de tenir en compte les fluctuacions en els costos i els tipus de canvi.

4. Quan s’aplica el paràgraf segon de l’apartat 3, el preu mitjà en fàbrica del producte i el valor mitjà de les matèries no originàries utilitzades s’han de calcular sobre la base, respectivament, de la suma dels preus en fàbrica cobrats per totes les vendes dels mateixos productes que s’han realitzat durant l’exercici fiscal anterior i la suma del valor de totes les matèries no originàries que s’han utilitzat en la fabricació dels mateixos productes durant l’exercici fiscal anterior, tal com es defineix a la part associada exportadora, o, si no es disposa de xifres per a un exercici fiscal complet, durant un període més curt que no ha de ser inferior a 3 mesos.

5. Els exportadors que han optat per fer el càlcul sobre una base mitjana han d’aplicar sistemàticament aquest mètode durant l’any següent al període de referència, ja sigui l’exercici fiscal o l’altre període més curt. Poden deixar d’aplicar aquest mètode quan durant un exercici fiscal determinat, o un període representatiu més curt de no menys de 3 mesos, registrin que han cessat les fluctuacions de costos o tipus de canvi que van justificar l’ús d’aquest mètode.

6. Les mitjanes a què es refereix l’apartat 4 s’han d’utilitzar com a preu de sortida de fàbrica i valor de les matèries no originàries utilitzades, respectivament, a efectes d’establir el compliment del contingut màxim de matèries no originàries.