Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial

, fet a París el 17 d’octubre del 2003 La conferència general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (en endavant, la UNESCO) en la 32a reunió, duta a terme a París del 29 de setembre al 17 d’octubre del 2003; Referint-se als instruments internacionals existents en matèria de drets humans, en particular a la Declaració universal dels drets humans, del 1948; al Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, del 1966; i al Pacte internacional de drets civils i polítics, del 1966; Considerant la importància del patrimoni cultural immaterial, gresol de la diversitat cultural i garant del desenvolupament sostenible, tal com destaca la Recomanació de la UNESCO per a la salvaguarda de la cultura tradicional i popular, del 1989, la Declaració universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural, del 2001; i la Declaració d’Istanbul, del 2002, aprovada per la tercera Taula rodona de ministres de Cultura; Considerant la profunda interdependència entre el patrimoni cultural immaterial i el patrimoni material cultural i natural; Reconeixent que els processos de mundialització i de transformació social creen, d’una banda, les condicions propícies per a un diàleg renovat entre les comunitats, i de l’altra, comporten, com els fenòmens d’intolerància, greus riscos de deteriorament, desaparició i destrucció del patrimoni cultural immaterial, en particular a causa de la falta de mitjans per salvaguardar-lo; Conscient de la voluntat universal i la preocupació comuna de salvaguardar el patrimoni cultural immaterial de la humanitat; Reconeixent que les comunitats, en particular les comunitats indígenes, els grups i, en alguns casos, els individus tenen un joc important en la producció, la salvaguarda, el manteniment i la recreació del patrimoni cultural immaterial, amb la qual cosa contribueixen a enriquir la diversitat cultural i la creativitat humana; Observant el gran abast que té l’activitat que duu a terme la UNESCO a fi d’establir instruments normatius per a la protecció del patrimoni cultural, en particular el Conveni per a la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural, del 1972; Observant, a més, que encara no hi ha un instrument multilateral de caràcter vinculant destinat a salvaguardar el patrimoni cultural immaterial; Considerant que caldria millorar i completar eficaçment els acords, les recomanacions i les resolucions internacionals existents en matèria de patrimoni cultural i natural per mitjà de noves disposicions relatives al patrimoni cultural immaterial; Considerant la necessitat de suscitar un nivell més alt de consciència, en particular entre les generacions joves, de la importància del patrimoni cultural immaterial i de la seva salvaguarda; Considerant que la comunitat internacional hauria de contribuir, juntament amb els estats part d’aquest Conveni, a salvaguardar aquest patrimoni amb una voluntat de cooperació i ajuda mútua; Recordant els programes de la UNESCO relatius al patrimoni cultural immaterial, especialment, la Proclamació de les obres mestres del patrimoni oral i immaterial de la humanitat; Considerant la funció inestimable del patrimoni cultural immaterial com a factor d’acostament, intercanvi i enteniment entre els éssers humans; Aprova, el dia 17 d’octubre del 2003, aquest Conveni. I. Disposicions generals

Article 1 Finalitats del Conveni Aquest Conveni té les finalitats següents:
a) La salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.
b) El respecte del patrimoni cultural immaterial de les comunitats, els grups i els individus de què es tracti.
c) La sensibilització en l’àmbit local, nacional i internacional de la importància del patrimoni cultural immaterial i del seu reconeixement mutu.
d) La cooperació i l’assistència internacionals.

Article 2 Definicions Als efectes d’aquest Conveni:
1. S’entén per patrimoni cultural immaterial les pràctiques, les representacions, les expressions, els coneixements i el saber fer -així com els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, transmès de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i els grups segons el seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, i els dóna un sentiment d’identitat i continuïtat, i contribueix així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. Als efectes d’aquest Conveni, només es tindrà en compte el patrimoni cultural immaterial que sigui conforme als instruments internacionals de drets humans existents, i a l’exigència del respecte mutu entre comunitats, grups i individus, i d’un desenvolupament sostenible.
2. El patrimoni cultural immaterial, tal com el defineix l’apartat 1 anterior, es manifesta, en particular, en els àmbits següents:
a) Les tradicions i expressions orals, incloent-hi l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial.
b) Les arts de l’espectacle.
c) Les pràctiques socials, rituals i els esdeveniments festius.
d) Els coneixements i les pràctiques relacionats amb la natura i l’univers.
e) El saber fer relacionat amb l’artesanat tradicional.
3. S’entén per salvaguarda les mesures encaminades a garantir la viabilitat del patrimoni cultural immaterial, incloent-hi la identificació, la documentació, la recerca, la preservació, la protecció, la promoció, la revaloració, la transmissió, bàsicament mitjançant l’educació formal i no formal, així com la revitalització dels diversos aspectes d’aquest patrimoni.
4. S’entén per estats part els estats que estan obligats per aquest Conveni, i entre els quals aquest Conveni està en vigor.
5. Aquest Conveni s’aplica mutatis mutandis als territoris esmentats per l’article 33 que n’esdevinguin part, de conformitat amb les condicions que especifica aquest article. En aquest sentit, l’expressió estats part s’entén igualment que es refereix a aquests territoris.

Article 3 Relació amb altres instruments internacionals Cap disposició d’aquest Conveni no es pot interpretar de manera que:
a) Modifiqui l’estatut o redueixi el nivell de protecció dels béns declarats patrimoni mundial en el marc del Conveni per a la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural, del 1972, als quals estigui directament associat un element del patrimoni cultural immaterial, o
b) Afecti els drets i les obligacions dels estats part que es desprenen de qualsevol instrument internacional relatiu als drets de la propietat intel·lectual o a la utilització dels recursos biològics i ecològics dels quals són part. II. Òrgans del Conveni

Article 4 Assemblea General dels estats part
1. Queda establerta una Assemblea General dels estats part (en endavant, Assemblea General). L’Assemblea General és l’òrgan sobirà d’aquest Conveni.
2. L’Assemblea General es reuneix en sessió ordinària cada dos anys. Es pot reunir en sessió extraordinària si així ho decideix el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural immaterial, o com a mínim un terç dels estats part, o si rep una petició en aquest sentit.
3. L’Assemblea General aprova el seu reglament intern.

Article 5 Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
1. Queda establert prop de la UNESCO un Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (en endavant, el Comitè). Està format per representants de 18 estats part, elegits pels estats part reunits en Assemblea General en el moment en què aquest Conveni entri en vigor, de conformitat amb l’article 34.
2. El nombre d’estats membres del Comitè passarà a 24 quan el nombre d’estats part en el Conveni arribi a 50.

Article 6 Elecció i mandat dels estats membres del Comitè
1. L’elecció dels estats membres del Comitè ha de respondre als principis d’una repartició geogràfica i una rotació equitatives.
2. Els estats part en el Conveni, reunits en Assemblea General, elegeixen els estats membres del Comitè per un mandat de quatre anys.
3. No obstant això, el mandat de la meitat dels estats membres del Comitè elegits en la primera elecció es limita a dos anys. Aquests estats són designats per un sorteig en el transcurs de la primera elecció.
4. Cada dos anys, l’Assemblea General renova la meitat dels estats membres del Comitè.
5. L’Assemblea General elegeix igualment els estats membres del Comitè que calguin per cobrir els llocs vacants.
6. Un estat membre del Comitè no pot ser elegit per dos mandats consecutius.
7. Els estats membres del Comitè designen, perquè els representin, persones qualificades en els diversos àmbits del patrimoni cultural immaterial.

Article 7 Funcions del Comitè Sense perjudici de les altres atribucions que li assigna en aquest Conveni, les funcions del Comitè són les següents:
a) Promoure els objectius del Conveni, fomentar-los i comprovar-ne l’aplicació.
b) Assessorar sobre les millors pràctiques i formular recomanacions sobre les mesures a favor de la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.
c) Preparar i sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea General un projecte d’utilització dels recursos del fons, de conformitat amb l’article 25.
d) Trobar els mitjans per augmentar els seus recursos i prendre les mesures necessàries a aquest efecte, de conformitat amb l’article 25.
e) Preparar i sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea General directrius operatives per a l’aplicació del Conveni.
f) Examinar, de conformitat amb l’article 29, els informes dels estats part, i fer-ne un resum destinat a l’Assemblea General.
g) Examinar les sol·licituds presentades pels estats part i decidir, de conformitat amb els criteris objectius de selecció establerts i aprovats per l’Assemblea general, sobre:
i) Les inscripcions a les llistes i les propostes que esmenten els articles 16, 17 i 18. ii) La prestació d’assistència internacional de conformitat amb l’article 22.

Article 8 Mètodes de treball del Comitè
1. El Comitè és responsable davant l’Assemblea General, a la qual ha de retre compte de totes les seves activitats i decisions.
2. El Comitè aprova el seu reglament intern amb una majoria de dos terceres parts dels seus membres.
3. El Comitè pot crear temporalment els òrgans consultius ad hoc que estimi necessaris per exercir les seves funcions.
4. El Comitè pot convidar a les reunions qualsevol organisme públic o privat, així com qualsevol persona física amb competència provada en els diversos àmbits del patrimoni cultural immaterial, per consultar-los sobre qüestions concretes.

Article 9 Acreditació de les organitzacions consultives
1. El Comitè proposa a l’Assemblea General l’acreditació d’organitzacions no governamentals amb competència provada en l’àmbit del patrimoni cultural immaterial. Aquestes organitzacions tindran funcions consultives davant el Comitè.
2. El Comitè també proposa a l’Assemblea General els criteris i les modalitats d’aquesta acreditació.

Article 10 La Secretaria
1. La Secretaria de la UNESCO dóna suport al Comitè.
2. La Secretaria prepara la documentació de l’Assemblea General i del Comitè, així com el projecte de l’ordre del dia de les reunions, i vetlla per l’acompliment de les seves decisions. III. Salvaguarda del patrimoni cultural immaterial en l’àmbit nacional

Article 11 Funció dels estats part Correspon a cada estat part:
a) Prendre les mesures necessàries per garantir la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial present al seu territori.
b) Entre les mesures de salvaguarda esmentades a l’article 2, apartat 3, identificar i definir els elements del patrimoni cultural immaterial presents al seu territori, amb la participació de les comunitats, els grups i les organitzacions no governamentals pertinents.

Article 12 Inventaris
1. Per assegurar la identificació amb vista a la salvaguarda, cada estat part elabora un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori, i els adapta a la seva situació. Aquests inventaris s’actualitzen regularment.
2. Cada estat part, en presentar periòdicament el seu informe al Comitè, de conformitat amb l’article 29, proporciona la informació pertinent en relació amb aquests inventaris.

Article 13 Altres mesures de salvaguarda Per assegurar la salvaguarda, el desenvolupament i la valorització del patrimoni cultural immaterial present al seu territori, cada estat part ha de fer tot el que pugui per:
a) Adoptar una política general encaminada a realçar la funció del patrimoni cultural immaterial en la societat i a integrar la salvaguarda d’aquest patrimoni en programes de planificació.
b) Designar o establir un o diversos organismes competents per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial present al seu territori.
c) Fomentar estudis científics, tècnics i artístics, així com metodologies de recerca per a la salvaguarda eficaç del patrimoni cultural immaterial, en particular, del patrimoni cultural immaterial en perill.
d) Adoptar les mesures jurídiques, tècniques, administratives i financeres adequades per:
i) Afavorir la creació o l’enfortiment d’institucions de formació en gestió del patrimoni cultural immaterial, així com la transmissió d’aquest patrimoni a través dels fòrums i els espais destinats a la seva representació i expressió. ii) Garantir l’accés al patrimoni cultural immaterial, respectant alhora les pràctiques consuetudinàries que regeixen l’accés a aspectes específics d’aquest patrimoni. iii) Establir institucions de documentació sobre el patrimoni cultural immaterial i facilitar-ne l’accés.

Article 14 Educació, sensibilització i enfortiment de capacitats Cada estat part intenta, per qualsevol mitjà possible:
a) Assegurar el reconeixement, el respecte i la valorització del patrimoni cultural immaterial en la societat mitjançant:
i) Programes educatius, de sensibilització i de difusió d’informació adreçats al públic, i en especial als joves. ii) Programes educatius i de formació específics a les comunitats i els grups interessats. iii) Activitats d’enfortiment de capacitats en matèria de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, i en particular, de gestió i de recerca científica. iv) I mitjans no formals de transmissió del saber.
b) Mantenir el públic informat de les amenaces que pesen sobre aquest patrimoni, així com de les activitats que es duen a terme en aplicació d’aquest Conveni.
c) Promoure l’educació sobre la protecció d’espais naturals i llocs importants per a la memòria col·lectiva, l’existència dels quals és necessària perquè el patrimoni cultural immaterial pugui expressar-se.

Article 15 Participació de les comunitats, grups i individus En el marc de les activitats de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, cada estat part ha d’assegurar la màxima participació possible de les comunitats, els grups i, si escau, els individus que creen, mantenen i transmeten aquest patrimoni, i d’implicar-los activament en la seva gestió. IV. Salvaguarda del patrimoni cultural immaterial en l’àmbit internacional

Article 16 Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat
1. Per donar a conèixer millor el patrimoni cultural immaterial, fer que augmenti la consciència de la seva importància i afavorir el diàleg en el respecte de la diversitat cultural, el Comitè, a proposta dels estats part interessats, crea, manté al dia i publica una llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
2. El Comitè elabora i sotmet a l’aprovació de l’Assemblea General els criteris que regeixen l’establiment, l’actualització i la publicació d’aquesta llista representativa.

Article 17 Llista del patrimoni cultural immaterial que requereix una salvaguarda urgent
1. Per prendre les mesures de salvaguarda oportunes, el Comitè estableix, manté al dia i publica una llista del patrimoni cultural immaterial que requereix una salvaguarda urgent, i inscriu aquest patrimoni a la llista a petició de l’estat part interessat.
2. El Comitè elabora i sotmet a l’aprovació de l’Assemblea General els criteris que regeixen l’establiment, l’actualització i la publicació d’aquesta llista.
3. En casos d’extrema urgència, els criteris objectius que són aprovats per l’Assemblea General a proposta del Comitè, aquest darrer, en consulta amb l’estat part interessat, pot inscriure un element del patrimoni en qüestió a la llista esmentada a l’apartat 1.

Article 18 Programes, projectes i activitats de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial
1. Sobre la base de les propostes presentades pels estats part, i de conformitat amb els criteris que ell ha definit i que són aprovats per l’Assemblea General, el Comitè selecciona i promou els programes periòdicament, els projectes i les activitats de caràcter nacional, subregional o regional per a la salvaguarda del patrimoni que, al seu entendre, reflecteixen millor els principis i els objectius d’aquest Conveni, tenint en compte les necessitats particulars dels països en desenvolupament.
2. A aquest efecte, el Comitè rep, examina i aprova les sol·licituds d’assistència internacional formulades pels estats part per elaborar aquestes propostes.
3. El Comitè secunda l’execució dels dits programes, els projectes i les activitats mitjançant la difusió de pràctiques exemplars segons les modalitats que hagi determinat. V. Cooperació i assistència internacionals

Article 19 Cooperació
1. Als efectes d’aquest Conveni, la cooperació internacional comprèn en particular l’intercanvi d’informació i experiències, iniciatives comunes, així com la creació d’un mecanisme d’assistència per als estats part en els seus esforços per salvaguardar el patrimoni cultural immaterial.
2. Sense perjudici del que disposa la legislació nacional i els seus drets i pràctiques consuetudinàries, els estats part reconeixen que la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és quelcom d’interès general per a la humanitat, i es comprometen, amb aquest objectiu, a cooperar en l’àmbit bilateral, subregional, regional i internacional.

Article 20 Objectius de l’assistència internacional Els objectius per atorgar assistència internacional són els següents:
a) Salvaguardar el patrimoni inscrit a la llista del patrimoni cultural immaterial que requereix una salvaguarda urgent.
b) Preparar inventaris segons el que estableixen els articles 11 i 12.
c) Donar suport a programes, projectes i activitats d’àmbit nacional, subregional i regional dirigits a salvaguardar el patrimoni cultural immaterial.
d) Qualsevol altre objectiu que el Comitè consideri necessari.

Article 21 Formes d’assistència internacional L’assistència que el Comitè atorga a un estat part es regeix per les directrius operatives que estableix l’article 7 i per l’acord esmentat a l’article 24, i pot adoptar les formes següents:
a) Estudis relatius als diferents aspectes de la salvaguarda.
b) La disposició d’experts i persones amb experiència pràctica.
c) La formació de tot el personal necessari.
d) L’elaboració de mesures normatives o d’altres.
e) La creació i l’explotació d’infraestructures.
f) El subministrament d’equipament i de saber fer.
g) Altres formes d’ajuda financera i tècnica, incloent-hi, si escau, la concessió de préstecs a un interès reduït i les donacions.

Article 22 Condicions per a l’assistència internacional
1. El Comitè estableix el procediment per examinar les sol·licituds d’assistència internacional i determina els elements de la sol·licitud, com ara les mesures previstes, les intervencions necessàries i l’avaluació del cost.
2. En cas d’urgència, el Comitè examina amb caràcter prioritari la sol·licitud d’assistència.
3. Per prendre una decisió, el Comitè efectua els estudis i les consultes que consideri necessaris.

Article 23 Sol·licituds d’assistència internacional
1. Cada estat part pot presentar al Comitè una sol·licitud d’assistència internacional per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial present al seu territori.
2. Aquesta sol·licitud també pot ser presentada conjuntament per dos o més estats part.
3. La sol·licitud ha d’incloure els elements d’informació que esmenta l’article 22, apartat 1, i els documents necessaris.

Article 24 Funció dels estats part beneficiaris
1. De conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni, l’assistència internacional concedida es regeix per un acord entre l’estat part beneficiari i el Comitè.
2. Per regla general, l’estat part beneficiari ha de contribuir, en la mesura dels seus mitjans, a sufragar el cost de les mesures de salvaguarda per a les quals s’atorga l’assistència internacional.
3. L’estat part beneficiari presenta al Comitè un informe sobre la utilització de l’assistència atorgada a favor de la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. VI. Fons del patrimoni cultural immaterial

Article 25 Naturalesa i recursos del Fons
1. Es crea un Fons per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (en endavant, el Fons).
2. El Fons està constituït com a fons fiduciari, de conformitat amb el Reglament financer de la UNESCO.
3. Els recursos del Fons estan constituïts per:
a) Les contribucions dels estats part.
b) Els fons assignats a aquest efecte per la Conferència General de la UNESCO.
c) Les aportacions, les donacions o els llegats que puguin fer:
i) Altres estats. ii) Les organitzacions i els programes del sistema de les Nacions Unides, en especial, el Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament, així com altres organitzacions internacionals. iii) Organismes públics o privats o persones físiques.
d) Els interessos produïts pels recursos del Fons.
e) El producte de les col·lectes i la recaptació de les manifestacions organitzades en benefici del Fons.
f) Tots els altres recursos autoritzats pel Reglament del Fons que el Comitè elabora.
4. La utilització dels recursos per part del Comitè es decideix sobre la base de les orientacions de l’Assemblea General.
5. El Comitè pot acceptar contribucions i altres formes d’assistència que se li donin amb fins generals o específics relacionats amb projectes determinats, sempre que aquests projectes siguin aprovats pel Comitè.
6. Les contribucions al Fons no poden estar supeditades a cap condició política, econòmica o d’altres que sigui incompatible amb els objectius que persegueix aquest Conveni.

Article 26 Contribucions dels estats part al Fons
1. Sense perjudici de qualsevol altra contribució voluntària suplementària, els estats part en aquest Conveni es comprometen a ingressar en el Fons, com a mínim cada dos anys, una contribució, l’import de la qual, calculat segons un percentatge uniforme aplicable a tots els estats, serà decidit per l’Assemblea General. Aquesta decisió de l’Assemblea General es pren amb la majoria dels estats part presents i votants que no hagin fet la declaració esmentada a l’apartat 2 d’aquest article. Aquesta contribució no pot excedir en cap cas l’1% de la contribució de l’estat part al pressupost ordinari de la UNESCO.
2. No obstant això, qualsevol estat esmentat a l’article 32 o a l’article 33 d’aquest Conveni pot declarar, en el moment de dipositar el seus instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, que no es considera obligat per les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article.
3. Un estat part en aquest Conveni que hagi fet la declaració esmentada a l’apartat 2 d’aquest article ha de fer tot el que pugui per retirar-la mitjançant una notificació al director general de la UNESCO. No obstant això, la retirada de la declaració només tindrà efecte sobre la contribució deguda per aquest estat a partir de la data d’inici de la sessió següent de l’Assemblea General.
4. Perquè el Comitè pugui preveure les seves operacions d’una manera eficaç, les contribucions dels estats part en aquest Conveni que hagin fet la declaració esmentada a l’apartat 2 d’aquest article han de ser abonades regularment, com a mínim cada dos anys, i han d’acostar-se al màxim possible a les contribucions que haurien d’haver pagat si haguessin estat obligats per les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article.
5. Cap estat part en aquest Conveni que estigui endarrerit en el pagament de la seva contribució obligatòria o voluntària per a l’any en curs i l’any civil immediatament anterior no pot ser elegit com a membre del Comitè, si bé aquesta disposició no és aplicable en la primera elecció. El mandat d’un estat que ja sigui membre del Comitè finalitzarà en el moment en què es convoquin les eleccions esmentades a l’article 6 d’aquest Conveni.

Article 27 Contribucions voluntàries suplementàries al Fons Els estats part que desitgen fer contribucions voluntàries, a més de les previstes a l’article 26, n’han d’informar el Comitè al més aviat possible, a fi que el Comitè pugui planificar les seves activitats consegüentment.

Article 28 Campanyes internacionals de recaptació de fons En la mesura que es pugui, els estats part presten el seu concurs a les campanyes internacionals de recaptació organitzades en benefici del Fons sota els auspicis de la UNESCO. VII. Informes

Article 29 Informes dels estats part Els estats part presenten al Comitè, en la forma i amb la periodicitat que aquest determini, informes sobre les disposicions legislatives, reglamentàries o d’altres que hagin adoptat per aplicar aquest Conveni.

Article 30 Informes del Comitè
1. Sobre la base de les seves activitats i dels informes dels estats part esmentats a l’article 29, el Comitè presenta un informe a cada sessió de l’Assemblea General.
2. Aquest informe es posa en coneixement de la Conferència General de la UNESCO. VIII. Clàusula transitòria

Article 31 Relació amb la Proclamació de les obres mestres del patrimoni oral i immaterial de la humanitat
1. El Comitè incorpora a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat els elements que han estat proclamats obres mestres del patrimoni oral i immaterial de la humanitat abans de l’entrada en vigor d’aquest Conveni.
2. La inclusió d’aquests elements a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat es duu a terme sense perjudici dels criteris establerts per a les inscripcions subsegüents de conformitat amb l’article 16, apartat 2.
3. Després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni no es farà cap altra proclamació. IX. Disposicions finals

Article 32 Ratificació, acceptació o aprovació
1. Aquest Conveni està subjecte a la ratificació, l’acceptació o l’aprovació dels estats membres de la UNESCO, de conformitat amb els seus procediments constitucionals respectius.
2. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació es dipositen prop del director general de la UNESCO.

Article 33 Adhesió
1. Aquest Conveni queda obert a l’adhesió de tots els estats que no són membres de la UNESCO i que la Conferència General de l’Organització hagi convidat a adherir-s’hi.
2. Aquest Conveni també queda obert a l’adhesió dels territoris que gaudeixin de plena autonomia interna, reconeguda com a tal per l’Organització de les Nacions Unides, però que no hagin assolit la plena independència de conformitat amb la Resolució 1514 (XV) de l’Assemblea General, i que tinguin competència sobre les matèries regides per aquest Conveni, incloent-hi la competència reconeguda per signar tractats sobre aquestes matèries.
3. L’instrument d’adhesió es dipositarà prop del director general de la UNESCO.

Article 34 Entrada en vigor Aquest Conveni entrarà en vigor tres mesos després de la data de dipòsit del trentè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, però només pel que fa als estats que hagin dipositat els seus instruments respectius de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió en aquesta data o anteriorment. Per a la resta d’estats part, entrarà en vigor tres mesos després del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

Article 35 Règims constitucionals federals o no unitaris Als estats part que tenen un règim constitucional federal o no unitari, els són aplicables les disposicions següents:
a) Pel que fa a les disposicions d’aquest Conveni, l’aplicació del qual competeix al poder legislatiu federal o central, les obligacions del govern federal o central han de ser les mateixes que les dels estats part que no siguin estats federals.
b) Pel que fa a les disposicions d’aquest Conveni, l’aplicació de les quals competeixi a cada un dels estats, països, províncies o cantons constituents, que en virtut del règim constitucional de la federació no estiguin facultats per prendre mesures legislatives, el govern federal ha de comunicar aquestes disposicions, amb el seu dictamen favorable, a les autoritats competents dels estats, països, províncies o cantons perquè les aprovin.

Article 36 Denúncia
1. Qualsevol estat part té la facultat de denunciar aquest Conveni.
2. La denúncia es notifica mitjançant un escrit que s’ha de dipositar prop del director general de la UNESCO.
3. La denúncia tindrà efecte dotze mesos després de la recepció de l’instrument de denúncia. No modifica en res les obligacions financeres que l’estat part denunciant hagi d’assumir fins a la data en què la retirada sigui efectiva.

Article 37 Funcions del dipositari El director general de la UNESCO, com a dipositari d’aquest Conveni, informa els estats membres de l’Organització, els estats no membres esmentats a l’article 33, i l’Organització de les Nacions Unides, del dipòsit de tots els instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió esmentats als articles 32 i 33, i de les denúncies que estableix l’article 36.

Article 38 Esmenes
1. Qualsevol estat part pot proposar esmenes a aquest Conveni mitjançant una comunicació per escrit adreçada al director general. El director general tramet aquesta comunicació a tots els estats part. Si en els sis mesos següents a la data d’enviament de la comunicació com a mínim la meitat dels estats part dóna una resposta favorable a aquesta petició, el director general ha de presentar aquesta proposta a la propera sessió de l’Assemblea General per debatre-la i perquè s’aprovi eventualment.
2. Les esmenes són aprovades per una majoria de dos terceres parts dels estats part presents i votants.
3. Un cop aprovades, les esmenes a aquest Conveni se sotmeten als estats part perquè les ratifiquin, les acceptin, les aprovin o s’hi adhereixin.
4. Les esmenes a aquest Conveni entren en vigor per als estats part que les hagin ratificat, acceptat, aprovat o s’hi hagin adherit, tres mesos després que els estats part hagin dipositat els instruments esmentats a l’apartat 3 d’aquest article. A partir d’aquest moment, l’esmena entra en vigor per a cada estat part que la ratifiqui, l’accepti, l’aprovi o s’hi adhereixi tres mesos després de la data en què l’estat part hagi dipositat el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
5. El procediment que estableixen els apartats 3 i 4 no s’aplica a les esmenes que afectin l’article 5, relatiu al nombre d’estats membres del Comitè. Aquestes esmenes entren en vigor en el moment de la seva aprovació.
6. Un estat que esdevé part en aquest Conveni després de l’entrada en vigor d’esmenes, de conformitat amb l’apartat 4 d’aquest article, i que no manifesti una intenció contrària, es considera:
a) part en aquest Conveni esmenat, i
b) part en aquest Conveni no esmenat pel que fa a un estat part que no estigui obligat per aquestes esmenes.

Article 39 Textos fefaents Aquest Conveni està redactat en anglès, àrab, castellà, francès, rus i xinès, i els sis textos són igualment fefaents.

Article 40 Registre De conformitat amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides, aquest Conveni es registrarà a la Secretaria de l’Organització de les Nacions Unides a petició del director general de la UNESCO.

Fet a París, el 3 de novembre del 2003, en dos exemplars autèntics que porten la signatura del president de la 32a sessió de la Conferència General i del director general de la UNESCO. Aquests dos exemplars es dipositen als arxius de la UNESCO. S’envien còpies certificades conformes a tots els estats esmentats als articles 32 i 33, així com a l’Organització de les Nacions Unides. Situació del Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, fet a París, el 17 d’octubre del 2003 Actualització, 12 d’abril del 2013 Estats Data del dipòsit de l’instrument Tipus d’instrument Afganistan 30 de març del 2009 Acceptació Albània 4 d’abril del 2006 Ratificació Algèria 15 de març del 2004 Aprovació Antiga República Iugoslava de Macedònia 13 de juny del 2006 Ratificació Aràbia Saudita 10 de gener del 2008 Acceptació Argentina 9 d’agost del 2006 Ratificació Armènia 18 de maig del 2006 Acceptació Àustria 9 d’abril del 2009 Ratificació Azerbaidjan 18 de gener del 2007 Aprovació Bangladesh 11 de juny del 2009 Ratificació Barbados 2 d’octubre del 2008 Acceptació Bèlgica 24 de març del 2006 Acceptació Belize 4 de desembre del 2007 Ratificació Benín 17 d’abril del 2012 Ratificació Bhutan 12 d’octubre del 2006 Ratificació Bielorússia 3 de febrer del 2005 Aprovació Bolívia 28 de febrer del 2006 Ratificació Bòsnia Hercegovina 22 de febrer del 2009 Ratificació Botswana 1 d’abril del 2010 Acceptació Brasil 1 de març del 2006 Ratificació Brunei Darussalam 12 d’agost del 2011 Ratificació Bulgària 10 de març del 2006 Ratificació Burkina Faso 21 de juliol del 2006 Ratificació Burundi 25 d’agost del 2006 Ratificació Cambodja 13 de juny del 2006 Ratificació Camerun 9 d’octubre del 2012 Ratificació Colòmbia 19 de març del 2008 Ratificació Congo 16 de juliol del 2012 Ratificació Costa d’Ivori 13 de juliol del 2006 Ratificació Costa Rica 23 de febrer del 2007 Ratificació Croàcia 28 de juliol del 2005 Ratificació Cuba 29 de maig del 2007 Ratificació Dinamarca 30 d’octubre del 2009 Aprovació Djibouti 5 de setembre del 2007 Ratificació Dominica 5 de setembre del 2005 Ratificació Egipte 3 d’agost del 2005 Ratificació El Salvador 13 de setembre del 2012 Ratificació Emirats Àrabs Units 2 de maig del 2005 Ratificació Equador 13 de febrer del 2008 Ratificació Eritrea 7 d’octubre del 2010 Ratificació Eslovàquia 24 de març del 2006 Ratificació Eslovènia 18 de setembre del 2008 Ratificació Espanya 25 d’octubre del 2006 Ratificació Estònia 27 de gener del 2006 Aprovació Etiòpia 24 de febrer del 2006 Ratificació Fiji 19 de gener del 2010 Ratificació Filipines 18 d’agost del 2006 Ratificació Finlàndia 18 de febrer del 2013 Acceptació França 11 de juliol del 2006 Aprovació Gabon 18 de juny del 2004 Acceptació Gàmbia 26 de maig del 2011 Ratificació Geòrgia 18 de març del 2008 Ratificació Granada 15 de gener del 2009 Ratificació Grècia 3 de gener del 2007 Ratificació Guatemala 25 d’octubre del 2006 Ratificació Guinea 20 de febrer del 2008 Ratificació Guinea Equatorial 17 de juny del 2010 Ratificació Haití 17 de setembre del 2009 Ratificació Hondures 24 de juliol del 2006 Ratificació Hongria 17 de març del 2006 Ratificació Iemen 8 d’octubre del 2007 Ratificació Índia 9 de setembre del 2005 Ratificació Indonèsia 15 d’octubre del 2007 Acceptació Iran, República Islàmica d’ 23 de març del 2006 Ratificació Iraq 6 de gener del 2010 Ratificació Islàndia 23 de novembre del 2005 Ratificació Itàlia 30 d’octubre del 2007 Ratificació Jamaica 27 de setembre del 2010 Ratificació Japó 15 de juny del 2004 Acceptació Jordània 24 de març del 2006 Ratificació Kazakhstan 28 de desembre del 2011 Ratificació Kenya 24 d’octubre del 2007 Ratificació Kirguizistan 6 de novembre del 2006 Ratificació Lesotho 29 de juliol del 2008 Ratificació Letònia 14 de gener del 2005 Acceptació Líban 8 de gener del 2007 Acceptació Lituània 21 de gener del 2005 Ratificació Luxemburg 31 de gener del 2006 Aprovació Madagascar 31 de març del 2006 Ratificació Malawi 16 de març del 2010 Ratificació Mali 3 de juny del 2006 Ratificació Marroc 6 de juliol del 2006 Ratificació Maurici 4 de juny del 2004 Ratificació Mauritània 15 de novembre del 2006 Ratificació Mèxic 14 de desembre del 2005 Ratificació Micronèsia (Estats Federats de) 13 de febrer del 2013 Ratificació Moçambic 18 d’octubre del 2007 Ratificació Mònaco 4 de juny del 2007 Acceptació Mongòlia 29 de juny del 2005 Ratificació Montenegro 14 de setembre del 2009 Ratificació Namíbia 19 de setembre del 2007 Ratificació Nepal 15 de juny del 2010 Ratificació Nicaragua 14 de febrer del 2006 Ratificació Níger 27 d’abril del 2007 Ratificació Nigèria 21 d’octubre del 2005 Ratificació Noruega 17 de gener del 2007 Ratificació Oman 4 d’agost del 2005 Ratificació Països Baixos 15 de maig del 2012 Acceptació Pakistan 7 d’octubre del 2005 Ratificació Palau 2 de novembre del 2011 Ratificació Palestina 8 de desembre del 2011 Ratificació Panamà 20 d’agost del 2004 Ratificació Papua Nova Guinea 12 de setembre del 2008 Ratificació Paraguai 14 de setembre del 2006 Ratificació Perú 23 de setembre del 2005 Ratificació Polònia 16 de maig del 2011 Ratificació Portugal 21 de maig del 2008 Ratificació Qatar 1 de setembre del 2008 Ratificació República Àrab Síria 11 de març del 2005 Ratificació República Centreafricana 7 de desembre del 2004 Ratificació República de Corea 9 de febrer del 2005 Acceptació República de Moldàvia 24 de març del 2006 Ratificació República Democràtica del Congo 28 de setembre del 2010 Ratificació República Democràtica Popular de Corea 21 de novembre del 2008 Ratificació República Democràtica Popular de Laos 26 de novembre del 2009 Ratificació República Dominicana 2 d’octubre del 2006 Ratificació República Txeca 28 de febrer del 2009 Acceptació República Unida de Tanzània 18 d’octubre del 2011 Ratificació Romania 20 de gener del 2006 Acceptació Saint Lucia 1 de febrer del 2007 Ratificació Ruanda 21 de gener del 2013 Ratificació Sant Vincent i Granadina 25 de setembre del 2009 Ratificació Sao Tomé i Príncipe 25 de juliol del 2006 Ratificació Senegal 5 de gener del 2006 Ratificació Sèrbia 30 de juny del 2010 Ratificació Seychelles 15 de febrer del 2005 Ratificació Sri Lanka 21 d’abril del 2008 Acceptació Sudan 19 de juny del 2008 Ratificació Suècia 26 de gener del 2011 Ratificació Suïssa 16 de juliol del 2008 Ratificació Swazilàndia 30 d’octubre del 2012 Acceptació Tadjikistan 17 d’agost del 2010 Ratificació Togo 5 de febrer del 2009 Ratificació Tonga 26 de gener del 2010 Acceptació Trinitat i Tobago 22 de juliol del 2010 Ratificació Tunísia 24 de juliol del 2006 Ratificació Turkmenistan 25 de novembre del 2011 Ratificació Turquia 27 de març del 2006 Ratificació Txad 17 de juny del 2008 Ratificació Ucraïna 27 de maig del 2008 Ratificació Uganda 13 de maig del 2009 Ratificació Uruguai 18 de gener del 2007 Ratificació Uzbekistan 29 d’octubre del 2008 Ratificació Vanuatu 22 d’abril del 2010 Ratificació Veneçuela 12 d’abril del 2007 Acceptació Vietnam 20 de setembre del 2005 Ratificació Xile 10 de desembre del 2004 Ratificació Xina 2 de desembre del 2004 Ratificació Xipre 24 de febrer del 2006 Ratificació Zàmbia 10 de maig del 2006 Aprovació Zimbabwe 30 de maig del 2006 Acceptació Declaracions i reserves Aràbia Saudita “Anuncio, amb aquest document, l’acceptació per Aràbia Saudita del Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial i el seu compromís d’implementar les disposicions, sense estar obligat per les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26 del Conveni.” [Original en àrab, amb traducció oficial en anglès lliurada per l’Aràbia Saudita]. Argentina “Declaració: La República Argentina, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 26 del Conveni, no estarà obligada per les disposicions de l’apartat 1 d’aquest article. Reserva: la República Argentina considera que l’apartat 2 de l’article 33 del Conveni i la disposició correlativa de l’apartat 5 de l’article 2 no són aplicables als territoris objecte d’una desavinença de sobirania entre dos estats part al Conveni reconeguda per l’Assemblea General de les Nacions Unides.” [Original en castellà]. Colòmbia “Declaració: Les esmenes fetes a l’article 5 i les que entraran en vigor en el moment en què Colòmbia esdevindrà part al Conveni, a les quals ja es fa referència als apartats 5 i 6 de l’article 38, entraran en vigor per a Colòmbia només una vegada el procediment intern per a la seva aprovació i revisió, previ a la ratificació, s’haurà dut a terme, conformement a les disposicions dels articles 150, apartats 16 i 241, apartat 10 de la constitució política de Colòmbia.” [Original: castellà]. Dinamarca L’instrument d’aprovació contenia la declaració següent: “Fins a nou avís, el Conveni no s’aplicarà a les illes Fèroe i a Groenlàndia.” [Original en anglès]. Indonèsia “El govern de la República d’Indonèsia declara, en virtut de l’apartat 2 de l’article 26 d’aquest Conveni, que no estarà obligat per les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26”. [Original en anglès]. República de les Seychelles (en el moment de la ratificació) “La República de les Seychelles, en virtut d’aquest instrument, ratifica el Conveni per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial aprovat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, i es reserva el dret a no estar obligada per les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26.” República Àrab Síria (en el moment de la ratificació) “El fet que la República Àrab Síria ratifiqui el Conveni no implica de cap manera el reconeixement d’Israel ni tractar-hi, ni que sigui en virtut de les disposicions d’aquest Conveni.” [Original en àrab, traducció oficial a l’anglès facilitada per la República Àrab Síria]. Aplicació territorial Notificació Data de recepció de la notificació Extensió a Xina 6 de gener del 2005 Hong Kong