Preàmbul

, fet a París el 17 d’octubre del 2003 La conferència general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (en endavant, la UNESCO) en la 32a reunió, duta a terme a París del 29 de setembre al 17 d’octubre del 2003; Referint-se als instruments internacionals existents en matèria de drets humans, en particular a la Declaració universal dels drets humans, del 1948; al Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, del 1966; i al Pacte internacional de drets civils i polítics, del 1966; Considerant la importància del patrimoni cultural immaterial, gresol de la diversitat cultural i garant del desenvolupament sostenible, tal com destaca la Recomanació de la UNESCO per a la salvaguarda de la cultura tradicional i popular, del 1989, la Declaració universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural, del 2001; i la Declaració d’Istanbul, del 2002, aprovada per la tercera Taula rodona de ministres de Cultura; Considerant la profunda interdependència entre el patrimoni cultural immaterial i el patrimoni material cultural i natural; Reconeixent que els processos de mundialització i de transformació social creen, d’una banda, les condicions propícies per a un diàleg renovat entre les comunitats, i de l’altra, comporten, com els fenòmens d’intolerància, greus riscos de deteriorament, desaparició i destrucció del patrimoni cultural immaterial, en particular a causa de la falta de mitjans per salvaguardar-lo; Conscient de la voluntat universal i la preocupació comuna de salvaguardar el patrimoni cultural immaterial de la humanitat; Reconeixent que les comunitats, en particular les comunitats indígenes, els grups i, en alguns casos, els individus tenen un joc important en la producció, la salvaguarda, el manteniment i la recreació del patrimoni cultural immaterial, amb la qual cosa contribueixen a enriquir la diversitat cultural i la creativitat humana; Observant el gran abast que té l’activitat que duu a terme la UNESCO a fi d’establir instruments normatius per a la protecció del patrimoni cultural, en particular el Conveni per a la protecció del patrimoni mundial, cultural i natural, del 1972; Observant, a més, que encara no hi ha un instrument multilateral de caràcter vinculant destinat a salvaguardar el patrimoni cultural immaterial; Considerant que caldria millorar i completar eficaçment els acords, les recomanacions i les resolucions internacionals existents en matèria de patrimoni cultural i natural per mitjà de noves disposicions relatives al patrimoni cultural immaterial; Considerant la necessitat de suscitar un nivell més alt de consciència, en particular entre les generacions joves, de la importància del patrimoni cultural immaterial i de la seva salvaguarda; Considerant que la comunitat internacional hauria de contribuir, juntament amb els estats part d’aquest Conveni, a salvaguardar aquest patrimoni amb una voluntat de cooperació i ajuda mútua; Recordant els programes de la UNESCO relatius al patrimoni cultural immaterial, especialment, la Proclamació de les obres mestres del patrimoni oral i immaterial de la humanitat; Considerant la funció inestimable del patrimoni cultural immaterial com a factor d’acostament, intercanvi i enteniment entre els éssers humans; Aprova, el dia 17 d’octubre del 2003, aquest Conveni.

I. Disposicions generals