Article 4. Garanties fonamentals

Article 4. Garanties fonamentals
1. Totes les persones que no participin directament en les hostilitats, o que hagin deixat de participar-hi, estiguin o no privades de llibertat, tenen dret que es respecti la seva persona, el seu honor, les seves conviccions i les seves pràctiques religioses. Seran tractades amb humanitat en tota circumstància, sense cap distinció de caràcter desfavorable. Queda prohibit ordenar que no hi hagi supervivents.
2. Sense perjudici del caràcter general de les disposicions que precedeixen, estan i quedaran prohibits sempre i en tot lloc respecte a les persones a què es refereix el paràgraf 1:
a) Els atemptats contra la vida, la salut i la integritat física o mental de les persones; en particular, l’homicidi i els tractes cruels com ara la tortura i les mutilacions o tota forma de pena corporal.
b) Els càstigs col·lectius.
c) La presa d’ostatges.
d) Els actes de terrorisme.
e) Els atemptats contra la dignitat personal; en especial, els tractes humiliants i degradants, la violació, la prostitució forçada i qualsevol forma d’atemptat al pudor.
f) L’esclavitud i el tràfic d’esclaus en totes les formes.
g) El pillatge.
h) Les amenaces de dur a terme els actes esmentats.
3. Es proporcionaran als nens les cures i l’ajuda que necessitin i, en particular:
a) Rebran una educació, inclosa l’educació religiosa o moral, conforme als desitjos dels pares o, si no en tenen, de les persones que en tinguin la custòdia.
b) Es prendran les mesures oportunes per facilitar la reunió de les famílies temporalment separades.
c) Els nens menors de quinze anys no seran reclutats en les forces o grups armats i no es permetrà que participin en les hostilitats.
d) La protecció especial prevista en aquest article per als nens menors de quinze anys se’ls seguirà aplicant si, malgrat les disposicions de l’apartat c , han participat directament en les hostilitats i han estat capturats.
e) Es prendran mesures, si escau, i sempre que sigui possible amb el consentiment dels pares o de les persones que, en virtut de la llei o el costum, en tinguin en primer lloc la custòdia, per traslladar temporalment els nens de la zona en què tinguin lloc les hostilitats a una zona del país més segura i perquè vagin acompanyats de persones que vetllin per la seva seguretat i benestar.