Conveni sobre el reconeixement i l'execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries

(Conclòs el 2 d’octubre de 1973) (Entrada en vigor l’1 d’agost de 1976) Els estats signataris d’aquest Conveni; Amb el desig d’establir disposicions comunes que regulin el reconeixement i l’execució recíprocs de les decisions relatives a les pensions compensatòries envers els adults; Amb el desig de coordinar aquestes disposicions i les del Conveni del 15 d’abril de 1958 relatiu al reconeixement i a l’execució de les decisions en matèria de pensions compensatòries envers els menors; Han decidit de concloure un Conveni a aquest efecte i han convingut les disposicions següents:

Article 1 Aquest Conveni s’aplica a les decisions en matèria de pensions compensatòries que es deriven de les relacions de família, parentiu, matrimoni o afinitat, incloent-hi les pensions compensatòries envers un fill no legítim, dictades per les autoritats judicials o administratives d’un estat contractant entre: 1. un creditor i un deutor d’una pensió compensatòria; o 2. un deutor d’una pensió compensatòria i una institució pública que persegueixin el reembors de la prestació facilitada al creditor d’una pensió compensatòria. S’aplica també als pactes concertats en aquesta matèria davant aquestes autoritats i entre aquestes persones.

Article 2 El Conveni s’aplica a les decisions i als pactes sigui quina sigui la denominació. S’aplica igualment a les decisions o als pactes que modifiquen una decisió o un pacte anterior, fins i tot en cas que aquests provinguessin d’un estat no contractant. S’aplica sense tenir en compte el caràcter internacional o intern de la reclamació de la pensió compensatòria i sigui quina sigui la nacionalitat o la residència habitual de les parts.

Article 3 Si la decisió o el pacte no es refereix únicament a la pensió compensatòria, l’efecte del Conveni roman limitat a aquesta pensió compensatòria.

Article 4 La decisió dictada en un estat contractant ha de ser reconeguda o declarada executòria en un altre estat contractant: 1. si ha estat dictada per una autoritat considerada competent en el sentit dels articles 7 o 8; i 2. si ja no pot ser objecte d’un recurs ordinari a l’estat d’origen. Les decisions executòries provisionals i les mesures provisionals, tot i que siguin susceptibles de recurs ordinari, es reconeixen o es declaren executòries en l’estat requerit si decisions similars es poden dictar i executar en aquest estat.

Article 5 El reconeixement o l’execució de la decisió pot ser, tanmateix, denegat: 1. si el reconeixement o l’execució de la decisió és manifestament incompatible amb l’ordre públic de l’estat requerit; o 2. si la decisió resulta d’un frau comès en el procediment; o 3. si hi ha pendent un litigi entre les mateixes parts i sobre el mateix assumpte davant una autoritat de l’estat requerit i aquesta autoritat era la primera a conèixer aquests litigis; o 4. si la decisió és incompatible amb una altra decisió dictada entre les mateixes parts i sobre el mateix objecte, tant en l’estat requerit com en un altre estat, sempre que aquesta darrera decisió reuneix les condicions necessàries per al seu reconeixement i la seva execució en l’estat requerit.

Article 6 Sense perjudici del que disposa l’article 5, una decisió dictada en rebel·lia només es reconeix o es declara executòria si l’avís d’inici del procés, que conté els elements essencials de la demanda, s’ha notificat a la part declarada en rebel·lia de conformitat amb el dret de l’estat d’origen i si, tenint en compte les circumstàncies, aquesta part ha disposat d’un termini suficient per presentar la seva defensa.

Article 7 L’autoritat de l’estat d’origen es considera competent en el sentit del Conveni: 1. si el deutor o el creditor de la pensió compensatòria tenia la seva residència habitual a l’estat d’origen en el moment de l’inici del procediment; o 2. si el deutor i el creditor de la pensió compensatòria tenien la nacionalitat de l’estat d’origen en el moment de l’inici del procediment; o 3. si el demandat s’hagués sotmès a la competència d’aquesta autoritat, o bé expressament, o bé manifestant-se sobre el fons sense fer objeccions a la competència.

Article 8 Sense perjudici del que disposa l’article 7, l’autoritat d’un estat contractant que hagi resolt sobre la reclamació d’una pensió compensatòria es considera competent en el sentit del Conveni si aquesta compensació es deu per raó d’un divorci, una separació, una anul·lació o una nul·litat matrimonial, obtinguda davant una autoritat d’aquest estat reconeguda competent en aquesta matèria, segons el dret de l’estat requerit.

Article 9 L’autoritat de l’estat requerit està obligada per les constatacions de fet sobre el fons sobre les quals l’autoritat de l’estat d’origen ha fonamentat la seva competència jurisdiccional.

Article 10 Quan la decisió recau en diversos fonaments de la demanda d’una pensió compensatòria i quan el reconeixement o l’execució no poden ser concedits per a la totalitat, l’autoritat de l’estat requerit aplica el Conveni a la part de la decisió que pot ser reconeguda o declarada executòria.

Article 11 Quan la decisió ha ordenat la prestació de la pensió compensatòria per pagaments periòdics, l’execució es concedeix tant per als pagaments vençuts com per als pagaments pendents de venciment.

Article 12 L’autoritat de l’estat requerit no duu a terme cap examen del fons de la decisió, llevat que el Conveni ho disposi altrament.

Article 13 El procediment de reconeixement o d’execució de la decisió es regeix pel dret de l’estat requerit, llevat que el Conveni ho disposi altrament.

Article 14 Sempre es pot sol·licitar el reconeixement o l’execució parcial d’una decisió.

Article 15 El creditor de la pensió compensatòria que a l’estat d’origen ha tingut assistència judicial, en la totalitat o en part, o una exempció de despeses i costos judicials, té dret, en tot procediment de reconeixement o d’execució, a l’assistència més favorable o l’exempció més àmplia prevista pel dret de l’estat requerit.

Article 16 No es pot imposar cap fiança ni cap dipòsit, sigui quina sigui la denominació, per garantir el pagament de les despeses i els costos judicials en els procediments previstos pel Conveni.

Article 17 La part que invoca el reconeixement o que demana l’execució d’una decisió ha de presentar: 1. una còpia literal i autèntica de la decisió; 2. tot document que pugui provar que la decisió ja no pot ser objecte de recurs ordinari a l’estat d’origen i, si escau, que hi és executòria; 3. si es tracta d’una decisió dictada en rebel·lia, l’original o una còpia certificada com autèntica de qualsevol document que pugui provar que l’avís d’inici del procés, que conté els elements essencials de la demanda, s’ha notificat degudament a la part declarada en rebel·lia, de conformitat amb el dret de l’estat d’origen; 4. si escau, tot document que pugui provar que ha obtingut assistència judicial o una exempció de les despeses i els costos judicials a l’estat d’origen; 5. llevat de la dispensa de l’autoritat de l’estat requerit, la traducció certificada com a autèntica dels documents esmentats més amunt. Si no es pot presentar qualsevol d’aquests documents o si el contingut de la decisió no permet que l’autoritat de l’estat requerit verifiqui si les condicions del Conveni es compleixen, aquesta autoritat fixa un termini per presentar tots els documents necessaris. No es pot exigir cap legalització ni cap altre tipus de formalitat.

Article 18 Es reconeix i es declara executòria, de conformitat amb el Conveni, una decisió dictada contra el deutor d’una pensió compensatòria quan ho insta una institució pública que persegueix el reembors de les prestacions facilitades al creditor de la pensió compensatòria. 1. si aquest reembors es pot obtenir per aquesta institució pública segons la llei que la regeix; i 2. si l’existència d’una pensió compensatòria entre aquest creditor i aquest deutor està prevista per la llei nacional aplicable d’acord amb el dret internacional privat de l’estat requerit.

Article 19 Una institució pública pot, fins al límit de les prestacions subministrades al creditor, demanar el reconeixement o l’execució d’una decisió dictada entre el creditor i el deutor de la pensió compensatòria, si està autoritzada de ple dret a demanar el reconeixement o sol·licitar l’execució de la decisió en lloc del creditor, d’acord amb la legislació a la qual està subjecta.

Article 20 Sense perjudici d’allò que disposa l’article 17, la institució pública que demana el reconeixement o que sol·licita l’execució d’una decisió ha de presentar qualsevol document necessari per provar que compleix amb els requisits de l’article 18, apartat 1, o de l’article 19, i que les prestacions s’han subministrat al creditor de la pensió compensatòria.

Article 21 Un pacte executori a l’estat d’origen es reconeix i es declara executori en les mateixes condicions que les decisions, sempre que aquestes condicions hi siguin aplicables.

Article 22 Un estat contractant, la legislació del qual imposa restriccions a les transferències de capital, concedeix la màxima prioritat a les transferències de capital destinades a satisfer una pensió compensatòria o a saldar les despeses i els costos judicials relacionats amb qualsevol demanda regulada pel Conveni.

Article 23 Amb el propòsit d’obtenir el reconeixement o l’execució d’una decisió o d’un pacte, el Conveni no impedeix l’aplicació d’un altre instrument internacional en vigor a l’estat d’origen i a l’estat requerit o d’una altra normativa de l’estat requerit.

Article 24 El Conveni és aplicable sigui quina sigui la data en què es va dictar la decisió. Si la decisió s’ha dictat abans de l’entrada en vigor del Conveni entre l’estat d’origen i l’estat requerit, només es declara executòria en aquest darrer estat pels pagaments amb venciment posterior a la data d’entrada en vigor.

Article 25 Tot estat contractant pot declarar, en qualsevol moment, que les disposicions del Conveni també s’aplicaran, en relació amb els estats que hagin fet la mateixa declaració, a tot document públic, executori a l’estat d’origen, emès per o davant d’una autoritat o d’un funcionari públic, sempre que aquestes disposicions puguin ser aplicades a aquests documents púbics.

Article 26 Qualsevol estat contractant pot, de conformitat amb l’article 34, reservar-se el dret de no reconèixer ni executar: 1. una decisió o un pacte, sempre que es refereixi a una pensió compensatòria deguda per al període posterior al matrimoni del creditor o al compliment dels vint-i-un anys d’aquest creditor, excepte si el creditor és o era el cònjuge del deutor d’una pensió compensatòria; 2. una decisió o un pacte en matèria de pensió compensatòria
a) entre col·laterals;
b) entre afins; 3. una decisió o un pacte que no prevegi el pagament periòdic de la pensió compensatòria. L’estat contractant que ha fet una reserva no té dret de demanar l’aplicació del Conveni a les decisions i als pactes exclosos en la seva reserva.

Article 27 Si un estat contractant disposa, en matèria de pensions compensatòries, de dos o més lleis aplicables a categories diferents de persones, qualsevol referència a la legislació d’aquest estat s’entén que es refereix a la llei que la seva legislació determina com a aplicable a una categoria particular de persones.

Article 28 Si un estat contractant està integrat per dues o més divisions territorials en les quals s’apliquen ordenaments jurídics diferents al reconeixement i a l’execució de decisions en matèria de pensions compensatòries: 1. qualsevol referència a la legislació, al procediment o a l’autoritat de l’estat d’origen s’entén que fa referència a la legislació, al procediment o a l’autoritat de la divisió territorial on la decisió s’ha dictat; 2. qualsevol referència a la legislació, al procediment o a l’autoritat de l’estat requerit s’entén que fa referència a la legislació, al procediment o a l’autoritat de la divisió territorial on es demana el reconeixement o l’execució; 3. qualsevol referència feta, en aplicació dels apartats 1 i 2, ja sigui a la legislació o al procediment de l’estat d’origen, ja sigui a la legislació o al procediment de l’estat requerit, s’interpreta en el sentit que comprèn qualsevol normativa o principi legals oportuns de l’estat contractant aplicables a les divisions territorials que l’integren; 4. tota referència a la residència habitual del creditor o del deutor d’una pensió compensatòria a l’estat d’origen, s’entén que fa referència a la seva residència habitual en la divisió territorial on s’ha dictat la decisió. Qualsevol estat contractant pot, en qualsevol moment, declarar que no aplica una o diverses d’aquestes regles precedents a una o diverses disposicions del Conveni.

Article 29 Aquest Conveni substitueix, amb relació als estats que en són part, el Conveni sobre el reconeixement i l’execució de decisions en matèria de pensions compensatòries envers els menors, conclòs a l’Haia, el 15 d’abril de 1958.

Article 30 El Conveni està obert a la signatura dels estats que eren membres de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat en la seva dotzena sessió. Es ratifica, s’accepta o s’aprova i els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositen al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.

Article 31 Qualsevol estat que hagi esdevingut membre de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat després de la dotzena sessió, o que pertanyi a l’Organització de les Nacions Unides o a una de les seves agències especialitzades, o sigui part en l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia, podrà adherir-se a aquest Conveni després d’entrar en vigor en virtut de l’article 35, paràgraf primer. L’instrument d’adhesió es diposita al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos. L’adhesió només té efecte en les relacions entre l’estat adherit i els estats contractants que no hi hagin fet cap objecció en contra, en el termini de dotze mesos després de la recepció de la notificació prevista a l’apartat 3 de l’article 37. Aquesta objecció també la pot fer qualsevol estat membre en el moment d’una ratificació, d’una acceptació o d’una aprovació del Conveni posterior a l’adhesió. Aquestes objeccions es notifiquen al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.

Article 32 Qualsevol estat, en el moment de la signatura, de la ratificació, de l’aprovació, de l’acceptació o de l’adhesió, pot declarar que el Conveni es fa extensiu al conjunt de territoris les relacions internacionals dels quals n’és responsable, o a un o a diversos d’aquests territoris. Aquesta declaració és efectiva en el moment en què el Conveni entra en vigor per a aquest estat. En qualsevol moment posterior, aquestes extensions es notifiquen al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos. L’extensió té efecte en les relacions entre els estats contractants que, en els dotze mesos següents a la recepció de la notificació prevista a l’article 37, apartat 4, no hi hagin formulat una objecció en contra, i el territori o els territoris les relacions internacionals dels quals n’és responsable l’estat en qüestió, i per al qual o els quals s’hauria fet la notificació. Aquesta objecció també pot ser formulada per qualsevol estat membre en el moment d’una ratificació, una acceptació o una aprovació posterior a l’extensió. Aquestes objeccions es notifiquen al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos.

Article 33 Si un estat contractant comprèn dues o més divisions territorials en les quals s’apliquen legislacions diferents pel que fa al reconeixement i a l’execució de les decisions en matèria de pensions compensatòries, aquest estat pot, en el moment de la signatura, la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió, declarar que aquest Conveni s’estén a totes aquestes divisions territorials o únicament a una o a diverses d’aquestes divisions i pot modificar aquesta declaració fent una nova declaració en qualsevol moment posterior. Aquestes declaracions es notifiquen al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos i indiquen expressament la divisió territorial en la qual s’aplica el Conveni. Els altres estats contractants poden negar-se a reconèixer una decisió en matèria de pensions compensatòries, si, en la data en què es demana el reconeixement, el Conveni no és aplicable a la divisió territorial en la qual s’ha obtingut la decisió.

Article 34 Qualsevol estat pot, com a màxim en el moment de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió, fer una o diverses de les reserves previstes a l’article 26. No s’admet cap altra reserva. Qualsevol estat també pot, quan notifica una extensió del Conveni de conformitat amb l’article 32, fer una o diverses d’aquestes reserves amb efecte limitat als territoris o a alguns dels territoris als quals fa referència l’extensió. Qualsevol estat contractant pot, en qualsevol moment, retirar una reserva que hagi fet. Aquesta retirada es notifica al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos. La reserva deixa de tenir efecte el primer dia del tercer mes següent després de la notificació esmentada al paràgraf precedent.

Article 35 El Conveni entra en vigor el primer dia del tercer mes següent al dipòsit del tercer instrument de ratificació, acceptació o aprovació previst per l’article 30. Després, el Conveni entra en vigor: - per a cada estat signatari que ratifiqui, accepti o aprovi posteriorment, el primer dia del tercer mes següent al dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació; - per a cada estat que s’hi adhereixi, el primer dia del tercer mes següent a l’expiració del termini establert a l’article 31; - per als territoris als quals el Conveni s’ha fet extensiu, de conformitat amb l’article 32, el primer dia del tercer mes següent que segueix a l’expiració del termini establert en l’article esmentat.

Article 36 El Conveni roman en vigor durant cinc anys a partir de la data de la seva entrada en vigor, de conformitat amb el paràgraf primer de l’article 35, també per als estats que l’han ratificat, acceptat o aprovat o que s’hi han adherit amb posterioritat. El Conveni es renova tàcitament de cinc anys en cinc anys, llevat de denúncia. Qualsevol denúncia es notifica al Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos almenys sis mesos abans de l’expiració del termini de cinc anys. Aquesta denúncia es pot limitar a alguns dels territoris als quals s’aplica el Conveni. La denúncia només té efecte respecte de l’estat que l’hagi notificada. El Conveni roman en vigor per als altres estats contractants.

Article 37 El Ministeri d’Afers Estrangers dels Països Baixos notifica als estats membres de la Conferència, i als estats que s’hi han adherit, de conformitat amb les disposicions de l’article 31: 1. les signatures, les ratificacions, les acceptacions i les aprovacions a què fa referència l’article 30; 2. la data en què aquest Conveni entra en vigor, de conformitat amb les disposicions de l’article 35; 3. les adhesions previstes a l’article 31 i la data en què tenen efecte; 4. les extensions previstes a l’article 32 i la data en què tenen efecte; 5. les objeccions a les adhesions i a les extensions previstes als articles 31 i 32; 6. les declaracions esmentades als articles 25 i 32; 7. les denúncies a què fa referència l’article 36; 8. les reserves previstes als articles 26 i 34, i la retirada de reserves prevista a l’article 34.

En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats, han signat aquest Conveni. Fet a l’Haia, el 2 d’octubre de 1973, en francès i anglès, sent els dos textos igualment fefaents, en un sol exemplar, que serà dipositat als arxius del Govern dels Països Baixos i del qual se’n trametrà una còpia certificada conforme, per la via diplomàtica, a cadascun dels estats membres de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat en la seva dotzena sessió. Situació el 8 de novembre del 2010 del Conveni del 2 d’octubre de 1973 sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de pensions compensatòries Entrada en vigor: 1-VIII-1976 Estats Signatura Ratificació/adhesió Entrada en vigor Alemanya 2-X-1973 28-I-1987 1-IV-1987 Austràlia 20-X-2000 1-II-2002 Bèlgica 9-XI-1976 Dinamarca1 26-V-1987 7-X-1987 1-I-1988 Eslovàquia2 12-V-1976 1-VIII-1976 Espanya 26-X-1982 16-VI-1987 1-IX-1987 Estònia 17-XII-1996 1-IV-1998 Finlàndia 28-V-1980 29-IV-1983 1-VII-1983 França 18-XII-1973 19-VII-1977 1-X-1977 Grècia 13-XI-2003 13-XI-2003 1-II-2004 Itàlia 6-II-1975 2-X-1981 1-I-1982 Lituània 5-VI-2002 1-X-2003 Luxemburg 2-X-1973 19-III-1981 1-VI-1981 Noruega 13-VII-1976 12-IV-1978 1-VII-1978 Països Baixos3 2-X-1973 12-XII-1980 1-III-1981 Polònia 14-II-1995 15-IV-1996 1-VII-1996 Portugal 10-X-1973 4-XII-1975 1-VIII-1976 Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord4 30-XI-1973 21-XII-1979 1-III-1980 República Txeca5 6-II-1975 12-V-1976 1-VIII-1976 Suècia 1-II-1977 17-II-1977 1-V-1977 Suïssa 23-VII-1975 18-V-1976 1-VIII-1976 Turquia 2-X-1973 23-VIII-1983 1-XI-1983 Ucraïna6 3-IV-2007 1-VIII-2008 Notes Dinamarca1 El fet que una divisió territorial en particular no s’esmenti a la taula significa que el Conveni no s’aplica a la divisió territorial esmentada. Divisió territorial Extensió Entrada en vigor Illes Fer-Oer 7-X-1987 1-I-1988 Eslovàquia2: successió El 15 de març de 1993, la República Eslovaca va declarar que es considerava vinculada pel Conveni -incloent-hi les reserves i les declaracions fetes per Txecoslovàquia, com també les objeccions formulades per Txecoslovàquia respecte de les reserves fetes per altres parts en el Tractat- a partir de l’1 de gener de 1993, data de la separació de Txecoslovàquia. Països Baixos3 Ratificació per al Regne a Europa i a les Antilles neerlandeses. Regne Unit4 El fet que una divisió territorial en particular no s’esmenti a la taula significa que el Conveni no s’aplica a la divisió territorial esmentada. Divisió territorial Extensió Entrada en vigor Illa de Man 5-I-1984 1-IV-1985 Jersei 15-VIII-2003 1-XI-2003 República Txeca5: successió El 28 de gener de 1993, la República Txeca va declarar que es considerava vinculada pel Conveni -incloent-hi les reserves i les declaracions fetes per Txecoslovàquia- a partir de l’1 de gener de 1993, data de la divisió de Txecoslovàquia. Ucraïna6 L‘adhesió només té efecte respecte de les relacions entre Ucraïna i els estats contractants que no hagin formulat cap objecció a la seva adhesió en els dotze mesos a partir de la recepció de la notificació per part del dipositari. Per motius pràctics, aquest període de dotze mesos anirà de l’1 de maig del 2007 a l’1 de maig del 2008. Reserves, declaracions i notificacions Alemanya: reserves i declaracions Articles [25, 26] “La República Federal d’Alemanya declara, de conformitat amb apartat 2 de l’article 26 del Conveni, que no reconeixerà ni executarà les decisions i els pactes en matèria de pensions compensatòries
a) entre col·laterals, i
b) entre afins.” Sense perjudici d’aquesta reserva, la República Federal d’Alemanya, d’acord amb la seva legislació, procedirà de la manera següent: també reconeixerà i executarà les decisions i els pactes d’un altre estat contractant en matèria de pensions compensatòries entre col·laterals i entre afins, de conformitat amb les disposicions del Conveni; tanmateix no reconeixerà ni executarà les decisions a demanda del deutor de la pensió compensatòria si la pensió compensatòria no existeix en el dret intern de l’estat del qual el deutor i el creditor són nacionals, o si no tenen una nacionalitat comuna, en la legislació aplicable a la residència habitual del deutor. La República Federal d’Alemanya declara, a més, de conformitat amb l’article 25 del Conveni, que les disposicions del Conveni s’apliquen, en les seves relacions amb els estats que hagin fet la mateixa declaració, a tot document públic, executori a l’estat d’origen, emès per o davant una autoritat o un funcionari públic, sempre que aquestes disposicions puguin ser aplicades a aquests documents púbics. El Govern de la República Federal d’Alemanya declara, a més, que el Conveni es fa també extensiu a Berlín (est) amb efecte en la data en què el Conveni entri en vigor per a la República Federal d’Alemanya. Austràlia: reserves i declaracions Articles [26,32] “El Govern d’Austràlia, de conformitat amb l’apartat 2 del paràgraf primer de l’article 26, per la present es reserva el dret de no reconèixer ni executar les decisions o els pactes en matèria de pensions compensatòries (a) entre col·laterals i (b) entre persones relacionades per afinitat. El Govern d’Austràlia declara, de conformitat amb l’article 32, que el Conveni s’aplica a tots els territoris les relacions internacionals dels quals Austràlia n’és responsable.” Dinamarca: reserves Articles [26] Amb les reserves establertes a l’article 26, números 1 i 2, lletres a i b. Eslovàquia: reserves i declaracions Articles [26,32] Reserva i declaració feta per l’antiga Txecoslovàquia: La República Socialista de Txecoslovàquia, sobre el Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries, conclòs a l’Haia el 2 d’octubre de 1973, es reserva el dret, de conformitat amb l’article 34 d’aquest Conveni, de no reconèixer o executar les decisions i els pactes en matèria de pensions compensatòries descrites a l’apartat 2 (a) i (b) de l’article 26, atès que la legislació txecoslovaca no reconeix les pensions compensatòries entre les persones que s’hi mencionen. Alhora, la República Socialista Txecoslovaca desitja declarar, amb relació a l’article 32 del Conveni, que atorga a tots els estats el dret a declarar que el Conveni és aplicable a tots els territoris les relacions internacionals dels quals en siguin responsables, que mantenir alguns països en una situació de dependència és, al seu parer, contrari a l’esperit i als objectius de la Declaració de les Nacions Unides de 1960 que atorga la independència als països i pobles colonials, i que declara la necessitat d’acabar de manera ràpida i incondicional amb el colonialisme en totes les seves formes. Estònia: reserves i declaracions Articles [26] “[…], el Riigikogu estonià, en accedir a aquest Conveni, va declarar que l’organisme públic que actua a Estònia com a agència transmissora i receptora seria el Ministeri de Justícia. […], el Riigikogu estonià, en accedir a aquest Conveni, va fer una reserva de conformitat amb l’article 34 per la qual no reconeix ni executa les decisions i els pactes dels apartats 2 i 3 de l’article 26.” Finlàndia: reserves Articles [26,34] Signatura amb les reserves següents: “amb subjecció a la reserva prevista a l’article 34 i l’article 26, apartats 1 i 2.” Acceptació amb les reserves següents: “[…] amb subjecció a les reserves de conformitat amb l’article 34 del Conveni fetes en el moment de la signatura del Conveni […]”. Grècia: reserves Articles [26] Reserves a l’article 26 del Conveni. Grècia es reserva el dret a no reconèixer ni executar les decisions o els pactes en matèria de pensions compensatòries:
a) entre col·laterals (excepte germans i germanes), ni
b) entre afins. Itàlia: reserves Articles [26] De conformitat amb l’article 34 del Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de pensions compensatòries, la República Italiana es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte llevat que prevegi pagaments periòdics d’una pensió compensatòria, tal com determina l’article 26, apartat 3, amb excepció d’una decisió o pacte que prevegi un únic pagament de l’import degut a la dissolució del matrimoni, tal com estableix la frase final de l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei de l’1 de desembre de 1970, núm. 898. Lituània: reserves Articles [26] “1. La República de Lituània es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte si correspon al període de temps posterior en què el creditor d’una pensió compensatòria compleixi vint-i-un anys o contregui matrimoni, llevat quan el creditor és o era el cònjuge del deutor de la pensió compensatòria (apartat 1 de l’article 26 del Conveni);
2. La República de Lituània es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte en matèria de pensions compensatòries entre persones col·laterals (apartat 2(a) de l’article 26 del Conveni);
3. La República de Lituània es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte en matèria d’una pensió compensatòria entre persones afins (apartat 2(b) de l’article 26 del Conveni).” Luxemburg: reserves Articles [34] De conformitat amb l’article 34 del Conveni, el Gran Ducat de Luxemburg es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte en matèria de pensions compensatòries: (a) entre persones col·laterals; (b) entre persones afins; - una decisió o un pacte llevat que prevegi un pagament d’una pensió compensatòria periòdica. Noruega: reserves i declaracions Articles [26] Signatura amb la reserva prevista a l’article 26, apartat 1, subapartat 2. Ratificació amb la reserva següent: “De conformitat amb l’article 34, el Govern de Noruega es reserva el dret previst a l’article 26, apartat 1, punt 2, de no reconèixer o executar decisions i pactes en matèria de pensions compensatòries entre persones col·laterals i afins.” Mitjançant una Nota del 2 de febrer de 1992, Noruega ha informat el Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos del següent: L’Oficina d’Execucions de Pensions Compensatòries a Oslo, Divisió Internacional, està autoritzada a partir de l’1 de gener de 1992 a prendre decisions sobre el reembors d’una pensió compensatòria a un menor en tots els casos en què un dels pares resideix a l’estranger. Aquesta Oficina, a partir de la mateixa data, serà l’agència receptora de conformitat amb el Conveni, per tot allò que fa referència al Conveni de l’Haia del 15 d’abril de 1958, art. 13.” Mitjançant una nota del 21 de març de 1995, Noruega ha informat el Ministeri d’Afers Estrangers del Regne dels Països Baixos del següent: “A partir de l’1 d’octubre de 1992, l’Oficina de Seguretat Social Noruega, Oficina de Seguretat Social a l’Estranger, Divisió de Pensions Compensatòries per a Menors, funciona com a agència transmissora i receptora per al reembors de pensions compensatòries a favor de menors si un dels pares és resident a l’estranger. L’adreça d’aquesta Oficina és: Folkertrygdkontoret for utenlandssaker Bidragskontoret Postboks 8138 Dep. 0032 Oslo Noruega”. Països Baixos: reserves i declaracions Articles [25,26] En aplicació de l’article 34 en relació amb l’article 26 del Conveni, el Regne fa la reserva que el Conveni no s’aplicarà a decisions o pactes en matèria de pensions compensatòries entre col·laterals. […] en aplicació de l’article 25, les disposicions del Conveni s’apliquen, amb relació a altres estats que facin la mateixa declaració, a tot document públic, executori a l’estat d’origen, emès per o davant una autoritat o un funcionari públic, sempre que aquestes disposicions puguin ser aplicades a aquests documents púbics. Polònia: reserves Articles [26] Reserva respecte de l’article 26(3) del Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries, conclòs el 2 d’octubre de 1973. La República de Polònia, de conformitat amb l’article 34, es reserva el dret de no reconèixer o executar una decisió o un pacte llevat que prevegi un pagament periòdic de l’obligació la pensió compensatòria. Un dels principis de la legislació polonesa en matèria de pensions compensatòries és la provisió periòdica de mitjans de subsistència. Portugal: reserves Articles [26] “De conformitat amb el paràgraf primer de l’article 34, del Conveni, Portugal es reserva el dret de no reconèixer ni declarar executòries les decisions i els pactes esmentats en l’article 26, apartats 1 i 2 lletra b).” Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord: reserves i declaracions Articles [26,33] “(a) es reserva el dret previst a l’article 26(2) de no reconèixer o executar decisions o pactes en matèria de pensions compensatòries entre persones relacionades col·lateralment i entre persones relacionades per afinitat, llevat que la decisió o el pacte requereixi que el deutor de la pensió compensatòria hagi de fer pagaments a una persona filla de la família (pel que fa a la legislació d’Anglaterra i Gal·les i Irlanda del Nord) o que és filla del creditor de la pensió compensatòria que ha estat acceptada com a filla de la família pel deutor de la pensió compensatòria (pel que fa a la legislació d’Escòcia). (b) es reserva el dret previst a l’article 26(3) de no reconèixer o no executar una decisió o un pacte llevat que prevegi un pagament periòdic de la pensió compensatòria.” I per la declaració amb referència a l’article 33, que el Conveni s’aplica a totes les divisions territorials del Regne Unit: Anglaterra i Gal·les, Irlanda del Nord, Escòcia. Les autoritats següents són receptores de les demandes de reconeixement i execució de decisions en matèria de pensions compensatòries: A Anglaterra i Gal·les: Home Office, C2 Division, Queen Anne’s Gate, London SW1H 9AT A Irlanda del Nord: Northern Ireland Courts Service, Windsor House, 9-15 Bedford Street, Belfast BT2 7LT A Escòcia: Scottish Courts Administration, P.O. Box 37, 28 North Bridge, Edinburg EH1 1RA República Txeca: reserves i declaracions Articles [26,32] Reserva i declaració feta per l’antiga Txecoslovàquia: La República Socialista de Txecoslovàquia, respecte del Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de pensions compensatòries, conclòs a l’Haia el 2 d’octubre de 1973, es reserva el dret, de conformitat amb l’article 34 d’aquest Conveni, de no reconèixer ni executar les decisions i els pactes relatius a les pensions compensatòries descrites a l’article 26, apartat 2 (a) i (b), atès que la legislació txecoslovaca no reconeix les pensions compensatòries entre les persones que s’hi mencionen. Alhora, la República Socialista Txecoslovaca desitja manifestar, respecte de l’article 32 del Conveni -que atorga a tots els estats el dret de declarar que el Conveni és aplicable a tots els territoris les relacions internacionals dels quals en seguin responsables- que mantenir certs països en una situació de dependència és, segons el seu parer, contrari a l’esperit i als objectius de la Declaració de les Nacions Unides, del 14 de desembre de 1960, sobre l’atorgament de la independència als països i pobles colonials, que declara la necessitat d’acabar de manera ràpida i incondicional amb el colonialisme en totes les seves formes. Suècia: reserves i declaracions Articles [26] De conformitat amb l’article 34 d’aquest Conveni, Suècia es reserva el dret de no reconèixer o executar les decisions i els pactes descrits als apartats 1 i 2 de l’article 26. Les disposicions del Conveni s’apliquen, amb relació a altres estats que facin una declaració en virtut d’aquest article, en les seves relacions amb els estats que hagin fet la mateixa declaració, a tot document públic, executori a l’estat d’origen, emès per o davant d’una autoritat o d’un funcionari públic, sempre que aquestes disposicions es puguin aplicar a aquests documents púbics. Suïssa: notificacions Amb la reserva següent: De conformitat amb l’article 34, Suïssa es reserva el dret previst a l’apartat 1, punt 2, lletres
a) i
b) de l’article 26, de no reconèixer o executar les decisions i els pactes en matèria de pensions compensatòries entre persones relacionades col·lateralment i persones relacionades per afinitat. Mitjançant una nota amb data 26 de març de 1993, rebuda el 29 de març de 1993, Suïssa va informar de la retirada de la reserva respecte de l’apartat 1, lletres
a) i
b) de l’article 26. La reserva va deixar de tenir efecte l’1 de juny de 1993. Turquia: reserves Articles [26] La República de Turquia, de conformitat amb l’article 34 del Conveni, es reserva el dret previst als sub-apartats 2 i 3 de l’article 26 de no reconèixer o executar una decisió o un pacte en matèria de pensions compensatòries entre persones relacionades col·lateralment i entre persones relacionades per afinitat, llevat que prevegin el pagament periòdic d’una pensió compensatòria. Ucraïna: reserves i declaracions Articles [25,26] De conformitat amb l’article 25 del Conveni, Ucraïna declara que aplica les disposicions d’aquest Conveni a tot document oficial pel Conveni sempre que les disposicions del Conveni siguin aplicables a aquests documents. De conformitat amb l’article 26 del Conveni, Ucraïna es reserva el dret de no reconèixer o no executar decisions o pactes en matèria de pensions compensatòries entre persones que no siguin parents directes i entre persones que siguin parentes per part de l’espòs o l’esposa, llevat els casos en què les pensions compensatòries existirien de conformitat amb la legislació nacional d’Ucraïna. Reserva del Principat d’Andorra relativa a l’apartat 1 de l’article 26 del Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries “De conformitat amb el paràgraf primer de l’article 34 del Conveni, el Principat d’Andorra es reserva el dret de no reconèixer o executar les decisions i els pactes descrits a l’apartat 1 de l’article 26.”