Conveni relatiu a les zones humides d'importància internacional, particularment com a hàbitat d'aus aquàtiques

Ramsar, 2-2-1971 Modificat segons el Protocol de París del 3-12-1982 i les esmenes de Regina del 28-5-1987 Les parts contractants, Reconeixent la interdependència de l’home i del seu medi ambient; Considerant les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides com a reguladores dels règims hidrològics i com a hàbitat d’una fauna i flora característiques, i particularment d’aus aquàtiques, Convençudes que les zones humides constitueixen un recurs de gran valor econòmic, cultural, científic i recreatiu, la pèrdua del qual seria irreparable. Desitjant impedir, ara i en un futur, les intrusions progressives sobre aquestes zones humides i la seva desaparició; Reconeixent que les aus aquàtiques, en les seves migracions estacionals, poden travessar les fronteres i per consegüent han de ser considerades com un recurs internacional; Convençudes que la conservació de les zones humides, de la seva flora i fauna es pot assegurar harmonitzant polítiques nacionals a llarg termini amb una acció internacional coordinada; Han acordat el que segueix:

Article 1 1. A l’efecte d’aquest Conveni, les zones humides són extensions de maresmes, pantans i torberes o superfícies d’aigües naturals o artificials, permanents o temporals on l’aigua és estancada o corrent, dolça, salobre o salada, incloent-hi les extensions d’aigua marina on la profunditat en marea baixa no excedeix els sis metres.
2. A l’efecte d’aquest Conveni són aus aquàtiques les que la seva existència depèn, ecològicament, de les zones humides.

Article 2 1. Cada part contractant haurà de designar, al seu territori, les zones humides idònies per ser incloses a la Llista de zones humides d’importància internacional, en endavant “la Llista”, que manté l’Oficina establerta en virtut de l’article 8. Els límits de cadascuna de les zones humides s’hauran de descriure de manera precisa i també traçar-les sobre un mapa i podran comprendre les seves zones riberenques o costeres adjacents, com també les illes o extensions d’aigua marina d’una profunditat superior als sis metres en marea baixa, quan es trobin dins de la zona humida i especialment quan tinguin importància com a hàbitat d’aus aquàtiques.
2. La selecció de les zones humides que s’incloguin a la Llista s’haurà de basar en la seva importància internacional en termes ecològics, botànics, zoològics, limnològics o hidrològics. En primer lloc s’hauran d’incloure les zones humides que tinguin importància internacional per a les aus aquàtiques en qualsevol estació de l’any.
3. La inclusió d’una zona humida a la Llista s’efectua sense perjudici dels drets exclusius de sobirania de la part contractant, en el territori de la qual es troba la zona humida esmentada.
4. Cada part contractant designa almenys una zona humida per ser inclosa a la Llista en el moment de signar el Conveni o dipositar l’instrument de ratificació o d’adhesió, de conformitat amb les disposicions de l’article 9.
5. Tota part contractant té dret a afegir a la Llista altres zones humides situades en el seu territori, a ampliar les que ja hi estiguin incloses o per motius urgents d’interès nacional, a retirar de la Llista o a reduir els límits de les zones humides ja incloses, i informa sobre aquestes modificacions, al més aviat possible, l’organització o el govern responsable de les funcions de l’Oficina permanent previstes a l’article 8.
6. Cada part contractant té en compte les seves responsabilitats de caràcter internacional respecte a la conservació, la gestió i l’ús racional de les poblacions migratòries d’aus aquàtiques, tant en designar zones humides del seu territori per incloure-les a la Llista, com per exercir el seu dret a modificar les inscripcions prèvies.

Article 3 1. Les parts contractants elaboren i apliquen la seva planificació de manera que afavoreixi la conservació de les zones humides incloses a la Llista i, en la mesura que puguin, l’ús racional de les zones humides del seu territori.
2. Cada part contractant pren les mesures necessàries per informar-se com més aviat millor de les modificacions de les condicions ecològiques de les zones humides situades al seu territori i incloses a la Llista, que s’hagin produït o es puguin produir com a conseqüència del desenvolupament tecnològic, de la contaminació o de qualsevol altra intervenció humana. Les informacions sobre aquestes modificacions es trametran al més aviat possible a l’organització o al govern responsable de les funcions de l’Oficina permanent especificades a l’article 8.

Article 4 1. Cada part contractant fomenta la conservació de les zones humides i de les aus aquàtiques creant reserves naturals a les zones humides, estiguin o no incloses a la Llista, i pren les mesures adequades per a la seva vigilància.
2. Quan una part contractant, per motius urgents d’interès nacional, retira de la Llista una zona humida o en redueix la seva extensió, haurà de compensar en la mesura que sigui possible la pèrdua de recursos en zones humides i, en particular, crear noves reserves naturals per a les aus aquàtiques i per a la protecció d’una porció adequada del seu hàbitat original, en la mateixa regió o en un altre lloc.
3. Les parts contractants fomenten la investigació i l’intercanvi de dades i de publicacions relatives a les zones humides i a la seva flora i fauna.
4. Les parts contractants s’esforcen per augmentar les poblacions d’aus aquàtiques mitjançant la gestió de les zones humides idònies.
5. Les parts contractants fomenten la formació de personal competent per a l’estudi, la gestió i la vigilància de les zones humides.

Article 5 Les parts contractants celebren consultes sobre el compliment de les obligacions que es deriven del Conveni, especialment en el cas d’una zona humida que s’estengui pels territoris de més d’una part contractant o d’una conca hidrogràfica compartida per diverses parts contractants. Al mateix temps, s’esforcen per coordinar i donar suport a les polítiques i les regulacions actuals i futures relatives a la conservació de les zones humides i de la seva flora i fauna.

Article 6 1. S’institueix una Conferència de les parts contractants per revisar aquest Conveni i fomentar la seva aplicació. L’Oficina a què fa referència l’article 8, apartat 1, convoca les reunions ordinàries de la Conferència de les parts contractants a intervals no superiors a tres anys, llevat que la Conferència decideixi altrament, i reunions extraordinàries a petició per escrit d’almenys un terç de les parts contractants. En cada reunió ordinària, la Conferència de les parts contractants determina el lloc i la data de la reunió ordinària següent.
2. La Conferència de les parts contractants serà competent:
a) per debatre sobre l’aplicació d’aquest Conveni;
b) per debatre les addicions i modificacions a la Llista;
c) per examinar la informació referent als canvis en les condicions ecològiques de les zones humides incloses a la Llista, proporcionada en aplicació de l’article 3.2;
d) per formular recomanacions, d’ordre general o específic a les parts contractants i relatives a la conservació, la gestió i l’ús racional de les zones humides i de la seva flora i fauna;
e) per sol·licitar als organismes internacionals competents que elaborin informes i estadístiques sobre assumptes essencialment internacionals que tinguin relació amb les zones humides;
f) per adoptar altres recomanacions o resolucions amb vista a fomentar l’aplicació d’aquest Conveni.
3. Les parts contractants vetllen perquè els responsables de la gestió de les zones humides, a tots els nivells, siguin informats i prenguin en consideració les recomanacions d’aquestes Conferències relatives a la conservació, la gestió i l’ús racional de les zones humides i de la seva flora i fauna.
4. La Conferència de les parts contractants adopta un reglament intern en cadascuna de les seves reunions.
5. La Conferència de les parts contractants estableix i revisa permanentment el reglament financer d’aquest Conveni. En cadascuna de les seves reunions ordinàries vota el pressupost de l’exercici econòmic següent per una majoria dels dos terços de les parts contractants presents i votants.
6. Cada part contractant contribueix a aquest pressupost segons un barem de contribucions aprovat per unanimitat per les parts contractants presents i votants en una reunió ordinària de la Conferència de les parts contractants.

Article 7 1. Les parts contractants hauran d’incloure en la seva representació a aquestes Conferències persones que siguin expertes en zones humides o en aus aquàtiques, pels seus coneixements i l’experiència adquirits en funcions científiques, administratives o d’altra classe.
2. Cadascuna de les parts contractants representades en una Conferència disposa d’un vot i les recomanacions, resolucions i decisions s’adopten per majoria simple de les parts contractants presents i votants, llevat que en el Conveni es disposi altrament.

Article 8 1. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals fa les funcions d’Oficina permanent en virtut d’aquest Conveni, fins al moment que una altra organització o un govern, sigui designat per una majoria dels dos terços de totes les parts contractants.
2. Les funcions de l’Oficina permanent són entre altres:
a) col·laborar en la convocatòria i l’organització de les conferències previstes a l’article 6;
b) mantenir la Llista de zones humides d’importància internacional i rebre informació de les parts contractants sobre les informacions a què fa referència l’apartat 5 de l’article 2 sobre qualsevol addició, extensió, supressió o reducció relatives a les zones humides incloses a la Llista;
c) rebre informació de les parts contractants sobre qualsevol modificació de les condicions ecològiques de les zones humides incloses a la Llista, segons el que preveu l’apartat 2 de l’article 3;
d) notificar a les parts contractants qualsevol modificació de la Llista o canvi en les característiques de les zones humides incloses en aquesta Llista, i prendre les disposicions necessàries perquè aquests temes es discuteixin a la Conferència següent;
e) informar la part contractant interessada sobre les recomanacions de les Conferències en allò que fa referència a les modificacions de la Llista o als canvis en les característiques de les zones humides incloses en ella.

Article 9 1. El Conveni s’obre a la signatura per una durada indeterminada.
2. Qualsevol membre de l’Organització de les Nacions Unides o d’un dels seus organismes especialitzats, o de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, o qualsevol part de l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia, pot esdevenir part contractant d’aquest Conveni mitjançant:
a) la signatura sense reserva de ratificació;
b) la signatura sota reserva de ratificació, seguida de la ratificació;
c) l’adhesió.
3. La ratificació o l’adhesió s’efectuaran mitjançant el dipòsit d’un instrument de ratificació o d’adhesió lliurat al director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (en endavant “el dipositari”).

Article 10 1. El Conveni entrarà en vigor quatre mesos després que set estats hagin passat a ser parts contractants del Conveni, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 2 de l’article 9.
2. A partir d’aquest moment, el Conveni entrarà en vigor per a cada part contractant quatre mesos després de la data de la seva signatura sense reserva de ratificació o de la data en què hagi dipositat el seu instrument de ratificació o d’adhesió. Article 10 bis
1. Aquest Conveni pot ser esmenat en una reunió de les parts contractants convocada amb aquesta finalitat de conformitat amb aquest article.
2. Qualsevol part contractant pot presentar propostes d’esmena.
3. El text de qualsevol proposta d’esmena i els motius que la justifiquin es comuniquen a l’organització o al govern que actuï com a Oficina permanent en virtut d’aquest Conveni (en endavant “l’Oficina”) i aquesta les comunica sense demora a totes les parts contractants. Qualsevol comentari d’una part contractant sobre el text es comunica a l’Oficina durant els tres mesos següents a la data en què l’Oficina hagi comunicat les propostes d’esmena a les parts contractants. L’Oficina, immediatament després de la data límit de presentació dels comentaris, comunica a les parts contractants tots els que hagi rebut fins a aquella data.
4. A petició per escrit d’un terç de les parts contractants, l’Oficina convocarà una reunió de les parts contractants per examinar qualsevol proposta d’esmena comunicada de conformitat amb l’apartat 3. L’Oficina consulta les parts pel que fa a la data i lloc de la reunió.
5. Les esmenes s’aproven per majoria dels dos terços de les parts contractants presents i votants.
6. Una vegada aprovada la proposta, l’esmena entra en vigor per a les parts contractants que l’hagin acceptada, el primer dia del quart mes que segueixi a la data en què dos terços de les parts contractants hagin dipositat un instrument d’acceptació prop del dipositari. Per a tota part contractant que dipositi un instrument d’acceptació després de la data en què dos terços de les parts contractants hagin dipositat un instrument d’acceptació, l’esmena entra en vigor el primer dia del quart mes que segueixi a la data del dipòsit de l’instrument d’acceptació d’aquesta part.

Article 11 1. Aquest Conveni romandrà en vigor per una durada indeterminada.
2. Qualsevol part contractant pot denunciar el Conveni transcorreguts cinc anys de la data d’entrada en vigor per a la part esmentada, mitjançant una notificació per escrit al dipositari.

Article 12 1. El dipositari informarà, al més aviat possible, tots els estats que hagin signat el Conveni o s’hi hagin adherit de:
a) les signatures del Conveni;
b) els dipòsits d’instruments de ratificació del Conveni;
c) els dipòsits d’instruments d’adhesió al Conveni;
d) la data d’entrada en vigor del Conveni;
e) les notificacions de denúncia del Conveni.
2. Quan aquest Conveni hagi entrat en vigor, el dipositari el farà registrar a la Secretaria de l’Organització de les Nacions Unides, de conformitat amb les disposicions de l’article 102 de la Carta.

EN FE DE LA QUAL COSA, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni. FET a Ramsar el dia 2 de febrer de 1971 en un únic exemplar original en anglès, francès, alemany i rus, sent els textos igualment fefaents1. La custòdia d’aquest exemplar serà confiada al dipositari, que en lliurarà còpies certificades i conformes a totes les parts contractants. 1 De conformitat amb el que disposa l’Acta Final de la Conferència que va adoptar el

Protocol, el dipositari va presentar a la Segona Conferència de les parts contractants les versions oficials del Conveni en àrab, xinès i castellà, versions que foren preparades en consulta amb els governs interessats i amb l’assistència de l’Oficina. Situació a data de l’1 de març del 2011 del Conveni relatiu a les zones humides d’importància internacional, particularment com a hàbitat d’aus aquàtiques, fet a Ramsar el 2 de febrer de 1971 i modificat segons el Protocol amb vista a esmenar el Conveni, fet a París el 3 de desembre de 1982 i les esmenes de Regina del 28 de maig de 1987 Estatus: 160 estats part Entrada en vigor: 21 de desembre de 1975 Participants Data de dipòsit de l’instrument Albània 31 d’octubre de 1995 a Alemanya* 26 de febrer de 1976 R Algèria** 4 de novembre de 1983 a Antigua i Barbuda 2 de juny del 2005 a Argentina1* 4 de maig de 1992 R Armènia* 6 de juliol de 1993 a Austràlia* 8 de maig de 1974 S Àustria* 16 de desembre de 1982 a Azerbaidjan* 21 de maig del 2001 a Bahames* 7 de febrer de 1997 R Bahrain* 27 d’octubre de 1997 a Bangladesh* 21 de maig de 1992 A Barbados 12 de desembre del 2005 a Bèlgica** 4 de març de 1986 R Belize* 22 d’abril de 1998 a Benín 24 de gener del 2000 a Bielorússia** 10 de setembre de 1999 d Bolívia (Estat Plurinacional de) 27 de juny de 1990 a Bòsnia i Hercegovina** 24 de setembre del 2001 d Botswana 9 de desembre de 1996 a Brasil 24 de maig de 1993 a Bulgària* 24 de setembre de 1975 S Burkina Faso 27 de juny de 1990 a Burundi 5 de juny del 2002 a Cambotja* 23 de juny de 1999 a Camerun* 20 de març de 2006 a Canadà* 15 de gener de 1981 a Cap Verd 18 de juliol del 2005 a Colòmbia 18 de juny de 1998 a Comores 9 de febrer de 1995 a Congo 18 de juny de 1998 a Costa d’Ivori 27 de febrer de 1996 a Costa Rica 27 de desembre de 1991 R Croàcia** 19 de novembre de 1992 d Cuba 12 d’abril del 2001 R Dinamarca* 2 de setembre de 1977 a Djibouti 22 de novembre del 2002 a Egipte 9 de setembre de 1988 R El Salvador 22 de gener de 1999 R Equador* 7 de setembre de 1990 a Eslovàquia 31 de març de 1993 d Eslovènia* 5 de novembre de 1992 d Espanya 4 de maig de 1982 a Estats Units d’Amèrica 18 de desembre de 1986 R Estònia 29 de març de 1994 R Federació de Rússia* 11 de setembre de 1976 R Fiji* 11 d’abril del 2006 a Filipines 8 de juliol de 1994 a Finlàndia* 28 de maig de 1974 R França* 1 de desembre de 1986 R Gabon 30 de desembre de 1986 S Gàmbia* 16 de setembre de 1996 R Geòrgia 7 de febrer de 1997 a Ghana 22 de febrer de 1988 a Grècia* 21 d’agost de 1975 a Guatemala 26 de juny de 1990 a Guinea 18 de novembre de 1992 a Guinea Bissau 14 de maig de 1990 a Guinea Equatorial* 2 de juny del 2003 a Hondures 23 de juny de 1993 a Hongria* 11 d’abril de 1979 a Iemen 8 d’octubre del 2007 a Illes Marshall 13 de juliol del 2004 a Índia 1 d’octubre de 1981 a Indonèsia* 8 d’abril de 1992 R Iran (República Islàmica d’)* 23 de juny de 1975 R Iraq* 17 d’octubre del 2007 a Irlanda* 15 de novembre de 1984 R Islàndia* 2 de desembre de 1977 a Israel* 12 de novembre de 1996 R Itàlia 14 de desembre de 1976 R Jamaica 7 d’octubre de 1997 a Japó* 17 de juny de 1980 a Jordània * 10 de gener de 1977 a Kazakhstan* 2 de gener del 2007 a Kenya 5 de juny de 1990 a Kirguizistan 12 de novembre del 2002 a Laos (, República Democràtica Popular de) 28 de maig del 2010 Lesotho* 1 de juliol del 2004 a Letònia* 25 de juliol de 1995 a Líban 16 d’abril de 1999 a Libèria 2 de juliol del 2003 a Líbia 5 d’abril del 2000 a Liechtenstein* 6 d’agost de 1991 a Lituània* 20 d’agost de 1993 a Luxemburg* 15 d’abril de 1998 R Macedònia** 4 d’abril de 1995 d Madagascar* 25 de setembre de 1998 a Malàisia 10 de novembre de 1994 R Malawi 14 de novembre de 1996 a Mali** 25 de maig de 1987 a Malta 30 de setembre de 1988 a Marroc 20 de juny de 1980 S Maurici* 30 de maig del 2001 R Mauritània 22 d’octubre de 1982 a Mèxic* 4 de juliol de 1986 a Moçambic* 3 d’agost del 2004 a Mònaco* 20 d’agost de 1977 a Mongòlia 8 de desembre de 1997 a Montenegro 26 d’abril del 2007 d Myanmar* 17 de novembre del 2004 a Namíbia* 23 d’agost de 1995 a Nepal 17 de desembre de 1987 a Nicaragua 30 de juliol de 1997 a Níger 30 d’abril de 1987 S Nigèria 2 d’octubre del 2000 a Noruega* 9 de juliol de 1974 S Nova Zelanda* 13 d’agost de 1976 S Països Baixos2* 23 de maig de 1980 a Pakistan* 23 de juliol de 1976 R Palau* 18 d’octubre del 2002 a Panamà 26 de novembre de 1990 a Papua Nova Guinea 16 de març de 1993 a Paraguai* 7 de juny de 1995 R Perú 30 de març de 1992 R Polònia* 22 de novembre de 1977 a Portugal 24 de novembre de 1980 R Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord3* 5 de gener de 1976 R República Centreafricana* 5 de desembre del 2005 a República de Corea* 28 de març de 1997 a República de Moldàvia 20 de juny del 2000 a República Democràtica del Congo* 18 de gener de 1996 a República Dominicana 15 de maig del 2002 a República Txeca 26 de març de 1993 d República Unida de Tanzània 13 d’abril del 2000 a Romania 21 de maig de 1991 a Rwanda 1 de desembre del 2005 a Saint Lucia* 19 de febrer del 2002 a Samoa* 6 d’octubre del 2004 a Sao Tomé i Principe* 21 d’agost del 2006 a Senegal* 11 de juliol de 1977 a Sèrbia** 3 de juliol del 2001 d Seychelles* 22 de novembre del 2004 a Sierra Leone* 13 de desembre de 1999 a Síria (República Àrab de) 5 de març de 1998 R Sri Lanka 15 de juny de 1990 a Sud-àfrica* 12 de març de 1975 S Sudan 7 de gener del 2005 a Suècia* 5 de desembre de 1974 S Suïssa* 16 de gener de 1976 R Surinam** 22 de juliol de 1985 a Tadjikistan 18 de juliol del 2001 a Tailàndia 13 de maig de 1998 S Togo* 4 de juliol de 1995 a Trinitat i Tobago* 21 de desembre de 1992 a Tunísia* 24 de novembre de 1980 a Turkmenistan 3 de març del 2009 a Turquia* 13 de juliol de 1994 a Txad 13 de juny de 1990 a Ucraïna 15 de juliol de 1997 d Uganda 4 de març de 1988 R Unió dels Emirats Àrabs* 29 d’agost del 2007 a Uruguai** 22 de maig de 1984 a Uzbekistan* 8 d’octubre del 2001 a Veneçuela (República Bolivariana de) 23 de novembre de 1988 a Vietnam 20 de setembre de 1988 a Xile* 27 de juliol de 1981 a Xina 31 de març de 1992 a Xipre 11 de juliol del 2001 a Zàmbia 28 d’agost de 1991 a * Els estats assenyalats amb un asterisc han acceptat les esmenes dels articles 6 i 7 del Conveni adoptades a la Conferència dels estats part (Regina, Canadà, 1987). Aquestes esmenes van entrar en vigor l’1 de maig de 1994. ** Els estats assenyalats amb dos asteriscs només són part del Conveni de 1971. S: signatura sense reserva de ratificació R: ratificació A: acceptació a: adhesió d: successió Declaracions i reserves Alemanya (República Federal d’) “En esdevenir part del Conveni, la República Federal d’Alemanya interpreta i entén les disposicions d’aquest Conveni en el sentit que no impedeixin prendre mesures per protegir la població de les regions concernides contra les inundacions ni interfereixin els drets adquirits dels quals els habitants d’aquestes regions puguin ser titulars.” Bulgària (Traducció) “El Govern de la República Popular de Bulgària considera necessari declarar que les disposicions de l’article 9 del Conveni limiten la possibilitat d’alguns estats d’esdevenir-ne part i estan en contradicció amb el principi universalment reconegut d’igualtat entre els estats sobirans.” Dinamarca (Traducció) “…malgrat la gran importància que el Govern danès atorga a la Vadehavet (plana marítima pantanosa situada a la part sud de la costa occidental de Jutlàndia) com a zona humida, de moment ha decidit no incloure-la en la Llista esmentada més amunt. Aquesta decisió ha estat presa tenint en compte les negociacions en curs entre els governs del Regne de Dinamarca i de la República Federal d’Alemanya en relació amb la construcció d’un dic avançat en aquesta zona i també amb motiu de les negociacions trilaterals entre els governs de Dinamarca, els Països Baixos i la República Federal d’Alemanya sobre un acord especial per a la protecció de la Vadehavet. Tanmateix el Govern danès està convençut que la Vadehavet, o certes parts de la zona, han de figurar en la Llista esmentada, després de la conclusió d’aquestes negociacions.” Hongria “L’article 9 del Conveni que limita la possibilitat per a certs països d’esdevenir part del Conveni contradiu el principi generalment acceptat de la sobirania dels estats.” Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 2, 3 “…desitja que la ratificació per part del Regne Unit del Conveni i del Protocol i l’acceptació de les esmenes s’estengui a les bases que estan sota la sobirania del Regne Unit a les àrees de Dhihália i Akrotiri, per al territori de les quals el Regne Unit és responsable de les seves relacions internacionals.” Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques [en el moment de signar] (Traducció) “El Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques considera necessari declarar que les disposicions de l’article 9 del Conveni, que limiten la possibilitat d’alguns estats d’esdevenir part d’aquest Conveni, estan en contradicció amb el principi universalment reconegut de la igualtat entre els estats sobirans.” En el seu instrument de ratificació, el Govern de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques indicava que ratificava el Conveni mantenint aquesta declaració. Síria (República Àrab de) “L’adhesió a aquest Conveni no significa que Síria reconegui Israel o hi estableixi cap relació que derivi de les disposicions del Conveni.” Vietnam “La República Socialista del Vietnam considera que les disposicions de l’apartat 2 de l’article 9 d’aquest Conveni tenen un caràcter discriminatori i limiten la universalitat del Conveni i que, de conformitat amb el principi de la igualtat de la sobirania dels estats, el Conveni hauria d’estar obert a tots els estats.” Aplicació territorial Notificació Data de recepció de la notificació Extensió a Nova Zelanda 13 de juliol de 1976 Illes Cook (incloent-hi Niué) Illes Tokelau Països Baixos 12 d’octubre de 1983 Regne a Europa i les Antilles Neerlandeses 16 de gener de 1986 Aruba (vegeu la nota núm. 2) Regne Unit 5 de gener de 1976 Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Antigua, Baillage de Jersey, Belize, Bermudes, illes Caïman, illes Falkland i les seves dependències (vegeu la nota 1), Gibraltar, Montserrat, illa Pitcairn, Saint Helena i les seves dependències, illes Salomó, illes Turks i Caicos, Brunei 10 de maig de 1979 Hong Kong (vegeu la nota 3) 8 de setembre de 1998 Baillage de Guernesey i el territori britànic de l’Oceà Índic 28 de juny del 2002 Bases del Regne Unit de Dhekelia i Akrotiri Notes
1. Vista la declaració del Regne Unit, el Govern d’Argentina ha contestat mitjançant una comunicació del 26 de juliol de 1976 l’esment fet en l’instrument dipositat pel Regne Unit a les illes Malvines, les illes de Geòrgia del Sud, i les illes Sandwich del Sud, denominades erròniament “illes Falkland i les seves dependències” i esmentades com si formessin part dels territoris d’ultramar i com si el Regne Unit es fes càrrec de l’administració, i ha declarat que aquest esment no afecta els drets de la República d’Argentina sobre aquestes illes que formen part del seu territori i estan sotmeses forçosament a l’ocupació d’una potència estrangera, situació sobre la qual l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, per les resolucions 2065 (XX) i 3160 (XXVIII), ha constatat l’existència d’un conflicte de sobirania sobre l’arxipèlag i ha instat la República d’Argentina i l’estat ocupant a emprendre negociacions per trobar una solució definitiva.
2. Notificació dels Països Baixos (16 de gener de 1986): “L’Illa d’Aruba, que encara forma part de les Antilles Neerlandeses, obtindrà la seva autonomia interna l’1 d’octubre de 1986, esdevenint així un país en el si del Regne dels Països Baixos. Per consegüent, a partir d’aquesta data, el Regne ja no estarà format per dos països, els Països Baixos (el Regne a Europa) i les Antilles Neerlandeses (situades a la regió del Carib), sinó per tres, és a dir, aquests dos més Aruba. Vist que les modificacions que s’aplicaran a partir de l’1 de gener de 1986 només afectaran a les relacions constitucionals internes en el si del Regne dels Països Baixos, i tenint en compte que el Regne continuarà sent el subjecte de dret internacional amb qui s’han conclòs els tractats internacionals, les modificacions esmentades no tindran conseqüències en dret internacional pel que fa als tractats conclosos pel Regne dels Països Baixos que ja s’estan aplicant a les Antilles Neerlandeses, incloent-hi Aruba. Aquests tractats romandran en vigor per a Aruba en la seva nova qualitat de país en el si del Regne. Per consegüent, a partir de l’1 de gener de 1986, aquests tractats s’aplicaran, pel que fa el Regne dels Països, a les Antilles Neerlandeses (sense Aruba) i a Aruba. Així, els tractats esmentats en l’annex, als quals el Regne dels Països Baixos és part i que s’apliquen a les Antilles Neerlandeses, s’aplicaran a partir de l’1 de gener de 1986, pel que fa al Regne dels Països Baixos, a les Antilles Neerlandeses i a Aruba.
3. El Govern del Regne Unit, mitjançant una comunicació del 6 d’agost de 1979, ha informat que, segons la interpretació de l’apartat 2 de l’article 10 efectuada pel Regne Unit, el Conveni entrarà en vigor per a Hong Kong a partir del 10 de setembre de 1979.