Conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l'àmbit de l'ensenyament

La Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, reunida a París del 14 de novembre al 15 de desembre de 1960, en l’onzena sessió, Recordant que la Declaració universal dels drets humans afirma el principi de la no-discriminació i proclama el dret de tota persona a l’educació; Considerant que la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament constitueix una violació dels drets que s’enuncien en aquesta Declaració; Considerant que, en virtut del seu Conveni de constitució, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura es proposa d’instituir la col·laboració de les nacions per assegurar el respecte universal dels drets humans i una oportunitat equitativa d’educació; Conscient que incumbeix a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, en el respecte de la diversitat dels sistemes d’educació nacionals, no només de proscriure tota discriminació en matèria d’ensenyament sinó també de promoure la igualtat d’oportunitats i de tracte per a totes les persones en aquest àmbit; Sent coneixedora de les propostes relatives als diversos aspectes de la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament, i que és una qüestió que està prevista al punt 17.1.4 de l’ordre del dia de la sessió; Després d’haver decidit , en el decurs de la desena sessió, que aquesta qüestió seria objecte d’un conveni internacional i de recomanacions als estats membres: Adopta , el catorzè dia de desembre de 1960, aquest Conveni.

Article 1

1. A l’efecte d’aquest Conveni, el terme “discriminació” comprèn tota distinció, exclusió, limitació o preferència que, basada en la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o tota altra opinió, l’origen nacional o social, la condició econòmica o el naixement, tingui com a objecte o com a efecte destruir o alterar la igualtat de tracte en matèria d’ensenyament, i especialment: a. Excloure una persona o un grup de l’accés a diversos tipus o graus d’ensenyament; b. Limitar a un nivell inferior l’educació d’una persona o d’un grup; c. Sense perjudici del que disposa l’article 2 d’aquest Conveni, instaurar o mantenir sistemes o establiments d’ensenyament separats per a les persones o els grups; o d. Posar una persona o un grup en una situació incompatible amb la dignitat humana.

2. A l’efecte d’aquest Conveni, el terme “ensenyament” es refereix als diversos tipus i als diversos graus d’ensenyament i inclou l’accés a l’ensenyament, el seu nivell i la seva qualitat, així com les condicions en què s’imparteix.

Article 2

Quan són admeses per l’estat, les situacions següents no es consideren constitutives de discriminació en vista de l’article 1 d’aquest Conveni: a. La creació o el manteniment de sistemes o d’establiments d’ensenyament separats per a alumnes dels dos sexes quan aquests sistemes o establiments ofereixen facilitats equivalents d’accés a l’ensenyament, disposen de personal docent amb qualificacions del mateix nivell, així com locals escolars i un equipament de la mateixa qualitat, i permeten seguir els mateixos programes d’estudis o programes d’estudis equivalents; b. La creació o el manteniment, per motius d’ordre religiós o lingüístic, de sistemes o d’establiments separats que imparteixen un ensenyament que correspon al que han escollit els pares o els tutors legals dels alumnes, si l’adhesió a aquests sistemes o l’assistència a aquests establiments es manté opcional i si l’ensenyament que s’hi imparteix és conforme a les normes que poden haver estat establertes o aprovades per les autoritats competents, i en particular per a l’ensenyament del mateix grau; c. La creació o el manteniment d’establiments d’ensenyament privats, si aquests establiments no tenen com a objecte assegurar l’exclusió d’un grup qualsevol, sinó ampliar les possibilitats d’ensenyament que ofereixen els poders públics, si el seu funcionament respon a aquest objectiu, i si l’ensenyament impartit s’adequa a les normes que poden haver estat establertes o aprovades per les autoritats competents, i en particular per a l’ensenyament del mateix grau.

Article 3

Per tal d’eliminar i de prevenir tota forma de discriminació d’acord amb el que disposa aquest Conveni, els estats part es comprometen a: a. Derogar totes les disposicions legislatives i administratives i eliminar totes les pràctiques administratives que puguin comportar una discriminació en l’àmbit de l’ensenyament; b. Prendre les mesures necessàries, si escau per la via legislativa, perquè no es pugui fer cap discriminació en l’admissió dels alumnes en els establiments d’ensenyament; c. No admetre, pel que fa a les despeses de matrícula, a l’atorgament de beques i a qualsevol altra forma d’ajut als alumnes, ni al lliurament de les autoritzacions i de les facilitats que poden ser cabdals per continuar els estudis a l’estranger, cap diferència de tracte entre els nacionals per part dels poders públics, a menys que sigui per raons fonamentades en els mèrits o en la necessitat; d. No admetre, en els ajuts eventualment atorgats, sota qualsevol forma, per part de les autoritats públiques als establiments d’ensenyament, cap preferència o restricció basades únicament en el fet que els alumnes formin part d’un grup determinat; e. Acordar per als ciutadans estrangers els mateixos drets d’accés a l’ensenyament que els que s’acorden per als ciutadans nacionals.

Article 4

Els estats part d’aquest Conveni es comprometen també a formular, a desenvolupar i a aplicar una política nacional tendent a promoure, amb mètodes adaptats a les circumstàncies i als costums nacionals, la igualtat d’oportunitats i de tracte en l’àmbit de l’ensenyament, i especialment a: a. Fer de l’ensenyament primari un ensenyament obligatori i gratuït; generalitzar i fer accessible a tothom l’ensenyament secundari en totes les formes; fer accessible a tothom, en plena igualtat, en funció de les capacitats de cadascú, l’ensenyament superior; assegurar l’execució per part de tothom de l’obligació d’escolaritat prevista per la llei; b. Assegurar en tots els establiments públics del mateix grau un ensenyament del mateix nivell i unes condicions equivalents pel que fa a la qualitat de l’ensenyament impartit; c. Fomentar i intensificar, mitjançant mètodes apropiats, l’educació de les persones que no han rebut cap instrucció primària o que no l’han rebuda fins al final, i permetre’ls de continuar els estudis en funció de les seves aptituds; d. Assegurar sense discriminació la preparació per a la professió docent.

Article 5

1. Els estats part d’aquest Conveni acorden: a. Que l’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a reforçar el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals i que ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions, tots els grups racials o religiosos, així com a desenvolupar les activitats de les Nacions Unides en favor del manteniment de la pau; b. Que és important respectar la llibertat dels pares i, si escau, dels tutors legals: 1r, de triar per als seus fills altres establiments que no siguin públics, però que respectin les normes mínimes que poden haver estat establertes o aprovades per les autoritats competents; i 2n, d’assegurar, segons les modalitats d’aplicació pròpies de la legislació de cada estat, l’educació religiosa i moral dels infants d’acord amb les seves pròpies conviccions; que, a més, cap persona ni cap grup no haurien d’estar obligats a rebre una instrucció religiosa incompatible amb les seves conviccions; c. Que és important reconèixer als membres de les minories nacionals el dret d’exercir activitats educatives que els siguin pròpies, incloent-hi la gestió d’escoles, i segons la política de cada estat en l’àmbit de l’educació, l’ocupació o la docència en la seva pròpia llengua, a condició, però: (i) Que aquest dret no s’exerceixi de manera que impedeixi als membres de les minories nacionals d’entendre la cultura i la llengua del conjunt de la col·lectivitat i de participar en les seves activitats, o que comprometi la sobirania nacional; (ii) Que el nivell de l’ensenyament en aquestes escoles no sigui inferior al nivell general establert o aprovat per les autoritats competents; i (iii) Que l’assistència a aquestes escoles sigui facultativa.

2. Els estats part d’aquest Conveni es comprometen a prendre totes les mesures necessàries per assegurar l’aplicació dels principis enunciats a l’apartat 1 d’aquest article.

Article 6

En aplicació d’aquest Conveni, els estats part es comprometen a prestar la màxima atenció a les recomanacions que la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura adopti per definir les mesures a prendre per lluitar contra els diversos aspectes de la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament i d’assegurar la igualtat d’oportunitats i de tracte.

Article 7

Els estats part d’aquest Conveni hauran d’indicar, en informes periòdics que hauran de presentar a la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, en les dates i en la forma com la Conferència determini, les disposicions legislatives i reglamentàries i les altres mesures que hagin adoptat per aplicar aquest Conveni, incloses les mesures adoptades per formular i desenvolupar la política nacional definida a l’article 4, així com els resultats obtinguts i els obstacles sorgits durant la seva aplicació.

Article 8

Tota controvèrsia entre dos o més estats part d’aquest Conveni relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni que no s’hagi pogut resoldre per la via de la negociació s’haurà de sotmetre, a demanda de les parts interessades, a la Cort Internacional de Justícia perquè s’hi pronunciï, a defecte d’un altre procediment d’arranjament de controvèrsies.

Article 9

Aquest Conveni no admet reserves.

Article 10

Aquest Conveni no té per efecte limitar els drets de què poden gaudir els individus o els grups en virtut d’acords conclosos entre dos o més estats, a condició que aquests drets no siguin contraris ni a la lletra ni a l’esperit d’aquest Conveni.

Article 11

Aquest Conveni està redactat en anglès, castellà, francès i rus; els quatre textos són igualment fefaents.

Article 12

1. Aquest Conveni està sotmès a la ratificació o a l’acceptació dels estats membres de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, d’acord amb els seus procediments constitucionals.

2. Els instruments de ratificació o d’acceptació s’hauran de dipositar davant del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

Article 13

1. Aquest Conveni està obert a l’adhesió de tot estat no membre de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura convidat a adherir-s’hi pel Consell Executiu de l’Organització.

2. L’adhesió es farà mitjançant el dipòsit de l’instrument d’adhesió davant del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

Article 14

Aquest Conveni entrarà en vigor tres mesos després de la data de dipòsit del tercer instrument de ratificació, d’acceptació o d’adhesió, únicament per als estats que hagin dipositat els instruments de ratificació, d’acceptació o d’adhesió en aquesta data o anteriorment. El Conveni entrarà en vigor per als altres estats tres mesos després del dipòsit de l’instrument de ratificació, d’acceptació o d’adhesió.

Article 15

Els estats part d’aquest Conveni reconeixen que és aplicable tant en el territori metropolità, com en els territoris que no siguin autònoms, que estiguin sota tutela, que siguin colonials o altres dels quals n’asseguren les relacions internacionals; es comprometen a consultar, si escau, els governs o les altres autoritats competents d’aquests territoris, en el moment de la ratificació, de l’acceptació o de l’adhesió, o abans, en cas que es vulgui aplicar el Conveni en aquests territoris, així com a notificar al director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura els territoris on s’aplicarà. Aquesta notificació tindrà efecte tres mesos després de la data de la seva recepció.

Article 16

1. Cada estat part d’aquest Conveni pot denunciar-lo en nom propi o en nom de tot territori del qual assegura les relacions internacionals.

2. La denúncia serà notificada mitjançant un instrument escrit dipositat davant del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

3. La denúncia serà efectiva dotze mesos després de la recepció de l’instrument de denúncia.

Article 17

El director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura informarà els estats membres de l’Organització, els estats no membres esmentats a l’article 13, així com l’Organització de les Nacions Unides, del dipòsit de tots els instruments de ratificació, d’acceptació o d’adhesió mencionats als articles 12 i 13, i de les notificacions i les denúncies previstes als articles 15 i 16 respectivament.

Article 18

1. La Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura pot revisar aquest Conveni. No obstant això, la revisió només serà vinculant per als estats que esdevinguin part del Conveni revisat.

2. En el cas que la Conferència General adopti un nou Conveni que inclogui una revisió total o parcial, i a menys que el nou Conveni no ho disposi de manera diferent, aquest Conveni deixaria d’estar obert a la ratificació, a l’acceptació o a l’adhesió a partir de la data d’entrada en vigor del nou Conveni revisat.

Article 19

D’acord amb l’article 102 de la Carta de les Nacions Unides, aquest Conveni s’ha d’enregistrar al Secretariat de les Nacions Unides, a demanda del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

París, 14 de desembre de 1960, fet en dos exemplars originals amb la signatura del president de la Conferència General, reunida en l’onzena sessió, i del director general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, que seran dipositats als arxius de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, i del qual es lliuraran còpies certificades conformes a tots els estats concernits pels articles 12 i 13, així com a l’Organització de les Nacions Unides.

Situació el 18 de juliol del 2017 del Conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament Estats part: Afganistan 25/01/2010 Acceptació Albània 21/11/1963 Ratificació Alemanya 17/07/1968 Ratificació Algèria 24/12/1968 Acceptació Aràbia Saudita 17/08/1973 Ratificació Argentina 30/10/1963 Ratificació Armènia 05/09/1993 Notificació de successió Austràlia 29/11/1966 Acceptació Barbados 24/06/1975 Notificació de successió Belize 01/12/1982 Notificació de successió Benín 09/07/1963 Acceptació Bielorússia 12/12/1962 Ratificació Bòsnia i Hercegovina 12/07/1993 Notificació de successió Brasil 19/04/1968 Ratificació Brunei Darussalam 25/01/1985 Notificació de successió Bulgària 04/12/1962 Acceptació Burkina Faso 04/09/2012 Ratificació Congo 16/09/1968 Ratificació Costa d’Ivori 24/11/1999 Ratificació Costa Rica 10/09/1963 Ratificació Croàcia 06/07/1992 Notificació de successió Cuba 02/11/1962 Ratificació Dinamarca 04/10/1963 Ratificació Dominica 14/03/1983 Notificació de successió Egipte 28/03/1962 Acceptació Equador 05/03/1979 Acceptació Eslovàquia 31/03/1993 Notificació de successió Eslovènia 05/11/1992 Notificació de successió Espanya 20/08/1969 Acceptació Federació de Rússia 01/08/1962 Ratificació Filipines 19/11/1964 Acceptació Finlàndia 18/10/1971 Ratificació França 11/09/1961 Ratificació Geòrgia 04/11/1992 Notificació de successió Guatemala 04/02/1983 Ratificació Guinea 11/12/1964 Acceptació Hondures 05/09/2013 Ratificació Hongria 16/01/1964 Ratificació Illes Salomó 19/03/1982 Notificació de successió Indonèsia 10/01/1967 Acceptació Iran, República Islàmica de l’ 17/07/1968 Acceptació Iraq 28/06/1977 Ratificació Israel 22/09/1961 Ratificació Itàlia 06/10/1966 Ratificació Jamaica 16/03/2006 Ratificació Jordània 06/04/1976 Acceptació Kazakhstan 15/04/2016 Ratificació Kirguizistan 03/07/1995 Acceptació Kuwait 15/01/1963 Acceptació Letònia 16/06/2009 Acceptació Líban 27/10/1964 Ratificació Libèria 17/05/1962 Ratificació Líbia 09/01/1973 Ratificació Luxemburg 20/01/1970 Ratificació Macedònia 30/04/1997 Notificació de successió Madagascar 21/12/1964 Ratificació Mali 07/12/2007 Ratificació Malta 05/01/1966 Notificació de successió Marroc 30/08/1968 Acceptació Maurici 20/08/1970 Notificació de successió Mònaco 28/08/2012 Acceptació Mongòlia 04/11/1964 Ratificació Montenegro 26/04/2007 Notificació de successió Nicaragua 28/09/1981 Ratificació Níger 16/07/1968 Acceptació Nigèria 18/11/1969 Acceptació Noruega 08/01/1963 Ratificació Nova Zelanda 12/02/1963 Ratificació Països Baixos 25/03/1966 Ratificació Panamà 10/08/1967 Acceptació Perú 19/12/1966 Ratificació Polònia 15/09/1964 Ratificació Portugal 08/01/1981 Ratificació Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 14/03/1962 Acceptació República Centreafricana 22/02/1962 Acceptació República de Moldàvia 17/03/1993 Notificació de successió República Dominicana 30/08/1977 Ratificació República Txeca 26/03/1993 Notificació de successió República Unida de Tanzània 03/01/1979 Ratificació Romania 09/07/1964 Ratificació Rwanda 28/12/2000 Acceptació Saint Vincent i les Grenadines 22/01/1985 Notificació de successió Senegal 25/09/1967 Ratificació Sèrbia 11/09/2001 Notificació de successió Seychelles 27/07/2010 Acceptació Sierra Leone 02/06/1967 Ratificació Sri Lanka 11/08/1983 Acceptació Sud-àfrica 09/03/2000 Ratificació Suècia 21/03/1968 Ratificació Swazilàndia 08/10/1970 Acceptació Tadjikistan 28/08/1992 Notificació de successió Togo 03/04/2012 Ratificació Tunísia 29/08/1969 Ratificació Ucraïna 19/12/1962 Ratificació Uganda 09/09/1968 Acceptació Uruguai 03/05/2004 Acceptació Uzbekistan 08/12/1997 Ratificació Veneçuela (República Bolivariana de) 16/12/1968 Ratificació Xile 26/10/1971 Ratificació Xina (2) Xipre 09/06/1970 Acceptació Zimbabwe 30/05/2006 Acceptació Declaracions i reseves Iraq (vegeu la nota 1) (Traducció) “La ratificació d’aquest Conveni per part del Govern de la República de l’Iraq no implica en cap cas el reconeixement d’Israel o de l’establiment amb Israel de les relacions previstes per aquest Conveni.” Aplicació territorial: Notificació Data de recepció de la notificació Extensió a Austràlia 29 de novembre de 1966 Papua, illa Norfolk, illa Christmas, illes Cocos (Keeling), illes Ashmore i Cartier, illa Heard i Mc Donald, Territori antàrtic australià, Territoris tutelats de Nova Guinea i de Nauru Xina 21 d’octubre de 1999 Macau Nova Zelanda 12 de febrer de 1963 Illes Cook (incloent-hi Niue), illes Tokelau Països Baixos 16 de gener de 1986 Aruba (vegeu la nota 2) Portugal 30 d’abril de 1999 Macau Regne Unit 11 d’abril de 1962 Bahrain Regne Unit 29 de maig de 1964 Antigua, Barbados, Basutolàndia, Brunei, Dominica, Gàmbia, Gibraltar, Grenada, Guyana britànica, Hondures britànica (vegeu la nota 3), illes Caiman, illes Falkland (vegeu la nota 4), illes Gilbert i Anguilla, illa Saint Vincent, illa Saint Helena, illa Saint Lucia, Malta, Montserrat, Seychelles, Swazilàndia, Tonga, illes Turcs i Caicos Regne Unit 9 de desembre de 1964 Illes verges britàniques Notes: (1) Seguint aquesta Declaració s’ha fet, en nom d’Israel, l’1 de febrer de 1978, la comunicació següent: “[…] El Govern israelià pren nota que un instrument de ratificació del Conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament, adoptat a París el 14 de desembre de 1960 per la Conferència General de la Unesco, ha estat dipositat pel Govern iraquià, davant del director general, el 28 de juny de 1977. L’instrument dipositat pel Govern iraquià conté una declaració política sobre Israel.

El Govern israelià estima que una declaració política d’aquesta naturalesa no té cabuda en aquest instrument; contradiu, a més, de manera evident, els principis, els objectius i les fites de l’Organització.

Aquesta declaració del Govern iraquià no hauria de tenir cap incidència sobre les obligacions, siguin quines siguin, que l’Iraq ha de respectar d’acord amb les regles generals del dret internacional o dels diversos tractats.

Tenint en compte que el problema rau en el fons, el Govern israelià adoptarà respecte del Govern iraquià una actitud de completa reciprocitat […]”.

(2) Notificació dels Països Baixos: “L’illa d’Aruba, que a hores d’ara encara forma part de les Antilles neerlandeses, obtindrà, l’1 de gener de 1986, la seva autonomia interna, i esdevindrà així un país dins del Regne dels Països Baixos.

Consegüentment, a partir d’aquesta data, el Regne ja no estarà integrat per dos països, els Països Baixos (el Regne a Europa) i les Antilles neerlandeses (ubicades a la regió del Carib), sinó per tres, amb Aruba, a més dels dos països esmentats.

Tenint en compte que les notificacions que entraran en vigor l’1 de gener de 1986 només concerneixen temes constitucionals interns del Regne dels Països Baixos, i que el Regne seguirà sent subjecte de dret internacional ple amb els tractats conclosos, les modificacions esmentades no tindran conseqüències en el dret internacional pel que fa als tractats contrets pel Regne dels Països Baixos i que s’apliquen a les Antilles neerlandeses, incloent-hi Aruba.

(3) Seguint la notificació d’extensió de l’aplicació del Conveni i del

Protocol a Hondures britànica, Guatemala ha declarat el 30 de juliol de 1964 el que segueix (traducció): “[…] El Govern de Guatemala aixeca, mitjançant aquesta declaració, una protesta contra el fet que el Regne Unit ha inclòs dins de les seves possessions el territori de Belize, sobre el qual exerceix sense cap títol una ocupació de fet.

Així mateix, el meu Govern es reserva els seus drets incontestables sobre la totalitat del territori de Belize.” Com a conseqüència d’aquesta declaració, el Regne Unit, el 13 d’octubre de 1964, indica (traducció): “[…] que el Govern de Sa Majestat no té cap dubte sobre la sobirania que exerceix en el territori d’Hondures britànica i que es reserva tots els drets en aquesta matèria.” (4) Seguint la notificació d’extensió d’aplicació del Conveni i del Protocol a les illes Malvines, l’Argentina ha declarat el 20 de juliol de 1964 el que segueix: (traducció): “[…] que l’aplicació d’aquests instruments internacionals a aquests territoris no afecta en res la sobirania de l’Argentina sobre aquests territoris que estan ocupats per la força pel Regne Unit ja que aquesta ocupació no és acceptada ni pel poble ni pel Govern argentí”, i torna a afirmar que “[…] els drets imprescindibles i inalienables de la República de l’Argentina sobre les illes Malvines, les illes Sandwich del Sud i les illes de Geòrgia del Sud no són ni una colònia ni una possessió de qualsevol potència però formen part del territori argentí i estan sota la seva autoritat i la seva sobirania.” Com a conseqüència d’aquesta declaració, el Regne Unit, el 13 d’octubre de 1964, declara (traducció): “[…] que el Govern de Sa Majestat no té cap dubte sobre la sobirania que exerceix en el territori de les illes Falkland, de les illes Sandwich del Sud i de les illes de Geòrgia del Sud i que es reserva tots els drets en aquesta matèria.” Andorra la Vella, 20 d’octubre del 2017