Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 131, any 2025 (05/11/2025) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
L’objecte d’aquest Decret, d’acord amb el que estableix la Llei 17/2018 , del 26 de juliol, d’ordenament del sistema educatiu andorrà, és definir els principis generals, l’estructura, el marc curricular, la planificació del procés d’ensenyament i d’aprenentatge, i el sistema d’avaluació dels nivells de l’ensenyament obligatori del sistema educatiu andorrà, que comprèn l’Escola Andorrana i tot centre públic o privat adscrit a aquest sistema que imparteixi algun nivell de l’ensenyament obligatori.
L’actuació educativa dels nivells de l’ensenyament obligatori es basa en els principis d’equitat, el respecte dels drets humans i els valors i la cultura de ciutadania democràtica, la igualtat de gènere, l’educació inclusiva i l’educació en la diversitat, el plurilingüisme, la interculturalitat, el desenvolupament sostenible i, en general, els drets i els principis proclamats per la Convenció sobre els drets de l’infant, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, en vigor al Principat d’Andorra des del primer de febrer de 1996.
Una educació per a una ciutadania i una cultura democràtiques s’orienta a proposar contextos d’aprenentatge, autèntics i vivencials, per viure experiències reals de democràcia en les quals l’alumnat pugui exercir, de manera responsable, els drets, els deures i les llibertats fonamentals establerts a la Constitució i a la legislació andorranes, i pugui participar-hi activament. Una educació per a una ciutadania i una cultura democràtiques es fonamenta en els principis de pluralisme, diàleg, participació, cooperació i convivència:
1. El principi de pluralisme consisteix en el respecte per adoptar visions i perspectives diverses sobre la vida i el món, i per formar-se un judici propi.
2. El principi de diàleg s’orienta a la construcció d’una entesa pacífica entre les persones a partir de l’ús d’un llenguatge assertiu, la gestió i la resolució dels conflictes i la implicació en la cerca de consensos entre els membres d’un grup o d’una comunitat.
3. El principi de participació de totes les persones per estar informades, expressar-se amb judici propi i ser escoltades, deliberar i participar en la presa de decisions sobre les qüestions que afecten el propi aprenentatge, la vida en comú i la millora de les condicions de vida.
4. El principi de cooperació entre les persones per aprendre conjuntament, per contribuir a l’aprenentatge dels altres i del propi, per dur a terme projectes i empreses comunes.
5. El principi de convivència harmònica i pacífica entre els membres de la comunitat educativa amb una perspectiva d’inclusió, de respecte i de cohesió social.
1. L’educació inclusiva valora i accepta la diversitat humana a través de l’educació com un element enriquidor.
2. L’educació inclusiva vetlla pel ple desenvolupament de la persona i per respondre a les necessitats educatives de tots els alumnes, organitzant els suports i els ajustaments necessaris per fer-ho efectiu.
3. Cal organitzar i aplicar els suports i els ajustaments raonables mitjançant les mesures concretes necessàries encaminades a fer efectiva una educació inclusiva amb l’objectiu de crear un entorn segur i adaptat que faciliti el desenvolupament integral de l’alumnat i la participació activa en l’aprenentatge. Aquests suports i ajustaments poden ser materials, organitzatius o pedagògics.
4. Una educació inclusiva es basa en els principis d’igualtat i d’equitat.
a) El principi d’igualtat s’expressa en la voluntat d’aconseguir una educació de qualitat per a tothom, independentment de les condicions personals, de gènere, d’origen social o de les capacitats de les persones que l’hagin de rebre.
b) El principi d’equitat es manifesta a promoure una acció educativa dirigida a un disseny universal de l’aprenentatge que reconeix la diversitat de l’alumnat i crea dissenys flexibles per a tots els estudiants alhora que redueix les barreres, proporciona suports i adaptacions, i manté altes expectatives per a tots.
c) El disseny de la pràctica educativa té en compte la diversitat de tots els alumnes, és a dir, la diversitat de nivells de coneixement, d’habilitats, de capacitats, de motivacions i interessos, de forces i febleses i de maneres d’afrontar l’aprenentatge.
d) El sistema educatiu andorrà, en tots els nivells educatius, acull els alumnes susceptibles de trobar barreres a l’aprenentatge i a la participació i identifica les seves necessitats per tal de planificar la resposta educativa.
Una educació plurilingüe i intercultural pretén desenvolupar l’alumnat com un actor social que és capaç de participar i d’adaptar-se als contextos comunicatius, diversos i globalitzats. Una educació plurilingüe i intercultural entén la diversitat social i cultural de l’alumnat com un element enriquidor a través de l’educació. Una educació plurilingüe i intercultural es basa en els principis de diversitat lingüística i cultural i d’obertura a una cultura universal.
a) El principi de diversitat lingüística i cultural permet reflexionar críticament, respectar i valorar la diversitat de llengües i de cultures, amb les quals es facilita una comprensió crítica d’un mateix i dels altres, i fomentar la intercomprensió entre persones.
b) El principi d’obertura a una cultura universal s’orienta a comprendre i a interactuar amb les diverses formes d’alteritat (lingüística i cultural). L’escola desenvolupa en els alumnes una mentalitat oberta, de respecte i de curiositat envers les diverses cultures, especialment de les cultures presents a l’escola i a Andorra.
1. El perfil de l’alumne és el conjunt de competències generals que descriuen els coneixements, els valors i les actituds que l’alumne ha d’haver integrat en finalitzar el nivell d’ensenyament obligatori del sistema educatiu andorrà. Aquestes competències generals, que l’alumne ha de continuar desenvolupant al llarg de la seva vida, responen a un consens social i constitueixen el perfil idoni per afrontar amb èxit els reptes als quals els joves han de fer front una vegada finalitzat l’ensenyament obligatori.
2. El perfil de l’alumne guia i orienta les decisions educatives.
3. Les set competències generals són les següents:
a) Competència social i de ciutadania democràtica
b) Competència comunicativa plurilingüe
c) Competència matemàtica, científica i tecnològica
d) Competència digital
e) Competència cultural i artística
f) Competència d’aprendre a aprendre
g) Competència d’autonomia personal i d’emprenedoria
4. El perfil de l’alumne s’inclou en l’annex I.
1. Al llarg de tot l’ensenyament obligatori, l’assistència a classe de l’alumnat és obligatòria.
2. Els centres educatius regulen en el seu reglament de règim intern les autoritzacions i justificacions d’absència vàlides i no vàlides, el seu control i altres mesures sobre l’absència, així com accions de prevenció i de tractament de l’absentisme escolar.
1. L’escolarització en format presencial consisteix a seguir les activitats d’ensenyament-aprenentatge al centre educatiu.
2. L’escolarització en format no presencial consisteix a seguir les activitats d’ensenyament-aprenentatge sense assistir al centre educatiu.
L’ensenyament obligatori es compon dels nivells educatius de primera ensenyança i segona ensenyança.
1. El nivell de primera ensenyança s’estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
2. El nivell de segona ensenyança s’estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
1. Les àrees d’aprenentatge organitzen els coneixements escolars des de la perspectiva d’un o més àmbits de coneixement.
2. A la primera ensenyança, els programes s’organitzen a l’entorn de set àrees d’aprenentatge:
a) Llengües
b) Matemàtiques
c) Ciència i tecnologia
d) Ciències socials
e) Educació visual i plàstica
f) Educació musical
g) Educació física
3. A la segona ensenyança, els programes s’organitzen a l’entorn de set àrees d’aprenentatge:
a) Llengües i literatures
b) Matemàtiques
c) Ciències socials
d) Ciències físiques i de la natura
e) Tecnologia
f) Educació visual i plàstica
g) Educació musical
h) Educació física
4. El Govern pot ampliar el nombre d’àrees d’aprenentatge, a iniciativa pròpia o a demanda dels centres educatius adherits al sistema educatiu andorrà.
5. Les llengües vehiculars de l’ensenyament obligatori són: la llengua catalana, la llengua castellana i la llengua francesa. El centre educatiu ha de determinar les llengües de vehiculació de cada assignatura vetllant per una presència equilibrada de cadascuna.
6. El còmput horari de cada àrea d’aprenentatge es determina en els decrets de programa corresponents.
1. Es considera temps escolar el temps que han de romandre els alumnes al centre escolar i que inclou l’horari lectiu i el temps dedicat a l’esbarjo.
2. S’entén per horari lectiu les hores destinades al desenvolupament dels programes de cada nivell d’ensenyament.
3. El temps escolar setmanal a la primera ensenyança és de 30 hores.
4. El nombre total d’hores diàries a primera ensenyança ha de ser com a màxim de 6 hores i 30 minuts, respectant a més un període mínim d’1 hora i 30 minuts de descans al migdia.
5. El temps escolar setmanal dels dos cicles de segona ensenyança és de 34 hores i 30 minuts.
6. El nombre total d’hores diàries a segona ensenyança ha de ser com a màxim de 7 hores i 30 minuts, respectant a més un període mínim d’1 hora de descans al migdia i una tarda lliure setmanal.
7. La distribució del temps escolar en els espais d’aprenentatge es concreta en el projecte curricular de centre.
1. Els espais d’aprenentatge són els entorns pedagògics en què es duen a terme els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.
2. Els espais han de ser flexibles i polivalents per adaptar-se a les possibilitats, als interessos i a les necessitats dels alumnes que els utilitzen. Així mateix, cal valorar les possibilitats que ofereix l’entorn del centre escolar com a espai d’aprenentatge.
3. L’organització dels espais escolars, dels torns d’esbarjo i de la distribució horària setmanal de les àrees d’aprenentatge de cada grup classe és responsabilitat del cap d’estudis del centre.
1. El tutor és la persona que acompanya l’alumne en el seu seguiment personal, acadèmic i professional i és l’encarregat d’implicar en el procés educatiu el mateix alumne i la seva família.
2. El tutor guia i orienta cada alumne en el desenvolupament del seu projecte de vida des d’una doble perspectiva: com a individu i com a integrant d’una comunitat.
3. El tutor desenvolupa alhora una tutoria individual i una tutoria grupal.
El programa de cada àrea és el document oficial que ordena l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació en el nivell de l’ensenyament obligatori del sistema educatiu andorrà. Els programes contenen el conjunt de competències específiques i transversals, els recursos d’aprenentatge, les expectatives de final de cada cicle, els criteris d’avaluació i les orientacions pedagògiques i per a l’avaluació.
1. Els elements curriculars del programa són les competències específiques o transversals, els recursos d’aprenentatge, les expectatives de final de cicle i els criteris d’avaluació. S’acompanyen d’orientacions pedagògiques que n’afavoreixen la interpretació i en guien la concreció en els documents curriculars de centre i d’aula.
2. Les competències específiques, organitzades per dimensions, són les actuacions que integren i mobilitzen el conjunt organitzat de recursos d’aprenentatge per resoldre amb èxit una situació complexa o un problema de la vida relacionats amb una àrea d’aprenentatge.
3. Les competències transversals, organitzades per dimensions, són les actuacions que integren i mobilitzen un conjunt organitzat de recursos d’aprenentatge per resoldre amb èxit una situació complexa o un problema de la vida relacionats amb totes les disciplines escolars o amb aspectes metadisciplinaris.
4. Les expectatives de final de cicle són la concreció de la competència al final de cada cicle. Descriuen el nivell de desenvolupament esperat de cada competència específica o transversal al final de cada cicle.
5. Els criteris d’avaluació són les qualitats de la competència específica o transversal, que permeten emetre un judici de valor sobre el desenvolupament competencial de l’alumne.
6. Els recursos d’aprenentatge són els sabers conceptuals, procedimentals i actitudinals necessaris per desenvolupar cada competència específica i transversal.
Els programes de les àrees d’aprenentatge i de les competències transversals es publiquen mitjançant el decret corresponent.
1. El Projecte educatiu de centre (PEC) és el document elaborat per la comunitat educativa que articula i orienta les decisions i els projectes del centre i els dona coherència.
2. El PEC defineix l’ideari, els trets d’identitat, el context del centre, la relació amb l’entorn, els principis de l’actuació educativa, l’organització pedagògica, l’estructura organitzativa i el plantejament lingüístic, així com les normes de funcionament i de convivència del centre.
3. El PEC mostra el compromís del centre amb la resposta educativa equitativa i de qualitat, recollit en el Pla d’inclusió de centre, que s’ha d’oferir a tot l’alumnat, perquè desenvolupi les competències del currículum i aconsegueixi l’èxit escolar.
4. És responsabilitat de la direcció del centre impulsar l’elaboració i la revisió periòdica del PEC.
5. El PEC es revisa i s’actualitza periòdicament, i com a mínim cada cinc anys. No obstant això, el procés de revisió i d’actualització es pot avançar a petició dels docents, per iniciativa de l’equip directiu o a demanda de la direcció del departament encarregat de l’ensenyament obligatori.
6. El Consell de les Escoles ratifica el PEC.
1. El projecte curricular és el document de concreció i de planificació de l’aplicació dels programes.
2. El projecte curricular de centre conté la informació següent:
a) Mapa d’unitats de programació de cada cicle
b) Organització dels espais d’aprenentatge
c) Organització del treball personal
d) Organització de l’avaluació
e) Accions, calendari i documents de comunicació amb les famílies
f) Pla lingüístic de centre
g) Pla d’atenció a la diversitat
h) Pla d’acció tutorial
i) Tota la informació que el centre consideri necessària
3. L’equip docent elabora el projecte curricular de centre sota el lideratge del cap d’estudis.
4. És responsabilitat de la direcció del centre impulsar l’elaboració i la revisió periòdica del projecte curricular de centre.
5. El projecte curricular de centre es revisa i s’actualitza periòdicament com a mínim cada cinc anys. No obstant això, el procés de revisió i d’actualització es pot avançar a petició dels docents, per iniciativa de l’equip directiu o a demanda de la direcció del departament encarregat de l’Escola Andorrana.
6. L’equip directiu valida el projecte curricular de centre, amb el vistiplau de la direcció del Departament.
El mapa d’unitats de programació és una eina de planificació de la intervenció docent que reflecteix la distribució i la progressió de les competències específiques i transversals, juntament amb els recursos de cada àrea d’aprenentatge al llarg d’un cicle. Aquests elements es treballen de manera integrada segons la naturalesa de cada competència i d’acord amb les orientacions metodològiques.
1. L’escala de progressió és la gradació que descriu el desenvolupament de la competència al llarg de l’ensenyament obligatori. Està estructurada en aprenentatges esperats i serveix per planificar i regular l’ensenyament i l’aprenentatge.
2. Cada graó de l’escala de progressió correspon a una fase del procés de desenvolupament de la competència i descriu les actuacions característiques d’aquesta fase, els recursos que mobilitza l’alumne i els suports i les condicions en què ho fa. Cada graó inclou les actuacions de l’anterior.
3. El darrer graó del cicle coincideix amb les expectatives de final de cicle de cada competència.
4. L’equip docent és l’encarregat de concretar l’escala de progressió de cada competència sota la supervisió del cap d’estudis del centre.
1. La unitat de programació és el document que recull la concreció dels referents del programa, defineix la seqüència d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i concreta les variables metodològiques per a la intervenció docent d’acord amb la planificació establerta al mapa d’unitats de programació.
2. Correspon als docents elaborar, concretar i actualitzar les unitats de programació dels espais d’aprenentatge, tenint en compte el principi de l’educació en la diversitat i de l’educació inclusiva.
3. Correspon al cap d’estudis del centre vetllar per la qualitat i l’actualització de les unitats de programació.
1. El treball personal consisteix en les tasques donades als alumnes que han de fer de manera autònoma.
2. El treball personal té com a finalitat:
a) Aprofundir i consolidar els aprenentatges.
b) Preparar els alumnes per a les activitats pedagògiques que faran posteriorment.
c) Fomentar el desenvolupament de la competència transversal que fa referència a aprendre a gestionar el propi aprenentatge, fent ús de les estratègies i les eines necessàries.
d) Establir un marc de col·laboració i de participació amb les famílies.
3. El projecte curricular de cada centre estructura la gestió del treball personal a cada cicle, dins o fora de l’horari escolar, en funció de l’edat, el tipus de tasca, la freqüència i el temps de dedicació, per tal de garantir-ne una coherència en el si del cicle i al llarg dels cicles.
1. L’equip educatiu és un òrgan col·legiat del centre educatiu que té com a funcions acompanyar i guiar el procés d’aprenentatge de cada alumne, prendre decisions consensuades sobre les mesures educatives i determinar el nivell de desenvolupament de les competències específiques i transversals.
2. L’equip educatiu es compon dels membres següents:
a) Un membre de l’equip directiu del centre, que convoca les reunions, n’assumeix la presidència i garanteix la coherència pedagògica de tot el procés.
b) El tutor de l’alumne, que coordina l’equip educatiu, pren nota dels acords, en fa el seguiment i comunica les decisions als pares o tutors legals i als alumnes. En cas d’absència del membre de l’equip directiu, n’assumeix la presidència.
c) Els docents de cada àrea d’aprenentatge, que informen sobre el progrés i els resultats corresponents al desenvolupament de les competències específiques i transversals, i proposen les orientacions pertinents.
d) El psicopedagog, que aporta informació complementària sobre l’orientació i la situació personal i acadèmica de l’alumne.
e) El docent de suport i, si escau, el personal dels programes especialitzats, que aporten informació complementària sobre el seu àmbit d’actuació i participen en la presa de decisions de l’equip educatiu i en l’aplicació de les mesures educatives acordades.
1. La diferenciació pedagògica és un conjunt de recursos humans i materials, mesures i estratègies educatives i organitzatives que permet donar resposta a l’heterogeneïtat d’alumnes del sistema educatiu andorrà, amb la finalitat que tots desenvolupin de manera òptima les competències establertes als programes.
2. A banda de la flexibilització metodològica que fan tots els docents a les aules mitjançant l’ajustament de les variables metodològiques, les mesures de diferenciació pedagògica són la modificació curricular, l’exempció curricular i l’adequació temporal.
3. En matèria d’atenció a la diversitat i per planificar les mesures de diferenciació pedagògica és obligatori fer un traspàs d’informació entre els equips professionals dels diferents centres i nivells educatius, especialment en el cas d’alumnes amb necessitats educatives específiques ja detectades anteriorment i que disposin d’un pla de treball individual en nivells educatius anteriors.
1. La modificació curricular és el conjunt de reajustaments que s’apliquen en les expectatives de final de cicle d’una o de diverses competències específiques i/o transversals, adreçat a l’alumne amb necessitats educatives específiques que ho requereixi.
2. Les mesures de modificació curricular queden recollides en el pla de treball individual de l’alumne, són vàlides per al cicle i s’han de revisar en finalitzar cada semestre del cicle.
3. Les decisions de modificació curricular són responsabilitat de l’equip educatiu del grup classe i del psicopedagog de centre, sota la supervisió de l’equip directiu.
4. La modificació curricular compromet, en funció del nombre de competències concernides, l’obtenció del graduat en segona ensenyança en finalitzar l’ensenyament obligatori. Per això, aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’un procés rigorós de comunicació i d’orientació educativa adreçat als alumnes, així com a les famílies o als representants legals.
1. L’exempció curricular és una mesura educativa extraordinària, que consisteix en l’eliminació d’una o de més competències específiques i/o transversals del programa o en l’eliminació d’un criteri d’avaluació de la competència i de la part de l’expectativa de final de cicle corresponent.
2. L’exempció curricular s’aplica en situacions mèdiques degudament justificades i en casos de discapacitat reconeguda per l’organisme oficialment competent en la valoració de la discapacitat que impedeixen el desenvolupament d’alguna competència i/o criteri d’avaluació per al qual no es poden aplicar mesures compensatòries. L’exempció curricular ha de quedar recollida en el pla de treball individual de l’alumne. La competència o les competències objecte d’una exempció curricular deixen de formar part del referent d’aprenentatge de l’alumne i, per aquest motiu, l’exempció no té impacte en l’obtenció del graduat en segona ensenyança en finalitzar l’ensenyament obligatori. En conseqüència, el percentatge de competències objecte d’exempció no pot superar el 33% del conjunt de competències específiques i transversals establertes als programes. La família, orientada, si escau, pel tutor i el psicopedagog, sol·licita a la direcció del centre l’exempció curricular corresponent, aportant els justificants necessaris. Si la direcció del centre estima la sol·licitud, tramet el formulari de demanda d’exempció curricular, que s’inclou a l’annex II, a l’àrea encarregada de la inspecció educativa, que resol la sol·licitud en un termini màxim de deu dies hàbils a partir del moment en què la direcció del centre la hi tramet.
1. L’adequació temporal és una mesura extraordinària de flexibilització pedagògica que consisteix en l’ampliació o la reducció de la durada d’un cicle i, per tant, en la reorganització dels referents curriculars de l’alumne i dels espais d’aprenentatge.
2. La planificació de l’adequació temporal és responsabilitat de l’equip educatiu i del psicopedagog, sota la supervisió de l’equip directiu.
3. Es recomana preveure la mesura d’adequació temporal a l’inici del cicle i revisar-la en finalitzar cada curs. Ha de quedar concretada en el pla de treball individual de l’alumne, juntament amb la planificació dels espais d’aprenentatge, si escau.
4. S’ha d’informar de la mesura d’adequació temporal a l’alumne i/o als tutors legals.
1. El pla de treball individual és el document que recull les competències, les expectatives d’aprenentatge i les mesures educatives que impliquen una modificació per donar una resposta educativa ajustada a les necessitats educatives específiques de l’alumne concernit.
2. La informació recollida en el pla de treball individual de l’alumnat és la font de planificació de la intervenció educativa per part dels docents.
3. Correspon als docents, amb la coordinació del psicopedagog, elaborar, concretar i actualitzar els plans de treball individuals. El pla de treball individual és propietat del centre escolar i ha de formar part del dossier de l’alumne.
4. Correspon al cap d’estudis del centre vetllar per la qualitat i l’actualització dels plans de treball individuals.
5. Correspon al tutor comunicar al seu alumne i, si escau, als tutors legals les mesures acordades i reflectides en el pla de treball individual, així com els reajustaments que s’hi van incorporant al llarg del procés.
6. Cal fer partícip l’alumne en la concreció del seu pla de treball individual. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’un procés rigorós de comunicació i d’orientació educativa adreçat als alumnes i a les famílies o representants legals.
L’avaluació té com a finalitat la regulació i la millora de la formació de l’alumne i es fa mitjançant l’emissió d’un judici de valor sobre la seva actuació competencial i la seva capacitat de mobilització d’un conjunt de recursos que li permet resoldre una situació complexa determinada o un problema.
1. L’avaluació del desenvolupament de les competències dels alumnes és global, individual i formativa.
2. És global en el sentit que l’alumne, en les seves actuacions, utilitza i mobilitza de manera integrada els diversos sabers i recursos que va adquirint.
3. És individual perquè informa dels resultats i del procés personal de l’alumne.
4. És formativa, per tant, inherent i contínua al procés d’ensenyament i d’aprenentatge, perquè tant l’ensenyant com l’alumne recullen evidències sobre el desenvolupament progressiu de les competències.
1. L’avaluació de l’aprenentatge té una funció diagnòstica, reguladora, orientadora i certificadora en tres moments diferenciats: inicial, continu i final.
2. L’avaluació ha de permetre a l’alumne prendre consciència de les seves fortaleses i febleses per afrontar i regular el seu propi procés d’aprenentatge, així com donar-li elements per prendre decisions sobre la seva orientació.
3. L’avaluació inicial té una funció diagnòstica i orientadora per a la intervenció educativa i identifica, a l’inici d’un procés determinat d’ensenyament i d’aprenentatge, els coneixements previs que té l’alumne, les seves capacitats i habilitats, les representacions que té en relació amb el nou aprenentatge i els seus punts forts i febles per ajustar la intervenció docent. També permet que l’alumne prengui consciència de tots aquests aspectes per afrontar el seu propi procés d’aprenentatge.
4. L’avaluació contínua té una funció reguladora i orientadora perquè proporciona, de manera sistemàtica, informació al llarg del procés d’ensenyament i d’aprenentatge sobre el progrés de l’alumne amb relació a l’adquisició, la mobilització i la integració de recursos per al desenvolupament de les competències. Permet ajustar la intervenció docent i acompanyar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. També permet que l’alumne prengui consciència de tots aquests aspectes per afrontar i regular el seu propi procés d’aprenentatge.
5. L’avaluació final té una funció reguladora i aporta elements per ajustar la intervenció docent i prendre decisions en finalitzar un procés d’ensenyament i d’aprenentatge. En finalitzar un cicle, l’avaluació final permet emetre un judici de valor sobre el nivell de desenvolupament de les competències, d’acord amb les expectatives de final de cicle. L’avaluació final també té una funció certificadora amb caràcter normatiu, d’acord amb les expectatives de final de cicle, establertes en els programes oficials en finalitzar l’ensenyament obligatori, atorgant el títol de graduat en segona ensenyança o un certificat d’escolarització.
Les competències específiques i transversals establertes en els programes oficials són el referent per planificar el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i l’avaluació. La coordinació entre docents ha de garantir una planificació de l’avaluació per regular els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. La planificació de l’avaluació duta a terme per l’equip educatiu ha d’incloure el paper de l’alumne com a agent actiu i partícip del seu procés d’aprenentatge i d’avaluació. Les situacions, les activitats, les estratègies i els instruments d’avaluació s’han d’especificar en les unitats de programació.
Al llarg del nivell de l’ensenyament obligatori, la responsabilitat de l’avaluació del desenvolupament de les competències correspon a cada docent individualment per a les competències específiques i al conjunt de l’equip educatiu per a les competències transversals, d’acord amb el sistema de qualificació i els procediments descrits respectivament als articles 35, 36 i 37.
En el nivell d’ensenyament obligatori, s’utilitzen les escales de qualificació següents:
1. L’escala utilitzada per avaluar els criteris d’avaluació és una escala discreta literal formada per quatre qualificacions possibles: A: domina totalment el criteri d’avaluació B: domina globalment el criteri d’avaluació C: domina amb dificultats el criteri d’avaluació D: no domina el criteri d’avaluació
3. L’escala utilitzada per avaluar les competències específiques i transversals és una escala discreta literal formada per cinc qualificacions possibles: A: competència totalment desenvolupada B: competència globalment desenvolupada C: competència desenvolupada amb dificultats D: competència no desenvolupada NA: competència no avaluada a causa d’una absència no justificada o per haver comès frau En els casos d’absència justificada, cal vetllar per recollir evidències en altres moments del procés per poder qualificar la competència.
Es determinen les qualificacions del criteri d’avaluació a partir del judici de valor que emet el docent basant-se en les evidències recollides en la darrera observació de l’actuació competencial de l’alumne.
1. L’avaluació de les competències específiques i transversals correspon a la darrera vegada que s’ha observat l’actuació competencial de l’alumne i s’han recollit les evidències corresponents. Per aquest motiu, no pot ser una mitjana aritmètica dels resultats obtinguts per l’alumne al llarg de l’ensenyament obligatori.
2. Per determinar la qualificació del nivell de desenvolupament de cada competència obtinguda pels alumnes, es parteix de la qualificació de tots els criteris d’avaluació associats i s’apliquen les regles detallades a continuació seguint l’ordre de presentació següent.
a) Regla de domini mínim: Per poder considerar una competència desenvolupada (i obtenir, per tant, un resultat d’A, B o C), el percentatge de criteris d’avaluació d’aquella competència qualificat amb una A o una B ha de ser igual o superior al 50%. Això no obstant, en cas que el 50% dels criteris d’avaluació es qualifiqui amb C i l’altre 50% es qualifiqui amb D, la competència es qualifica amb D i no s’aplica la regla relativa a la tendència central de les qualificacions.
b) Regla relativa a la tendència central de les qualificacions: Si el percentatge de criteris d’avaluació qualificats amb A, B o C és superior o igual al 50%, aleshores, per tal de poder calcular la tendència central de les qualificacions, s’atorguen els índexs següents a cada qualificació:
c) Per calcular la qualificació de la competència es calcula la tendència central de les qualificacions dels diferents criteris d’avaluació, tenint en compte els índexs atorgats.
d) Finalment es transcriu el resultat a les qualificacions de l’escala discreta literal.
3. En cas d’absència no justificada o d’haver comès frau, en finalitzar l’ensenyament obligatori i en la prova de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures, la competència s’avalua amb NA i aquesta qualificació invalida els procediments per determinar la qualificació de la competència. En el cas dels esportistes que acrediten la seva condició com a integrants de programes d’alt rendiment del Govern, queden exempts de l’àrea d’educació física. En el cas de la modificació curricular d’una competència, aquesta es qualifica sistemàticament amb A si el referent d’aprenentatge de l’alumne és superior a les expectatives del cicle en el qual està escolaritzat i, es qualifica amb D si el referent d’aprenentatge de l’alumne és inferior a les expectatives del cicle en el qual està escolaritzat. En el cas de l’exempció curricular d’una competència, aquesta competència no es qualifica i deixa de formar part dels referents d’aprenentatge de l’alumne.
El registre del procés d’aprenentatge és un document personal del docent en què registra per a cada alumne les evidències que li permeten pronunciar-se sobre el grau de desenvolupament de la competència.
La Junta d’Avaluació és un òrgan col·legiat encarregat de determinar per a cada alumne el nivell de desenvolupament de cada competència específica i transversal al llarg del cicle, prendre les decisions sobre les mesures educatives del procés d’ensenyament i d’aprenentatge, acreditar el nivell de desenvolupament de cada competència específica i transversal en finalitzar cada cicle, prendre les decisions en relació amb l’atorgament del graduat i orientar l’alumne en funció del seu perfil competencial.
Junta d’Avaluació
1. La Junta d’Avaluació es compon dels membres següents:
a) Un membre de l’equip directiu del centre, que n’assumeix la presidència, convoca la Junta d’Avaluació per a cada grup classe i garanteix la coherència pedagògica del procés.
b) El tutor del grup classe, que exerceix les funcions de secretaria de la Junta d’Avaluació i fa el seguiment dels acords presos i, en cas d’absència de la direcció, n’assumeix la presidència.
c) L’equip educatiu, que informa del progrés en el desenvolupament de les competències específiques i transversals al llarg del cicle i del procés d’ensenyament i d’aprenentatge dels alumnes en relació amb les expectatives d’aprenentatge, i proposa les orientacions pertinents. En finalitzar el cicle, informa del nivell de desenvolupament de cada competència. En acabar l’ensenyament obligatori, els docents prenen la decisió en relació amb l’atorgament del graduat en segona ensenyança a partir del nombre de competències específiques i transversals desenvolupades.
d) El psicopedagog, que aporta informació complementària sobre l’orientació acadèmica, personal i professional dels alumnes.
2. La Junta d’Avaluació pren les decisions de forma consensuada entre els seus membres. En cas de desacord, les decisions es prenen per majoria absoluta, mitjançant votació. En cas d’empat, la presidència té vot de qualitat.
3. Les decisions de la Junta d’Avaluació queden registrades en l’acta d’avaluació.
4. La Junta d’Avaluació es reuneix de manera ordinària dos vegades per curs; és a dir, una vegada cada semestre, sense perjudici de les reunions extraordinàries que es puguin convocar.
L’acta d’avaluació és un document de centre en què l’equip educatiu fa constar cada semestre la informació següent:
a) El cognoms i noms de cada alumne
b) L’any acadèmic
c) El cicle i el semestre
d) La qualificació de cada competència específica i transversal
e) El percentatge de competències desenvolupades i no desenvolupades
f) Les mesures educatives, si escau
g) La identificació i signatura de tots els membres de l’equip educatiu
h) El lloc i la data
i) Les observacions que l’equip educatiu cregui convenient A més, en finalitzar l’ensenyament obligatori, l’acta d’avaluació corresponent al darrer semestre conté la menció relativa al títol de graduat segona ensenyança. Les actes d’avaluació s’arxiven al centre educatiu, a excepció de l’acta relativa al final de cada nivell educatiu, que s’arxiva al departament encarregat de l’Escola Andorrana.
Les proves d’avaluació efectuades per l’alumne són de la seva propietat i queden sota la seva custòdia.
1. L’equip educatiu es reuneix de manera ordinària un mínim de quatre vegades al llarg de cada cicle, és a dir, una vegada cada semestre, sense perjudici de les reunions extraordinàries que es puguin convocar, per interpretar i analitzar la informació registrada relativa a la progressió de l’alumne en el desenvolupament de les competències específiques i transversals.
2. El tutor comunica periòdicament el progrés i els resultats relatius al desenvolupament de les competències específiques i transversals, i les informacions i decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumne al mateix alumne i als seus pares o representants legals per mitjà d’entrevistes personals i d’informes escrits.
3. A segona ensenyança, s’ha de garantir un mínim de dos entrevistes per curs escolar amb el mateix alumne.
4. Tant a primera ensenyança com a segona ensenyança, s’ha de garantir un mínim d’una entrevista per curs escolar amb els pares o tutors legals.
5. S’ha de garantir un mínim d’un informe d’avaluació escrit per semestre a segona ensenyança i un mínim d’un informe escrit per curs a primera ensenyança.
1. Acta d’entrevista L’acta d’entrevista recull el contingut de les entrevistes individuals del tutor o docent de l’àrea concernida amb els tutors legals de l’alumne o amb el mateix alumne. Les actes d’entrevista, degudament signades per tots els assistents, queden recollides al dossier personal de l’alumne sota la custòdia del centre educatiu, que en lliura una còpia als pares o als tutors legals de l’alumne.
2. Informe d’avaluació L’informe d’avaluació és un document adreçat a l’alumne i als seus pares o tutors legals que reflecteix la valoració del seu procés d’aprenentatge i els resultats corresponents al desenvolupament de cada competència específica i transversal de cada àrea, els aspectes personals que escaiguin i les mesures educatives complementàries que s’hagin pogut adoptar. També s’inclou en cada informe d’avaluació una simulació de resultats en relació amb els requeriments de les expectatives de final de cicle, amb el percentatge de competències desenvolupades i no desenvolupades. L’informe d’avaluació corresponent al darrer semestre de l’ensenyament obligatori és un document adreçat a l’alumne i als seus pares o tutors legals que reflecteix la valoració del seu procés d’aprenentatge i els resultats corresponents al desenvolupament de cada competència específica i transversal de cada àrea, d’acord amb les expectatives de final de cicle establertes als programes oficials, els aspectes personals que escaiguin i les mesures educatives complementàries que s’hagin pogut adoptar. Inclou, a més, una menció relativa al títol de graduat en segona ensenyança d’acord amb els requisits descrits a l’article 44 i la proposta d’orientació en funció del perfil competencial de l’alumne. L’informe d’avaluació forma part del dossier personal de l’alumne. Resta sota la custòdia del centre educatiu, que en lliura una còpia als pares o tutors legals de l’alumne.
1. Al llarg de tot l’ensenyament obligatori la promoció és directa, tant a dins d’un mateix cicle com d’un cicle a un altre.
2. D’acord amb el títol II de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, només en casos excepcionals l’alumne pot romandre tres anys més en el conjunt de l’ensenyament obligatori. En les mateixes condicions, s’estableix la possibilitat que un alumne conclogui un cicle en un curs.
1. La prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures té com a finalitat permetre l’obtenció del títol de graduat en segona ensenyança a aquelles persones que no en disposen.
2. La prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures consisteix en una sèrie d’exàmens escrits, pràctics, orals i projectes en què el candidat ha de demostrar el grau de desenvolupament de les competències específiques dels programes de segona ensenyança a excepció de les competències específiques de l’àrea d’educació física, educació musical, educació visual i plàstica i tecnologia.
Pot accedir als exàmens oficials de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures tota persona andorrana o legalment establerta al país majors de 16 anys o que els compleixi en l’any natural en curs, que no estigui lligada administrativament a cap centre educatiu de segona ensenyança o equivalent del país.
Tots els candidats lliures disposen d’un màxim de tres anys consecutius per obtenir el títol de graduat en segona ensenyança, a partir de la primera inscripció a la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures, és a dir, un màxim de cinc convocatòries consecutives i immediatament posteriors a la primera.
1. El ministeri encarregat de l’educació posa a disposició dels candidats lliures que ho desitgin un suport formatiu per preparar-se per passar la prova per a l’obtenció del títol de graduat en segona ensenyança.
2. El Centre de Formació al Llarg de la Vida (CFLV) és l’encarregat d’impartir aquest suport i en determina la modalitat formativa.
3. Els candidats lliures que desitgin seguir el suport formatiu hauran de complir els requisits següents: tenir la nacionalitat andorrana o estar legalment establert al país, ser major de 16 anys i no estar lligat administrativament a cap centre educatiu de segona ensenyança o equivalent del país.
4. El candidat haurà de realitzar la inscripció al suport formatiu en els terminis establerts pel Centre de Formació al Llarg de la Vida.
1. Es crea el Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures
2. El Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures és un òrgan ministerial que es compon dels membres següents:
a) Direcció del departament encarregat dels exàmens oficials, que n’assumeix la presidència.
b) Direcció del departament al qual estigui adscrit el Centre de Formació al Llarg de la Vida
c) Direcció del Centre de Formació al Llarg de la Vida
d) Cap d’estudis o coordinador del graduat en segona ensenyança per a candidats lliures del Centre de Formació al Llarg de la Vida
e) Cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials
f) Tècnic pedagògic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que actua com a secretari.
3. Les funcions del Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures són:
a) Validar l’avís d’exàmens en què es determinen les normes, el calendari i els espais de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
b) Validar les propostes d’elaboradors, de correctors i d’examinadors externs al Centre de Formació al Llarg de la Vida (CFLV) de les proves.
c) Validar els descriptius de les proves.
d) Validar els resultats de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
e) Decidir les accions correctores per normalitzar els resultats, si escau.
f) Resoldre les demandes de mesures extraordinàries o sol·licituds específiques.
g) Atendre queixes que puguin presentar els candidats.
h) Vetllar pel bon desenvolupament de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
i) Fer propostes de millora, si escau.
j) Aprovar i signar l’acta de cada reunió del Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
4. L’acta s’arxiva a l’àrea responsable dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.
1. El ministeri encarregat de l’educació convoca dos vegades l’any la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
2. L’àrea encarregada dels exàmens oficials publica l’avís d’exàmens de cada convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . En les bases de l’avís d’exàmens de la convocatòria es determinen el procediment d’inscripció, les normes, el lloc, la data i l’hora en què es fan aquests exàmens, així com la data, l’hora i els canals de publicació dels resultats, i qualsevol altra informació complementària que sigui necessària per al correcte desenvolupament de la convocatòria.
3. El ministeri encarregat de l’educació delega al Centre de Formació al Llarg de la Vida l’organització pedagògica de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
4. El Centre de Formació al Llarg de la Vida organitza aquestes dos convocatòries. La primera té lloc entre els mesos de desembre i gener i la segona, entre els mesos de maig i juny.
1. Els exàmens de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures són els següents:
a) Llengua catalana
b) Llengua castellana
c) Llengua francesa
d) Llengua anglesa
e) Matemàtiques
f) Ciències socials
g) Ciències físiques i de la natura
2. El Govern pot ampliar aquestes àrees d’aprenentatge.
3. La llengua vehicular del graduat en segona ensenyança per a candidats lliures és la llengua catalana excepte per a les àrees de castellà, francès i anglès.
1. Els descriptius dels exàmens inclouen informació sobre el marc legal de referència, especifiquen els elements curriculars necessaris per a l’avaluació, la llengua de producció, la durada, les condicions en què s’han de dur a terme, la tipologia de l’examen i tot el que es cregui convenient per elaborar-los.
2. El ministeri encarregat de l’educació publica els descriptius dels exàmens establerts.
Per tal de formalitzar la inscripció d’exàmens, el candidat ha de:
1. Seguir el procediment que fixa l’avís de la convocatòria.
2. Inscriure’s als exàmens de les competències de les quals vol ser avaluat en la convocatòria.
3. Fer efectiu el pagament de la quota de drets d’exàmens fixada anualment pel Govern. El pagament d’aquesta quota dona dret al candidat a presentar-se als exàmens de les competències seleccionades en una única convocatòria.
4. Per garantir les condicions d’igualtat, els candidats amb necessitats educatives específiques poden sol·licitar mesures d’acord amb el que estableix el decret que regula les mesures específiques per a les proves oficials.
1. El candidat lliure pot sol·licitar la convalidació dels resultats acadèmics obtinguts en finalitzar el segon curs de segon cicle de segona ensenyança o equivalent en el moment de la inscripció. Cal adjuntar el certificat dels resultats acadèmics del centre educatiu on ha cursat el segon curs de segon cicle de segona ensenyança del sistema educatiu andorrà o equivalent o el diploma oficial.
2. Els certificats acadèmics expedits per un centre educatiu de fora d’Andorra han d’estar convenientment legalitzats.
3. Els certificats acadèmics expedits per un centre educatiu establert a Andorra han d’estar autenticats pel responsable del sistema educatiu corresponent o pel responsable del centre que l’expedeix.
4. Els certificats acadèmics expedits per un centre educatiu de fora d’Andorra han d’estar convenientment legalitzats.
5. El candidat lliure també pot sol·licitar el reconeixement de diplomes oficials de llengües. Aquest reconeixement s’atorga d’acord amb el nivell establert en les expectatives de segon curs de segon cicle de segona ensenyança del sistema educatiu andorrà i publicades en els programes corresponents.
6. El candidat ha de presentar la documentació en llengua catalana, francesa, castellana o portuguesa. Per a altres llengües, cal adjuntar una traducció jurada de la documentació.
7. L’àrea encarregada dels exàmens oficials comunica la resolució al candidat lliure en un termini màxim de 15 dies hàbils.
1. Els candidats provinents del sistema educatiu andorrà conserven la qualificació d’A, B o C de cadascuna de les competències convalidades en finalitzar el segon curs de segon cicle de segona ensenyança.
2. Els candidats provinents de sistemes educatius altres que l’andorrà obtenen sistemàticament una qualificació de C en cadascuna de les competències convalidades.
1. L’àrea encarregada dels exàmens oficials crea un expedient per a cada candidat que conté la sol·licitud d’inscripció a la prova oficial del graduat en segona ensenyança per a candidats lliures i la fotocòpia del passaport o del document oficial d’identitat per als no andorrans.
2. En el cas dels candidats lliures que hagin sol·licitat una convalidació de competències, cal completar l’expedient amb la resolució de la convalidació emesa per l’àrea encarregada dels exàmens oficials, així com una fotocòpia compulsada dels títols oficials presentats, si escau.
3. En el cas dels candidats lliures amb necessitats educatives específiques que hagin sol·licitat mesures, cal completar l’expedient amb la resolució emesa així com una fotocòpia de tota la documentació acreditativa.
4. Aquest expedient queda custodiat a l’àrea encarregada dels exàmens oficials.
La qualificació de les competències es fa mitjançant una escala discreta literal formada per les lletres A, B, C, D i NA, seguint els procediments detallats als articles 35, 36 i
37. Es considera que la competència està desenvolupada quan el resultat és A, B o C. Es considera que la competència no està desenvolupada quan el resultat és D.
1. El candidat que, en cas d’absència relacionada amb un esdeveniment per causa de força major, independent de la seva voluntat, no hagi pogut presentar-se a algun examen o a cap, ha d’adreçar una comunicació escrita, degudament justificada, com a màxim tres dies hàbils a comptar de l’endemà de l’absència, a l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que la trametrà al Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
2. La resolució de la demanda es comunicarà per escrit al candidat amb el nou calendari de l’examen o dels exàmens, si escau.
1. El registre de qualificacions és el document signat pel corrector/examinador i l’equip directiu (director i cap d’estudis) del Centre de Formació al Llarg de la Vida que recull les qualificacions obtingudes pels candidats lliures a les competències a les quals s’ha presentat en la convocatòria.
2. El registre de qualificacions per competència consta de la informació següent:
a) El nom de la competència avaluada / Identificació de la prova
b) La data de la convocatòria
c) El codi d’anonimat del candidat
d) La qualificació obtinguda
e) La signatura del corrector/examinador
El Centre de Formació al Llarg de la Vida desenvolupa els seus mecanismes de control de qualitat pel que fa a l’elaboració d’exàmens així com en l’administració i la correcció i emet l’informe corresponent adreçat al Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
L’àrea encarregada dels exàmens oficials redacta un informe final adreçat al Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures amb la valoració de la convocatòria, les inscripcions i les absències dels candidats, la tipologia dels candidats, els resultats de la convocatòria, els candidats aptes, no aptes o en procés i tota aquella informació que cregui pertinent.
1. En finalitzar la convocatòria, el ministeri encarregat de l’educació comunica a cada candidat les qualificacions obtingudes mitjançant els canals establerts a l’avís d’exàmens, indicant si és apte o no apte per obtenir el títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures o si està en procés per obtenir el títol.
2. Per als candidats declarat aptes que finalitzen el procés de certificació, l’àrea encarregada dels exàmens oficials emet el certificat de qualificacions de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures que recull les qualificacions definitives obtingudes a cada competència, així com la resolució d’apte per obtenir el títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
1. Després de la comunicació dels resultats, el candidat pot sol·licitar al Centre de Formació al Llarg de la Vida la consulta dels seus exàmens escrits i les graelles d’avaluació dels exàmens orals. En el cas dels exàmens orals i pràctics, el candidat només pot consultar les graelles d’avaluació.
2. La sol·licitud s’ha de fer en un termini màxim de dos dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats. La consulta d’exàmens s’ha de realitzar en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats.
1. Després de la comunicació dels resultats, el candidat pot sol·licitar a l’àrea encarregada dels exàmens oficials una segona correcció dels exàmens escrits. La sol·licitud d’una segona correcció té com a finalitat que l’examen sigui recorregit per un professional diferent del que ha fet la primera correcció. Per sol·licitar la segona correcció, els candidats s’han d’adreçar al Servei de Tràmits del Govern i emplenar la sol·licitud de segona correcció d’un examen de la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
2. La sol·licitud de segona correcció s’ha de fer en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats definitius. L’àrea encarregada dels exàmens oficials comunica als candidats concernits els resultats de la segona correcció en un termini màxim de quinze dies hàbils a partir de la finalització del període de sol·licitud.
3. En cas que el resultat de la segona correcció:
a) Sigui el mateix que el de la primera, es guarda el resultat final.
b) Sigui immediatament inferior o superior al de la primera, el resultat final correspon al de la segona correcció.
c) En la resta de casos, es fa una tercera correcció i la qualificació final és el millor resultat predominant dels tres resultats.
4. El resultat de la segona correcció pot ser impugnat en els termes del Codi de l’Administració.
1. Es considera frau durant el desenvolupament de les proves (exàmens escrits i orals):
a) Tota comunicació escrita o oral entre candidats
b) L’ús de documents no autoritzats
c) L’ús de mitjans de comunicació i tecnològics no autoritzats
d) La suplantació d’identitat
e) El plagi
f) L’emmagatzematge en una memòria externa de qualsevol mena d’informació no autoritzada
2. Tot frau comès pel candidat durant els exàmens escrits o orals és comunicat immediatament per la persona encarregada de la vigilància o pel corrector a la direcció del Centre de Formació al Llarg de la Vida que informa al cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials. El frau comès comporta la qualificació de no avaluat (NA) a l’examen i la pèrdua de la convocatòria.
1. Les qualificacions de les competències obtingudes en una convocatòria es conserven durant 3 anys a partir de la primera inscripció a la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures; és a dir, durant un màxim de cinc convocatòries consecutives i immediatament posteriors a la primera.
2. Els candidats lliures tenen dret a presentar-se més d’una vegada a un mateix examen per tal de millorar la qualificació obtinguda en la convocatòria anterior.
3. El candidat que opti a ser avaluat novament d’un examen en una altra convocatòria conserva sistemàticament el resultat obtingut en la darrera convocatòria.
El candidat lliure, que continua en procés de certificació i que no compleix els requisits de l’article 71, disposa d’un màxim de cinc convocatòries consecutives i immediatament posteriors a la primera convocatòria en la qual no ha complert els requisits d’obtenció de títol. Durant aquest període es conserven les qualificacions obtingudes així com les convalidacions atorgades. Un cop exhaurides les convocatòries, si no és declarat apte, el candidat no conserva cap de les qualificacions obtingudes al llarg de les convocatòries.
1. L’acta d’acreditació del graduat en segona ensenyança per a candidats lliures és un document oficial signat per tots els membres del Comitè Tècnic de l’Ensenyament Obligatori en el qual consta la informació següent:
a) El nom i cognoms dels candidats
b) El codi identificatiu dels candidats
c) La data de la convocatòria
d) Les qualificacions obtingudes pel candidat en les competències.
e) El percentatge de competències desenvolupades i de competències no desenvolupades.
f) La resolució: apte o no apte.
g) La identificació i la signatura dels membres del Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures.
h) El lloc i la data.
i) Les observacions que el Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures cregui convenients.
2. L’acta d’acreditació s’arxiva a l’àrea que s’ocupa dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.
Totes les persones que participen en la prova oficial de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures han de respectar la confidencialitat dels exàmens i dels resultats.
En finalitzar la primera ensenyança, tots els alumnes obtenen un certificat d’estudis que dona accés a la segona ensenyança.
L’alumnat obté el títol de graduat en segona ensenyança quan:
1. Obtingui una qualificació en la totalitat de les competències. Una qualificació de no avaluat (NA) en alguna de les competències comporta automàticament la no obtenció del títol de graduat en segona ensenyança.
2. Demostri un desenvolupament al nivell esperat (valoració A, B o C) com a mínim del 50% del conjunt de les competències.
1. El ministeri encarregat de l’educació emet el títol de graduat en segona ensenyança a tots els candidats declarats aptes.
2. Els títols atorgats s’inscriuen en el Registre oficial de títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal.
L’expedició del títol de graduat en segona ensenyança es fa d’acord amb la normativa vigent.
A partir dels resultats obtinguts per l’alumne en cadascuna de les competències, es genera una nota numèrica per a cadascuna de les àrees i una nota numèrica global corresponent al seu perfil competencial. En tots dos casos, l’escala utilitzada és una escala numèrica contínua creixent entre el 0 i el 10, arrodonida a dos decimals en el cas de la nota numèrica d’àrea (NNA) i a tres decimals en el cas de la nota numèrica global (NNG).
1. Per traduir el perfil competencial de l’alumne a una nota numèrica global, s’utilitzen dos fórmules alternatives:
a) Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és inferior al 50%, s’aplica la fórmula següent: 1,6665 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A
b) Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és igual o superior al 50%, s’aplica la fórmula següent: 3,333 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A
2. Per traduir els resultats obtinguts a les competències d’una àrea en una nota numèrica d’àrea, s’utilitza el mateix procediment descrit a l’apartat 1 d’aquest article.
1. En finalitzar un semestre, un curs o un cicle, les famílies poden sol·licitar a la direcció encarregada del departament d’Escola Andorrana un certificat de qualificacions amb la nota numèrica per a cadascuna de les àrees i la nota numèrica global corresponent al seu perfil competencial, d’acord amb el que estableix l’article 74. Aquesta demanda s’ha de formular per escrit i ha d’estar degudament justificada, especificant-ne els motius.
2. Els candidats lliures poden sol·licitar dit certificat a l’àrea encarregada dels exàmens oficials. Aquesta demanda s’ha de formular per escrit i ha d’estar degudament justificada, especificant-ne els motius. El certificat de qualificacions amb traducció numèrica s’inclou a l’annex III.
En finalitzar l’ensenyament obligatori, els alumnes que no han obtingut el títol de graduat en segona ensenyança reben un certificat d’escolarització, emès per la direcció encarregada del departament d’Escola Andorrana, que acredita els anys cursats, l’itinerari de formació i les qualificacions obtingudes en relació amb el grau de desenvolupament de les competències, i també una proposta d’orientació.
En el cas dels alumnes escolaritzats abans de la implementació dels programes educatius per competències que sol·liciten un certificat de qualificacions amb traducció numèrica, cal aplicar la taula de traducció numèrica de l’annex IV.
Coexistència dels dos models de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures
1. Els candidats lliures que inicien el procés d’obtenció del títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures abans del mes de setembre del 2026 poden optar entre:
a) mantenir les condicions establertes en el Decret del 22-9-2004 sobre el Graduat en segona ensenyança per a candidats lliures, modificat pels decrets del 23-9-2009 i del 23-9-2020, a excepció dels articles 7 i 9 referents a les convocatòries i el tribunal examinador, derogats al Decret 341/2023 del 5-7-2023, resultant d’aplicació l’article 49 intitulat Comitè Tècnic de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures i l’article 50 (punt 4) intitulat Convocatòries de les proves, corresponents a aquest decret, o
b) acollir-se al model d’obtenció del títol establert en aquest decret. Per permetre als candidats triar una de les dos opcions,
a) o b), l’àrea encarregada dels exàmens oficials trametrà, abans del setembre 2026, una simulació de conversió de les notes numèriques al sistema de qualificació de competències a cada candidat que ha iniciat el procés abans d’aquesta data. La taula de correspondència entre les assignatures del model anterior d’obtenció del títol de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures amb les proves de les competències del model regulat en aquest decret s’inclou en l’annex V. El sistema de conversió de les notes numèriques a les qualificacions de les competències s’inclou en l’annex IV.
2. Els candidats que s’acullen al model d’obtenció de títol establert en aquest decret (apartat b de la disposició transitòria segona), accepten la simulació de conversió de les notes numèriques obtingudes en convocatòries anteriors al sistema de qualificació establert i signen, en senyal de conformitat, el document tramès per l’àrea encarregada dels exàmens oficials.
3. Els candidats que s’acullin al model d’obtenció de títol establert en aquest decret no poden tornar a presentar-se a les convocatòries que es regeixen pel Decret del 22-9-2004 sobre el graduat en segona ensenyança per a candidats lliures, modificat pel Decret de 23-9-2009 i pel Decret del 23-9-2020.
4. Els candidats que no signen la simulació de conversió de les notes numèriques obtingudes en convocatòries anteriors al sistema de qualificació establert en aquest decret, i opten pel manteniment del sistema anterior (apartat a de la disposició transitòria segona), mantenen el nombre de convocatòries pendents d’exhaurir al setembre del 2026.
l’entrada en vigor d’aquest Decret queda derogat el Decret 341/2023 , del 5-7-2023, d’ordenament del nivell de l’ensenyament obligatori del sistema educatiu andorrà Així mateix, quedarà derogada qualsevol disposició que contradigui aquest decret.
Durant el curs 2025-2026 el ministeri encarregat de l’educació ha de publicar els descriptius dels exàmens establerts en aquest decret.
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .