Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 111, any 2019 (30/12/2019) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Preàmbul Les parts en aquest Conveni, Determinades a prioritzar el seu dret de protegir la salut pública; Reconeixent que la propagació de l’epidèmia de tabaquisme és un problema mundial amb greus conseqüències per a la salut pública, que requereix una cooperació internacional com més àmplia millor i la participació de tots els països en una acció internacional eficaç, adaptada i global; Tenint en compte la inquietud que susciten en la comunitat internacional les devastadores conseqüències sanitàries, socials, econòmiques i mediambientals del consum del tabac i de l’exposició al fum del tabac a escala mundial; Seriosament preocupades per l’augment del consum i de la producció mundials de cigarrets i d’altres productes del tabac, particularment en els països en vies de desenvolupament, i per la càrrega que això representa per a les famílies, per als pobres i per als sistemes nacionals de salut; Reconeixent que dades científiques han demostrat inequívocament que el consum del tabac i l’exposició al fum del tabac són causes de mort, de malaltia i de discapacitat, i que hi ha un període de temps entre l’exposició al cigarret i la utilització d’altres productes del tabac i l’aparició de les malalties relacionades amb el tabac; Reconeixent també que els cigarrets i alguns altres productes que contenen tabac estan dissenyats de manera molt sofisticada per crear i mantenir la dependència, que molts dels compostos que contenen i el fum que produeixen són farmacològicament actius, tòxics, mutàgens i cancerígens, i que la dependència pel que fa al tabac figura com un trastorn a part en les principals classificacions internacionals de malalties; Conscients que hi ha proves científiques que demostren clarament que l’exposició prenatal al fum del tabac té repercussions adverses per a la salut i per al desenvolupament dels nens; Profundament preocupades pel fort augment del consum de cigarrets i de les altres formes d’ús del tabac entre els nens i els adolescents a tot el món, i particularment pel fet que comencin a fumar cada vegada més aviat; Inquietes per l’augment del consum de cigarrets i d’altres formes de tabac entre les dones i les nenes a tot el món, i tenint present la necessitat d’una plena participació de la dona en tots els nivells de l’elaboració i de l’aplicació de polítiques, com també la necessitat d’establir estratègies de control del tabac relacionades específicament amb el gènere; Profundament preocupades per l’elevat nombre de membres de pobles indígenes que fumen o que d’alguna altra manera consumeixen tabac; Seriosament preocupades per l’impacte de totes les formes de publicitat, promoció i patrocini que tenen per objectiu estimular el consum de productes del tabac; Reconeixent la necessitat d’una acció concertada per eliminar qualsevol forma de tràfic il·lícit de cigarrets i altres productes del tabac, inclosos el contraban, la fabricació il·lícita i la falsificació; Reconeixent que el control del tabac a tots els nivells, i particularment als països en vies de desenvolupament i als països amb economies en transició, requereix recursos financers i tècnics suficients, proporcionals a les necessitats actuals i previstes per a les activitats de control del tabac; Reconeixent la necessitat d’establir mecanismes apropiats per afrontar les repercussions socials i econòmiques a llarg termini de les estratègies de reducció de la demanda del tabac; Conscients de les dificultats econòmiques i socials que poden generar, a mitjà i llarg termini, els programes de control del tabac en certs països en vies de desenvolupament i amb economies en transició, i reconeixent la necessitat d’una assistència tècnica i financera cap a aquests països en el marc de les estratègies de desenvolupament sostenible que ells mateixos han formulat; Conscients de la valuosa tasca que duen a terme molts Estats sobre el control del tabac, i destacant el lideratge de l’Organització Mundial de la Salut i els esforços desplegats per altres organitzacions i organismes del sistema de les Nacions Unides, així com per les altres organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals en l’establiment de mesures de control del tabac; Destacant la contribució especial que les organitzacions no governamentals i altres membres de la societat civil sense lligams amb la indústria del tabac, incloses les associacions de professionals de la salut, les associacions de dones, de joves, de defensors del medi ambient i de consumidors i els establiments docents i d’atenció sanitària, han aportat a les activitats de control del tabac a escala nacional i internacional, així com la importància decisiva de la seva participació en els esforços nacionals i internacionals de control del tabac; Reconeixent la necessitat d’estar atents davant de qualsevol intent de la indústria del tabac de soscavar o desvirtuar les activitats de control del tabac, i la necessitat d’estar informats de les activitats de la indústria del tabac que afectin negativament les activitats de control del tabac; Recordant l’article 12 del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre del 1966, en què es declara que tota persona té dret a gaudir del millor nivell de salut física i mental que es pugui assolir; Recordant també el preàmbul de la Constitució de l’Organització Mundial de la Salut, que estipula que gaudir del millor grau de salut que es pugui assolir constitueix un dels drets fonamentals de qualsevol ésser humà, sense distinció de raça, de religió, d’ideologia política o de condició econòmica o social; Decidides a promoure mesures de control del tabac basades en consideracions científiques, tècniques i econòmiques actuals i pertinents; Recordant que la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 18 de desembre de 1979, estableix que els Estats parts en el dit Conveni adopten totes les mesures apropiades per eliminar la discriminació contra la dona en l’esfera de l’atenció sanitària; Recordant, a més , que la Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, estableix que els Estats part en la dita Convenció reconeixen el dret dels infants a gaudir del millor estat de salut possible; Han convingut el següent:
Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).
Als efectes d’aquest Conveni:
a) Per comerç il·lícit s’entén qualsevol pràctica o conducta prohibida per la llei, relativa a la producció, l’enviament, la recepció, la possessió, la distribució, la venda o la compra, inclosa qualsevol pràctica o conducta destinada a facilitar aquesta activitat.
b) Per organització regional d’integració econòmica s’entén una organització integrada per diversos Estats sobirans i a la qual els seus Estats membres han traspassat la competència respecte d’un cert nombre de d’assumptes, inclosa la facultat d’adoptar decisions vinculants per als seus Estats membres en relació amb aquests assumptes. 1
c) Per publicitat i promoció del tabac s’entén qualsevol forma de comunicació, de recomanació o acció comercial que tingui per objectiu, efecte o possible efecte de promoure, directament o indirectament, un producte del tabac o l’ús del tabac.
d) Per control del tabac s’entén tota una sèrie d’estratègies de reducció de l’oferta, de la demanda i dels efectes nocius amb l’objecte de millorar la salut d’una població mitjançant l’eliminació o la reducció del consum de productes del tabac i la seva exposició al fum del tabac.
e) Per indústria tabaquera s’entenen les empreses de fabricació i de distribució a l’engròs de productes del tabac i els importadors d’aquests productes.
f) Per productes del tabac s’entenen els productes fabricats, totalment o en part, fent servir com a matèria primera fulles del tabac i destinats a ser fumats, xuclats, mastegats o utilitzats com a rapè.
g) Per patrocini del tabac s’entén tota forma de contribució a qualsevol acte, activitat o individu amb l’objectiu, l’efecte o el possible efecte de promoure, directament o indirecta, un producte del tabac o l’ús del tabac.
1. Per protegir millor la salut humana, s’encoratja les Parts perquè apliquin mesures que vagin més enllà de les que estipula aquest Conveni i els seus protocols, i perquè en aquests instruments res no impedeix que una Part imposi exigències més estrictes que siguin compatibles amb les seves disposicions i conformes al dret internacional.
2. Les disposicions del Conveni i dels seus protocols no afecten de cap manera el dret d’una Part a concertar acords bilaterals o multilaterals, fins i tot acords regionals o subregionals, sobre les qüestions relacionades amb el Conveni i els seus protocols o que hi estiguin vinculades, sempre que aquests acords siguin compatibles amb les seves obligacions establertes per aquest Conveni i els seus protocols. La Part interessada notifica el text d’aquests acords a la Conferència de les Parts a través de la Secretaria.
L’objectiu d’aquest Conveni i dels seus protocols és protegir les generacions presents i futures contra les devastadores conseqüències sanitàries, socials, mediambientals i econòmiques del consum del tabac i de l’exposició al fum del tabac, mitjançant un marc per a les mesures de control del tabac que les Parts han d’aplicar a escala nacional, regional i internacional, per reduir de manera continuada i substancial la prevalença del tabaquisme i l’exposició al fum del tabac.
Per assolir l’objectiu d’aquest Conveni i dels seus protocols i per aplicar-ne les disposicions, les Parts es guien, entre d’altres, pels principis directors següents:
1. Tothom ha d’estar informat de les conseqüències sanitàries, de la naturalesa addictiva i del risc mortal del consum del tabac i de l’exposició al fum del tabac; i de les mesures legislatives, executives, administratives o altres mesures eficaces per protegir totes les persones de l’exposició al fum del tabac, en l’àmbit governamental.
2. Es requereix un compromís polític ferm per elaborar i donar suport, a escala nacional, regional i internacional, mesures multisectorials completes i accions coordinades, que prenguin en consideració:
a) la necessitat d’adoptar mesures per protegir totes les persones de l’exposició al fum del tabac;
b) la necessitat d’adoptar mesures per evitar que les persones comencin a fumar, promoure i donar suport a la cessació tabàquica i reduir el consum de productes del tabac en qualsevol de les seves formes;
c) la necessitat d’adoptar mesures per promoure la participació de les persones i comunitats indígenes en l’elaboració, la posada en pràctica i l’avaluació de programes de control del tabac que siguin socialment i culturalment adaptats a les seves necessitats i perspectives, i
d) la necessitat d’adoptar mesures perquè, quan s’elaborin estratègies de control del tabac, es tinguin en compte els riscos relacionats específicament amb el gènere.
3. La cooperació internacional i, en especial, la transferència de tecnologia, de coneixements i d’ajut financer, així com la prestació de competències connexes per establir i aplicar programes eficaços de control del tabac, tot prenent en consideració els factors culturals locals i els factors socials, econòmics, polítics i jurídics, és un element important d’aquest Conveni.
4. S’han d’adoptar, a escala nacional, regional i internacional, mesures i respostes multisectorials globals per reduir el consum de tots els productes del tabac, per prevenir, de conformitat amb els principis de la salut pública, la incidència de les malalties i la discapacitat i les defuncions prematures degudes al consum del tabac i a l’exposició al fum del tabac.
5. Les qüestions relacionades amb la responsabilitat, segons determini cada Part en els límits de la seva competència, són un aspecte important d’un control del tabac global.
6. S’ha de reconèixer i prendre en consideració la importància d’una assistència tècnica i financera per facilitar la reconversió econòmica dels conreadors i treballadors del tabac, els mitjans de vida dels quals quedin greument afectats per l’aplicació dels programes de control del tabac en les Parts que siguin països en vies de desenvolupament i amb economies en transició, en el marc d’estratègies de desenvolupament sostenible elaborades a escala nacional.
7. La participació de la societat civil és essencial per assolir l’objectiu del Conveni i dels seus protocols.
1. Cada Part formula, aplica, actualitza i examina periòdicament estratègies, així com plans i programes nacionals multisectorials globals de control del tabac, de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni i dels protocols dels quals és part.
2. A aquest efecte, cada Part, d’acord amb la seva capacitat:
a) estableix o reforça i finança un mecanisme nacional de coordinació o centres de coordinació nacionals per al control del tabac, i
b) adopta i aplica mesures legislatives, executives, administratives i/o altres mesures eficaces i coopera amb altres Parts, si escau, per elaborar polítiques apropiades per prevenir i reduir el consum del tabac, l’addicció a la nicotina i l’exposició al fum del tabac.
3. A l’hora d’establir i aplicar les polítiques de salut pública en matèria de control del tabac, les Parts procuren que aquestes polítiques no estiguin influenciades pels interessos comercials i altres de la indústria tabaquera, de conformitat amb la legislació nacional.
4. Les Parts cooperen en la formulació de propostes de mesures, procediments i directrius per a l’aplicació del Conveni i dels protocols en què són part.
5. Les Parts, si escau, cooperen amb les organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals i altres organismes competents per assolir els objectius del Conveni i dels protocols en què són part.
6. Les Parts, en els límits dels mitjans i recursos de què disposen, cooperen per obtenir els recursos financers necessaris per aplicar de manera eficient el Conveni a través de mecanismes de finançament bilaterals i multilaterals.
1. Les Parts reconeixen que les mesures financeres i fiscals són un mitjà eficaç i important perquè diversos sectors de la població, en particular els joves, redueixin el seu consum del tabac.
2. Sense perjudici del dret sobirà de les Parts a determinar i fixar la seva pròpia política fiscal, cada Part ha de tenir en compte els seus objectius nacionals de salut pel que fa al control del tabac i ha d’adoptar o mantenir mesures, si escau, que poden comportar:
a) aplicar, als productes del tabac, polítiques fiscals i, si escau, polítiques relatives als preus, per contribuir als objectius de salut que tenen per objectiu reduir el consum del tabac, i
b) prohibir o restringir, segons el cas, la venda de productes del tabac lliures d’impostos i drets de duana als viatgers internacionals, i/o que n’importin.
3. De conformitat amb l’article 21, les Parts comuniquen les taxes impositives aplicades als productes del tabac i les tendències del consum d’aquests productes en els informes periòdics que presenten a la Conferència de les Parts.
Les Parts reconeixen que l’aplicació de mesures altres que les financeres globals és un mitjà eficaç i important per reduir el consum del tabac. Cada Part adopta i aplica mesures legislatives, executives, administratives o altres mesures eficaces que siguin necessàries per complir les seves obligacions en virtut dels articles 8 a 13 i, quan és necessari, coopera amb les altres Parts, directament o a través dels organismes internacionals competents, per fer-les aplicar. La Conferència de les Parts proposa directrius apropiades per aplicar el que disposen aquests articles.
1. Les Parts reconeixen que ha quedat clarament establert, sobre bases científiques, que l’exposició al fum del tabac és causa de malaltia, d’incapacitat i de mort.
2. Cada Part adopta i aplica, en l’àrea que depèn de la competència de l’Estat en virtut de la legislació nacional, i promou activament en altres àmbits jurisdiccionals, l’adopció i l’aplicació de les mesures legislatives, executives, administratives i/o altres mesures eficaces que preveuen una protecció contra l’exposició al fum del tabac en llocs de treball interiors, en mitjans de transport públic, en llocs públics tancats i, si escau, en altres llocs públics.
La Conferència de les Parts, en consulta amb els organismes internacionals competents, proposa directrius per als tests i l’anàlisi de la composició i de les emissions dels productes del tabac, i per a la reglamentació d’aquestes composicions i emissions. Cada Part adopta i aplica, a reserva de l’aprovació de les autoritats nacionals competents, mesures legislatives, executives i administratives o altres mesures eficaces relatives a aquests tests i anàlisi i a aquesta reglamentació.
Cada Part, de conformitat amb la seva legislació nacional, adopta i aplica mesures legislatives, executives, administratives o altres mesures eficaces, per exigir als fabricants i als importadors de productes del tabac que comuniquin a les autoritats governamentals la informació relativa a la composició i a les emissions dels productes del tabac. Cada Part, a més, adopta i aplica mesures eficaces perquè es comuniqui al públic la informació relativa als components tòxics dels productes del tabac i les emissions que poden produir.
1. En els tres anys posteriors a l’entrada en vigor del Conveni, cada Part adopta i aplica, de conformitat amb la seva legislació nacional, les mesures eficaces per garantir:
a) que l’empaquetatge i etiquetatge dels productes del tabac no contribueixin a promoure un producte del tabac de manera falsa, equívoca o enganyosa o susceptible de donar una impressió errònia respecte de les característiques, els efectes per a la salut, riscos o emissions del producte, i que no s’utilitzin termes, elements descriptius, marques comercials, signes figuratius o d’altres que donin, directament o indirectament, la falsa impressió que un determinat producte del tabac és menys nociu que uns altres amb expressions com ara «amb baix contingut de quitrà», «lleugers», «ultralleugers» o «suaus», i
b) que en cada paquet o cartró de productes del tabac, com també en tots els empaquetatges i etiquetatges externs, figurin advertiments sanitaris que descriguin els efectes nocius del consum del tabac i que s’hi puguin incloure altres missatges apropiats. Aquests advertiments i aquests missatges:
a) són aprovats per l’autoritat nacional competent;
b) són alternatius;
c) són grans, clars, visibles i llegibles;
d) han d’ocupar el 50% o més de les superfícies principals exposades i en cap cas menys del 30%,
e) poden consistir en dibuixos o pictogrames, o incloure aquest tipus de dibuixos o pictogrames.
2. Tots els paquets i cartrons de productes del tabac i tots els tipus d’empaquetatge i etiquetatge extern dels mateixos paquets i cartrons, a més dels advertiments que especifica l’apartat 1.b d’aquest article, duen informació sobre els components i les emissions rellevants dels productes del tabac, tal com defineixen les autoritats nacionals.
3. Cada Part exigeix que els advertiments i la informació textual especificats en els apartats 1.b i 2 d’aquest article figurin en tots els paquets i envasos de productes del tabac i en qualsevol tipus d’empaquetatge i d’etiquetatge externs dels mateixos paquets i envasos de productes del tabac, en el seu idioma o idiomes principals.
4. Als efectes d’aquest article, l’expressió «empaquetatge i etiquetatge externs» respecte dels productes del tabac s’aplica a qualsevol tipus d’empaquetatge i d’etiquetatge utilitzats en la venda al detall del producte.
Cada Part promou i enforteix la conscienciació del públic sobre les qüestions relatives al control del tabac, mitjançant la utilització de manera apropiada de tots els instruments de comunicació disponibles. Amb aquesta finalitat, cada Part adopta i aplica mesures legislatives, executives, administratives o altres mesures eficaces per promoure:
a) un ampli accés a programes eficaços i complets d’educació i de conscienciació del públic sobre els riscos que el consum del tabac i l’exposició al fum del tabac comporten per a la salut, incloses les seves característiques addictives;
b) la conscienciació del públic sobre els riscos que comporten per a la salut el consum del tabac i l’exposició al fum del tabac, així com dels beneficis de la cessació tabàquica i les maneres de viure sense tabac, de conformitat amb l’article 14.2;
c) l’accés del públic, de conformitat amb la legislació nacional, a una àmplia varietat d’informació relativa a la indústria tabaquera pertinent per a l’objectiu del Conveni;
d) programes eficaços i apropiats de formació o sensibilització i conscienciació sobre el control del tabac, adreçats a persones com ara professionals de la salut, treballadors per la comunitat, assistents socials, professionals de la comunicació, educadors, responsables de les polítiques, administradors i altres persones interessades;
e) la conscienciació i la participació dels organismes públics i privats, i d’organitzacions no governamentals no vinculades a la indústria tabaquera, en l’elaboració i aplicació de programes i d’estratègies intersectorials de control del tabac, i
f) la sensibilització del públic i l’accés a les informacions sobre les conseqüències sanitàries, econòmiques i ambientals adverses de la producció i el consum del tabac.
1. Les Parts reconeixen que la prohibició global de la publicitat, la promoció i el patrocini reduirà el consum dels productes del tabac.
2. Cada Part, de conformitat amb la seva Constitució o els seus principis constitucionals, instaura una prohibició global de qualsevol forma de publicitat, promoció i patrocini del tabac. Aquesta prohibició, a reserva de l’entorn jurídic i dels mitjans tècnics de què disposa aquesta Part, inclou la prohibició global de la publicitat, de la promoció i del patrocini transfronterers a partir del seu territori. En aquest respecte, i en un termini de cinc anys posterior a l’entrada en vigor del Conveni per a la Part en qüestió, aquesta part adopta mesures legislatives, executives, administratives i/o altres mesures apropiades i ho comunica de conformitat amb l’article 21.
3. Una Part que no pot instaurar una prohibició global degut a la seva Constitució o dels seus principis constitucionals, imposa restriccions a qualsevol forma de publicitat, de promoció i de patrocini del tabac. Aquestes restriccions, de conformitat amb l’entorn jurídic i els mitjans tècnics de què disposa aquesta Part, inclouen les restriccions o la prohibició global de la publicitat, de la promoció i del patrocini a partir del seu territori que tinguin efectes transfronterers. Pel que fa a això, cada Part adopta mesures legislatives, executives, administratives i/o altres mesures apropiades, i ho comunica de conformitat amb l’article 21.
4. Com a mínim, i de conformitat amb la seva Constitució o els seus principis constitucionals, cada Part:
a) prohibeix qualsevol forma de publicitat, de promoció i de patrocini que contribueixi a promoure un producte del tabac per qualsevol mitjà que sigui fals, equívoc o enganyós, o que pugui donar una impressió errònia respecte de les característiques, dels efectes per a la salut, dels riscos o de les emissions del producte;
b) exigeix que qualsevol publicitat a favor del tabac i, si escau, la promoció i el patrocini, vagi acompanyada d’un advertiment sanitari o d’uns missatges adients;
c) restringeix l’ús d’incentius directes o indirectes que fomentin la compra de productes del tabac per part de la població;
d) exigeix, si no ha imposat una prohibició global, que la indústria del tabac reveli a les autoritats governamentals competents les despeses que destina a activitats de publicitat, de promoció i de patrocini encara no prohibides. Aquestes autoritats, a reserva del que disposa la legislació nacional, poden decidir que aquestes xifres es posin a disposició del públic i de la Conferència de les Parts, de conformitat amb l’article 21;
e) imposa, durant un termini de cinc anys, una prohibició global o, si la Part no pot imposar una prohibició global a causa de la seva Constitució o els seus principis constitucionals, limita la publicitat, la promoció i el patrocini per ràdio, televisió, mitjans impresos i, si escau, en altres mitjans de comunicació, com ara Internet, i
f) prohibeix o, si no pot imposar la prohibició a causa de la seva Constitució o els seus principis constitucionals, restringeix el patrocini d’esdeveniments o activitats internacionals i/o de participants en aquestes manifestacions o activitats.
5. S’encoratja les Parts perquè posin en pràctica mesures que vagin més enllà de les obligacions que estableix l’apartat 4.
6. Les Parts cooperen en el desenvolupament de tecnologies i altres mitjans necessaris per facilitar l’eliminació de la publicitat transfronterera.
7. Les Parts que han prohibit determinades formes de publicitat, de promoció i de patrocini del tabac tenen el dret sobirà de prohibir aquestes formes de publicitat, de promoció i de patrocini transfronterers que accedeixin al seu territori i imposar les mateixes sancions que les que es preveuen per a la publicitat, la promoció i el patrocini, tant en l’àmbit intern com a partir del seu territori, de conformitat amb la seva legislació nacional. Aquest apartat no ratifica ni aprova cap sanció en particular.
8. Les arts consideren l’elaboració d’un protocol que defineixi mesures apropiades que requereixin una col·laboració internacional per prohibir completament la publicitat, la promoció i el patrocini transfronterers.
1. Cada Part elabora i difon directrius apropiades, completes i integrades, basades en dades científiques i en les millors pràctiques, alhora que té en compte les circumstàncies i prioritats nacionals i adopta mesures eficaces per promoure la cessació tabàquica i el tractament adequat de la dependència al tabac.
2. A aquest efecte, cada Part procura:
a) idear i aplicar programes eficaços amb l’objectiu de promoure la cessació tabàquica en llocs com ara establiments d’ensenyament, centres de salut, llocs de treball i de pràctica esportiva;
b) incorporar el diagnòstic i el tractament de la dependència al tabac, així com els serveis d’assessorament sobre la cessació tabàquica, en els programes, plans i estratègies nacionals de salut i d’educació, amb la participació de professionals de la salut, agents comunitaris i assistents socials, segons correspongui;
c) instaurar, en els centres de salut i centres de rehabilitació, programes de diagnòstic, d’assessorament, de prevenció i de tractament de la dependència al tabac, i
d) col·laborar amb les altres Parts per tal de facilitar, a un cost raonable, l’accés a un tractament de la dependència al tabac i als productes farmacèutics, de conformitat amb l’article 22. Aquests productes i els seus components poden ser, si escau, medicaments o productes utilitzats per administrar medicaments i establir diagnòstics.
1. Les Parts reconeixen que l’eliminació de totes les formes de comerç il·lícit de productes del tabac, inclosos el contraban, la fabricació il·lícita i la falsificació, com també l’elaboració i l’aplicació d’una legislació nacional en aquest camp, a més d’acords subregionals, regionals i mundials, són aspectes essencials del control del tabac.
2. Cada Part adopta i aplica mesures legislatives, executives, administratives o altres mesures eficaces, amb l’objectiu que tots els paquets i cartrons de productes del tabac i tot tipus d’empaquetatge extern d’aquests productes, duguin una indicació que ajudi les Parts a determinar l’origen dels productes del tabac i, de conformitat amb la legislació nacional i amb els acords bilaterals o multilaterals pertinents, a determinar el punt en què se’n produeix la desviació i a vigilar, fer el seguiment i controlar el moviment dels productes del tabac i la seva situació legal. A més, cada Part:
a) exigeix que els paquets i cartrons de productes del tabac per a la venda al detall i a l’engròs que es venen en el seu mercat intern duguin la indicació: « Venda autoritzada únicament a (inserir el nom del país o de la unitat subnacional, regional o federal) » o qualsevol altra indicació apropiada que indiqui el destí final o que sigui susceptible d’ajudar les autoritats a determinar si el producte està a la venda legalment en el mercat intern, i
b) examina, segons escaigui, la instauració d’un règim pràctic que permeti el seguiment i la traçabilitat dels productes, a fi que el sistema de distribució sigui més segur i contribuir així a la investigació del comerç il·lícit.
3. Cada Part exigeix que la informació sobre l’empaquetatge o les indicacions, d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article, figurin de manera llegible i/o redactada en l’idioma o els idiomes principals del país.
4. Amb la voluntat d’eliminar el comerç il·lícit de productes del tabac, cada Part:
a) vigila el comerç transfronterer de productes del tabac, inclòs el comerç il·lícit, en reuneix dades i assegura l’intercanvi d’informació entre les administracions duaneres i tributàries i les altres administracions, si escau i de conformitat amb la legislació nacional i amb els acords bilaterals o multilaterals aplicables;
b) adopta o enforteix mesures legislatives, acompanyades de les sancions i dels recursos apropiats, contra el comerç il·lícit de productes del tabac, inclosos els cigarrets falsificats i els de contraban;
c) adopta mesures apropiades per garantir la destrucció de tot el material de fabricació i dels cigarrets i altres productes del tabac falsificats i de contraban que s’hagin decomissat, mitjançant, si és possible, mètodes que respectin el medi ambient, o l’eliminació de conformitat amb la legislació nacional;
d) adopta i aplica mesures per vigilar, verificar i controlar l’emmagatzematge i la distribució dels productes del tabac que es troben o es desplacen en la seva jurisdicció en règim de franquícia d’impostos o taxes, i
e) adopta les mesures necessàries per poder confiscar els beneficis derivats del comerç il·lícit de productes del tabac.
5. Les Parts, si escau, han de trametre, adjuntes als seus informes periòdics, les informacions recollides en aplicació dels apartats 4.a i 4.d d’aquest article, en forma agregada, als seus informes periòdics a la Conferència de les Parts, de conformitat amb l’article 21.
6. Les Parts, en funció de les necessitats i de conformitat amb la seva legislació nacional, promouen la cooperació entre els organismes nacionals i les organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals competents, pel que fa a les investigacions, demandes judicials i procediments, a fi d’eliminar el comerç il·lícit dels productes del tabac. Es presta especial atenció a la cooperació en l’àmbit regional i subregional per combatre el comerç il·lícit de productes del tabac.
7. Cada Part procura adoptar i aplicar altres mesures, inclosa, si escau, l’expedició de llicències per controlar o reglamentar la producció i la distribució dels productes del tabac per prevenir el comerç il·lícit.
1. Cada Part adopta i aplica mesures legislatives, executives, administratives o altres mesures eficaces en l’àmbit governamental apropiades per prohibir la venda de productes del tabac a les persones que no han assolit l’edat determinada per la legislació interna o per la legislació nacional, o als menors de 18 anys. Aquestes mesures poden consistir a:
a) exigir a tots els venedors de productes del tabac que indiquin, de manera visible i destacada en un anunci situat en els seus locals, la prohibició de la venda de productes del tabac als menors d’edat i, en cas de dubte, demanar a cada comprador de tabac que demostri, amb els mitjans adients, que ha assolit la majoria d’edat legal;
b) prohibir que els productes del tabac que es venen siguin directament accessibles, com ara en els prestatges dels magatzems;
c) prohibir la fabricació i la venda de llaminadures, refrigeris, joguines o altres objectes que tinguin forma de productes del tabac i puguin ser atractius per als menors d’edat, i
d) prendre mesures per garantir que les màquines expenedores de productes del tabac sota la seva jurisdicció no siguin accessibles als menors d’edat i no promoguin la venda d’aquests productes als menors.
2. Cada Part prohibeix la distribució gratuïta de productes del tabac al públic, i especialment als menors, o promou aquesta prohibició.
3. Cada Part procura prohibir la venda de cigarrets per unitat o en paquets petits que facin més accessibles aquests productes als menors d’edat.
4. Les Parts reconeixen que, perquè les mesures que tenen per objectiu impedir la venda de productes del tabac als menors d’edat siguin més eficaces, s’haurien d’aplicar conjuntament amb les altres disposicions del Conveni, quan escaigui.
5. A l’hora de signar, ratificar, acceptar o aprovar el Conveni o adherir-s’hi o en qualsevol altre moment posterior, una Part pot indicar, mitjançant una declaració escrita vinculant, que es compromet a prohibir la introducció de màquines expenedores de tabac dins de la seva jurisdicció o, si escau, a prohibir-les totalment. El Dipositari notifica la declaració, de conformitat amb aquest article, a totes les Parts en el Conveni.
6. Cada Part adopta i aplica mesures legislatives, executives, administratives o altres mesures eficaces, incloses les sancions contra venedors i distribuïdors, per assegurar el compliment de les obligacions que s’enuncien en els apartats 1 a 5 d’aquest article.
7. Cada Part hauria d’adoptar i aplicar, segons escaigui, mesures legislatives, executives, administratives o altres mesures eficaces per prohibir la venda de productes del tabac per persones que no han assolit l’edat que estableix la legislació interna, la legislació nacional o per menors de 18 anys.
Les Parts s’esforcen, tot cooperant entre si i amb les organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals competents, a promoure, si escau, solucions alternatives econòmicament viables per als conreadors, treballadors i, eventualment, per als venedors.
En compliment de les seves obligacions en virtut d’aquest Conveni, les Parts acorden prestar la deguda atenció a la protecció mediambiental i a la salut de les persones respecte del medi ambient, pel que fa al cultiu del tabac i a la fabricació de productes del tabac en els seus respectius territoris.
1. Pel que fa al control del tabac, les Parts consideren adoptar mesures legislatives o promoure les lleis existents, si cal, en matèria de responsabilitat penal i civil, inclosa la indemnització, si escau.
2. De conformitat amb l’article 21, les Parts cooperen entre si per intercanviar les informacions següents per mitjà de la Conferència de les Parts:
a) informació sobre els efectes en la salut del consum de productes del tabac i de l’exposició al fum del tabac, de conformitat amb l’apartat 3.a de l’article 20, i
b) informació sobre la legislació i la reglamentació vigents, com també sobre la jurisprudència pertinent.
3. Les Parts, segons escaigui i de comú acord, dins els límits de la legislació nacional, les polítiques, les pràctiques jurídiques i les disposicions convencionals que hi són aplicables, es presten assistència jurídica mútua en els procediments judicials relatius a la responsabilitat civil i penal, de conformitat amb aquest Conveni.
4. El Conveni no afecta ni limita en absolut els drets d’accés de les Parts als tribunals d’altres Parts, quan aquests drets existeixen.
5. La Conferència de les Parts pot considerar, si és possible, en una fase inicial, tenint en compte els treballs en curs en les instàncies internacionals competents, qüestions lligades a la responsabilitat, inclosos els enfocaments internacionals apropiats d’aquestes qüestions i els mitjans idonis per ajudar les Parts quan ho sol·liciten, en les seves activitats legislatives i en d’altres, de conformitat amb aquest article.
1. Les Parts es comprometen a desenvolupar i promoure investigacions nacionals i a coordinar programes de recerca a escala regional i internacional en l’àmbit del control del tabac. A aquest efecte, cada Part procura:
a) iniciar activitats de recerca i d’avaluació científiques, directament o a través d’organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals i altres organismes competents, cooperar-hi i promoure i incentivar la recerca sobre els factors determinants i les conseqüències del consum del tabac i de l’exposició al fum del tabac, així com la recerca de cultius alternatius, i
b) amb el suport d’organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals, i altres organismes competents, promoure i enfortir la formació i el suport a tots els que participen en activitats de control del tabac, incloses la recerca, l’execució i l’avaluació.
2. Les Parts estableixen, segons el cas, programes de vigilància nacional, regional i mundial de la magnitud, les tendències, els factors determinants i les conseqüències del consum del tabac i de l’exposició al fum del tabac. A aquest efecte, les Parts integren els programes de vigilància del tabaquisme en els programes de vigilància de la salut a escala nacional, regional i mundial perquè les dades es puguin comparar i analitzar, si escau, en l’àmbit regional i internacional.
3. Les Parts reconeixen la importància de l’ajut financer i tècnic de les organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals, i altres organismes. Cada Part procura:
a) establir progressivament un sistema nacional de vigilància epidemiològica del consum del tabac i dels indicadors socials, econòmics i de salut corresponents;
b) cooperar amb les organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals i amb altres organismes competents, inclosos els organismes governamentals i no governamentals, en la vigilància regional i mundial del tabac i en l’intercanvi d’informació sobre els indicadors que figuren en l’apartat 3.a d’aquest article, i
c) cooperar amb l’Organització Mundial de la Salut en l’elaboració de directrius o procediments de caràcter general per reunir, analitzar i difondre les dades de vigilància relacionades amb el tabac.
4. Les Parts, a reserva de la seva legislació nacional, promouen i faciliten l’intercanvi d’informació científica, tècnica, socioeconòmica, comercial i jurídica de domini públic, així com l’intercanvi d’informació relativa a les pràctiques de la indústria tabaquera i al conreu del tabac en relació amb el Conveni; per a això tenen en compte les necessitats especials de les parts que són països en vies de desenvolupament i de les parts que tenen economies en transició i prenen mesures al respecte. Cada Part procura:
a) establir progressivament i mantenir una base de dades actualitzada de les lleis i reglaments relatius al control del tabac i, si escau, de la informació sobre la seva aplicació i la jurisprudència pertinent, i cooperar en l’elaboració de programes de control del tabac a escala regional i mundial;
b) establir progressivament i mantenir una base de dades actualitzada dels programes nacionals de vigilància, de conformitat amb l’apartat 3.a d’aquest article, i
c) cooperar amb les organitzacions internacionals competents per establir progressivament i mantenir un sistema mundial encarregat de reunir i difondre regularment informacions sobre la producció del tabac, la manufactura de productes del tabac i les activitats de la indústria tabaquera que repercuteixen en aquest Conveni o en les activitats nacionals de control del tabac.
5. Les Parts han de cooperar en les organitzacions intergovernamentals regionals internacionals i regionals, i en les institucions financeres i de desenvolupament de les quals són membres, a fi de fomentar i encoratjar el subministrament de recursos tècnics i financers a la Secretaria per ajudar les Parts que siguin països en vies de desenvolupament i les que tinguin economies en transició a complir els seus compromisos en matèria de recerca, vigilància i intercanvi d’informació.
1. Cada Part presenta a la Conferència de les Parts, per mitjà de la Secretaria, informes periòdics sobre l’aplicació del Conveni, que han d’incloure:
a) informació sobre les mesures legislatives, executives, administratives o qualsevol altra mesura adoptades per aplicar el Conveni;
b) informació, si escau, sobre les dificultats o els obstacles amb els quals s’ha trobat a l’hora d’aplicar el Conveni, i sobre les mesures adoptades per superar aquests obstacles;
c) informació, si escau, sobre l’ajut financer o tècnic subministrat o rebut per a activitats de control del tabac;
d) informació sobre la vigilància i la investigació tal com apareix a l’article 20, i
e) les informacions que s’estipulen en els articles 6.3, 13.2, 13.3, 13.4.d, 15.5 i 19.2.
2. La Conferència de les Parts determina la freqüència i la forma de presentació dels informes que presenten totes les Parts. Cada Part elabora el seu informe inicial durant els dos anys posteriors a l’entrada en vigor del Conveni per a aquesta Part.
3. La Conferència de les Parts, de conformitat amb els articles 22 i 26, examina les disposicions per ajudar les Parts que són països en vies de desenvolupament o les Parts que tenen economies en transició que ho sol·licitin a complir amb les seves obligacions de conformitat amb aquest article.
4. La notificació i l’intercanvi d’informació que preveu aquest Conveni estan subjectes a la legislació nacional relativa a la confidencialitat i la privacitat. Les Parts protegeixen, segons decideixen de comú acord, qualsevol informació confidencial que s’intercanviï.
1. Les Parts cooperen, directament o per mitjà dels organismes internacionals competents, a fi de reforçar la seva capacitat per complir les obligacions que resulten d’aquest Conveni, alhora que tenen en compte les necessitats de les Parts que són països en vies de desenvolupament i de les Parts que tenen economies en transició. En les condicions decidides de comú acord, aquesta cooperació facilita la transferència de competències tècniques, científiques i jurídiques i de tecnologia, per establir i reforçar les estratègies, els plans i els programes nacionals de control del tabac, amb l’objectiu de:
a) facilitar el desenvolupament, la transferència i l’adquisició de tecnologies, de coneixements, de competències i de capacitats relacionats amb el control del tabac;
b) subministrar competències tècniques, científiques i jurídiques o d’altres per establir i reforçar les estratègies, els plans i els programes nacionals de control del tabac, amb l’objectiu d’aplicar el Conveni mitjançant, entre altres coses:
i) ajudar a crear una base legislativa sòlida, quan se sol·licita, així com programes tècnics que tinguin per objectiu, en particular, dissuadir les persones de començar a fumar, encoratjar-les a deixar de fumar i protegir-les contra l’exposició al fum del tabac; ii) ajudar, si escau, els treballadors del sector del tabac per desenvolupar de manera econòmicament viable mitjans de subsistència alternatius apropiats, que siguin econòmicament i legalment viables, i iii) ajudar, si escau, els conreadors del tabac per efectuar la transició cap a cultius alternatius de manera econòmicament viable;
c) donar suport a programes de formació o sensibilització ben dissenyats, adaptats al personal interessat, de conformitat amb l’article 12;
d) proporcionar, si escau, el material, els equipaments i els subministraments, així com el suport logístic, necessaris per a les estratègies, plans i programes de control del tabac;
e) definir mètodes de control del tabac, inclòs el tractament complet de l’addicció nicotínica, i
f) promoure la investigació, si escau, amb l’objectiu de fer que el cost del tractament complet de l’addicció nicotínica sigui més assequible.
2. La Conferència de les Parts promou i facilita la transferència de competències tècniques, científiques i jurídiques i de tecnologia amb el suport financer obtingut de conformitat amb l’article 26.
Parts
1. S’estableix una Conferència de les Parts. L’Organització Mundial de la Salut convoca la primera reunió de la Conferència, com a màxim, un any després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni. La Conferència determina el lloc i les dates de les reunions ordinàries posteriors a la primera sessió.
2. En tot moment es poden celebrar reunions extraordinàries de la Conferència de les Parts, si la Conferència ho considera necessari o quan una de les Parts ho sol·licita per escrit, sempre dins els sis mesos que segueixen la data en què la Secretaria del Conveni ho comunica a les Parts, i rep el suport d’almenys un terç de les Parts.
3. En la primera reunió, la Conferència de les Parts adopta per consens el Reglament interior.
4. La Conferència de les Parts adopta per consens el seu propi Reglament financer, el qual també és aplicable al finançament dels òrgans subsidiaris que pugui establir, així com les disposicions financeres que regeixen el funcionament de la Secretaria. En cada una de les reunions ordinàries, adopta un pressupost per a l’exercici financer que finalitza en la següent reunió ordinària.
5. La Conferència de les Parts examina regularment l’aplicació del Conveni i adopta les decisions necessàries a fi de promoure’n l’aplicació eficaç; pot adoptar protocols, annexos i esmenes al Conveni, de conformitat amb el que disposen els articles 28, 29 i
33. A aquest efecte, la Conferència:
a) promou i facilita l’intercanvi d’informació, de conformitat amb els articles 20 i 21;
b) encoratja i orienta el desenvolupament i el perfeccionament periòdic de metodologies comparables per a la recerca i per a la recollida de dades, a més de les que preveu l’article 20, relatives a l’aplicació del Conveni;
c) promou, si escau, el desenvolupament, l’aplicació i l’avaluació d’estratègies, de plans, de programes, com també de polítiques, de lleis i altres mesures;
d) examina els informes que les Parts presenten de conformitat amb l’article 21 i adopta informes periòdics relatius a l’aplicació del Conveni;
e) promou i facilita la mobilització de recursos financers per aplicar el Conveni, de conformitat amb l’article 26;
f) crea els òrgans subsidiaris necessaris per assolir l’objectiu del Conveni;
g) reclama, segons les necessitats, els serveis, la cooperació i la informació que faciliten les organitzacions i els òrgans competents i pertinents del sistema de les Nacions Unides i altres organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals, i organitzacions i òrgans no governamentals per reforçar l’aplicació del Conveni, i
h) considera altres mesures, si escau, per assolir l’objectiu del Conveni, tenint en compte l’experiència adquirida en la seva aplicació.
6. La Conferència de les Parts estableix els criteris de participació dels observadors en les seves reunions.
1. La Conferència de les Parts designa una Secretaria permanent i n’organitza el funcionament. La Conferència de les Parts procura fer-ho en la seva primera reunió.
2. Mentre no s’ha designat i establert una Secretaria permanent, les funcions de Secretaria d’aquest Conveni seran assumides per l’Organització Mundial de la Salut.
3. Les funcions de la Secretaria són les següents:
a) organitzar les reunions de la Conferència de les Parts i de qualsevol dels seus òrgans subsidiaris, i prestar-los els serveis necessaris;
b) transmetre els informes que rep de conformitat amb el Conveni;
c) prestar suport a les Parts que ho sol·liciten i, en especial, a les que són països en vies de desenvolupament o a les Parts que tenen economies en transició, en la recopilació i transmissió de la informació requerida de conformitat amb les disposicions del Conveni;
d) preparar informes sobre les seves activitats en virtut del Conveni sota l’autoritat de la Conferència de les Parts i sotmetre’ls-hi;
e) sota l’autoritat de la Conferència de les Parts, assegurar la coordinació necessària amb les organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals i altres organismes competents;
f) sota l’autoritat de la Conferència de les Parts, aplicar les disposicions administratives o contractuals necessàries per a l’exercici eficaç de les seves funcions, i
g) exercir les altres funcions de Secretaria que especifica el Conveni i qualsevol dels seus protocols, així com les altres funcions que la Conferència de les Parts li pugui atribuir.
Conferència de les Parts i les organitzacions intergovernamentals Per assegurar la cooperació tècnica i financera necessària per assolir l’objectiu d’aquest Conveni, la Conferència de les Parts pot sol·licitar la cooperació de les organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals competents, incloses les institucions financeres i de desenvolupament.
1. Les Parts reconeixen la importància que tenen els recursos financers per assolir l’objectiu d’aquest Conveni.
2. Cada Part presta un suport financer a les seves activitats nacionals amb la finalitat d’assolir l’objectiu del Conveni, de conformitat amb els plans, les prioritats i els programes nacionals.
3. Les Parts promouen, si escau, la utilització de vies bilaterals, regionals, subregionals i altres vies multilaterals per subministrar uns fons destinats a elaborar i enfortir els programes complets i multisectorials de control del tabac de les Parts que són països en vies de desenvolupament i de les Parts que tenen economies en transició. En conseqüència, s’han d’abordar solucions alternatives econòmicament viables a la producció del tabac i donar-hi suport, i en especial a la diversificació de cultius, en el marc d’estratègies de desenvolupament sostenible a escala nacional.
4. Les Parts representades en les organitzacions intergovernamentals internacionals i regionals competents i en les institucions financeres i de desenvolupament, encoratgen aquestes entitats perquè facilitin una assistència financera a les Parts que són països en vies de desenvolupament i a les Parts que tenen economies en transició, a fi d’ajudar-les a complir les seves obligacions en virtut del Conveni, sense limitar el dret de participar en aquestes organitzacions.
5. Les Parts han convingut que:
a) per permetre a les Parts complir les seves obligacions en virtut del Conveni, tots els recursos existents i potencialment rellevants, ja siguin financers, tècnics o d’altres, tant públics com privats, disponibles per a activitats de control del tabac, s’han de mobilitzar i utilitzar en benefici de totes les Parts, en especial dels països en vies de desenvolupament i dels països amb economies en transició;
b) la Secretaria informa les Parts que són països en vies de desenvolupament, i les Parts que tenen economies en transició que ho sol·liciten, de les fonts de finançament disponibles per facilitar el compliment de les seves obligacions en virtut del Conveni;
c) sobre la base d’un estudi elaborat per la Secretaria i d’altres informacions pertinents, la Conferència de les Parts examina en la primera reunió les fonts i els mecanismes d’assistència existents i potencials, i determina en quina mesura són adients;
d) la Conferència de les Parts té en compte els resultats d’aquest examen a l’hora de determinar la necessitat de reforçar els mecanismes existents o crear un fons mundial de contribucions voluntàries o qualsevol altre mecanisme de finançament apropiat per canalitzar recursos addicionals, segons sigui necessari, cap a les Parts que són països en vies de desenvolupament i les Parts que tenen economies en transició, per ajudar-les a assolir els objectius del Conveni.
1. Si sorgeix una diferència entre dos o més Parts respecte de la interpretació o aplicació d’aquest Conveni, aquestes Parts procuren resoldre la diferència per via diplomàtica, mitjançant la negociació o per qualsevol altre mitjà pacífic de la seva elecció, fins i tot apel·lant als bons oficis, a la mediació d’un tercer o a la conciliació. En cas de fracàs, les Parts implicades tenen l’obligació de seguir intentant assolir una resolució.
2. Un estat o una organització d’integració econòmica regional, quan ratifica, accepta, aprova o confirma formalment el Conveni o s’hi adhereix, o en qualsevol moment després d’això, pot declarar per escrit al Dipositari que accepta com a obligatori sotmetre una diferència no resolta de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article a un arbitratge institucional, de conformitat amb els procediments adoptats per consens per la Conferència de les Parts.
3. Les disposicions d’aquest article s’apliquen, respecte de qualsevol protocol, entre les Parts del dit protocol, llevat de disposició contrària del dit protocol.
1. Qualsevol de les Parts pot proposar esmenes a aquest Conveni. Aquestes esmenes són examinades per la Conferència de les Parts.
2. Les esmenes al Conveni són adoptades per la Conferència de les Parts. La Secretaria comunica a les Parts el text de qualsevol esmena al Conveni almenys sis mesos abans de la reunió en què es proposi adoptar-les. La Secretaria també comunica les esmenes que es proposen als signataris del Conveni i, a títol informatiu, al Dipositari.
3. Les Parts fan tot el possible per arribar a un acord per consens sobre qualsevol proposta d’esmena al Conveni. Si totes les possibilitats d’arribar a un acord per consens s’exhaureixen, l’esmena, com a últim recurs, s’adopta per una majoria de tres quarts de les Parts presents i votants en la reunió. Als efectes d’aquest article, per “Parts presents i votants” s’entén les Parts presents que emeten un vot a favor o en contra. La Secretaria comunica al Dipositari qualsevol esmena adoptada, i ell la fa arribar a totes les Parts perquè l’acceptin.
4. Els instruments d’acceptació de les esmenes es lliuren al Dipositari. L’esmena adoptada de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article entra en vigor, per a les Parts que l’han acceptada, el norantè dia a comptar de la data en què el Dipositari ha rebut els instruments d’acceptació dipositats per dos terços de les Parts en el Conveni, com a mínim.
5. Per a les altres Parts, l’esmena entra en vigor el norantè dia a comptar de la data en què s’ha lliurat al Dipositari l’instrument d’acceptació de les esmenes en qüestió.
1. Els annexos a aquest Conveni, així com les seves esmenes, es proposen, s’adopten i entren en vigor de conformitat amb el procediment establert en l’article 28.
2. Els annexos al Conveni en formen part integrant i, llevat que es disposi altrament, tota referència a aquest Conveni també constitueix una referència als seus annexos.
3. En els annexos, només s’inclouen les llistes, els formularis i altres elements descriptius relacionats amb qüestions de procediment i aspectes científics, tècnics o administratius.
No es poden formular reserves a aquest Conveni.
1. En qualsevol moment, després del venciment d’un termini de dos anys a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni per a una Part, aquesta Part pot denunciar el Conveni mitjançant notificació per escrit lliurada al Dipositari.
2. La denúncia pren efecte en vèncer un termini d’un any a comptar de la data en què el Dipositari ha rebut la notificació corresponent, o en qualsevol altra data posterior que s’indiqui en aquesta notificació.
3. Es considera que la Part que denuncia el Conveni també denuncia qualsevol protocol en què sigui part.
1. A reserva del que disposa l’apartat 2 d’aquest article, cada Part en el Conveni disposa d’un vot.
2. Les organitzacions d’integració econòmica regional disposen, per exercir el seu dret de vot en els assumptes de la seva competència, d’un nombre de vots igual al nombre dels seus Estats membres que són Parts en el Conveni. Aquestes organitzacions no exerceixen el seu dret de vot si qualsevol dels seus Estats membres exerceix el seu, i viceversa.
1. Qualsevol de les Parts pot proposar protocols. Aquestes propostes són examinades per la Conferència de les Parts.
2. La Conferència de les Parts pot adoptar protocols a aquest Conveni. Es fa tot el possible per adoptar aquests protocols per consens. Si totes les possibilitats per arribar a un acord per consens s’exhaureixen sense obtenir cap acord, com a últim recurs el protocol s’adopta per una majoria de tres quarts de les Parts presents i votants en la reunió. Als efectes d’aquest article, per “Parts presents i votants” s’entén les Parts presents que emeten un vot a favor o en contra del protocol.
3. La Secretaria comunica el text de qualsevol protocol proposat a les Parts, com a mínim sis mesos abans de la reunió en la qual s’ha de proposar per ser adoptat.
4. Només les Parts en el Conveni poden ser Parts en un protocol.
5. Els protocols del Conveni només són vinculants per a les Parts en els protocols en qüestió. Només les Parts en un protocol poden adoptar decisions sobre assumptes exclusivament relacionats amb aquest protocol.
6. Les condicions d’entrada en vigor de qualsevol protocol són establertes per aquest instrument.
Aquest Conveni estarà obert a la signatura de tots els membres de l’Organització Mundial de la Salut i dels Estats que no són membres de l’Organització Mundial de la Salut però que són membres de l’Organització de les Nacions Unides, així com de les organitzacions d’integració econòmica regional, a la Seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra, del 16 de juny del 2003 al 22 de juny del 2003 i, posteriorment, a la Seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York, del 30 de juny del 2003 al 29 de juny del 2004.
1. Aquest Conveni queda subjecte a la ratificació, l’acceptació, l’aprovació o l’adhesió dels Estats i a la confirmació formal o a l’adhesió de les organitzacions d’integració econòmica regional. Queda obert a l’adhesió a partir de l’endemà de la data en què el Conveni deixa d’estar obert a la signatura. Els instruments de ratificació, d’acceptació, d’aprovació, de confirmació formal o d’adhesió es dipositen al Dipositari.
2. Qualsevol organització d’integració econòmica regional que esdevé Part en el Conveni, sense que cap dels seus Estats membres en sigui Part, queda vinculada per totes les obligacions que s’enuncien en el Conveni. Quan un o diversos Estats membres d’una d’aquestes organitzacions són parts en el Conveni, l’organització i els seus Estats membres determinen les seves respectives responsabilitats pel que fa al compliment de les obligacions que els incumbeixen en virtut del Conveni. En aquest cas, l’organització i els Estats membres no poden exercir simultàniament els seus drets al títol del Conveni.
3. Les organitzacions d’integració econòmica regional expressen, en els seus instruments de confirmació formal o d’adhesió, l’abast de les seves competències respecte de les qüestions regides pel Conveni. Aquestes organitzacions, a més, comuniquen qualsevol modificació substancial de l’abast de les seves competències al Dipositari, que llavors ho comunica a les Parts.
1. Aquest Conveni entrarà en vigor el norantè dia a comptar de la data en què hagi estat dipositat el quarantè instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació, de confirmació formal o d’adhesió al Dipositari.
2. Respecte de cada Estat que ratifica, accepta, aprova el Conveni o s’hi adhereix, un cop satisfetes les condicions relatives a l’entrada en vigor establertes en l’apartat 1 d’aquest article, el Conveni entra en vigor el norantè dia a comptar de la data en què l’Estat ha dipositat el seu instrument de ratificació, d’acceptació, d’aprovació o d’adhesió.
3. Respecte de cada organització d’integració econòmica regional que diposita un instrument de confirmació formal o un instrument d’adhesió, un cop satisfetes les condicions relatives a l’entrada en vigor estipulades en l’apartat 1 d’aquest article, el Conveni entra en vigor el norantè dia a comptar de la data en què l’organització ha dipositat el seu instrument de confirmació formal o el seu instrument d’adhesió.
4. Als efectes d’aquest article, els instruments dipositats per una organització d’integració econòmica regional no es poden considerar addicionals als instruments dipositats pels Estats membres d’aquesta organització.
El Secretari General de les Nacions Unides és el Dipositari del Conveni i de les seves esmenes, com també dels protocols i annexos aprovats de conformitat amb els articles 28, 29 i 33.
L’original d’aquest Conveni, del qual els textos en àrab, xinès, espanyol, francès, anglès i rus són fefaents, es dipositarà prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides.
EN TESTIMONI DE LA QUAL COSA els infrascrits, degudament autoritzats a aquests efectes, han signat aquest Conveni.
A aquest efecte els signataris, degudament autoritzats, signen aquest Conveni.
Ginebra, 21 de maig del 2003 Situació el 16 d’octubre del 2019 del Conveni marc de l’OMS per al control del tabac Signatura Ratificació, acceptació, aprovació, confirmació formal, adhesió o successió Afganistan 13/08/2010 Ratificació Albània 26/04/2006 Ratificació Alemanya 16/12/2004 Ratificació Algèria 30/06/2006 Ratificació Angola 20/09/2007 Ratificació Antigua i Barbuda 05/06/2006 Ratificació Aràbia Saudita, l’ 09/05/2005 Ratificació Armènia 29/11/2004 Adhesió Austràlia 27/10/2004 Ratificació Àustria 15/09/2005 Ratificació Azerbaidjan, l’ 01/11/2005 Adhesió Bahames 03/11/2009 Ratificació Bahrain 20/03/2007 Adhesió Bangladesh 14/06/2004 Ratificació Barbados 03/11/2005 Ratificació Bèlgica 01/11/2005 Ratificació Belize 15/12/2005 Ratificació Benín 03/11/2005 Ratificació Bhutan 23/08/2004 Ratificació Bielorússia 08/09/2005 Ratificació Bolívia, Estat Plurinacional de 15/09/2005 Ratificació Bòsnia i Hercegovina 10/07/2009 Adhesió Botswana 31/01/2005 Ratificació Brasil 03/11/2005 Ratificació Brunei Darussalam 03/06/2004 Ratificació Bulgària 07/11/2005 Ratificació Burkina Faso 31/07/2006 Ratificació Burundi 22/11/2005 Ratificació Cambodja 15/11/2005 Ratificació Camerun 03/02/2006 Ratificació Canadà 26/11/2004 Ratificació Cap Verd 04/10/2005 Ratificació Colòmbia 10/04/2008 Adhesió Comores, les 24/01/2006 Ratificació Congo 06/02/2007 Ratificació Costa d’Ivori 13/08/2010 Ratificació Costa Rica 21/08/2008 Ratificació Croàcia 14/07/2008 Ratificació Dinamarca 16/12/2004 Ratificació Djibouti 31/07/2005 Ratificació Dominica 24/07/2006 Ratificació Egipte 25/02/2005 Ratificació El Salvador 21/07/2014 Ratificació Emirats Àrabs Units 07/11/2005 Ratificació Equador 25/07/2006 Ratificació Eslovàquia 04/05/2004 Ratificació Eslovènia 15/03/2005 Ratificació Espanya 11/01/2005 Ratificació Estònia 27/07/2005 Ratificació Etiòpia 25/03/2014 Ratificació Federació de Rússia 03/06/2008 Adhesió Fiji, Illes 03/10/2013 Ratificació Filipines 06/06/2005 Ratificació Finlàndia 24/01/2005 Ratificació França 19/10/2004 Aprovació Gabon 20/02/2009 Ratificació Gàmbia, República de 18/09/2007 Ratificació Geòrgia 14/02/2006 Ratificació Ghana 19/11/2004 Ratificació Grècia 27/01/2006 Ratificació Grenada 14/08/2007 Ratificació Guaiana 15/09/2005 Adhesió Guatemala 16/11/2005 Ratificació Guinea 07/11/2007 Ratificació Guinea Bissau 07/11/2008 Adhesió Guinea Equatorial 17/09/2005 Adhesió Hondures 16/02/2005 Ratificació Hongria 07/04/2004 Ratificació Iemen, el 22/02/2007 Ratificació Illes Cook 14/05/2004 Ratificació Illes Marshall 08/12/2004 Ratificació Illes Salomó 10/08/2004 Ratificació Índia, l’ 05/02/2004 Ratificació Iran, República Islàmica de l’ 06/11/2005 Ratificació Iraq 17/03/2008 Ratificació Irlanda 07/11/2005 Ratificació Islàndia 17/06/2004 Ratificació Israel 24/08/2005 Ratificació Itàlia 02/07/2008 Ratificació Jamaica 07/07/2005 Ratificació Japó 08/06/2004 Acceptació Jordània 19/08/2004 Ratificació Kazakhstan, el 22/01/2007 Ratificació Kènia 22/06/2004 Ratificació Kirguizistan, el 25/05/2006 Ratificació Kiribati 15/09/2005 Ratificació Kuwait 12/05/2006 Ratificació Lesotho 14/01/2005 Ratificació Letònia 10/02/2005 Ratificació Líban 07/12/2005 Ratificació Libèria 15/09/2009 Ratificació Líbia 07/06/2005 Ratificació Lituània 16/12/2004 Ratificació Luxemburg 30/06/2005 Ratificació Macedònia 30/06/2006 Adhesió Madagascar 22/09/2004 Ratificació Malàisia 16/09/2005 Ratificació Maldives, les 20/05/2004 Ratificació Mali 19/10/2005 Ratificació Malta 24/09/2003 Ratificació Maurici 17/05/2004 Ratificació Mauritània 28/10/2005 Ratificació Mèxic 28/05/2004 Ratificació Micronèsia, Estats Federats de 18/03/2005 Ratificació Moçambic 14/07/2017 Ratificació Mongòlia 27/01/2004 Ratificació Montenegro 23/10/2006 Successió Myanmar 21/04/2004 Ratificació Namíbia 07/11/2005 Ratificació Nauru 29/06/2004 Adhesió Nepal 07/11/2006 Ratificació Nicaragua 09/04/2008 Ratificació Níger 25/08/2005 Ratificació Nigèria 20/10/2005 Ratificació Niu 03/06/2008 Ratificació Noruega 16/06/2003 Aprovació Nova Zelanda 27/01/2004 Ratificació Oman 09/05/2005 Adhesió Països Baixos 27/06/2005 Acceptació Pakistan, el 03/11/2004 Ratificació Palau 12/02/2004 Ratificació Panamà 16/08/2004 Ratificació Papua Nova Guinea 25/05/2006 Ratificació Paraguai 26/09/2009 Ratificació Perú 30/11/2004 Ratificació Polònia 15/09/2006 Ratificació Portugal 08/11/2005 Aprovació Qatar 26/07/2004 Ratificació Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord, el 16/12/2004 Ratificació República Àrab Siriana 22/11/2004 Ratificació República Centreafricana 07/11/2005 Ratificació República de Corea 16/05/2005 Ratificació República de Moldàvia 03/02/2009 Ratificació República Democràtica del Congo 28/10/2005 Ratificació República Popular Democràtica de Corea 27/04/2005 Ratificació República Popular Democràtica de Laos 06/09/2006 Ratificació República Txeca 01/06/2012 Ratificació República Unida de Tanzània 30/04/2007 Ratificació Romania 27/01/2006 Ratificació Ruanda 19/10/2005 Ratificació Saint Christopher i Nevis 21/06/2011 Ratificació Saint Lucia 07/11/2005 Ratificació Saint Vincent i les Grenadines 29/10/2010 Ratificació Samoa 03/11/2005 Ratificació San Marino 07/07/2004 Ratificació Sao Tomé i Príncipe 12/04/2006 Ratificació Senegal 27/01/2005 Ratificació Sèrbia 08/02/2006 Ratificació Seychelles, les 12/11/2003 Ratificació Sierra Leone 22/05/2009 Adhesió Singapur 14/05/2004 Ratificació Sri Lanka 11/11/2003 Ratificació Sud-àfrica 19/04/2005 Ratificació Sudan 31/10/2005 Ratificació Suècia 07/07/2005 Ratificació Surinam 16/12/2008 Ratificació Swazilàndia 13/01/2006 Ratificació Tadjikistan, el 21/06/2013 Adhesió Tailàndia 08/11/2004 Ratificació Timor Oriental 22/12/2004 Ratificació Togo 15/11/2005 Ratificació Tonga 08/04/2005 Ratificació Trinitat i Tobago 19/08/2004 Ratificació Tunísia 07/06/2010 Ratificació Turkmenistan, el 13/05/2011 Adhesió Turquia 31/12/2004 Ratificació Tuvalu 26/09/2005 Ratificació Txad, el 30/01/2006 Ratificació Ucraïna 06/06/2006 Ratificació Uganda 20/06/2007 Ratificació Unió Europea 30/06/2005 Confirmació Uruguai, l’ 09/09/2004 Ratificació Uzbekistan, l’ 15/05/2012 Adhesió Vanuatu 16/09/2005 Ratificació Veneçuela, República Bolivariana de 27/06/2006 Ratificació Vietnam 17/12/2004 Ratificació Xile 13/06/2005 Ratificació Xina, la 11/10/2005 Ratificació Xipre 26/10/2005 Ratificació Zàmbia 23/05/2008 Adhesió Zimbàbue 04/12/2014 Adhesió Declaracions i reserves Declaracions (A menys que s’indiqui el contrari, les objeccions es van fer després de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació, la confirmació formal o l’adhesió).
L’Azerbaidjan Declaracions: “La República d’Azerbaidjan declara que la República d’Azerbaidjan no aplicarà cap dels drets, obligacions i disposicions establerts al Conveni pel que fa a la República d’Armènia.
De conformitat amb el paràgraf 2 de l’article 27 del Conveni, la República d’Azerbaidjan declara que, quan les disputes que es plantegin entre la República d’Azerbaidjan i qualsevol altra part en relació amb l’aplicació i la interpretació del Conveni no es puguin resoldre mitjançant negociacions i altres mitjans diplomàtics, d’acord amb el paràgraf 1 de l’article esmentat, aquestes disputes es resoldran amb l’arbitratge.” Bèlgica Declaració formulada en el moment de la signatura: “Aquesta signatura també involucra la comunitat francesa, la comunitat flamenca i la comunitat de parla alemanya, la regió de Valònia, la regió flamenca i la regió de Brussel·les capital.” Declaració formulada en el moment de la ratificació: “El Regne de Bèlgica declara que, per una disputa no resolta de conformitat amb el paràgraf 1 de l’article 27 del Conveni, accepta, com a obligatori, un arbitratge ad hoc d’acord amb els procediments que adoptarà per consens la Conferència de les parts.” El Brasil Declaracions: Pel que fa a les qüestions relacionades amb el suport a activitats alternatives al tabac viables econòmicament, proposades pel Conveni marc per al control del tabac de l’Organització Mundial de la Salut, aprovat per l’Assemblea Mundial de la Salut el 21 de maig del 2003, el Brasil fa la declaració interpretativa següent: “El Brasil declara que, en el context dels paràgrafs 15 i 16 del preàmbul i dels articles 4, apartats 6, 17 i
26. (3) del Conveni marc per al control del tabac de l’Organització Mundial de la Salut, no hi ha prohibició de la producció de tabac o restricció de les polítiques nacionals de suport als agricultors dedicats actualment a aquesta activitat.
A més, el Brasil afirma que és imprescindible que el Conveni sigui un instrument eficaç per a la mobilització internacional de recursos tècnics i financers per ajudar els països en desenvolupament a fer viables alternatives econòmiques a la producció agrícola del tabac, com a part de les seves estratègies nacionals de desenvolupament sostenible.
Finalment, el Brasil també declara que no donarà suport a cap proposta amb l’objectiu d’utilitzar el Conveni marc per al control del tabac de l’Organització Mundial de la Salut com a instrument de pràctiques discriminatòries per al lliure comerç.” La Xina Declaració: “D’acord amb el que estableix l’article 16, paràgraf 5, la República Popular de la Xina indica el seu compromís de prohibir la introducció de màquines expenedores de tabac dins de la seva jurisdicció.” República Txeca (vegeu nota 1) Declaració interpretativa: “La República Txeca fa la declaració interpretativa al Conveni següent: La República Txeca acull amb beneplàcit la cooperació internacional en matèria de control del tabaquisme destinat a enfortir la protecció de la salut pública.
La República Txeca declara que no considera les directrius adoptades per la Conferència de les Parts com a instruments que estableixen directament obligacions legals en virtut del Conveni.
La República Txeca declara que no donarà suport a futures propostes que modifiquin el Conveni o relatives als seus Protocols que contradiguin els principis constitucionals de la República Txeca i els compromisos derivats de la seva adhesió a la Unió Europea i dels acords internacionals sobre lliure comerç a què ha accedit la República Txeca.
La República Txeca també declara que considera l’apartat 3 de l’article 5 una disposició que no afecta el dret a un tracte no discriminatori de la indústria del tabac per part de les parts i que permeti el grau necessari de cooperació amb la indústria del tabac pel que fa al control del tabac.” Estònia Declaració: “D’acord amb el paràgraf 5 de l’article 16 del Conveni, la República d’Estònia indica el seu compromís amb la prohibició total de les màquines expenedores de tabac dins de la seva jurisdicció.” Unió Europea Declaració interpretativa efectuada en el moment de la signatura i confirmada després de la confirmació formal: “La Comunitat i els seus Estats membres declaren que un Estat membre de la Comunitat Europea, quan la seva constitució nacional o els seus principis constitucionals no permetin la introducció d’una prohibició global de la publicitat, la promoció i el patrocini del tabac, pot fer ús de la disposició consagrada a l’apartat 3 de l’article 13 del Conveni marc per al control del tabac per donar cabuda a les normes que respectin les restriccions constitucionals nacionals.” Després de la confirmació formal: Declaració: “La Comunitat Europea declara que, d’acord amb les disposicions del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i, en particular, la lletra p de l’apartat 1 de l’article 3 i el seu article 152, és competent per adoptar mesures que complementin les polítiques nacionals dels seus Estats membres, dirigides a millorar la salut pública, prevenir malalties i evitar les fonts de perill per a la salut humana.
Els actuals membres de la Comunitat són el Regne de Bèlgica, la República Txeca, el Regne de Dinamarca, la República Federal d’Alemanya, la República d’Estònia, la República Hel·lènica, el Regne d’Espanya, la República Francesa, Irlanda, la República Italiana, la República de Xipre, la República de Letònia, la República de Lituània, el Gran Ducat de Luxemburg, la República d’Hongria, la República de Malta, el Regne dels Països Baixos, la República d’Àustria, la República de Polònia, la República Portuguesa, la República d’Eslovènia, la República Eslovaca, la República de Finlàndia, el Regne de Suècia i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
La competència comunitària existeix en àmbits ja coberts per la legislació comunitària.
Els actes comunitaris que figuren a continuació són il·lustratius de l’àmbit de competència de la Comunitat d’acord amb les disposicions del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea.
L’exercici de la competència que els Estats membres han transferit a la Comunitat en virtut dels Tractats està, per la seva pròpia naturalesa, en obligada evolució contínua.
Per tant, en aquest sentit, la Comunitat es reserva el dret d’emetre noves declaracions en el futur.
Llista d’actes i programes comunitaris que contribueixen a promoure el control del tabac.
Directiva 89/552/CE del Consell, del 3 d’octubre de 1989, sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a la realització d’activitats de radiodifusió televisiva (DO L 298 de 17.10.1989, p. 23).
Directiva modificada per la Directiva 97/36/CE del Parlament Europeu i del Consell (DO L 202 de 30.7.1997, p. 60).
Directiva 2001/37/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 5 de juny del 2001, relativa a l’aproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a la fabricació, presentació i venda de productes del tabac (DO L 194 de 18.7.2001, pàg. 26).
Directiva 2003/33/CE, del 26 de maig del 2003, del Parlament Europeu i del Consell sobre l’aproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres relatives a la publicitat i el patrocini de productes del tabac (DO L 152 de 20.6.2003, pàg.16).
Decisió 2003/641/CE de la Comissió, del 5 de setembre del 2003, sobre l’ús de fotografies en color o altres il·lustracions com a advertiments sanitaris en paquets de tabac (DO L 226 de 10.9.2003, p. 24).
Decisió núm. 1786/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 23 de setembre del 2002, per la qual s’adopta un programa d’acció comunitària en l’àmbit de la salut pública (2003-2008) (DO L 271 de 9.10.2002, p. 1).
Reglament (CE) núm. 2182/2002 de la Comissió, del 6 de desembre del 2002, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació del Reglament (CEE) núm. 2075/92 del Consell pel que fa al Fons Comunitari del Tabac (DO L 331 de 7.12.2002, p.
70. Reglament modificat pel Reglament (CE) núm. 480/2004 (DO L 78 del 16.3.2004, p. 8).
Reglament (CEE) núm. 2913/92 del Consell, del 12 d’octubre de 1992, pel qual s’estableix el Codi duaner comunitari (DO L 302 de 19.0.1992, p. 1).
Reglament modificat per última vegada per l’Acta d’adhesió del 2003. Reglament (CE) núm. 515/97 del Consell, del 13 de març de 1997, relatiu a l’assistència mútua entre les autoritats administratives dels estats membres i la cooperació entre aquests i la Comissió per garantir l’aplicació correcta de la legislació en matèria duanera i agrícola (DO L 82 de 5.1.1997, 22,3,1997, p.1).
Reglament modificat pel Reglament (CE) núm. 807/2003 (DO L 122 de 16.5.2003, p. 36).
Reglament (CE) núm. 3295/94 del Consell, del 22 de desembre de 1994, pel qual s’estableixen mesures dirigides a prohibir la posada en lliure circulació, l’exportació, la reexportació o la inscripció per un procediment suspensiu de productes falsificats i piratejats (DO L 341 de 30.12.1994, p. 8) substituït des del 1.7.2004 pel Reglament (CE) núm. 1383/2003 del Consell, del 22 de juliol del 2003, relatiu a l’acció duanera contra mercaderies sospitoses de vulnerar determinats drets de propietat intel·lectual i les mesures que s’han d’adoptar contra mercaderies que han infringit aquests drets (DO núm. L 196, 2.8.2003, p.7).” Guatemala A la signatura: Declaració: “Pel que fa a l’article 21.1. (e) i (4) del Conveni marc de l’Organització Mundial de la Salut sobre el control del tabac, aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 21 de maig de 2003, la República de Guatemala fa la declaració interpretativa següent: La República de Guatemala declara que interpreta, en el context de l’article 21.1. (e) i (4) del Conveni, que la implementació de l’article 13.4. (d) del Conveni, relatiu a la revelació a les autoritats governamentals pertinents de les despeses per part de la indústria del tabac en publicitat, promoció i patrocini encara no prohibida, estarà sotmesa a la legislació nacional sobre confidencialitat i privacitat.” A la ratificació: Declaració: “La República de Guatemala declara que la seva interpretació, en el context de l’apartat
e) del paràgraf 4 de l’article 21 del Conveni, és que l’aplicació de l’article 13.4.
d) del Conveni, relatiu a la revelació a les autoritats governamentals pertinents de les despeses de la indústria del tabac en publicitat, promoció i patrocini encara no prohibides, estarà sotmesa a la legislació nacional sobre confidencialitat i privadesa.” República Àrab de Síria Declaració: “L’adhesió de la República Àrab de Síria al Conveni esmentat no implica, en cap cas, el reconeixement d’Israel, ni conduirà a cap tipus de relació amb Israel en els assumptes regulats per les disposicions del Conveni.” Vietnam Declaració: “Qualsevol diferència que es produeixi entre la República Socialista de Vietnam i qualsevol altra part en el Conveni relativa a l’aplicació del Conveni, que no es resolgui mitjançant la negociació ni cap altre mitjà pacífic d’acord amb el paràgraf 1 de l’article 27, es remetrà a l’arbitratge per a la solució, només sobre la base de l’acord entre la República Socialista de Vietnam i aquesta part, sobre la base de cada cas.” Objeccions (A menys que s’indiqui el contrari, les objeccions es van fer després de la ratificació, acceptació, aprovació, confirmació formal o adhesió.) Israel Pel que fa a la declaració feta per la República Àrab de Síria en la seva ratificació: “El Govern de l’Estat d’Israel ha observat que l’instrument de ratificació de la República Àrab de Síria del Conveni esmentat abans […] conté una declaració respecte a l’Estat d’Israel.
El Govern de l’Estat d’Israel considera que aquesta declaració, que és explícitament de caràcter polític, és incompatible amb els propòsits i objectius del Conveni.
El Govern d’Israel, per tant, s’oposa a la declaració esmentada feta per la República Àrab de Síria.” Notes 1 El Secretari General va rebre les comunicacions relatives a la declaració interpretativa de la República Txeca després de la seva ratificació: Uruguai (17 de juliol del 2012) “El Govern de l’Uruguai reconeix la recepció de la Notificació del Dipositari sobre la declaració interpretativa de la República Txeca en accedir a la Convenció marc sobre control del tabac de l’Organització Mundial de la Salut l’1 de juny del 2012. En aquest sentit, el Govern de l’Uruguai vol assenyalar que aquesta declaració interpretativa no es pot considerar una reserva expressament prohibida en virtut de l’article 30 del Conveni marc sobre el control del tabac (CMCT) ni es pot considerar exonerat de cap de les seves obligacions en virtut del Conveni.
L’article 5.3 de la CMCT declara expressament que “les parts actuaran per protegir aquestes polítiques dels interessos comercials i altres interessos de la indústria del tabac d’acord amb la legislació nacional”.
L’Uruguai vol recordar als Estats part les Directrius per a l’aplicació de l’article 5.3 del CMCT, que estableix que “hi ha un conflicte fonamental i irreconciliable entre els interessos de la indústria del tabac i els interessos de la política de salut pública”.
República Txeca (10 de gener del 2013) “Sobre la comunicació de l’Uruguai a la declaració interpretativa de la República Txeca de l’article 5.3 del Conveni marc sobre el control del tabac (CMCT).
En el dipòsit de l’instrument de ratificació del CMCT, la República Txeca va fer una declaració interpretativa del CMCT.
Aquesta declaració és únicament de caràcter interpretatiu i, per tant, la República Txeca no planteja reserves contra el text de l CMCT; de conformitat amb l’article 30 del CMCT, això no és així.
En cap cas la República Txeca, mitjançant aquest acte, no qüestiona les obligacions que el CMCT imposa a les parts.
Sobre l’apartat 3 de l’article 5 del CMCT, la República Txeca declara que “considera que les disposicions de l’article 5, apartat 3, no afecten el dret a un tracte no discriminatori de la indústria del tabac per part de les parts i permeten l’extensió necessària de cooperació amb la indústria del tabac pel que fa al control del tabac”.
Aquesta afirmació es va fer per pal·liar certes preocupacions i possiblement malentesos que algunes autoritats competents txeques van expressar sobre la interpretació de l’article 5, apartat 3. Algunes tasques d’administració pública requereixen un contacte limitat amb la indústria del tabac, com ara consultes amb tots els subjectes implicats pertinents, inclosa la indústria del tabac, mentre es prepara una avaluació de l’impacte regulador d’una nova legislació relacionada amb la regulació dels productes del tabac, el rendiment de tasques d’informació i de control, etc. Després de tot, es menciona també un cert nivell d’interacció de les Parts en el CMCT amb la indústria del tabac en les Directrius per a l’aplicació de l’article 5. (3). principi 2: “Establir mesures per limitar les interaccions amb la indústria del tabac i garantir transparència de les interaccions que es produeixen.” Per tant, la declaració correspon a la recomanació núm. 2.1 d’acord amb aquest principi, segons el qual “les parts haurien d’interactuar amb la indústria del tabac només quan sigui estrictament necessari per permetre regularment la indústria del tabac i els productes del tabac”.
Naturalment, totes les interaccions necessàries es fan amb total consciència del conflicte fonamental i irreconciliable entre els interessos de la indústria del tabac i els interessos de la protecció de la salut pública.
També cal destacar que la paraula “cooperació”, utilitzada en la declaració interpretativa txeca, s’hauria d’interpretar sense superar el sentit de la “interacció” que es menciona en les directrius per a l’aplicació de l’article 5, apartat 3.” Austràlia (5 de gener del 2015) “CONSIDERANT que el ministre d’Afers Exteriors del Govern d’Austràlia ha aprovat la presentació d’una declaració interpretativa (“declaració”) en relació amb el text d’una declaració interpretativa presentada per la República Txeca sobre la seva ratificació, l’1 de juny del 2012, del Conveni marc de l’OMS per al control del tabac de Ginebra, el 21 de maig del 2003 [2005] ATS 7 (“Conveni”), que va entrar en vigor a Austràlia el 27 de febrer de 2005; ELS PRESENTS CERTIFIQUEN que la declaració d’Austràlia respecte a la declaració presentada per la República Txeca després de ratificar el Conveni de l’1 de juny del 2012 és la següent:
1. Austràlia declara que la Convenció no reconeix cap “dret a un tractament no discriminatori de la indústria del tabac”.
2. Austràlia reconeix que l’article 5.3 (obligacions generals) de la Convenció requereix que les parts actuïn per protegir les seves polítiques de control del tabac dels interessos comercials i altres interessos de la indústria del tabac d’acord amb la legislació nacional.
3. Austràlia declara que entén que les Parts en la Convenció haurien d’interactuar amb la indústria del tabac només quan sigui estrictament necessari per permetre regularment la indústria del tabac i els productes del tabac i garantir que aquestes interaccions es facin de forma transparent.” República Txeca (8 de juliol del 2016) “Sobre la comunicació d’Austràlia a la declaració interpretativa de la República Txeca de la Convenció marc sobre control del tabac (“Convenció”) relativa a l’article 5.3 de la Convenció.
En primer lloc, la República Txeca confirma que ha pres nota de la Comunicació d’Austràlia a la declaració interpretativa feta per la República Txeca de la Convenció marc sobre control del tabac (“Convenció”) relativa a l’article 5.3 (obligacions generals) de la Convenció.
En resposta a això, la República Txeca es refereix a la seva comunicació anterior relacionada amb la de l’Uruguai (punt 2), en la qual s’expliquen els motius de la declaració interpretativa de la República Txeca respecte de l’article 5.3 de la Convenció.
Pel que fa al punt 1 de la comunicació d’Austràlia, la República Txeca destaca que és conscient del fet que la Convenció no reconeix cap “dret a un tractament no discriminatori de la indústria del tabac”.
El propòsit de la declaració interpretativa de la República Txeca és confirmar que, al mateix temps, la Convenció no prohibeix el “tractament no discriminatori de la indústria del tabac” i, per tant, manté, dins dels compromisos contrets en la Convenció, la possibilitat de cert nivell d’interacció amb la indústria del tabac.
Finalment, es pot considerar que les iniciatives legislatives nacionals actuals i altres iniciatives relacionades amb la prevenció del consum de tabac evidencien l’enorme esforç de la República Txeca en la promoció del control del tabaquisme i la implementació de la Convenció, inclòs el seu article 5.3.” 2 L’11 d’octubre del 2005, el Govern de la Xina va informar el secretari general sobre el següent: “De conformitat amb el que estableixen l’article 153 de la Llei bàsica de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong de la República Popular de la Xina i l’article 138 de la Llei fonamental de la Regió Administrativa Especial de Macau de la República Popular de Xina, el Govern de la República Popular de la Xina decideix que el Conveni marc de l’OMS sobre el control del tabac i la declaració feta per la República Popular de la Xina sobre la prohibició de la introducció de màquines expenedores de tabac s’aplicaran a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong i a la Regió Administrativa Especial de Macau de la República Popular de la Xina.” 3 Amb l’exclusió territorial següent: […] la Convenció no s’aplicarà a les Illes Fèroe i Groenlàndia fins a un nou avís. 4 Vegeu la nota 1 a “Montenegro”, a la secció “Informació històrica” de la part frontal d’aquest volum. 5 Amb l’exclusió territorial següent: “[…] coherent amb l’estat constitucional de Tokelau i tenint en compte el compromís del Govern de Nova Zelanda amb el desenvolupament de l’autogovern per Tokelau a través d’un acte d’autodeterminació, segons la Carta de les Nacions Unides, aquesta ratificació no s’estén a Tokelau, tret que la declaració a aquest efecte sigui presentada pel Govern de Nova Zelanda amb el dipositari sobre la base de la consulta adequada amb aquest territori.” 1 Si escau, el terme «nacional» es refereix també a les organitzacions d’integració econòmica regionals.