Annex 10

Annex X

Laboratoris de referència, mostreig i mètodes d'anàlisi en laboratori Capítol A. Laboratori de referència nacional

1. El laboratori nacional designat:

a) ha de disposar d'instal·lacions i de personal especialitzat que li permetin fer aparèixer en qualsevol moment, i bàsicament a partir de les primeres manifestacions de la malaltia en qüestió, el tipus i la soca de l'agent de les EET. Si no té la capacitat d'identificar el tipus de soca de l'agent, ha d'establir un procediment que garanteixi que la identificació de la soca es confia al laboratori de referència comunitari;

b) ha de comprovar que els mètodes de diagnòstic utilitzats siguin els internacionalment reconeguts;

c) és responsable de la coordinació de les normes i els mètodes de diagnòstic. Amb aquest objectiu: s'ha de proveir dels reactius de diagnòstic; controla la qualitat de tots els reactius de diagnòstic; participa periòdicament en tests comparatius; conserva les mostres dels agents de la malaltia en qüestió, o dels teixits corresponents que en contenen, procedents de casos confirmats al país; confirma els resultats obtinguts en els laboratoris de diagnòstic designats o en els que hi té establert conveni de col·laboració;

d) coopera amb el laboratori de referència comunitari.

2. No obstant això, per derogació a l'apartat 1, si el Principat d'Andorra no disposa d'un laboratori de referència nacional pot recórrer als serveis del laboratori de referència comunitari o de laboratoris de referència nacionals dels altres estats membres. Capítol B. Laboratori de referència comunitari El laboratori de referència comunitari per a les EET és: The Veterinary Laboratories Agency Woodham Lane New Haw Addlestone Surrey KT15 3NB Regne Unit Capítol C. Mostreig i tests de laboratori

1. Mostreig Qualsevol mostra que s'hagi d'examinar amb l'objectiu de detectar una EET s'ha d'extreure segons els mètodes i els protocols que es fixen en la darrera edició del Manual de Reglamentació per als tests de diagnòstic i les vacunes de l'Oficina Internacional d'Epizoòties (OIE) (a partir d'ara anomenat "el manual"). A falta d'aquests mètodes i protocols, les mostres s'extreuen d'una manera adaptada a la bona aplicació dels tests. Les mostres han de ser objecte d'un marcatge correcte pel que fa a la identitat de l'animal del qual s'extreuen.

2. Laboratoris Qualsevol examen de laboratori relatiu a les EET s'ha de dur a terme en un laboratori homologat a aquest efecte.

3. Mètodes i protocols 3.1. Tests de laboratori destinats a detectar la presència de l'EEB en els bovins

a) Casos sospitosos Els teixits derivats de bovins, transmesos al laboratori per tal de sotmetre'ls a tests, de conformitat amb les disposicions del punt 2 de l'article 12, són objecte d'un examen histopatològic, tal com es preveu en la darrera edició del Manual, excepte quan el material ha sofert una autòlisi. Quan els resultats de l'examen histopatològic no són convincents, són negatius o quan el material ha sofert una autòlisi, els teixits se sotmeten a un examen que es practica seguint un dels altres mètodes de diagnòstic que es descriuen en el Manual anteriorment esmentat (immunocitoquímia, immunotransferència o fer evidents les fibril·les característiques a l'examen amb microscòpia electrònica). No obstant això, els tests ràpids no es poden utilitzar amb aquest objectiu. Si un dels exàmens anteriorment esmentats condueix a resultats positius, l'animal es considera com un cas positiu d'EEB.

b) Control de l'EEB Els teixits derivats de bovins, tramesos al laboratori per tal de sotmetre'ls a tests, de conformitat amb les disposicions de la part I del capítol A de l'annex III, (Control dels bovins) se sotmeten a un test ràpid. Quan els resultats del test ràpid no són concloents, o són positius, els teixits se sotmeten immediatament a exàmens de confirmació en un laboratori oficial. L'examen de confirmació comença per un examen histopatològic del tronc cerebral, de conformitat amb la darrera edició del Manual, excepte quan el material ha sofert una autòlisi o no dóna motiu, per qualsevol altra raó, a l'examen histopatològic. Quan els resultats de l'examen histopatològic no són concloents, o són negatius, o quan el material ha sofert una autòlisi, els teixits se sotmeten a un examen que es practica segons un dels altres mètodes de diagnòstic que es descriuen a l'apartat a). Un animal es considera com un cas positiu d'EEB si els resultats del test ràpid són positius o no són concloents, i: els resultats de l'examen histopatològic practicat posteriorment són positius, o els resultats obtinguts amb l'ajut d'un altre dels mètodes de diagnòstic que s'esmenten a l'apartat

a) són positius. 3.2. Tests de laboratori destinats a detectar la presència de la tremolosa en els ovins i cabrums

a) Casos sospitosos Els teixits derivats d'ovins i de cabrums, tramesos al laboratori per tal de sotmetre'ls a tests, de conformitat amb les disposicions del punt 2 de l'article 12, són objecte d'un examen histopatològic, tal com es preveu en la darrera edició del Manual, excepte quan el material ha sofert una autòlisi. Quan els resultats de l'examen histopatològic no són concloents, són negatius o quan el material ha sofert una autòlisi, els teixits se sotmeten a un examen d'immunocitoquímia o immunotransferència de conformitat amb el manual. No obstant això, els tests ràpids no es poden utilitzar amb aquest objectiu. Si un dels exàmens anteriorment esmentats condueix a resultats positius, l'animal es considera com un cas positiu de tremolosa.

b) Control de la tremolosa Els teixits derivats d'ovins i de cabrums, tramesos al laboratori per tal de sotmetre'ls a tests, de conformitat amb les disposicions de la part II del capítol A de l'annex III, (Control dels ovins i dels cabrums) són objecte d'un test ràpid.

Quan els resultats del test ràpid no són concloents o són positius, el tronc cerebral es tramet immediatament a un laboratori oficial per sotmetre'l als exàmens de confirmació per immunocitoquímia o immunotransferència, tal com es preveu a l'apartat a).

Un animal es considera com un cas positiu de tremolosa si els resultats de l'examen de confirmació són positius. 3.3. Tests de laboratori destinats a detectar la presència d'altres EET diferents de les que consten als punts 3.1 i 3.2 Els tests efectuats amb l'objectiu de confirmar la presència d'una sospita d'EET diferents dels que consten als punts 3.1 i 3.2 inclouen com a mínim l'examen histopatològic dels teixits cerebrals.

L'autoritat competent també pot exigir que es recorri a tests de laboratori com els tests immunocitoquímics, l'immunotransferència, o posar en evidència fibril·les característiques a l'examen amb microscòpia electrònica o altres mètodes que permetin detectar la forma de la proteïna prió associada a la malaltia.

Si l'examen histopatològic inicial és negatiu o poc concloent, cal procedir com a mínim a un altre examen de laboratori.

Si la malaltia es manifesta per primera vegada, com a mínim, s'han de dur a terme tres exàmens diferents.

Concretament, quan se sospiten casos d'EEB en una espècie que no sigui els bovins, si és possible, s'han de sotmetre les mostres a una identificació de la soca.

4. Tests ràpids Per tal de procedir als tests de conformitat amb el punt 3 de l'article 5, i al punt 1 de l'article 6, s'utilitzen els procediments de test següents per als tests de diagnòstic ràpid segons el que consta en el present Reglament: test basat en la tècnica del Western blot per detectar la fracció resistent a les proteases PrPRes (test Prionics Check); test ELISA en quimioluminiscència que se serveix d'un procediment d'extracció i d'una tècnica ELISA, que utilitza un reactiu quimioluminiscent reforçat (test Enfer); immunoassaig de la PrPRes per al mètode immunomètric en dos llocs, anomenat mètode "en sandvitx", després de la desnaturalització i concentració (test Bio-Rad Platelia).

5. Altres tests En funció dels coneixements científics es poden incorporar nous tests de diagnòstic quan estiguin homologats internacionalment.