Disposició final segona. Modificació de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

Disposició final segona. Modificació de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil
1. S’addiciona l’apartat 5 a l’article 350 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil; article que queda redactat de la manera següent: “Article 350. Disposicions generals
1. En tots els processos, les costes de la primera instància s’imposen a les parts a les quals el tribunal ha desestimat totes les pretensions que han exercit.
2. L’estimació substancial de les pretensions exercides per les parts s’equipara a l’estimació íntegra d’aquestes pretensions a l’efecte d’imposar les costes processals. No obstant això, en cas que concorrin dubtes fàctics o jurídics, o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal, no s’imposen les costes processals a cap de les parts.
3. Si el tribunal estima parcialment les pretensions exercides per les parts, cada part satisfà les costes processals que hagi ocasionat a instància seva i també satisfà les costes comunes per meitat. No obstant això, si el tribunal aprecia temeritat d’alguna de les parts en exercir les seves pretensions, pot imposar les costes processals a aquesta part.
4. El tribunal pot limitar de forma motivada la quantitat màxima que les parts poden percebre en concepte de costes processals.
5. En cap cas s’imposen les costes al Ministeri Fiscal en els procediments en què intervé com a part.”
2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 428 de la Llei 22/2021 , del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent: “Article 428. Criteris per al reconeixement i l’execució de resolucions judicials fermes estrangeres […]
2. En absència de conveni internacional, les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra en cas que així ho decideixi el tribunal competent en virtut del procediment d’exequàtur que estableix l’article 429 i que té com a objecte verificar i controlar que la resolució judicial estrangera que es pretén reconèixer compleixi cumulativament els requisits següents:
a) La manca de contrarietat manifesta amb l’ordre públic nacional i internacional.
b) La competència de la jurisdicció que ha dictat la resolució.
c) La regularitat del procediment que s’ha seguit davant la jurisdicció estrangera, en particular, una correcta notificació del demandat que garanteixi que s’hagi pogut defensar degudament en el procediment seguit davant aquesta jurisdicció.
d) La manca d’incompatibilitat de la resolució estrangera amb una dictada a Andorra o amb una dictada amb anterioritat a l’estranger, quan en aquesta resolució concorrin les condicions necessàries per al seu reconeixement a Andorra. […].”