Disposició final tercera. Modificació de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort
1. Se suprimeixen el Capítol V del Títol IV, intitulat Béns troncals, i els articles 260 i 261 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, els quals queden sense contingut.
2. Es modifiquen les lletres
c) i
e) de l’apartat 2 de l’article 278 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 278. El desheretament i les seves causes […]
2. Són causes de desheretament que permeten privar de la llegítima als legitimaris: […]
c) El maltractament greu, inclòs el psicològic, al testador, al seu cònjuge unit en matrimoni o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador. […]
e) L’absència continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, sempre que sigui imputable a aquest darrer.”
3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 281 de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Article 281. Impugnació del desheretament
1. Si el legitimari desheretat impugna el desheretament, la prova de la causa correspon a l’hereu. S’exceptua el supòsit de la lletra
e) de l’article 278, en el que la prova de l’existència de relació familiar correspon a la persona legitimària. […].”
4. Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria sisena intitulada Heretaments de la Llei 46/2014 , del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent: “Sisena. Heretaments […]
3. Els heretaments a favor dels fills dels contraents convinguts abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regeixen pel dret vigent en el moment del seu atorgament. Tanmateix, la facultat de designació d’hereu entre els fills o descendents del causant inclourà la facultat de distribuir l’herència entre ells en les parts iguals o desiguals que el causant o, en cas de mort sense haver fet la designació, el seu cònjuge estableixin, com també la facultat de fer atribucions a títol de donació o de llegat als fills o descendents que no siguin instituïts hereus. Així mateix, els parents consanguinis més pròxims, un per cada línia dels progenitors, podran també efectuar la distribució de l’herència a favor d’un fill o descendents o, si són més d’un, a parts iguals o desiguals entre els fills o descendents i efectuar atribucions a títol de donació o de llegat als fills o descendents que no institueixen hereus, de conformitat amb les instruccions rebudes pel causant. Els parents no podran imposar gravàmens, càrregues ni limitacions als instituïts. A manca d’instruccions, o si no s’assoleix un acord entre els parents, només podran efectuar una distribució igualitària de l’herència entre els fills o descendents, en lloc del premort, entre els seus descendents per estirps. En relació amb aquests heretaments, es reconeix l’eficàcia de les modificacions de capítols matrimonials convingudes per ambdós cònjuges per l’atorgant supervivent i el fill o fills de l’atorgant premort, com també l’eficàcia dels actes de disposició entre vius, a títol onerós o gratuït, o per causa de mort, a títol de llegat, fetes pel dit atorgant a favor dels seus hereus o descendents. […]”