Article 40. Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital i passius admissibles pertinents

Article 40. Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital i passius admissibles pertinents
1. L’AREB ha d’exercir la competència d’amortització o de conversió dels instruments de capital en els termes establerts en aquesta Llei i, si escau, en la seva normativa de desenvolupament, de la manera següent:
a) En primer lloc, s’han d’amortitzar els elements dels fons propis, tal com estan previstos a la normativa relativa als criteris de solvència i de liquiditat d’entitats operatives del sistema financer, de forma proporcional a les pèrdues, fins que s’exhaureixin, i l’AREB ha d’adoptar alguna de les mesures previstes a l’apartat 1 de l’article 51, respecte als titulars d’aquests elements.
b) Si l’import dels elements dels fons propis esmentats a la lletra
a) no és suficient per a la recapitalització, s’han d’amortitzar els instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles o subordinats, en ambdós casos, quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, tots de forma proporcional a les pèrdues i fins que s’exhaureixin; alternativament, es pot obligar a convertir-los en valors representatius del capital.
c) Si els imports esmentats als apartats
a) i
b) no són suficients per a la recapitalització, s’han d’amortitzar tots els altres valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, tots de forma proporcional a les pèrdues i fins que s’exhaureixin; alternativament, es pot obligar a convertir-los en valors representatius del capital.
d) Si els imports anteriors no resultessin suficients per a la recapitalització, s’ha d’amortitzar l’import principal dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39, o s’ha de convertir en instruments de capital ordinari de nivell 1, o ambdós coses, en la mesura necessària per assolir els objectius de resolució o, si l’import és inferior, fins on fos possible. L’AREB no pot convertir en capital o amortitzar una classe d’instruments de capital si una altra classe subordinada no ha estat convertida en capital o amortitzada totalment.
2. Quan es dugui a terme l’amortització o la conversió del principal dels instruments de capital i passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39:
a) La reducció del principal ha de ser permanent, sense perjudici del mecanisme per compensar els creditors previst en aquesta Llei.
b) No pot subsistir cap obligació davant el titular dels instruments de capital i dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 respecte a l’import amortitzat excepte quan es tracti de passius ja meritats o de passius resultants de danys i perjudicis que es derivin com a resultat d’un recurs presentat contra la legalitat de l’exercici de la competència d’amortització.
c) No s’ha de pagar cap indemnització al titular dels instruments de capital i dels passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 a menys que es compleixi el que està establert a l’apartat 3.
3. Per convertir els instruments de capital i els passius admissibles previstos a l’apartat 1 bis de l’article 39 escaients segons les lletres b a d de l’apartat 1, l’AREB pot exigir a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera afectades que emetin instruments representatius de capital ordinari de nivell 1 per als titulars dels instruments de capital i els esmentats passius admissibles definits en aquesta Llei.
4. Els instruments de capital que corresponguin i els passius admissibles esmentats només poden ser convertits quan es compleixen les condicions següents:
a) Que aquests instruments de capital ordinari de nivell 1 siguin emesos per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera o per una empresa matriu al Principat d’Andorra, amb el vistiplau de l’AREB.
b) Que aquests instruments de capital ordinari de nivell 1 siguin emesos per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera amb anterioritat a qualsevol emissió d’accions o d’altres instruments de capital, a l’efecte d’una aportació de fons propis per part de l’Estat.
c) Que aquests instruments de capital ordinari de nivell 1 s’assignin i es transmetin sense dilació després d’exercir la competència de conversió.
d) Que el tipus de conversió que ha de determinar el nombre d’instruments de capital ordinari de nivell 1 per emetre en relació amb cada instrument de capital que correspongui, o cada passiu admissible a què es refereix l’apartat 1 bis de l’article 39, s’adeqüi als principis que s’estableixen a l’apartat 6 de l’article 52.