Article 19. Condicions per a la resolució

Article 19. Condicions per a la resolució
1. La resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents:
a) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho serà en un futur pròxim.
b) Que, tenint en compte el calendari i altres circumstàncies pertinents, no hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat, mesures d’actuació primerenca o l’amortització o conversió d’instruments de capital i dels passius admissibles pertinents de conformitat amb la secció segona del capítol sisè puguin impedir la inviabilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en un termini de temps raonable.
c) Per raons d’interès públic, resulta necessari o convenient dur a terme la resolució de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera per complir, de forma proporcionada, algun dels objectius mencionats a l’article 3, perquè la dissolució i la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal no permetrien raonablement complir aquests objectius en la mateixa mesura.
2. No obstant el que s’estableix a l’apartat 1, quan l’AREB ho estimi convenient per complir els objectius i els principis previstos als articles 3 i 4, pot remetre l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera corresponent al procediment concursal ordinari. L’avaluació de la pertinència de la resolució l’ha de fer l’AREB, al mateix temps que l’elaboració i l’aprovació d’un pla de resolució que determini que les operacions concretes mitjançant les quals s’instrumenti la resolució i les modificacions estatutàries que, si escau, es produeixin com a conseqüència d’aquestes operacions no requereixen cap autorització administrativa ulterior en l’àmbit de la normativa financera.
3. La resolució d’una entitat financera prevista a la lletra
b) de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució es donin tant a l’entitat financera com a l’empresa matriu subjecta a supervisió consolidada.
4. La resolució d’una societat de cartera prevista a la lletra c de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució establertes en l’apartat 1 de l’article 19 es donin a la societat de cartera.
5. Quan les entitats que siguin filials d’una societat mixta de cartera estiguin directament o indirectament en poder d’una societat financera de cartera intermèdia, el pla de resolució ha de disposar que la societat financera de cartera intermèdia s’identifiqui com una entitat de resolució i les accions de resolució en l’àmbit de grup s’apliquen a la societat financera de cartera intermèdia i no sobre la societat mixta de cartera.
6. Subjecte al que disposa l’apartat 5, encara que una societat de cartera de les que preveu la lletra c de l’apartat 2 de l’article 1 no compleixi les condicions de resolució establertes en l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB pot aplicar-li una mesura de resolució, quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que l’entitat sigui una entitat de resolució.
b) Que una o diverses de les filials de l’entitat que siguin entitats, però no entitats de resolució, compleixin les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 19.
c) Que, a causa de la naturalesa dels actius i passius de les filials a què fa referència la lletra b, la inviabilitat d’aquestes filials suposi una amenaça per al grup en conjunt i que la mesura de resolució respecte de la societat de cartera sigui necessària per a la resolució de les dites filials que siguin entitats o per a la resolució del grup de resolució pertinent en conjunt.
8. L’adopció anterior d’una mesura d’actuació primerenca d’acord amb l’article 10 no suposa una condició per adoptar una mesura de resolució.