Article 42

Article 42

1. El termini de durada de l’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent no pot ser inferior a cinc anys, excepte quan s’hagi pactat en el contracte que l’arrendador pot recuperar la finca arrendada en un termini no inferior a dos anys per destinar-la a l’ús propi o al dels seus familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.

El termini es compta des de la data de formalització del contracte o des de la data de posada a disposició de l’habitatge, si és posterior.

Si la part arrendadora fa ús d’aquesta facultat, ha de notificar-ho a la part arrendatària amb una antelació mínima de sis mesos respecte a la data en què es compleix l’anualitat i la part arrendatària ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica, que ha d’anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu.

Amb la finalitat de garantir que l’ús de l’immoble s’adreça a l’habitatge habitual, la part arrendadora o, si escau, la part arrendatària o cessionària familiar ha d’acreditar davant el ministeri competent en matèria d’habitatge, en el termini de trenta dies naturals després de la recuperació de l’habitatge, el canvi de cens corresponent i l’alta dels subministraments bàsics, així com la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta.

L’ús propi o la cessió de l’habitatge a favor dels familiars indicats en el primer paràgraf d’aquest apartat han de ser per un període mínim de cinc anys, llevat que no es pugui complir aquest període mínim per una causa de força major, separació, divorci, accident o malaltia de la part arrendadora o del familiar de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.

En cas d’incompliment del període de cinc anys definit en el paràgraf immediatament anterior, la part arrendadora ha de destinar novament l’arrendament a favor de terceres persones.

La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’un valor inferior o igual al que s’aplicava abans de destinar l’habitatge corresponent a l’ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.

No obstant això, la part arrendadora pot actualitzar la renda del nou contracte d’arrendament amb l’índex general de preus de consum acumulat durant els anys en què l’habitatge ha estat destinat a ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat.

Als efectes previstos en aquest article, s’entén per subministraments bàsics l’electricitat, l’aigua i la calefacció.

Aquesta excepció pot ser al·legada per persones jurídiques que hagin actuat en el contracte d’arrendament com a part arrendadora, sempre que la recuperació de l’habitatge es destini a socis o accionistes, o familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat d’aquests socis o accionistes i que s’acrediti el caràcter de soci o d’accionista i, si escau, el parentiu amb la persona destinatària de l’habitatge.

2. Els arrendaments per als quals s’hagi convingut una durada inferior a cinc anys o aquells per als quals no s’hagi fixat cap termini, es consideren fets per un termini de cinc anys, si així li convé a l’arrendatari.

3. Un cop ha acabat el termini mínim de vigència, el contracte es prorroga tàcitament per períodes d’un any, llevat que una part avisi l’altra part de la voluntat de donar-lo per resolt amb una antelació mínima de sis mesos respecte a la fi del termini principal o de qualsevol de les pròrrogues. Aquesta pròrroga no produeix efectes si la part arrendatària no es troba al corrent de les seves obligacions.

4. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 anteriors no són d’aplicació als contractes d’habitatges per a residència habitual i permanent on l’arrendatari sigui un estranger titular d’una autorització de residència temporal inferior a aquest termini, cas en el qual el termini màxim és el de la durada del permís de residència, sempre que aquesta circumstància i el termini pactat constin per escrit i sense que es pugui prorrogar el termini inicialment previst. La utilització d’aquest tipus de contracte per a supòsits diferents del previst anteriorment o la seva pròrroga comporta l’aplicació automàtica del termini mínim previst a l’apartat 1 anterior.

5. En els contractes d’arrendament o de sotsarrendament atorgats per una persona física o jurídica a favor dels seus treballadors, que no es puguin considerar com a salari en espècie o com avantatge material, les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 anteriors no són d’aplicació. La durada d’aquests arrendaments està directament vinculada a la vigència de la relació laboral entre les parts, sempre que aquesta circumstància i el termini pactat constin per escrit. La durada del contracte no pot ser prorrogada si deixa d’existir la vinculació laboral entre les parts.