Mesures paternofilials règim de visites - Pensió i despeses extra - Auxili econòmic (TSJC 047/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000047/2015 ORIGEN: 5000699/2014

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Benitez va interposar demanda de mesures paterno-filials, de data 14-05-2014, envers la Sra. Porras.

II.- Per Aute de 28-05-2014 es van acumular els presents autes als registrats amb el número B-0689-4/2014.

En la compareixença de data 2 de juny de 2014 la part defenent va interessar les mesures que consten a la mateixa. En la referida compareixença va intervenir el Ministeri Fiscal.

III.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 22-12-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:

PRIMER.- Adoptar, d'acord amb la demanda promoguda per part del Sr. Benitez, en data 14 de maig de 2014 contra la Sra. Porras, les mesures paterno-filials de caràcter definitiu següents:

1.- Atribuir la pàtria potestat compartida de les filles Giner i Amador.

2.- Atribuir la guarda i custòdia de les mateixes a favor de la mare.

3.- Establir un règim de visites a favor del progenitor, d'acord amb l'establert al III i IV Considerant.

4.- L'establiment d'una pensió alimentària a càrrec del Sr. Espada, i a favor de les filles menors, de 1.000EUR mensuals augmentada anyalment en funció de l'índex de preus al consum que s'haurà de fer efectiva al número de compte AD**.****.****.****.****.**** de l'entitat bancària X. o en qualsevol altre que en un futur pugui determinar la Sra. Porras, en els termes i terminis establerts al V Considerant.

5.- El repartiment de les despeses extraordinàries en una proporció del 50%, havent de considerar com a tals aquelles no previsibles i imprescindibles.

6.- Atribuir l'ús del domicili que fou familiar al Sr. Espada.

7.- Requerir al Sr. Espada perquè en el termini màxim d'un més a comptar de la notificació de la present resolució retorni a la Sra. Porras les pertinences personalíssimes de la seva titularitat que encara es trobin en possessió del Sr. Espada.

SEGON.- No efectuar un especial pronunciament respecte a les costes processals."

IV.- La Sra. Porras ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 27-03-2015, ha interposat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació parcial de la mateixa.

El Sr. Benitez ha presentat escrit de contesta a les conclusions, de data de registre 21-04-2015, segons el qual interessa la confirmació de la sentència dictada a la instància.

En la mateixa data de 21-04-2015 el Mgfic. Ministeri Fiscal ha contestat a les conclusions i ha demanat la confirmació de la resolució recorreguda.

V.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 10-09-2015, es va denegar la prova que la part recurrent interessava, consistent en que s'aportessin per part del Sr. Espada en la seva integritats els extractes bancaris, o almenys des de gener de 2010 fins a l'actualitat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, quant al règim de visites determinat i les vacances, considera que el tribunal ha fet cas omís de les recomanacions que s'estableixen en el foli 24 de la pericial psicològica de la Sra. Miró. Així, la pernocta de les menors esdevé una mesura contraproduent i a la praxis assenyala que les menors retornen amb la mare el dissabte a la nit quan no hi ha esqui club. Per això, sol·licita que el règim sigui des del divendres a la tarda fins al diumenge a les 19 hores i els dijous sense pernocta, alhora que les vacances d'estiu es reparteixin per quinzenes i no per mesos. Afegeix que la mediació familiar ordenada pel Batlle sigui substituïda per un seguiment pel psicòleg Sr. Girona En segon terme, al marge de la petició de prova en aquesta alçada, refereix que ha restat acreditat que el Sr. Espada disposa d'un salari mínim de 4.847,36 euros mensuals i consta com a soci de diferents societats andorranes que li reporten ingressos suplementaris, i que la Sra. Porras disposa d'un sou net de 3.002 euros mensuals. Assevera que les despeses de les menors poden arribar mensualment a la xifra global per cadascuna de 1.100 euros entre ordinàries i extraordinàries, de manera que, degut a la desproporció d'ingressos, el 70% de l'import de les despeses de 2.200 euros dóna un total de 1.540 euros mensuals. Afegeix que s'ha de condemnar al Sr. Espada a abonar la pensió d'aliments no abonada i les despeses extraordinàries de maig a juliol de 2014. En tercer terme, respecte de les despeses extraordinàries, considera que, en atenció al desequilibri econòmic, no s'ha tingut en compte a l'hora de fixar el repartiment de les despeses extraordinàries, que haurien de ser un 70% a càrrec del Sr. Espada i que explicita quines haurien de ser així considerades. En quart terme, s'alça contra la denegació de la pretensió d'auxili econòmic, atès que s'evidència un greu desequilibri econòmic amb motiu del cessament de la convivència, a la vegada que mentre es satisfeia per la recurrent les despeses de manutenció i vestimenta, el Sr. Espada emprava els seus diners per a invertir en unitats immobiliàries i societats, de manera que s'ha enriquit. En darrer terme, afirma que no se li han retornat les pertinences personalíssimes i que quant al vehicle Toyota Land Cruiser és de la propietat de la recurrent i ha de ser retornat.

II.- Pel que es refereix al règim de visites i a les vacances escolars de les menors convé efectuar les següents consideracions. Aquesta Sala ha tingut ocasió, en reiterades vegades, de posar de manifest que, en seu de dret de família i quan existeixen menors, el criteri essencial que ha de guiar l'actuació dels òrgans judicials és l'interès del menor. En aquest sentit, la determinació del règim de guarda i els contactes paterno-filials s'han de sotmetre a aquest paràmetre rector, però sense oblidar que cal fomentar el contacte i la relació amb els dos progenitors, sempre que aquests gaudeixin de les oportunes habilitats parentals, i que s'ha de procurar la integració adequada dels menors en les noves situacions convivencials (nova parella, fills de la parella) del pare o de la mare.

De l'informe psicològic (folis 412 a 435) resulta que la relació i comunicació entre els progenitors no és la més adequada pels menors i existeix una diferència entre el vincle que existeix entre les menors i el pare o la mare, essent molt més fort amb la mare, sobretot en el cas de l'Giner La psicòloga recomana, per una part, treballar en el vincle paterno-filial amb les dues menors com a requisit imprescindible per a treballar i millorar aquesta relació. Així, quant a les visites entén que esdevé convenient no aturar-les, per tal que el vincle no es perdi i es pugui millorar però evitar les pernoctes allargades, atès que resulta negatiu per a les menors. I, per l'altra, recomana un seguiment psicològic de les menors i una mediació familiar, per tal que els membres de la família puguin treballar de manera individual i enfortir les relacions i els vincles entre els membres de la família.

En consonància amb les recomanacions de l'informe pericial, i d'acord amb l'interès del menor, que obliga a la Sala a la vetlla del que sigui més beneficiós per aquests, la qual cosa implica per una banda la reducció de les situacions que poden repercutir negativament en el vincle paterno-filial, de manera que amb el temps aquest pugui ésser millorat, amb procura del benestar psíquic i emocional de les menors, el present motiu ha de ser acollit en part. Així, resulta adequat escurçar el règim de visites des del divendres a la tarda, a la sortida de l'escola, o en el seu defecte des de les 17 hores, fins el diumenge a les 19 hores, i establir la pernocta del dijous a la sortida del col·legi, o en el seu defecte, des de les 17 hores, fins al divendres a l'entrada al col·legi o en el seu defecte a les 9 hores, en aquelles setmanes que les menors passaren el cap de setmana amb la mare i determinar, en defecte de pacte, el repartiment de les vacances escolars d'estiu de les menors per períodes quinzenals i no mensuals, en ares a possibilitar que les menors no passin tant de temps sense pernoctar amb un dels progenitors. En canvi, sens perjudici del seguiment psicològic de les menors, que recomana la psicòloga, també de l'informe es posa en valor la submissió a un procediment de mediació familiar, per a efectuar un treball individual i de les relacions i vincles en el si de la família. I aquesta darrera mesura s'ha de mantenir, atesa la diferència entre el seguiment psicològic de les menors i la tècnica de la mediació familiar, les quals poden esdevenir complementàries en ares a enfortir i millorar les relacions de les menors amb el pare.

En canvi, no es pot donar lloc a la pretensió de prohibir els contactes de les menors amb les filles de l'actual parella del Sr. Espada, tota vegada que el creixement i desenvolupament de les menors requereix l'acceptació de nous nuclis de convivència per part dels progenitors, sens perjudici d'adoptar aquelles mesures, com la mediació familiar i el seguiment psicològic, que preparin a les menors per les noves situacions que el trencament de la convivència dels seus progenitors pot comportar.

III.- El segon motiu de greuge és relatiu al quantum de les pensions d'aliments. Advertir inicialment que les pretensions de pagament de pensions endarrerides no poden fer objecte de la present apel·lació, sinó que s'han de remetre a la fase d'execució de resolucions judicials.

En relació al quantum de la pensió d'aliments, és també reiterada la doctrina d'aquesta Sala que la quantificació s'ha d'efectuar en funció de dos paràmetres com són, per una part, les necessitats de les menors, i, per l'altra, les possibilitats econòmiques de qui ha de satisfer els aliments, tot portant a terme un judici de ponderació i de proporcionalitat entre ambdós elements (cfr. SSTSJA 28-2- i 27-5-2014).

No consta a les actuacions que existeixen necessitats especials de les menors, de forma que segons el criteri d'aquesta Sala s'han de situar entre els 600 i els 800 euros mensuals.

Respecte dels ingressos i possibilitats econòmiques dels progenitors, de les actuacions s'extreu que el Sr. Espada percep un sou mensual de 4.847,36 euros, amb més els dividends i beneficis de diverses societats, mentre que la mare (foli 62) té un sou que varia entre els 3.480 i els 3.700 euros, encara que en seu de recurs manifesta que després de la retallada salarial i les retencions CASS i la mútua de govern el sou se situa en uns 3002 euros mensuals. En el seu d'escrit de conclusions la recurrent xifrava el seu sou en 3.153 euros mensuals i afirmava que variava en funció de les dietes, hores extres, paga doble i dies festius treballats.

Si les anteriors consideracions es traslladen al cas que ens ocupa, ressurt el que segueix. Ambdós consorts ostenten possibilitats econòmiques i mitjans suficients per a procurar-se la necessitat d'habitatge i aliments en sentit ampli tant pròpies com dels que conviuen amb ells. Resulta cert que el pare situa els seus ingressos mensuals amb més els ingressos que provenen de les societats en les quals és soci o ocupa un càrrec a l'administració, de manera que les seves possibilitats econòmiques esdevenen superiors a les de la mare. Així, front als ingressos mensuals de la mare que superen de mitjana els 3.300 euros, els del pare es poden situar per sobre dels 6000 euros mensuals si es prorrategen les transferències ingressades.

Si atenem ara a les necessitats de les filles menors, la pròpia recurrent les va xifrar en l'import de 1.906,15 euros mensuals (foli 205), amb inclusió del menjar, roba, cine, perruqueria, menjador, prosalud, Apa, col·legi, extraescolars, metge, farmàcia i llibres.

I amb aquest resultat probatori, cal corregir i modificar la participació en les despeses extraordinàries i les partides que inclou la pensió d'aliments, de manera que es respecti el deure de proporcionalitat entre les necessitats de les menors i les possibilitats econòmiques dels progenitors. Així, el quantum de la pensió d'aliments s'ha de mantenir en l'import de 1.000 euros mensuals, però dins de les partides que inclou han de restar excloses les activitats extraescolars. Aquestes activitats que de manera regular i periòdicament desenvolupen les menors seran abonades per ambdós progenitors i el mateix serà aplicable per les noves activitats extraescolars consensuades pels progenitors. El percentatge amb el que haurà de contribuir el pare, serà el mateix que per la contribució a les despeses extraordinàries, enteses com aquelles que resulten imprescindibles i imprevisibles (farmàcia, psicologia, odontologia, oftalmologia, podologia, dermatologia, etc...), i es fixa en un 60% pel pare i en un 40% de la mare.

Consegüentment, s'ha d'entendre modificada la resolució d'instància també en les partides que inclou la pensió d'aliments i en el percentatge de les despeses extraordinàries i extraescolars.

IV.- Quant a les noves circumstàncies al·legades en l'acta de la vista oral, i no acreditades, no poden ésser analitzades, sense perjudici de l'eventual procés ulterior de modificació de mesures.

Pel que fa a la pretensió de concessió d'un auxili econòmic de 600 euros a favor de la Sra. Porras, la resolució d'instància nega la seva procedència perquè segons l'Aute d'aquesta Sala de 27-01-2010 pressuposa una situació d'urgència i necessitat peremptòria que no existeix en el cas present, en atenció a la capacitat econòmica de la recurrent. I aquesta desestimació de l'auxili econòmic s'ha de mantenir per la Sala, no solament des de l'òptica descrita per la resolució d'instància, sinó també per la improcedència dels arguments introduïts en aquesta alçada. En efecte, la recurrent considera ara que l'auxili econòmic esdevé procedent perquè es va produir un desequilibri econòmic arran de la ruptura de la convivència i també perquè el Sr. Espada es va enriquir amb l'adquisició d'unitats immobiliàries mentre ella abonava les despeses de manutenció i vestimenta.

Com es pot observar el primer dels fonaments que empra la recurrent per a sol·licitar l'auxili econòmic és la situació de desequilibri econòmic present en la ruptura de la convivència. Aquest és el fonament de la pensió compensatòria, la qual tracta de pal·liar pro futur el desequilibri econòmic que en un dels membres de la parella ha pogut ocasionar el trencament de la convivència, de manera que els tribunals han de fixar la durada d'aquesta en funció de la previsió de superació d'aquest desequilibri i amb una previsió de comportament proactiu per la part creditora de la pensió. En el present cas, la part recurrent no sol·licita una pensió compensatòria en funció del desequilibri, com es pot observar sinó que indica que ja la sol·licitarà en el futur procediment que s'entauli contra el Sr. Espada, sinó un auxili econòmic que no pot ésser atribuït degut a la mancança dels seus pressupòsits: urgència i necessitat peremptòria.

I tampoc es pot fonamentar l'auxili econòmic en una "compensació econòmica" derivada del treball per a la casa o de l'assumpció de despeses comunes, com la vestimenta i la manutenció, mentre l'altra membre de la parella augmentava el seu patrimoni privatiu, perquè el dret de família de les Mirós d'Andorra, a diferència d'altres ordenaments jurídics, no preveu l'existència d'una compensació econòmica, com a norma de liquidació del règim econòmic matrimonial de separació, en aquells supòsits que un membre de la parella ha treballat per a la casa o per l'altre sense retribució o amb retribució insuficient que ha generat una desigualtat patrimonial que ha de ser pal·liada amb aquest correctiu.

Consegüentment, aquest motiu ha de ser desestimat.

V.- En darrer terme, afirma que no se li han retornat les pertinences personalíssimes i que quant al vehicle Toyota Land Cruiser és de la propietat de la recurrent i li ha de ser retornat.

La sentència d'instància estableix el termini d'un mes per a que retorni les pertinences personalíssimes que encara es troben a la seva possessió. Per tant, si a hores d'ara no han estat lliurades, la part recurrent pot instar l'execució de la sentència d'instància en ares a aconseguir la satisfacció del seu dret subjectiu al lliurament de les mateixes.

Quant al vehicle Toyota Land Cruiser, no sembla que a les actuacions resti controvertida la titularitat de l'esposa respecte del mateix, de manera que sense perjudici que sigui en seu del procediment de liquidació de les relacions patrimonials que han existit entre els litigants on s'analitzi aquest eventual deute de 10.500 euros, correspondrà en seu d'execució, amb prèvia acreditació de la titularitat de la Sra. Porras del vehicle referit, procedir al seu lliurament.

Per tant, aquest darrer motiu ha de ser també acollit en part.

VI.- L'especial natura dels interessos en conflicte i l'èxit del recurs interposat justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la Sra. Porras contra la sentència, de data 22-12-2014, dictada per l'Hble. Batlle i revocar en part la seva decisió en el sentit següent:

1.- Determinar que el règim de visites serà els caps de setmana alterns des de divendres a la tarda, a la sortida de l'escola, o en el seu defecte des de les 17 hores, fins al diumenge a les 19 hores, i establir la pernocta del dijous a la sortida del col·legi, o en el seu defecte, des de les 17 hores, fins al divendres a l'entrada al col·legi o en el seu defecte a les 9 hores, en aquelles setmanes que les menors passaren el cap de setmana amb la mare i determinar, en defecte de pacte, el repartiment de les vacances escolars d'estiu de les menors per períodes quinzenals i no mensuals.

2.- Mantenir la pensió d'aliments de 1000 euros mensuals, però establir que les despeses extraescolars no resten cobertes per la mateixa i que seran, a l'igual que les despeses extraordinàries, abonades en la proporció de 60% pel pare i 40% per la mare.

3.- Procedir en seu d'execució, prèvia acreditació de la titularitat del vehicle Toyota XXXXX per part de la Sra. Porras, al seu lliurament.

Es mantenen la resta dels pronunciaments efectuats per la sentència d'instància en la mesura que no venen afectats pels canvis anteriors. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-