Pensió compensatòria. Trenta anys desprès de la ruptura (4000553/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000002/2023 ORIGEN: 4000553/2019 - 0

NIG: 5300542120190003863

PARTS:

Apel·lant: Sra. Peña

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sra. Luís

Apel·lat: Sr. Gomila

Representant: Sr. Alfaro

Advocat: Sr. Nuñez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Pensió compensatòria. Trenta anys desprès de la ruptura.

SENTÈNCIA 000077/2023

Andorra la Vella, el 18 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 2.9.21 la representació processal del Sr. Gomila va interposar demanda de divorci a tramitar pel procediment de família contra la Sra. Peña, en què sol·licitava que es declari el divorci i, la dissolució del règim econòmic matrimonial i, sense efectuar pronunciament al respecte de l'ús del domicili conjugal -doncs ja feia més de 30 anys que el van establir per separat- i, sobre la pensió compensatòria, a la qual no hi havia lloc.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat Sentència en data 22.11.22 amb la següent part decisòria :

"Estimar la demanda promoguda en data 2 de setembre del 2021 pel Sr. Gomila a l'atenció de la Sra. ENTITY_4; Desestimar la demanda reconvencional interposada per la Sra. Peña a l'encontre del Sr. Gomila.

Declarar dissolt per causa de divorci el matrimoni canònic celebrat a l'església parroquial dels Sants Màrtirs Iscle i Victòria de la Massana i, la dissolució del règim econòmic del matrimoni.

No efectuar especial pronunciament en costes judicials en atenció a la naturalesa familiar."

3.- La representació processal de la Sra. Peña ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons el que es desprèn del seu escrit de data 16.12.22 sol·licita que es revoqui parcialment la resolució d'instància, en el sentit que s'ha de reconèixer a la Sra. Peña una pensió compensatòria vitalícia pròpiament dita o un dret vitalici previst en l'article 57.3, de manera que el Sr. Gomila haurà de continuar fent-se càrrec del lloguer del pis que actualment ella ocupa des de que ambdós cònjuges abandonaren el domicili que era el família i que la meva mandant es continuarà fent càrrec de les despeses comunitàries que aquest generi.

4.- El 28.2.23 la representació processal del Sr. Gomila s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i que s'imposi a l'apel·lant la totalitat de les costes processals generades en segona instància quedant-hi inclosos els honoraris derivats de la intervenció del procurador i l'advocat.

FONAMENTS DE DRET

Primer. En aquest procediment la part agent Gomila interposa una demanda de divorci front la que va ser la esposa Peña sense demanar cap mesura definitiva. La part defenent accepta la dissolució del matrimoni per divorci i formula demanda reconvencional per demanar una pensió compensatòria

La sentència d'instància estima la demanda principal i desestima la reconvencional sense fer pronunciament sobre costes.

Contra tal decisió s'alça la demandant reconvencional.

Segon. Com recordàvem en la STJC 177/18, en relació a l'àmbit objectiu de la pensió compensatòria (art. 57 de la LQM), hem pogut indicar: "Com es pot observar el primer dels fonaments que empra la recurrent per a sol·licitar l'auxili econòmic és la situació de desequilibri econòmic present en la ruptura de la convivència. Aquest és el fonament de la pensió compensatòria, la qual tracta de pal·liar pro futur el desequilibri econòmic que en un dels membres de la parella ha pogut ocasionar el trencament de la convivència, de manera que els tribunals han de fixar la durada d'aquesta en funció de la previsió de superació d'aquest desequilibri i amb una previsió de comportament proactiu per la part creditora de la pensió" (TSJC-47/15). En la mateixa línia també hem declarat: "Pel que fa a la pensió compensatòria hem de dir que té per finalitat la de procurar compensar al cònjuge més desfavorit per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar-la cal tenir present els diverses paràmetres que conté l?article 57 de la LQM i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecte a la situació anterior") i que es pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha cap mena de dubte que la ruptura matrimonial comporta una pèrdua de disponibilitats econòmiques en tots dos cònjuges perquè generalment augmenten les despeses familiars i, en canvi, els ingressos econòmics es mantenen. Per això la lletra d) de l'article 57 esmentat, disposa que un dels límits per fixar aquella pensió serà el nivell de vida o necessitats que li resta també a qui ha de pagar.

És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, explica que la doctrina dels Tribunals hagués anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat).

Per tant, la pèrdua de nivell de vida que, de manera sobtada, pot suposar la ruptura matrimonial per a un dels cònjuges, ha de compensar-se d'acord amb els indicadors previstos en l'article 57 de la LQM" (TSJC-183/2015 de data 27-10-2015).

Aquesta doctrina relativa a la pensió compensatòria ens permet concloure que el desequilibri que es pot produir després d'una ruptura matrimonial ha de ser en el mateix moment de la ruptura i no anys després, doncs en el moment de la ruptura és quan s'exigeix aquella solidaritat post matrimonial que tampoc és il·limitada en el temps o vitalícia, llevat de supòsits molt excepcionals que ho justifiquin.

Fixat doncs l'objectiu de la pensió compensatòria, la reclamada per la Sra. Peña (bé sigui en forma de pensió o d'usdefruit de l'habitatge) no té cabuda en aquest procediment de família, atès el reconeixement de la pròpia part agent reconvencional que en el moment de la demanda ja portaven més de trenta anys separats, cosa que fa que no es pugui afirmar que tingui una pèrdua de nivell de vida "de forma sobtada" i ni tan sols coneixem si ha empitjorat la seva situació econòmica ni quina ha estat la pèrdua del nivell de vida.

En conseqüència, resulta evident que no té cabuda en aquest cas una pensió compensatòria.

Tercer. Però el que resulta insòlit és que es mantingui i es reiteri en aquesta alçada l'argument de que es pretén que el Sr. Gomila hagi de pagar el lloguer de l'habitatge que fou conjugal quan aquest ja no és de la seva propietat i, a més, resulta que hem conegut el contracte de compravenda de l'actual titular de l'habitatge ocupat, en el qual la compradora Sra. Elías accepta i es compromet a mantenir la situació de precari com ocupant de la Sra. Peña de manera vitalícia, segons es recull en els Pactes Especials Primer i Segon de l'escriptura notarial davant la Notaria Sra. Pino de data 17.5.2010. Aleshores, qualsevol referència al dret d'ocupació de l'habitatge del pis planta 0 porta 0 o B de l'edifici E Bloc B del XXXX ha de restar al marge del present procediment de família, per situar-se en al marc d'un procediment civil general.

En conseqüència el recurs ha de ser desestimat i la sentència confirmada íntegrament.

Quart. Costes de l'alçada

La desestimació del recurs de la Sra. Peña comporta, que li siguin imposades les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, en aplicació estricte de l'article 354.2 del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Peña contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de novembre de 2022, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades a la part apel·lant. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.