FAMÍLIA: separació. Règim de guarda i custòdia sobre menor de 17 anys. Pagament de la pensió d'aliments al fill major d'edat. Discussió sobre l'acreditació d'un rendiment satisfactori en els estudis i sobre la legitimació de la mare per reclamar el pagament en interès del fill major d'edat. Procedència de l'abonament d'una pensió compensatòria fins a la liquidació del règim econòmic matrimonial (1000464/2017)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000293/2022 ORIGEN: 1000464/2017 - 00

NIG: 5300542120170002656

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pulido

Representant: Sra. Badía

Advocat: Sra. Blasco

Apel·lat: Sra. Recio

Advocat: Sra. Blasco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: FAMILIA: separació. Règim de guarda i custòdia sobre menor de 17 anys. Pagament de la pensió d'aliments al fill major d'edat. Discussió sobre l'acreditació d'un rendiment satisfactori en els estudis i sobre la legitimació de la mare per reclamar el pagament en interès del fill major d'edat. Procedència de l'abonament d'una pensió compensatòria fins a la liquidació del règim econòmic matrimonial.

SENTÈNCIA 055-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 9 de novembre de 2017, la representació processal de la senyora Recio interposà demanda de separació matrimonial contra el senyor Pulido, tot sol·licitant la declaració de la separació matrimonial, l'atribució del domicili familiar al seu favor i als fills comuns, la pàtria potestat sobre els fills -avui autoritat parental- compartida, l'atribució al seu favor de la guarda i custòdia dels fills comuns i l'establiment d'un règim de visites a favor del pare i una pensió per aliments a favor dels fills i a càrrec del pare d'un import de 500 EUR per cadascun, així com que el senyor Pulido assumís també íntegrament les despeses extraordinàries generades pels menors o, subsidiàriament un repartiment de les mateixes a raó de 80 % al seu càrrec i 20 % a càrrec de la mare. Demanava també l'establiment d'una pensió compensatòria d'un import de 500 EUR al seu favor donat el desequilibri econòmic produït a rel de la separació i la dissolució del règim econòmic del matrimoni, així com que el senyor Pulido retornés els objectes de la llar que s'havia endut, inclòs l'ordinador que els fills usaven pels seus estudis.

2.- En data 26 de febrer de 2018, la representació processal del senyor Pulido s'oposà a la demanda formulada de contrari, manifestant només el seu acord amb la petició de separació matrimonial, el manteniment de la pàtria potestat conjunta entre els dos progenitors i l'atribució de l'ús del domicili familiar a la senyora Recio. Demanava, en canvi, l'establiment d'un sistema de guarda i custòdia compartida amb els seus fills, sense que es fixés cap pensió d'aliments al seu càrrec, la contribució a parts iguals d'ambdós progenitors en les despeses de caràcter extraordinari generades pels fills comuns i sense que s'establís cap pensió compensatòria a favor de la senyora Recio. Subsidiàriament, d'atribuir-se la guarda i custòdia dels fills a la mare, sol·licitava que li fos imposada una pensió d'aliments no superior als 400 EUR mensuals.

3.- En data 1 de setembre de 2022, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX

Que estimant majoritàriament la demanda formulada per la Sra. Recio contra el senyor Pulido, ha de:

Primer.- Declarar la separació dels consorts Pulido - Recio , així com la dissolució del règim econòmic matrimonial.

Segon.- Atribuir la guarda i custòdia de la menor Caro exclusivament a la seva mare, sense que sigui procedent fixar un règim de visites, i declarar que la pàtria potestat de la referida menor ha de ser compartida entre els seus pares.

Tercer.- Atorgar al fill comú major d'edat Ricart un dret d'aliments de 450 euros mensuals, amb augment anyal de l'IPC, a càrrec del seu pare, per mentre acrediti el seguiment amb un normal aprofitament dels seus estudis superiors, sense poder tenir una vida econòmica independent. De la mateixa manera, el pare haurà de fer-se càrrec del 80 % de despeses extraordinàries de l'Ricart, per mentre segueixi estudiant i no sigui econòmicament independent.

En quant a la filla actualment menor Caro, escau atorgar-li una pensió alimentària de 450 euros mensuals, amb augment anyal de l'IPC, a càrrec del seu pare, que es convertirà en un dret d'aliments una volta assolida la majoria d'edat, per mentre acrediti el seguiment amb un normal aprofitament dels seus estudis normals i superiors, sense poder tenir una vida econòmica independent. De la mateixa manera, el pare haurà de fer-se càrrec del 80 % de despeses extraordinàries de la Caro, per mentre segueixi estudiant i no sigui econòmicament independent.

Quart.- Atribuir l'ús del domicili que fou conjugal a favor de la Sra. Recio.

Cinquè.- Atorgar una pensió compensatòria a la senyora Recio d'un import de 200 euros que haurà de satisfer el senyor Pulido fins que no es procedeixi, per acord de les parts o judicialment a la liquidació dels eventuals béns o drets que foren del matrimoni, extingint-se dita pensió una volta ferma i executada la resolució que es dicti.

Sisè.- Donar compliment a tot allò necessari a fi que, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, es practiqui la seva inscripció prop del Registre civil del Principat d'Andorra.

Setè.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

Per Aute dictat per la senyora Batlle d'instància en data 13 d'octubre de 2022 es procedí a aclarir la part dispositiva de la Sentència recorreguda en els termes següents:

"DECIDEIX:

Primer.- No fer cap pronunciament en relació a la petició de suspensió sol·licitada per la part defenent mitjançant escrit de data 28.09.2022.

Segon.- Aclarir la part dispositiva de la Sentència recaiguda en data 01.09.2022, i més concretament, el seu apartat tercer, primer, quin quedarà redactat com segueix, havent-se de mantenir el què ha estat indicat en el mateix apartat tercer pel que fa a la filla ENTITY_12: "Tercer.- Atorgar al fill comú major d'edat Ricart un dret d'aliments de 450 euros mensuals, amb augment anyal de l'IPC, a càrrec del seu pare, per mentre acrediti el seguiment amb un normal aprofitament dels seus estudis superiors, sense poder tenir una vida econòmica independent, i això a comptar del mes de juliol del 2020. De la mateixa manera, el pare haurà de fer-se càrrec del 80 % de despeses extraordinàries de l'Ricart, per mentre segueixi estudiant i no sigui econòmicament independent.

Tercer.- Rectificar la part dispositiva de la Sentència recaiguda en data 01.09.2022, i més concretament, el seu apartat cinquè, quin quedarà redactat com segueix: "Cinquè.- Atorgar una pensió compensatòria a la senyora Recio d'un import de 200 euros, a comptar del mes de juliol del 2018, que haurà de satisfer el senyor Pulido fins que no es procedeixi, per acord de les parts o judicialment a la liquidació dels eventuals béns o drets que foren del matrimoni, extingint-se dita pensió una volta ferma i executada la resolució que es dicti.

Quart.- Que es notifiqui a les parts."

4.- Contra l'esmentada resolució aclarida ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Pulido en considerar, en síntesi, que s'ha produït una vulneració d'un judici de durada raonable i error en la valoració de la prova. Considera que el fet de no haver obtingut una resposta judicial en termini raonable li ha impedit poder gaudir d'un règim de custòdia compartida amb, sobre tot, la seva filla, que tenia 12 anys al moment d'iniciar-se el litigi i ara en té 17. Considera també que no hi ha cap motiu per no establir un règim de guarda i custòdia compartida de la menor. I pel que fa a l'Ricart considera que no ha de satisfer cap import en concepte de pensió ja que no ha acreditat haver obtingut un rendiment satisfactori, a banda de què la mare, al seu criteri, no gaudiria de legitimació per reclamar cap mena d'import a favor del seu fill a partir del moment en què el mateix ja és major d'edat. Més subsidiàriament considera que les despeses reclamades han de ser dividides entre les dues persones que convivien, el seu fill i la seva parella, discutint també l'import a abonar i considerant, a més, que les mateixes han de ser satisfetes a parts igual per ambdós progenitors. Discrepa també de què a ell se li imposi haver d'assumir el 80% de les despeses extraordinàries generades pels seus fills. Considera que en aquest cas la Sentència incorre en infra petita i per tant demana que es retornin les actuacions al jutge a quo per a què es pronunciï al respecte i poder gaudir així de la doble instància. Subsidiàriament demana que les despeses extraordinàries siguin assumides a parts iguals per ambdós progenitors. Finalment, discrepa també de la procedència d'imposar-li el pagament d'una pensió compensatòria a favor de la senyora Recio en no haver-se procedit a liquidar el règim econòmic matrimonial; tot sol·licitant la revocació parcial de la resolució impugnada i que se'n dicti una de nova estimant la totalitat de les seves pretensions i amb imposició del pagament de les costes processals de primera i segona instància a la part recorreguda, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

5.- La representació processal de la senyora Recio s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la resolució d'instància amb imposició de costes a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- El Ministeri Fiscal s'oposa també al recurs d'apel·lació interposat, considerant improcedent la imposició d'una guarda i custòdia compartida de la Caro a favor dels progenitors ni tampoc, en el seu cas, l'establiment d'un règim de vistes a favor del pare, tenint en compte l'edat de la menor i les seves pròpies manifestacions al respecte.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En data 4 de juny de 1994 els senyors Pulido i Recio van contreure matrimoni a Andorra, i fruit del mateix van néixer l'Ricart, en data 12 d'abril de 2000, i la Caro, en data 31 de març de 2005.

El matrimoni va decidir separar-se i, per Aute de data 11 d'octubre de 2017, es van dictar mesures provisionals reguladores de la seva separació, establint-se, entre altres mesures, l'atribució de la guarda i custòdia dels menors a la senyora Recio, amb règim de visites a favor del pare, una pensió d'aliments al seu càrrec i una distribució de les depeses extraordinàries entre els progenitors a raó del 80% a càrrec del pare i del 20% a càrrec de la mare, imposant-se també al senyor Pulido el pagament, en concepte de càrregues del matrimoni, de la suma de 200 EUR mensuals a la senyora Recio, per un període de 8 mesos. Dit Aute va ser revocat parcialment per aquesta Sala, per resolució de data 27 de març de 2018, en el sentit d'ampliar el règim de visites del senyor Pulido amb la seva filla Caro.

La demanda de separació es va interposar en data 9 de novembre de 2017, finalitzant el procediment en la instància per Sentència de data 1 de setembre de 2022, que és la que ha estat impugnada.

Segon.- Precisament, un dels motius en què la representació processal del senyor Pulido fonamenta la interposició del seu recurs d'apel·lació és la vulneració del seu dret a un judici de durada raonable previst per l'article 10 de la Constitució. Ara bé, a banda de què aquesta és la primera ocasió en què la part recurrent es queixa de la llarga durada del procés, dels autes es deriva que la situació personal de la Caro i la mala relació amb el seu progenitor van requerir del seguiment de teràpia individual i conjunta, per tractar d'aconseguir un apropament que malauradament no es va arribar a aconseguir, havent fins i tot transcorregut llargs períodes de temps -de fins i tot 2 anys- durant els quals el senyor Pulido no ha mantingut cap mena de contacte amb la seva filla, segons la mateixa afirma en autes.

Per tant, tot i que el procediment ha avançat lentament també ho ha fet de forma continuada i atenent a l'estat de la menor que, en diferents ocasions separades en el temps, ha manifestat expressament no voler mantenir règim de visites amb el progenitor, havent estat la darrera ocasió en què ho va posar de relleu en l'exploració efectuada el mes de febrer de 2022.

I tot i ser cert que en dues ocasions el progenitor va sol·licitar el reestabliment immediat de les visites, pel que fa a la primera, la pròpia psicòloga que efectuava el seguiment d'ambdós -i que se l'havia nomenat per a establir un pla de treball per restablir la relació paternofilial-, va considerar la petició prematura, per l'estat en què en aquell moment es trobava la relació paternofilial. Vegi's al respecte l'informe de la psicòloga, senyora Tejera, de data 4 d'abril de 2019 (foli 50 i ss) de la causa 1000145/2018 a què va donar lloc la petició de la mesura cautelar de la suspensió de les visites paternofilials. Conclusió que fins i tot el mateix senyor Pulido va compartir. Sense obviar que en data 16 d'abril de 2019 la Caro va manifestar a la senyora Tejera no voler continuar amb les visites amb el seu pare, havent-se efectuat el 13 de juny de 2019 una nova exploració judicial de la Caro, qui va posar de relleu el malestar que sentia quan estava amb ell i que des de la finalització de les visites amb la psicòloga, senyora Tejera (abril 2019), el mateix no l'havia contactat.

Pel que fa a la segona, el 25 de juny de 2019 el pare va tornar a sol·licitar el restabliment del règim de visites o, en el seu cas, que se li expliqués com reiniciar-les. Així, per Aute de data 25 de juny de 2019 es va acordar l'establiment cautelar de les visites paternofilials durant 15 dies en el període estival. El cas és que el dia 1 de setembre de 2019 la menor va manifestar novament i per carta manuscrita a la Batllia la seva voluntat de no continuar les visites amb el seu pare i encara per informe emès en data 24 de març de 2021 Foli 673 i ss.), la psicòloga senyora Bermudez -que també havia visitat a la Caro des del març de 2018 i fins a l'abril de 2019- va posar de relleu el malestar que les mateixes li ocasionaven. Al desembre de 2021 el Fiscal va sol·licitar la pràctica d'una nova audiència de la menor, que es va practicar durant el mes de febrer de 2022, en la que posava de relleu el transcurs d'un període de 2 anys en què el pare no hi va mantenir cap mena de contacte.

Per tant, no es pot concloure que sigui per causa de la llarga durada del procés que el pare no ha pogut gaudir durant més temps de la seva filla Caro, sinó per la complicada relació existent entre ambdós, que va provocar que la Caro un moment determinat patís trastorn depressiu i ansiós amb ideacions autolítiques, que en el seu dia va motivar la interrupció de les visites paternofilials i que des d'aquell moment, cap de les psicòlogues intervenients, ni la senyora Tejera ni la senyora Bermudez, no van aconseguir reconduir amb èxit la relació paternofilial que ambdós volien continuar, sense però haver aconseguit trobar la manera adient.

En conseqüència, la durada del procés no és el que li ha provocat la pretesa indefensió en el sentit no haver pogut gaudir de la companyia de la seva filla. Sense perjudici que qualsevol altra conseqüència que es vulgui extreure de la mateixa haurà de ser sotmesa a l'òrgan judicial competent.

Tercer.- Tot i que a data d'avui la petició relativa a l'establiment d'un règim de guarda i custòdia compartida en relació a la Caro deixa de forma part de l'objecte del present litigi per quant el passat 31 de març la mateixa va assolir la majoria d'edat, la Sala considera escaient exposar igualment els motius pels que en aquest supòsit aquest sistema de guarda i custòdia resultava improcedent. I aquest no s'adverava com el més adequat tenint en compte l'acreditada complicada relació existent entre ambdós que, malgrat els intents per evitar-ho, s'ha convertit finalment en inexistent.

Dels diferents informes psicològics emesos per les psicòlogues intervinents en autes, senyores Tejera i Bermudez, referits en el Fonament de Dret anterior, s'evidencia la inexistència de bona relació entre ambdós i sobre tot la nefasta vivència que les visites amb el seu pare comporten a la Caro, des de l'inici -any 2018 i fins almenys l'any 2022-, en què ella mateixa encara ho posà de relleu en la darrera exploració que li fou efectuada en presència del Fiscal en data 9 de febrer de 2022 (foli 707) on manifestava que es sentia lliure de veure al seu pare, però que no ho volia.

I malgrat es desconegui l'origen d'aquesta mala relació, segons va exposar la senyora Tejera en un dels seus informes, el que sí s'ha pogut constatar són les conseqüències de la mateixa, que li provocaren un estat depressiu i ansiós que va motivar fins i tot que en data 23 de març de 2018 es suspenguessin els contactes paternofilials, de forma voluntària per ambdós progenitors. Suspensió que es va tractar de finalitzar durant les vacances del 2021, però que una vegada passades les mateixes, al setembre de 2021, la Caro encara va posar de relleu la seva voluntat de no continuar veient al seu pare. Vegi's la carta obrant al foli 82 de la casa 1000145/2018 relativa a la mesura cautelar de suspensió de les visites paternofilias.

I és per causa d'aquesta situació, motivada en moltes ocasions i segons ha exposat la Caro al llarg dels anys, per la pròpia conducta del seu pare que la fa sentir malament, trista, el que ha impedit, i encara fins a l'assoliment recent de la majoria d'edat per la menor, impedia que s'establís el règim de guarda i custòdia compartida que pretén la part recurrent, tal i com establia la resolució d'instància.

I és que el que sembla oblidar la part recurrent és que en aquests processos el que cal protegir és l'interès superior de l'infant, com ja s'ha exposat de forma reiterada per aquesta Sala en diferents resolucions i avui ja consta recollit expressament en l'article 13 de la Llei 14/2019 de la Llei qualificada dels drets dels infants i adolescents.

En tot cas, la seva majoria d'edat no s'oposa a què el progenitor li continuï satisfent, en concepte de pensió d'aliments, la suma de 450 EUR mensuals, mentre la mateixa estudiï amb bon aprofitament i no sigui econòmicament independent, segons estableix la resolució d'instància i no ha estat impugnat per la part.

Quart.- Pel que respecta al fill comú major d'edat, l'Ricart, constitueix consolidada doctrina d'aquesta Sala que el progenitor amb qui conviu té legitimació per reclamar la pensió que li correspongui percebre del progenitor no custodi. En efecte, diu la Sentència de data 17 de juny de 2020, rotlle 388/2019, "En efecte, malgrat el caràcter personalíssim de l'obligació alimentària, no podem oblidar que atesa la realitat social i familiar actualment concurrent, el fill major alimentista es desenvolupa en el si d'un nucli familiar administrat i representat pel progenitor amb qui tal convivència es dóna i és que no es pot oblidar que ha estat el fill qui, de manera voluntària s'ha sotmès a una concreta modalitat de convivència. Aquesta tàcita voluntat del fill de conviure amb un progenitor constitueix el fonament de la facultat d'administració afirmada sense que això suposi cap limitació de la capacitat d'obrar del fill. "

En relació al pagament de la pensió d'aliments a favor de l'Ricart, hem posat de relleu de forma reiterada, entre altres, en la Sentència de data 4 d'octubre de 2019, rotlle TSJC-162/2019, que: "II.- Aquesta Sala (rotlle 328/16) ha posat de manifest que "En relació a la concurrència dels requisits per a poder demanar la pensió d'aliments per part d'un fill major d'edat, que inclogui la formació, cal que l'aprofitament sigui normal i no gaudeixi d'independència econòmica". I amb més detall (rotlle 4/16) vam exposar que "En segon lloc, aquesta Sala considera que dins del contingut dels aliments formen part dels mateixos tot el que és indispensable per el manteniment, l'habitatge, el vestit i l'assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d'edat, si no l'ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular.

En el present cas no és un menor d'edat, de manera que els aliments es presten com un deure derivat de la potestat i on el judici de proporcionalitat entre les necessitats del menor i les possibilitats econòmiques de l'alimentant determinen la seva quantia, sinó que es tracta dels aliments a favor d'un fill major d'edat.

En aquests darrers casos, els aliments inclouen allò que esdevé indispensable pel manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica, així com les despeses de continuació de la formació. Però aquests aliments ja no troben el seu fonament en el deure de la potestat parental, tota vegada que els fills ja són majors d'edat i, per tant, aquesta s'ha extingit.

Pel que es refereix a la formació, que són les despeses que es reclamen en el present procediment, s'ha d'entendre que només s'hauran de seguir abonant quan l'alimentat obté un rendiment regular, mentre que quan l'actitud del fill major d'edat és passiva respecte de la recerca de feina o amb la continuació de la formació, aquesta no procedeix".

I pel que fa a l'abonament de l'import reclamat, cal confirmar novament la resolució recorreguda que fixa l'import de 450 EUR mensuals a satisfer pel progenitor, per quant la resolució té en compte les despeses generades per l'Ricart, l'obtenció per la seva part d'una beca de Govern, la despesa compartida -segons la seva pròpia representació manifesta- de lloguer d'un pis i la contribució de la senyora Recio a la formació i aliments de l'Ricart, segons la seva capacitat econòmica, que de la prova aportada es deriva l'obtenció d'uns 1.000 EUR mensuals, amb l'obligació de pagar lloguer i altres, havent de sol·licitar ajuts públics. Situació econòmica que impedeix que la senyora Recio pugui fer front a les despeses generades per l'Ricart a parts iguals amb el senyor Pulido. I sense obviar també que encara que les despeses es puguin referir a uns mesos concrets, res impedeix que es puguin prorratejar a 12 mesos, ja que cada dia de l'any els fills no independents econòmicament han d'alimentar-se i la despesa de formació pot ser prorratejada sense que per això s'alteri el seu abast real.

A banda de què també es van aportar els documents acreditatius del correcte rendiment escolar, ja que dels certificats que obren en autes, als folis 740 i 741, es deriva que del 2020-2021 al 2021-2022 va passar de curs i en relació al darrer, el mateix encara no havia finalitzat en aportar-se els documents obrant en autes, sent aquest el motiu de la decisió de la Sentència d'instància al respecte.

Procedeix, en conseqüència, confirmar aquest extrem de la resolució recorreguda.

Cinquè.- Discuteix també la part recurrent que la sentència apel·lada li imposi satisfer els 80% de les despeses extraordinàries generades pels seus fills front al 20% que li imposa a la mare. Afirma que la resolució d'instància no hi fa referència i que s'ha de retornar les actuacions als efectes d'obtenir el pertinent pronunciament i poder disposar de la doble instància.

A diferència del que afirma la part apel·lant la resolució d'instància sí que justifica el motiu del repartiment de les depeses extraordinàries a raó del 80%-20%, diu textualment "donada la diferència d'ingressos entre els progenitors".

Diferència d'ingressos que, de fet, és analitzada durant el cos de la resolució, i que en tot cas és coherent amb la doctrina d'aquesta Sala al respecte. Per tant, la resolució impugnada no incorre en infra petita ni tampoc se li vulnera cap dret, podent la Sala confirmar el pronunciament de la instància en haver-complert el principi de la doble instància al que es refereix la part apel·lant.

Els ingressos percebuts per cada part s'oposen en conseqüència a què pugui prosperar en tot cas la petició subsidiària i consistent en un repartiment dels mateixos a raó del 50%.

Sisè.- Finalment, critica l'apel·lant la resolució d'instància en relació a la pensió compensatòria que el condemna a abonar a la progenitora.

Respecte de la pensió compensatòria ja vam dir en la Sentència dictada en data 30 de novembre de 2021, rotlle TSJC-200/2021:

"SEGON.- Abans de resoldre el fons de les mesures impugnades hem de recordar el que ja hem dit en altres ocasions sobre quin ha de ser el moment en el qual cal valorar la situació en la que resta cada cònjuge després d'una ruptura matrimonial. Ho resumirem en la sentència TSJC 277/18 que es pronuncia en aquest termes: "En relació a l'àmbit objectiu de la pensió compensatòria (art. 57 de la LQM), hem pogut indicar: "Com es pot observar el primer dels fonaments que empra la recurrent per a sol·licitar l'auxili econòmic és la situació de desequilibri econòmic present en la ruptura de la convivència. Aquest és el fonament de la pensió compensatòria, la qual tracta de pal·liar pro futur el desequilibri econòmic que en un dels membres de la parella ha pogut ocasionar el trencament de la convivència, de manera que els tribunals han de fixar la durada d'aquesta en funció de la previsió de superació d'aquest desequilibri i amb una previsió de comportament proactiu per la part creditora de la pensió" (TSJC-47/15). En la mateixa línia també hem declarat: "Pel que fa a la pensió compensatòria hem de dir que té per finalitat la de procurar compensar al cònjuge més desfavorit per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar-la cal tenir present els diverses paràmetres que conté l?article 57 de la LQM i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecte a la situació anterior") i que es pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha cap mena de dubte que la ruptura matrimonial comporta una pèrdua de disponibilitats econòmiques en tots dos cònjuges perquè generalment augmenten les despeses familiars i, en canvi, els ingressos econòmics es mantenen. Per això la lletra d) de l'article 57 esmentat, disposa que un dels límits per fixar aquella pensió serà el nivell de vida o necessitats que li resta també a qui ha de pagar.

És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, explica que la doctrina dels Tribunals hagués anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat).

Per tant, la pèrdua de nivell de vida que, de manera sobtada, pot suposar la ruptura matrimonial per a un dels cònjuges, ha de compensar-se d'acord amb els indicadors previstos en l'article 57 de la LQM" (TSJC-183/2015 de data 27-10- 2015)·"

I si traslladem aquesta doctrina al cas que ens ocupa, hem de concloure en confirmar el pronunciament de la resolució d'instància. Perquè quan es va produir la ruptura matrimonial al 2017, tot i la diferència salarial existent, no és discutit per les parts que el senyor Pulido va buidar el compte conjunt, quedant-se amb la suma de 9.000 EUR, malgrat conèixer la poca disponibilitat econòmica de la seva dona i fills i havent deixat de sufragar els estudis del fill Ricart, una vegada assolida la majoria d'edat, tal i com es deriva del present procediment en ser una de les qüestions objecte del mateix.

En aquest supòsit i malgrat els anys transcorreguts des de la ruptura de la convivència, el fet de què encara a data d'avui no s'hagi liquidat el règim econòmic matrimonial i el senyor Pulido buidés el compte conjunt, malgrat la difícil situació econòmica de la senyora Recio, condueix a la Sala a confirmar la decisió de la resolució d'instància, i consistent en què aboni la suma mensual de 200 EUR fins que es procedeixi a la liquidació de règim econòmic matrimonial i una resolució judicial estableixi el contrari. Solució que es troba conforme amb el contingut de l'article 57 de la Llei qualificada del matrimoni que resulta d'aplicació perquè també preveu com a criteri a valorar per la seva fixació, a banda de les possibilitats econòmiques dels consorts i la durada de la convivència, entre altres, les atribucions que es puguin derivar de la liquidació del règim econòmic matrimonial. Liquidació que encara no s'ha produït, havent comportat l'actuació contrària del senyor Pulido una situació econòmica molt precària per a la senyora Recio.

Setè.- Procedeix la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat.

Vuitè.- Malgrat la desestimació del recurs, la naturalesa familiar de les qüestions debatudes s'oposen a què s'efectuï un especial pronunciament en relació a les costes generades en aquest alçada, de conformitat amb assentada jurisprudència d'aquesta Sala.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Pulido contra la Sentència dictada en data 1 de setembre de 2022 per la senyora Batle d'instància, que confirmem.

Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.