Pensió compensatòria en el moment de la ruptura no posteriorment. Atribució habitatge conjugal de tercer (6000114/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000200/2021 ORIGEN: 6000114/2019 - 00

NIG: 5300542120190000708

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gutierrez

Representant: Sra. Alcalá

Advocat: Sr. Seco

Apel·lat: Sra. Mena

Representant: Sr. Daza

Advocat: Sra. Capellà

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Pensió compensatòria en el moment de la ruptura no posteriorment. Atribució habitatge conjugal de tercer.

SENTÈNCIA 200-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 6.5.2021, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Gutierrez contra la Sra. Mena i declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni que per ells fou contret el dia 0 de maig del 1988 a L'Ermita de Sant Joan de Caselles a la parròquia de Canillo i la dissolució del règim econòmic del matrimoni.

Segon.- Estimar la demanda reconvencional formulada per la representació processal de la Sra. Mena contra el Sr. Gutierrez i atribuir a la Sra. Mena l'ús del domicili que havia estat familiar i situat al XXXX, per un període d'un any, sense perjudici de la seva eventual pròrroga, la qual s'haurà de dirimir si escau en un procediment judicial distint al present.

Tercer.- Establir a càrrec del Sr. Gutierrez el pagament de la suma mensual de 500.-euros en concepte de pensió compensatòria, que es veurà incrementada per la variació que experimenti el índex de preus al consum, a fi de pal·liar el desequilibri econòmic sofert per raó de la ruptura matrimonial, i això durant el termini de quinze anys.

Quart.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Gutierrez i Mena .

Cinquè.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

Segon.- Contra l'esmentada resolució, la representació processal del Sr. Gutierrez va interposar recurs d'apel·lació per escrit de data 3.6.2021 i en virtut del que s'hi exposa demana la revocació parcial de la resolució de primera instància, no atribuint el domicili que havia estat familiar en favor de la Sra. Mena, i que es desestimi l'atribució d'una pensió compensatòria en favor de la Sra. Mena.

Tercer.- En data 8.7.2021, la representació processal de la Sra. Mena va aportar el seu escrit d'al·legacions i segons el que hi argumenta sol·licita la confirmació de la sentència d'instància i que es condemni a la part recurrent al pagament de les costes d'alçada incloent els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Gutierrez demana la dissolució del seu vincle matrimonial amb la Sra. Mena de la qual estava separat de fet des de finals de 2008. La defenent està d'acord amb la dissolució del vincle però interposa demanda reconvencional demanant l'atribució del domicili de tercer i una pensió compensatòria.

La sentència d'instància declara dissolt el matrimoni i accedeix a les dues pretensions de la Sra. Mena quant a atorgar-li el dret d'ús del domicili que fou familiar i una pensió compensatòria de 500EUR al mes durant quinze anys.

Contra tal decisió s'alça la part agent Sr. Gutierrez.

SEGON.- Abans de resoldre el fons de les mesures impugnades hem de recordar el que ja hem dit en altres ocasions sobre quin ha de ser el moment en el qual cal valorar la situació en la que resta cada cònjuge després d'una ruptura matrimonial. Ho resumirem en la sentència TSJC 277/18 que es pronuncia en aquest termes:

"En relació a l'àmbit objectiu de la pensió compensatòria (art. 57 de la LQM), hem pogut indicar: "Com es pot observar el primer dels fonaments que empra la recurrent per a sol·licitar l'auxili econòmic és la situació de desequilibri econòmic present en la ruptura de la convivència. Aquest és el fonament de la pensió compensatòria, la qual tracta de pal·liar pro futur el desequilibri econòmic que en un dels membres de la parella ha pogut ocasionar el trencament de la convivència, de manera que els tribunals han de fixar la durada d'aquesta en funció de la previsió de superació d'aquest desequilibri i amb una previsió de comportament proactiu per la part creditora de la pensió" (TSJC-47/15). En la mateixa línia també hem declarat: "Pel que fa a la pensió compensatòria hem de dir que té per finalitat la de procurar compensar al cònjuge més desfavorit per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar-la cal tenir present els diverses paràmetres que conté l?article 57 de la LQM i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecte a la situació anterior") i que es pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha cap mena de dubte que la ruptura matrimonial comporta una pèrdua de disponibilitats econòmiques en tots dos cònjuges perquè generalment augmenten les despeses familiars i, en canvi, els ingressos econòmics es mantenen. Per això la lletra d) de l'article 57 esmentat, disposa que un dels límits per fixar aquella pensió serà el nivell de vida o necessitats que li resta també a qui ha de pagar.

És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, explica que la doctrina dels Tribunals hagués anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat).

Per tant, la pèrdua de nivell de vida que, de manera sobtada, pot suposar la ruptura matrimonial per a un dels cònjuges, ha de compensar-se d'acord amb els indicadors previstos en l'article 57 de la LQM" (TSJC-183/2015 de data 27-10-2015)·

En el concret supòsit examinat, la part justifica la seva pretensió en el seu escrit de demanda, sostenint que la diferència entre ingressos dels consorts anava en detriment de les menors doncs el seu nivell de vida resultava diferent en funció del progenitor amb qui es trobaven. Aquest és un element que ha estat valorat a l'hora de fixar la pensió d'aliments a càrrec del pare però que no permet justificar la pensió compensatòria que es reclama i és que en definitiva, la pensió compensatòria té vocació exclusiva a compensar l'empitjorament de la seva situació econòmica experimentada per raó del trencament de la convivència, sense però que la part hagi introduït cap mena d'argument per tal de justificar-la. En aquest sentit la pensió compensatòria que reclamava no podia ser acollida, especialment quan, com es posa de relleu en la Sentència d'instància, resulta sorprenent que quan l'any 2014 la parella es separava, ambdós cònjuges renunciessin a pensió compensatòria i que ara 4 anys més tard es sostingui que la mateixa resultaria necessària."

Aquesta doctrina relativa a la pensió compensatòria ens permet concloure que el desequilibri que es pot produir després d'una ruptura matrimonial ha de ser en el mateix moment de la ruptura i no anys després, doncs en el moment de la ruptura és quan s'exigeix aquella solidaritat postmatrimonial que tampoc és il·limitada en el temps o vitalícia, llevat de supòsits molt excepcionals que ho justifiquin.

TERCER.- En el present cas hem de tenir present les següents circumstàncies plenament acreditades: 1) el matrimoni va tenir lloc en el mes de maig de 1988 i la separació de fet de la convivència va tenir lloc a finals de l'any 2008; 2) no es va fer cap pacte escrit privat de les relacions post ruptura però el marit va seguint fent-se càrrec de manera exclusiva de les despeses personals de les seva esposa i els seus dos fills que tenien 18 i 16 anys d'edat fins que aquests assoliren la independència econòmica que va tenir lloc a l'any 2013-14; 3) a partir d'aquest moment, el Sr. Gutierrez va seguir pagant les despeses vinculades al domicili conjugal que seguia ocupant la Sra. Mena com electricitat, calefacció, telèfon, i aquest últim fins al mes d'abril de 2021 en que va deixar de pagar-lo; 4) la Sra. Mena treballava quan es va casar a l'any 1.988 i en 1994 va deixar de fer-ho per ocupar-se de la casa i de la família; actualment està treballant d'administrativa des del febrer de 2014 amb uns ingressos mensuals de 1.600EUR aproximadament; 5) el domicili que fou conjugal va ser cedit pel pare del Sr. Gutierrez al matrimoni i posteriorment a la senyora i nets, el qual ja ha comunicat a la Sra. Mena que el vol recuperar o cobrar un lloguer; 6) la Sra. Mena tenia 45 anys quan es va produir la separació i actualment en té 58 i no té problemes de salut que li impedeixin treballar, tal i com està fent des del 2014.

QUART.- Com hem exposat abans la solidaritat postmatrimonial té el seu inici en el punt de la ruptura de la convivència (aquí, a finals de 2008) i no anys després quan l'altre demana el divorci. I la realitat que va esdevenir després del trencament de la convivència és que el Sr. Gutierrez ja va compensar a la seva esposa de la situació en la qual es quedava. Li va pagar totes les despeses personals (amb una targeta de compra de la que podia disposar) i les despeses d'aliments pels seus dos fills, manutenció i estudis universitaris. Així ho va finançar mentre els fills no arribaren a la seva independència econòmica. A més va consentir que el domicili conjugal (propietat del seu pare) restés en l?ús de la seva esposa i mare dels seus fills. Posteriorment, quan va arribar l'any 2014 i la seva esposa va començar a treballar va cessar en la targeta de compra, i es va centrar en mantenir al seu càrrec (amb l'ajuda de la seva família) totes les despeses del domicili conjugal, inclòs el telèfon (fix i mòbil), que va deixar de pagar en el mes d'abril d'enguany.

És a dir, que en el moment de la ruptura (finals de 2008) ja va compensar el Sr. Gutierrez a la seva esposa de totes les maneres indicades, doncs era ella la que havia quedat en una situació de més necessitat i tenia la cura del fills i, quan aquests van ser independents econòmicament, va seguir compensant a la seva esposa en matèria d'habitatge i de les despeses vinculades al seu ús. Aleshores, l'aplicació de l'article 57 de la Llei Qualificada del Matrimoni (LQM) ja va ser exhaustiva i oportuna des de finals de 2008 fins ara, però no es pot demanar ara una perllongació en el temps per compensar suposades pèrdues futures d'ingressos de la Sra. Mena perquè això excedeix del que és exigible a la solidaritat postmatrimonial. Ja hem dit que la pensió compensatòria a més de ser temporal per vocació (llevat de casos molt excepcionals per les circumstàncies que hi concorrin) tampoc té per finalitat la d'igualar patrimonis.

En conclusió, la pensió compensatòria no és procedent en aquest moment doncs ja s'ha establert fins al divorci i per tant aquest motiu ha de ser estimat perquè la sentència no ha aplicat i interpretat correctament l'article 57 de la LQM.

CINQUÈ.- Pel que fa a l'ús de l'habitatge que fou conjugal fins al 2008 que ja hem dit que és propietat del pare del defenent, la sentència opta per concedir-li un any de durada, sense perjudici de que pugui instar alguna acció el propietari de l'habitatge que el va cedir per raó del matrimoni del seu fill. Ho fonamenta en la nostra doctrina continguda en la sentència de 26.6.18 (TSJC 080/18) que diu: "En un altre ordre d'idees i encara que no sigui objecte específic del present recurs, hem de posar de relleu, que front a la Sra. Arcos cap de les parts litigants ostenta títol que justifiqui l'ocupació de l'apartament de constant referència de tal manera que aquesta, perdurarà sempre i quan la propietària la toleri i no insti les accions escaients encaminades a obtenir el desnonament del posseïdor en precari, amb el benentès que la present Resolució no li pot ser oposada a partir del moment en que no ha participat com a part en el present litigi."

I efectivament de les dades sobre la situació econòmica recollides en la sentència impugnada referides a cada cònjuge (i que no han estat qüestionades en aquesta alçada) l'aplicació de l'article 56 de la LQM porta a concloure que la Sra. Mena és la part més necessitada respecte la situació habitacional, però atès que ja l'ha tingut atribuïda des del 2008 ja s'ha acomplert en bona mesura aquella protecció i el període d'un any des de la data de la sentència d'instància és una mesura ponderada i li permet a la beneficiària buscar una solució alternativa a la situació actual. Tot això sense perjudici de les accions que li corresponguin al titular de la mateixa per recuperar la seva propietat o arribar a una solució diferent a la present pel que fa al rendiment del seu habitatge.

Aquest motiu, doncs, no pot prosperar.

SISÈ.- L'èxit parcial del recurs i la naturalesa del present litigi s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gutierrez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 de maig de 2021, que revoquem parcialment en el sentit de deixar sense efecte el seu apartat Tercer que imposa l'obligació al Sr. Gutierrez de pagament d'una pensió compensatòria en favor de la Sra. Mena. Mantenim la resta del pronunciament.

Imposem el pagament de les costes en aquesta alçada a la part apel·lant. No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.