Impugnació acord comunitat de propietaris. Iura novit curia. Invocació nul·litat per defectes formals requereix acreditar haver sofert perjudici (6000240/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sra. Peña

Advocat: Sra. Hoyos

TSJC.- 0000300/2022 ORIGEN: 6000240/2021 - 0

NIG: 5300542120210002902

Apel·lat: Vendrell

Representant: Sra. Sevillano

Advocat: Sr. Jover

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Impugnació acord comunitat de propietaris. Iura novit curia. Invocació nul·litat per defectes formals requereix acreditar haver sofert perjudici.

SENTÈNCIA 000117/2023

Andorra la Vella, 21 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 7 de desembre de 2021, la senyora Peña interposà demanda d'impugnació d'acords adoptats per la Junta de Propietaris de l'Edifici CP Bloc A i de declaració de nul·litat dels mateixos, contra la Comunitat de Propietaris Edifici CP Bloc A, tot sol·licitant que es declarés nul·la la celebració de la Junta General Extraordinària de la Comunitat de propietaris que tingué lloc el dia 17 de desembre de 2020 i, en conseqüència, que s'invalidessin o es declaressin nuls de ple dret amb efectes ex tunc els acords presos a la dita reunió; la invalidació o declaració de nul·litat de ple dret amb efectes ex tunc tots els acords que s'hagin pres en reunions posteriors; la declaració de què els càrrecs de la Junta de propietaris són aquells que hi havia amb anterioritat a la reunió del 17 de desembre de 2020; i la condemna de la part recorreguda a satisfer-li la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies de conformitat amb el contingut de l'article 350.1 del Codi de procediment civil. Aporta, a més, diferent prova documental.

2.- En data 28 de gener de 2022 la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici CP, Bloc A contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació, amb expressa imposició de les costes processals a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.

3.- En data 23 de setembre de 2022, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX

Primer.- Desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Peña per escrit presentat el 7 de desembre del 2021, i absoldre la Comunitat de propietaris de l'edifici CP bloc A de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Cinquè.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la senyora Peña en considerar, en síntesi, que la mateixa ha efectuat una incorrecta valoració de les al·legacions i proves d'autes. Afirma que la resolució incorre en incongruència per quant els arguments en què fonamenta la desestimació de les seves pretensions no foren invocats per la part defenent en la contesta a la demanda. A més tampoc comparteix els arguments continguts en la mateixa; tot sol·licitant la seva revocació i l'estimació de les seves pretensions consistents en què es declari nul·la de ple dret la celebració de la junta General Extraordinària de la Comunitat, celebrada el dia 17 de desembre de 2020 i la invalidació o declaració de nul·litat amb efectes ex tunc els acords presos a la dita reunió; la invalidació o declaració de nul·litat de ple dret amb efectes ex tunc tots els acords que s'hagin pres en reunions posteriors; la declaració de què els càrrecs de la Junta de propietaris són aquells que hi havia amb anterioritat a la reunió del 17 de desembre de 2020; i la condemna de la part recorreguda a satisfer-li la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies de conformitat amb el contingut de l'article 350.1 del Codi de procediment civil. Aporta, a més, diferent prova documental.

5.- La representació processal de la Comunitat de Propietaris apel·lada s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació, amb expressa condemna en costes a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- Per Aute de data 31 de març de 2023, la Sala inadmeté la pretensió probatòria interessada per la part apel·lant.

7.- Per Aute de data 20 de setembre de 2023, es desestimà el recurs de reposició interposat per la representació processal de la senyora Peña contra l'Aute anterior.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar si la Junta Extraordinària de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici CP, Bloc A es va celebrar de forma correcta o, si per contra, procedeix declarar la seva nul·litat, així com la dels acords presos tant en la mateixa com amb posterioritat, i si procedeix declarar que els càrrecs de la Comunitat són els que existien amb anterioritat a la celebració de la Junta impugnada i que es van substituir.

Segon.- La resolució d'instància considera acreditat que la convocatòria de la junta extraordinària de propietaris es va fer a través del correu electrònic XXXX@XXXX i que en aquella data la societat ORG_0 era l'administradora de la Comunitat, així com la vinculació laboral i societària de la senyora Gutierrez amb la dita societat. Conclou, en conseqüència, que la Comunitat de propietaris no disposava d'elements per haver de posar en dubte l'apoderament de la senyora Gutierrez per actuar en nom d'aquella societat, donat que justament hi havia treballat i per això mantenia relació amb la Comunitat defenent. Entén, per tant, que no és oponible a la Comunitat la fi de la relació laboral i societària de la senyora Gutierrez amb la societat immobiliària Puga, en no haver-li estat comunicada amb anterioritat a percebre la convocatòria de la celebració de la Junta Extraordinària de Propietaris.

A més, la resolució impugnada considera també que les disposicions de l'article 25 de la Llei de Propietat Horitzontal constitueixen obligacions de forma i, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, condiciona la declaració de nul·litat derivada d'un defecte formal a un perjudici sofert per qui l'invoca.

Perjudicis que considera que la senyora Peña no ha sofert. Acaba concloent la desestimació de les pretensions de la demanda.

Tercer.- A l'argumentació de la Sentència d'instància, la part recurrent hi oposa, en primer lloc, que la mateixa és incongruent, per quant fonamenta la seva decisió en arguments que no han estat invocats per la part defenent.

En relació a la incongruència, la Sala ha tingut ocasió de manifestar-se en diferents ocasions, com per exemple en la Sentència de data 30 d'abril de 2021, dictada en el marc del rotlle 295/2020:

"Tercer.- El principi de congruència pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència infra petita). La valoració de tota eventual incongruència, exigeix confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Això però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultant demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28-3-2019, TSJC-391/2018).

Jurisprudència que es fonamenta en la del Tribunal Constitucional, fixada entre altres, per l'Aute de data 7 de setembre de 2022, causa 2022-48-RE:

"3.5. El principi de congruència, íntimament relacionat amb els principis dispositiu i el principi de contradicció, exigeix que els tribunals es pronunciïn en la seva resolució sobre totes les pretensions contingudes en la demanda o en l'escrit iniciador del procediment. Sobre totes les pretensions, no sobre tots aquells extrems que les parts desitjin. Una pretensió implica un subjecte que la promou, un altre que la resisteix i s'hi oposa, un objecte i una causa. La congruència comporta que l'òrgan judicial ha de resoldre "iuxta allegata et probata", és a dir, sobre les pretensions de les parts i no pot deixar de respondre cada una d'elles, no pot donar el silenci per resposta, no pot atendre pretensions no formulades, ni pot resoldre-les ni infra petita ni ultra petita. En el cas que ens ocupa, la pretensió estava integrada per la reclamació per part d'una advocada a una clienta d'una obligació de pagar determinats honoraris professionals, a conseqüència de diversos serveis professionals. Que l'assumpte que va donar lloc a la meritació d'honoraris, fos o no fos complex, pròpiament no integra la pretensió, encara que constitueixi un element fonamental a l'hora de determinar l'import dels honoraris. Un òrgan judicial al llarg de la gènesi lògica de la seva resolució ha de resoldre gran nombre d'allò que la doctrina processal denomina "punts" o "qüestions", però que no són pretensions en sentit formal. I així succeeix en aquest cas. La Sala Civil no « decideix » sobre si l'assumpte confiat a l'advocada agent era o no era complex. Allò que decideix és que l'import de la seva minuta d'honoraris era correcte. Òbviament, en el seu itinerari lògic, la Sala parteix del punt de vista segons el qual l'assumpte era complex, però aquesta realitat no transforma una decisió de tràmit en la resolució d'una pretensió."

I si traslladem el sentit d'aquesta jurisprudència al cas concret que ens ocupa, hem d'arribar a la conclusió de què ja sigui pel principi "iura novit curia", invocat tot sigui dit per la part defenent en el seu escrit de contesta a la demanda, o ja sigui per la manca de vinculació de l'òrgan judicial amb la literalitat de les pretensions exercitades i la seva obligació de resoldre els punts o qüestions derivats o relacionats amb la pretensió formalment exercitada, la resolució d'instància no és incongruent. Senzillament parteix del resultat de la prova practicada per les parts, que obra als autes, de la interpretació de l'article de la llei de la Propietat Horitzontal invocat per la part agent per fonamentar la seva demanda (article 25) i del seu coneixement de la doctrina relativa a la nul·litat derivada de defectes formals.

Respecte del principi Iura novit curia, la Sala es permet recordar al respecte, a banda de la ja parcialment transcrita Sentència amb número de rotlle TSJC-295/2020, el contingut de la Sentència del Jutge d'apel·lacions de data 15 de juny de 1953, invocada per la part defenent, on es posava de relleu:

"Que el predomini del principi dispositiu en el procediment civil andorrà, amb el seu doble contingut d'iniciativa de part i limitació del material de coneixement, no és obstacle per a la sobirania de l'òrgan jurisdiccional en la norma de Dret relativa a la controvèrsia perquè (...) s'imposa la regla iura novit curia, que obliga el jutjador, dintre del respecte absolut a la quaestio facti al·legada i provada per les parts, a investigar i aplicar el precepte o conjunt de preceptes legals que estimi més justos i adequats al cas concret, sense estar vinculat pels possibles errors de plantejament o d'invocació dels litigants i sense que aquesta relativa llibertat impliqui incongruència".

Això a banda de què la part defenent també considerava que la societat immobiliària Puga va continuar essent administradora de la Comunitat fins al dia de la celebració de la junta, en què es va nomenar a la societat de la senyora Gutierrez. Extrem coincident amb la conclusió a la que també arriba la resolució d'instància i que comporta que la mateixa s'hagués de pronunciar sobre el fet de què la senyora Gutierrez ja no hi treballés en enviar-se la convocatòria i les conseqüències d'aquest extrem en relació a la validesa de la Convocatòria impugnada. A l'igual que succeeix en relació a la necessària valoració per part de la resolució d'instància dels eventuals perjudicis soferts per la senyora Peña per causa de la celebració de la Junta, de necessari pronunciament, segons exigeix la jurisprudència de la Sala abans referida.

Conseqüència de l'anterior és que la resolució d'instància no adoleix de la incongruència pretesa per la part recurrent.

Quart.- Pel que fa, en segon lloc, a la resta de greuges oposats contra la resolució d'instància.

Insisteix la part recurrent en què l'única conseqüència possible de l'existència d'un defecte de forma en un acte, en haver-se impugnat, aquest ha d'esdevenir nul.

Aquesta qüestió ja va estar correctament resolta per la resolució d'instància, que es va fonamentar en la Sentència dictada en data 28 d'octubre de 2010, amb número de rotlle TSJC 075/10, per la Sala i a quin contingut ens remetem.

Perquè de conformitat amb la mateixa la declaració de nul·litat per un defecte formal requereix necessàriament que qui l'invoca n'hagi sofert un perjudici. I tal i com també posa de relleu la resolució recorreguda, en el supòsit d'espècie la senyora Peña no ha acreditat haver sofert cap perjudici per causa de la convocatòria impugnada i la celebració de la Junta de Propietaris derivada de la mateixa. Perquè malgrat la convocatòria l'enviés la senyora Gutierrez, ho va fer en nom de la societat per la que havia treballat i que era l'Administradora de la Comunitat; la senyora Peña va rebre la convocatòria; i si hagués volgut hi hagués assistit. La Junta es va celebrar i fossin quins fossin els acords assolits en la mateixa, aquests no només no li ocasionen un perjudici, ja que hi hagués pogut assistir per defensar la seva posició i el seu càrrec de Presidenta, sinó que no porten causa de la convocatòria que, com hem dit, va ser ben rebuda, sense que es pugui oposar a la Comunitat de Propietaris cap qüestió derivada de la resolució laboral o societària entre la senyora Gutierrez i la societat immobiliària Puga, tot sense perjudici de què d'haver-n'hi hagut algun, la legitimació l'ostentaria, en el seu cas, la societat immobiliària afectada.

En tot cas, si la senyora Peña no comparteix els Acords als que pugui arribar la Comunitat de Propietaris, procedirà que els impugni, de conformitat amb el contingut de la normativa vigent i que hi sigui d'aplicació.

Cinquè.- Per tot l'exposat, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat i confirmar la resolució recorreguda, també en relació a la imposició del pagament de les costes de la instància, segons el contingut de l'article 350 del Codi de procediment civil.

I derivat d'aquesta desestimació i de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil, imposar les costes processals generades en aquesta alçada la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la senyora Peña contra la Sentència dictada en data 23 de setembre de 2022 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio