Havers laborals - Prescripció (TSJC 110/2017)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000110/2017 ORIGEN: 5000275/2016 - 00

NIG: 5300542120160002083

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella,

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Marti va presentar demanda laboral contra la societat Vall, demanant que se la condemnes a pagar-li :

1.777,68.-EUR, en concepte de salari fix dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2015, més els interessos legals a comptar del dia 4 de cada mes en que s'havia de fer efectiu el salari i fins a la liquidació del deute,

298,28.- EUR, en concepte de vacances i festius de calendari, més els interessos legals a comptar del dia 4 d'octubre de 2015 i fins a la liquidació del deute,

0,21.- EUR, en concepte d'interessos, en atenció a l'indicat en el punt desè del present escrit,

la quantitat que es determini pels interessos legals per la demora en el pagament dels dies festius, segons s'indica en el punt onzè de l'escrit de demanda, el tot a declarar i cotitzar prop de la CASS, a excepció dels interessos, amb la conseqüent regularització d'altes i baixes, així com les costes processals i judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Vall es va oposar totalment a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 02-03-2017 decidint desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Marti contra la societat Vall, i condemnar en costes a l'agent, incloses les derivades d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Marti demanant la seva revocació, dictant-se una nova estimant totes les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la societat Vall demana la seva confirmació amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer aspecte del recurs de la treballadora és en relació amb la desestimació per part del tribunal de la seva reclamació en concepte de salaris i es fonamenta en els arguments, essencials, següents : 1) l'acord anterior que no treballaria els mesos d'estiu invocat per l'empresa no ha quedat provat i seria contrari a dret ; 2) és l'empresa qui la va obligar a no treballar durant els mesos de juliol i agost del 2015 deslliurant-se de tres obligacions essencials del contracte que són l'obligació de donar ocupació efectiva, la de pagar el salari i la d'afiliar a la CASS; 3) ella no era d'acord i no podia vàlidament renunciar als seus drets laborals; 4) l'empresa no tenia la intenció de reincorporar-la; 5) el seu desistiment era justificat però no va demanar la indemnització corresponent perquè l'acció havia caducat; 6) la relació era encara vigent durant aquells mesos d'estiu i erra el tribunal en considerar que el període en el qual no se li va donar ocupació efectiva no ha generat uns drets a percebre el salari i les vacances i 7) no pot haver-hi enriquiment injust per part de la treballadora.

Ha quedat acreditat en les actuacions que la Sra. Marti treballava per la societat Vall, efectuant tasques de neteja en les escoles gestionades per aquesta darrera. És d'interès remarcar que, com ho precisa ella mateixa, la Sra. Marti compaginava aquesta feina a temps parcial amb d'altres.

En data 23-06-2015, i mitjançant document firmat per ambdues parts, les mateixes van acordar que l'empresa donava de baixa a l'empleada, pagant-li les hores treballades fins aquell dia, però que es reincorporaria a l'empresa al mes de setembre (sense precisió de data). Arribat al mes de setembre i per carta del 22, l'assalariada va manifestar que considerava que se l'havia acomiadat verbalment perquè així li hauria dit el representant de l'empresa per telèfon, però per carta del 23 l'empresa li va contestar que la seva voluntat era que torni a prestar els seus serveis tal com pactat el 23-06-2015 i que, a tal efecte, se li demanava presentar-se el dia 28-09-2015, cosa que va fer.

Finalment, per carta del 30-09-2015, la treballadora va notificar el seu desistiment justificat a l'empresa, la qual va contestar que al seu parer no existia cap causa justificada de desistiment.

No obstant això, la Sra. Marti no va presentar cap demanda judicial, deixant caducar l'acció per desistiment justificat.

Per tant, l'objecte del present plet instat un any despès del desistiment no era de determinar si existien els incompliments del contracte laboral invocats en la carta de desistiment sinó d'establir si els havers laborals reclamats (salaris, vacances i festius) eren deguts, no es pot reclamar ara el que s'hauria d'haver reclamat i plantejat en el seu temps.

En quant als salaris reclamats pel període comprès entre el mes de juny i el mes de setembre del 2015, com ho recorden els articles 5 i 76 del Codi de relacions laborals el salari és la remuneració que es paga a l'assalariat per la contraprestació dels seus serveis laborals. Per tant, per fer néixer el dret a percebre un salari i a les vacances cal una relació laboral vigent que permeti l'execució d'una prestació laboral.

Ara bé, queda establert que la Sra. Marti va deixar de treballar a partir del 23-06-2015 i això fins al mes de setembre (salvat els dies el 28, 29 i 30 que li van ser liquidats en la quitança). Per tant, no demana el que correspon a un període treballat però el que hauria percebut en cas de treballar.

Però, aquesta manca de realització de qualsevol prestació laboral correspon a l'acord del 23-06-2015 i la qüestió cabdal del plet era de definir quin valor se li ha de donar.

L'agent pretén que l'empresa la va compel·lir a acceptar aquesta situació però res confirma que va ser obligada a firmar dit document i al contrari en la carta del 22-09-2015 per la qual sol·licita que se li notifiqui el seu acomiadament indica clarament que va signar sense referir cap noció de coacció ni tampoc reclamar res en concepte de salari pel període en qüestió. A més, indica en el seu escrit de demanda que ja s'havia practicat així en tres ocasions anteriors els anys 1999, 2000 i 2003 (sense però aportar un extracte dels seus punts de jubilació com és habitual en matèria laboral).

Finalment, la Sra. Amador, l'administrativa encarregada del control del personal i de les nòmines, confirma que la Sra. Marti era d'acord per firmar l'escrit. Dita senyora és empleada de la societat defenent i per tant les seves manifestacions s'han de valorar amb precaució però tampoc es poden ignorar donat que, d'una banda, és ella qui va fer firmar l'acord i remetre el xec a la Sra. Marti, i que per tant pot donar unes indicacions concretes sobre el comportament d'aquesta darrera, i que d'altra banda, les seves manifestacions són coherents amb els elements exposats abans, essent precisat finalment que l'esforç probatori de l'agent al respecte d'aquesta qüestió va ser inexistent.

D'un altre costat, l'acord avui criticat no comporta la renúncia a uns drets laborals puix l'assalariada no ha renunciat a cobrar el salari sinó que ambdues parts han decidit posar fi a la relació laboral. El fet de preveure d'iniciar una nova relació laboral no es pot, sense altres elements, qualificar a priori com un frau a la llei. Al respecte, cal precisar que tampoc queda establert que l'empresa no tenia la intenció de reincorporar-la.

Per conseqüent, s'ha de confirmar la conclusió del tribunal unipersonal que la Sra. Marti no podia pretendre cobrar un salari pel període concernit i que durant aquest període no s'havia pogut generar cap dret a vacances.

II.- El segon aspecte del recurs recau sobre la qüestió de la prescripció tota vegada que sosté la part apel·lant que el tribunal no podia aixecar d'ofici la prescripció de l'acció quan la part defenent no va articular l'excepció peremptòria de prescripció. Afegeix que en tot cas la prescripció no existiria. Per tant, afirma que té dret a percebre les vacances i festius que reclamava.

És cert que l'òrgan jurisdiccional, a la diferència de la caducitat, no pot aixecar d'ofici la prescripció (vg. STSJSC 291/09 del 22-03-2010). Però tal supòsit no es dona en el present cas tota vegada que, malgrat no haver formulat l'excepció peremptòria corresponent, la part defenent, en el punt setè del seu escrit de contesta, va al·legar la prescripció com a argument subsidiari de tal manera que trobant-se aquesta qüestió introduïda en el debat, el tribunal podia declarar la prescripció en relació a la reclamació en concepte de vacances, festius, i interessos de demora.

Els criteris aplicats pel tribunal pel càlcul de la prescripció són correctes tant en relació a la computació de data a data (vg. entre altres STSJSC 234/06 del 26-04-2007) com en relació a la determinació del dies a quo ja que vam recordar en vàries ocasions (vg. entre altres STSJSC 106/16, 259/15, 371/14) que per principi la prescripció comença a córrer quant el dret de l'assalariat queda vulnerat i que pot reclamar els conceptes deguts.

Per acabar sobre la qüestió de la prescripció, l'apel·lant sosté que existiria un reconeixement del deute, sia la quitança del 08-10-2015, que hauria interromput el termini de prescripció. Però, dit document que només consisteix en liquidar la relació en aplicació de la reglamentació vigent no pot constituir cap reconeixement unívoc de deute apte per a interrompre la prescripció quan únicament reconeix que es deuen 0,67 dies de vacances, que els festius no s'han cobrat ni realitzats i que comença per indicar que l'empresa considera que no existeixen cap dels motius al·legats en la carta de desistiment la qual justament invoca els impagaments en qüestió.

En tot cas, pel que fa als festius, malgrat l'actora afirma en el punt onzè del seu escrit de demanda que va treballar els dies 8-9-2014, 8-12-2014, 16-02- 2015, 01-05-2015 i 25-05-2015, de l'estudi dels butlletins de salari amb el llibre de treball, firmats per la mateixa assalariada en signe de conformitat, ressurt clarament que no els va treballar (folis 62, 65, 67, i 70).

Igual passa amb les vacances puix de l'estudi dels mateixos documents i dels conceptes liquidats en la quitança no fa aparèixer cap dia pendent de gaudiment.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la demandant al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Marti contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 02-03-2017 que confirmem íntegrament ;

IMPOSAR a la Sra. Marti les costes judicials de primera com de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.