Laboral- acomiadament disciplinari (TSJC-099/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TSJC-099/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Barba va presentar demanda laboral contra la societat Ferreras, demanant que es condemnés aquesta darrera a pagar, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, l'import de 19.814,39.-euros bruts, la cotització per davant de la CASS de les quantitats degudes i les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 05-02-2013, decidint "Que estimant substancialment la demanda formulada pel Sr. Barba contra la societat Ferreras, SA he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 15.568,38.- euros, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.

Segon.-Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la societat Ferreras SA, demanant la seva revocació i que es dictés una sentència desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de les costes de primera i segona instància a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

El Sr. Barba demana la confirmació de la sentència en tots els seus extrems amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que el Sr. D. va començar a treballar per la societat Ferreras el 01 de setembre del 2005 en qualitat de xofer i que la relació laboral va acabar-se el 30 d'agost del 2011, dia de la remesa de la carta d'acomiadament (foli 23) redactada de la manera següent:

"Com Vostè recordarà, el divendres dia 18 de febrer del present any, a les di vuit hores, aproximadament, i al Despatx de l'Empresa, l'Encarregat de Ferreras va fer-li remesa de la carta que annexo a la present. Vostè la va llegir, i va refusar d'emportar-se-la, i de signar qualsevol acusament de rebuda de la mateixa, al·legant que deixi-se'm el cap de setmana per reflexionar, i el dilluns dia 21, Vostè va comentar al nostre encarregat, que deixaria de treballar a l'empresa en la qual realitzava feina en horari nocturn; i el meu Encarregat s'ho va creure.

A principis del passat mes de juliol, Vostè va desatendre de nou la seva feina i responsabilitat en la nostra empresa, arribant a descurar tant el camió que Vostè conduïa que aquest va protagonitzar la pèrdua d'una roda posterior: Vostè va permetre que s'afluixessin tant els cargols -en nombre d'uns deu- que el pneumàtic es va acabar desenganxant, perillant un greu accident. El meu encarregat va tenir una conversa amb Vostè arrel d'aquesta situació, i li va reprotxar la seva manca de cura, amonestant-lo verbalment, i demanant-li de vetllar per la maquinària que utilitzés en endavant. AI cap de pocs dies, més concretament el 18 de juliol dei 2011, Vostè va causar baixa laboral a l'Empresa al·legant haver-se fet un mal gest a l'espatlla al tancar la porta de la caixa del camió que conduïa, i aquesta baixa va durar fins el dijous dia 4 d'agost, quan el dia 5 la nostra Empresa va tancar per vacances fins el dia 22 d'agost, data en que va tornar a obrir. L'endemà de la seva reincorporació al treball desprès de les vacances, el passat dimecres dia 24 d' agost del 2011, el meu Encarregat va poder comprovar que Vostè continua treballant, a més de per la nostra empresa, en horari diürn, per una altra empresa del Principat d'Andorra en horari nocturn; amb els consegüents riscs per ambdues empreses i per la seguretat en la circulació en general, compte tingut que Vostè condueix camions en ambdues. La verificació efectuada pel meu Encarregat demostra que Vostè es manté en la situació que Vostè havia promès que cessaria al febrer de 2011, d'infracció de la Llei sobre les condicions per a l'exercici de l'activitat de transport i de disposicions en matèria social en el sector dei transport per carretera, de 4-11-93, bàsicament als seus articles 17 i 19. Aquesta situació comporta que Vostè no pugui prestar, per causa del seu normal cansament que provoca desatenció, l'atenció necessària en la feina que desenvolupa en la nostra empresa, en la qual demostra no prendre la cura adequada del material que utilitza, baixar el rendiment, i posar en perill no només els béns sinó les persones.

Aquesta situació que Vostè va protagonitzant -com a mínim des de fa molts mesos-, però que s'ha verificat el 24 d'agost darrer- i que Vostè no ha volgut cessar, aprofitant l'oportunitat ben intencionada que li va donar la nostra Empresa al febrer del 2011, a la qual va voler fer creure que havia regularitzat la situació d'incompatibilitat entre les seves dues ocupacions laborals, constitueix : la falta molt greu contemplada a l'apartat 2 de l'article 104 de la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, consistent en actuar amb frau i deslleialtat en les gestions i feina que la nostra empresa li encomana. Falta molt greu contemplada a l'apartat 3 de l'article 104 de la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, consistent en causa desperfectes en el material de l'empresa i falta molt greu contemplada a l'apartat 7 de l'article 104 de la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, consistent en la disminució del rendiment de treball normal en la nostra empresa; tot el qual ens porta a comunicar-li per la present, en aplicació a l'apartat c) de l'article 105 de la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, el seu acomiadament disciplinari immediat a comptar del moment de rebre aquesta comunicació. Així doncs, per aquest carta que li adreço a l'empara dels articles 93 i 94 de la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, procedeixo a acomiadar-lo sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer-li cap compensació econòmica, per concurrència de les tres causes previstes a l'article 104 del cos legal de contínua referència."

II.- El primer greuge que articula la societat és relatiu a la falta molt greu contemplada a l'apartat 2 de l'article 104 de la Llei del Codi de relacions laborals definida com el fet d'actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l'empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d'una altra persona sense l'autorització expressa de l'empresa.

Considera la part recurrent que l'empleat va fer creure que deixaria la seva altra feina, fent-ho la promesa verbal, però no ho va complir i aquest comportament caracteritzaria la frau i la deslleialtat.

Ha quedat acreditat que des del 01 de juliol del 2005, el Sr. D. treballava per la Societat P., SA i això de nit com a xofer de recollida de residus.

Ressurt dels nombrosos testimoniatges que tant els companys de feina com l'empresa estaven assabentats d'aquesta situació. Aquest extrem està confirmat pel Sr. Tur, responsable del servei de recollida de la societat P., SA el qual explica endemés que és el responsable de la societat Ferreras SA que va anar a buscar el Sr. D.

Cap element permet considerar que aquesta situació hagi tingut una repercussió concreta en el funcionament de l'empresa, en particular en les gestions encomanades o en el tracte amb els altres treballadors o tercers i al contrari s'ha de constatar que cap reprotxe es va fer al Sr. D. abans de l'any 2011, moment en el qual la societat va voler forçar-lo a escollir entre les dues feines.

En efecte, l'empresari, desprès d'haver convocat l' empleat, va exigir que el Sr. D. escolli quina de les dues feines volia deixar, volent remetre-li la carta de data 18-02-2011 que el treballador va negar-se a firmar i a agafar.

En la seva confessió en judici, a la posició que confessi com és cert que va manifestar al sobrestant de l'empresa que "estava disposat a deixar la feina nocturna de conductor de camió, entenent que la pràctica de les dues feines alhora era incompatible", l'empleat va contestar "que és cert que es trobava disposat però en el cas que l'empresa li exigí de triar entre la feina de dia o de nit, no considerant-les però incompatible atès que es tractava de només tres hores de treball de nit.".

Des de llavors es pot entendre que l'empleat esperava una altra gestió per part de l'empresari per obligar-lo a abandonar la feina que tenia des de feia sis anys. Es pot afegir que l'empresari, no va donar cap termini a l'empleat per deixar la feina, sinó un termini de tres dies per "reflexionar" i donar una resposta. Aleshores, el treballador va refusar firmar la carta i el fet que va prometre o va deixar creure que havia deixat l'altra feina no queda provat.

Com ho recorda l'article 101 de la Llei del Codi de relacions laborals tota falta s'ha de qualificar tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.

Per conseqüent, tenint en compte tots els elements exposats, no es pot considerar que l'empleat va actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança perquè no se li pot imputar un comportament resultant d'una voluntat de frau o de deslleialtat envers l'empresa, i per conseqüent, la falta molt greu no és constituïda.

III.- Pel que fa al segon greuge de la carta d'acomiadament, relatiu a la falta molt greu consistent en causar desperfectes en el material de l'empresa,

l'empresari considera que està constituïda pel fet que una roda del camió es despenges del segon eix per no haver verificat els cargols de dita roda.

Ha quedat establert que el Sr. D. era un bon xofer com això ressurt dels testimoniatges dels seus companys els quals confirmen que l'empresa li confiava els camions nous i l'empresa no ha acreditat cap incident que hagi ocorregut entre 2005 i 2011.

L'únic incident és el de la roda i al respecte, la part recurrent cita el testimoniatge del Sr. Ropero (folis 115-116), però si aquest mecànic de la societat confirma que el Sr. D. va tenir un incident amb un camió perquè els cargols d'una roda es van afluixar, també declara que com a xofer, el Sr. D. no té la culpa, precisant que dit camió feia un mes que havia sortit del taller per passar l'ITV. És cert que el Sr. Ropero indica que com a xofer de primera el Sr. D. hauria pogut verificar les rodes en cas d'haver sentit un soroll, però cap element permet pensar que el Sr. D. va sentir un soroll. Endemés, el propi Sr. Vendrell, sobrestant de l'empresa (foli 121) va admetre que "no pot dir que tenia el camió descurat" i el Sr. D. va precisar que el camió amb quin va tenir l'incident no és el que tenia habitualment assignat.

Per conseqüent, aquesta falta molt greu tampoc és constituïda.

IV.- La tercera falta molt greu reprotxada, és la de l'apartat 7 de l'article 104 de la Llei del Codi de relacions laborals, definida com la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat.

Com ho va precisar la Sentència d'aquesta Sala de l2-09-2011 (TSJC-165/11), l'article 104.7 requereix una actuació del treballador "amb l'expressa voluntat de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina".

En el present cas, es reprotxa a l'empleat d'haver dormit en la cabina del camió.

Força és de constatar que es tracta d'un fet únic. A més a més, el Sr. D. sempre ho va negar i tots els seus companys van testificar que mai havien vist el Sr. D. adormit a la cabina del camió.

La prova proposada per la part defenent és insuficient tractant-se de dos testimoniatges de responsables de l'empresa; més concretament, es tracta en primer lloc del testimoniatge del Sr. Yuste (foli 112), president del consell d'administració, el qual va declarar que va tenir constància que l'empleat "s'hauria" adormit dins del camió, i en segon lloc del testimoniatge del Sr. Vendrell, sobrestant de l'empresa, el qual va declarar, però sense cap precisió sobre les circumstàncies, que havia trobat al Sr. D. dormint dins la cabina del camió.

Per conseqüent, no s'ha acreditat el fet reprotxat i encara menys un canvi d'actitud del Sr. D. al llarg de la relació laboral per poder afirmar una disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat.

Per tot l'exposat, queda establert que no ha concorregut cap de les causes previstes a l'article 104 del Codi de relacions laborals permetent un acomiadament disciplinari, i és amb raó que l'Hble. Batlle va jutjar que el comiat no fou justificat.

V.- La desestimació del recurs de la societat Ferreras SA justifica la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Ferreras SA;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 05-02-2013;

CONDEMNAR la societat Ferreras SA a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.