impagament factures-costes judicials TSJC 163/14

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-163/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_0 va interposar demanda, de data 25-10-2013, envers la Sra. Alcalá, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 6.717,55 euros, amb més els interessos i les costes processals.

La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 8-11-2013, segons el qual demanava que es dictés sentència condemnant a la defenent al pagament de 1.000 euros i sense imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 14- 04-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que donant lloc a la present demanda, ha de condemnar a la Sra. Alcalá, a pagar a l'agent la quantitat de 3.439,49 EUR, incrementada amb els interessos legals, comptador des de la data de contesta a la demanda i per tant des del 8 de novembre de 2013 i fins a la total liquidació del deute i, a l'abonament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 25-06-2014, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la sentència d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, segons escrit de contesta a les conclusions, de data 21-07-2014, i en consonància amb els arguments continguts en el mateix, va sol·licitar la confirmació de la sentència, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, considera que la defenent va provar que va efectuar un pagament parcial de 3.278,01 euros i, per tant, solament resten per pagar 1.000 euros de la factura assenyalada amb el número 2 en l'escrit de demanda. Indica que la part agent reclama el pagament de la campana extractora, sense que fes arribar cap pressupost ni factura a la recurrent, a la vegada que no havia finalitzat els treballs d'instal·lació de la mateixa. Aquest darrer fet sustenta que ha restat provat per la prova de confessió de la defenent, quan explica que no té factura i que tot s'havia realitzat per via telefònica. A diferència dels altres albarans, el de la campana extractora no està signat. No nega que la campana estigui funcionant, sinó que manca acabar la instal·lació i que aquesta part del contracte no ha estat honorada. I com que ha incomplert aquesta part del contracte ha de desestimar-se la demanda en relació als 2.438 euros que es reclamen per la campana extractora. En segon terme, sosté que mai la part agent ha provat que s'hagi efectuat una reclamació prèvia abans de la via judicial, la qual cosa acredita la seva temeritat i la mala fe i s'hauria d'haver pres en consideració en el moment d'imposar les costes processals. En el cas present, el criteri del venciment objectiu s'ha d'exceptuar perquè la quantia reclamada no ha estat la determinada a la sentència, ja que s'han reclamat quanties ja pagades i sense cap requeriment previ de pagament.

II.- Quant al primer dels motius del recurs, consistent en que no es va lliurar cap albarà ni es troba signat, en referència a la campana extractora, així com que la mateixa està funcionant però resta per finalitzar la instal·lació, de manera que incomplert el contracte per la mercantil agent, no procedeix el pagament fins a la finalització de la instal·lació, cal posar en relleu el que segueix.

Si s'examina el material probatori es pot observar com en la prova de confessió de la part defenent, la mateixa (foli 41) indica que els efectes bancaris pel pagament de la primera factura foren retornats per quant s'havia pactat el pagament fraccionat una vegada acabada la instal·lació i que respecte dels electrodomèstics de la primera factura manifesta que tot està correcte. I, pel que fa a la campana de fums, reconeix que la mateixa està instal·lada i funcionant en la seva cuina, a la vegada que indica que la factura 19406, per import de 2.438 euros encara no ha arribat a les seves mans perquè tot s'ha fet via telefònica. Així mateix, l'operari que va instal·lar la campana extractora reconeix (foli 44) que va acabar la feina, va comprovar que funcionava i va instal·lar allò que li van indicar, a la vegada que sustenta que quan estava de baixa laboral ja havia finalitzat la instal·lació indicada.

Consegüentment amb el que ressurt del material probatori, el primer motiu del recurs de la part defenent no pot ésser acollit. En efecte, la defenent, ara recurrent addueix com a greuge la manca de compliment del contracte d'obra, derivat de l'absència de finalització de la instal·lació de la campana extractora. I en aquesta òrbita d'idees, s'ha de ressenyar que correspon a la part defenent la prova dels fets impeditius, extintius i excloents de la pretensió de la part actora, i del material probatori resulta que la campana extractora es va instal·lar i funcionava correctament, sense que s'hagin acreditat aquestes preteses mancances d'instal·lació ni en que consistien les mateixes. És a dir, no n'hi ha prou a efectuar al·legacions relatives a la manca de compliment, sinó que cal que les mateixes siguin acreditades a la fase probatòria i dels mitjans de prova existents no es pot assolir aquest resultat.

III.- El segon greuge o motiu es fonamenta en l'existència de manca de reclamació prèvia de la factura que es reclama i en que el criteri del venciment objectiu s'ha d'excloure per quant la quantia reclamada no ha estat la determinada a la sentència, ja que s'han reclamat quanties ja pagades i sense cap requeriment previ de pagament.

Quan aquest motiu s'ha d'efectuar les següents raons. En primer terme, perquè la manca de reclamació prèvia no impediria una condemna en costes processals si la demanda ha estat estimada de forma íntegra o substancial. Però, a més, en el present cas, la part defenent en la seva confessió en judici afirma que tot es va portar a terme via telefònica quan se li pregunta que resta de pagar la totalitat de la factura 19406 de 2.438 euros, la qual cosa permet entendre, com assenyala la recurrent i constitueix una praxis habitual, que abans d'interposar la present demanda es va reclamar via telefònica l'import de la factura i la defenent coneixia el montant del que es demanava.

I, en segon terme, amb registre d'entrada del dia 24 de setembre es va efectuar la citació a judici. La demanda es va interposar en data 25-10-2013 i en ella es reclamava el montant 6.717,55 euros. Consta a les actuacions que el pagament de l'import de 3.278,01 euros es va realitzar en data 26-09-2013; és a dir, quasi un mes abans de la presentació de la demanda, de manera que la part agent podia haver adequat el quantum de la seva pretensió a la realitat del deute. En aquest sentit, al no haver-ho fet, malgrat conèixer el pagament, ha de comportar que l'estimació de la demanda no pugui ésser total, sinó parcial per l'import de 3.439,49 euros, tota vegada que quan s'exercita la pretensió de condemna dinerària a la demanda, l'agent ja coneixia que part d'aquesta quantitat havia estat satisfeta (com així ressurt del propi escrit de conclusions de la part agent). En conseqüència, s'ha de donar dret al present motiu de recurs i entendre que el principi del venciment objectiu, per les circumstàncies del cas concret, en el qual el pagament parcial de la deutora s'efectua abans de la interposició de la demanda i de la concreció de la quantia reclamada, ha de restar exceptuat al tractar-se d'una estimació parcial, en ares al pagament parcial realitzat i acreditat. Consegüentment amb la Novel·la 82, cap. X procedeix no imposar a la defenent les costes processals de primera instància, sinó que cada part haurà de satisfer les causades a la seva instància i les comunes per meitat.

IV.- L'èxit parcial del recurs de la part defenent s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Alcalá i revocar en part la sentència, dictada en data 14-04-2014, per l'Hble. Batlle, en el sentit de no efectuar imposició de les costes de primera instància, sinó que cada part haurà de satisfer les causades a la seva instància i les comunes per meitat. No procedeix imposar a cap de les parts litigants les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.