LABORAL. COSTES. APLANAMENT. aplanament comporta condemna en costes si no hi ha requeriment previ malgrat es faci abans de la contesta de la demanda (2000557/2018)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira

TSJC.- 0000224/2019 ORIGEN: 2000557/2018 - 00

NIG: 5300542120180003792

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és d'aquest Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 17-12-2018, la representació processal de la Sra. Anaya va presentar demanda laboral contra la Sra. Porras, titular del negoci "chic restaurant" demanant al tribunal la seva condemna a pagar-li l'import total net de 1.742,64.-euros en concepte de salari del mes d'abril 2018, de vacances i d'hores extraordinàries, més els interessos legals des del 30-04-2018, així com la declaració i cotització prop de la CASS i al pagament de les costes processals, amb inclusió de les d'advocat i de procurador.

II.- Al dia fixat per procedir al tràmit de contesta i/o conciliació, la part demandada va aplanar-se a la demanda, reconeixent deure l'import de 1.742,64.- euros, tot i proposant, però, de pagar el mateix de manera fraccionada i oposant-se al pagament de les costes processals.

III.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 03-05-2019, decidint:

"Primer.- Que estimant la demanda formulada per la Sra. Anaya contra la Sra. Porras he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 1.742,64.- euros així com la cotització prop de la CASS de la quantitat bruta. La part demandada haurà de cotitzar prop de la CASS la mensualitat del mes de març del 2018 i finalment, s'escau condemnar a la defenent al pagament dels interessos legals meritats a comptar del dia 30 d'abril del 2018, data en que s'havia d'haver ofert a l'agent el pagament de tots els conceptes laborals.

Segon.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Porras demanant la seva revocació en el sentit de no imposar-li les costes processals.

La representació processal de la Sra. Anaya demana la confirmació íntegra de la Sentència i la imposició de les costes a la contrapart.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral de durada determinada que va existir entre el mes de desembre del 2017 i el mes d'abril del 2018 entre la Sra. Anaya i la Sra. Porras, ni que aquesta darrera va deixar impagats els havers laborals dels quals l'assalariada ha demanat satisfacció mitjançant el present procediment laboral.

Tampoc es discuteix que per correu d'advocat del 22-08-2018 remès el 24-08-2018, la Sra. Anaya va demanar el pagament dels conceptes deguts indicant que en cas contrari acudiria als tribunals, però que l'empresària no va contestar ni pagar.

És en aquestes condicions que es va presentar la demanda.

II.- L'únic greuge de la part apel·lant és en relació a les costes i es fonamenta sobre l'afirmació que si l'aplanament es produeix abans de la contesta a la demanda no hi ha lloc a la condemna en costes. Invoca a títol orientatiu les disposicions de la ley de enjuiciamiento espanyola i la Doctrina espanyola.

Però aquest argument constitueix només una repetició del que la part defenent va exposar en el seu escrit d'aplanament i que va rebre una resposta motivada del primer jutjador en contra de la qual l'apel·lant no exposa cap greuge.

Aquesta consideració seria suficient per desestimar el recurs, però per tal d'aportar una resposta complerta volem motivar el següent.

El dret positiu a Andorra és clar i no es pot pretendre aplicar una solució de l'Estat veí (al respecte vg. STSC 385/13 i 390/14 del 27-04- 2015) "És reiterada la doctrina d'aquesta Sala, en matèria d'aplanament, segons la qual no existeix en l'ordenament jurídic processal andorrà una norma processal que disciplini, en matèria de costes, les conseqüències de l'aplanament, a diferència del que succeeix en altres ordenaments jurídics veïns (cfr. Art. 395 LEC). Degut a això, la Sala ha establert una doctrina que determina quines són les conseqüències jurídiques de l'aplanament en relació a les costes processals. I, en aquesta òrbita d'idees, hem sostingut que l'aplanament no porta aparellada la imposició de les costes processals a la part defenent si no ha existit un requeriment extrajudicial previ. O en altres paraules, si la part agent, després d'haver requerit extrajudicialment a la part defenent per a la satisfacció del seu dret subjectiu o de les seves pretensions, s'ha vist obligat a impetrar l'auxili judicial, aleshores, la part defenent esdevé deutora de les costes processals. I hem afegit també que la càrrega d'acreditar que s'ha efectuat el requeriment extrajudicial correspon a la part agent.

Aquesta solució andorrana la recull la jurisprudència assentada d'aquesta Sala en diverses sentències com la 76/2015 del 31-05-2016 citada per la Sra. Batlle o la 02/14 del 09-05-2014 citada per la part apel·lant, i també la ja citada 390/14 o la 313/17 del 22-12-2017 i més recentment en la Sentència 426-17 del 27-02-2018 en la qual vam precisar que :

"Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent. Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe",

que vam concretar amb la Sentència 188-18 del 30-10-2018 on motivàvem :

" Pel que fa la manca de reclamació prèvia, i en consonància amb el que acabem d'exposar, l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial.

Dit això, dita manca de reclamació prèvia no impediria una condemna en costes processals si la demanda s'estima de forma íntegra o substancial (veure en aquest sentit TSJC 163/14 i 103/13).

Pel que fa a l'aplanament, i seguint la mateixa lògica, és doctrina constant d'aquesta Sala (veure per exemple entre altres TSJC 385/13 i 390/14 del 27-04- 2015) que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha sigut objecte d'un requeriment extrajudicial previ.

Aquesta solució es fonamenta sobre la consideració que, justament, pel fet de no existir requeriment previ extrajudicial, el demandat no ha tingut la possibilitat de reconèixer el bon dret del demandant i de liquidar el deute quan la seva voluntat era aquesta, raó per la qual s'aplana a la demanda, i que per tant no se'l pot considerar com de mala fe o com a el responsable de que hagi sigut necessari un plet.".

Per consegüent, en el present cas on l'empresari, malgrat haver rebut un requeriment de pagament expressament previ a l'acció judicial, sense però satisfer els havers laborals merescuts, i va obligar l'assalariada a instar un plet per finalment aplanar-se tot i proposant un pagament fraccionat, s'imposa doncs de manera indiscutible la seva condemna en costes.

III.- La desestimació del recurs justifica imposar a l'apel·lant les costes d'aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la Sra. Porras contra la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 03-05-2019 que confirmem íntegrament.

IMPOSAR a la Sra. Porras les costes judicials de segona instància provocades pel seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.